Traïció de cavaller (I)

Traïció de cavaller
 

Patrícia A. Jackson i Charlene Newcomb

I

L’Àlex va deixar anar un crit quan l'insuportable dolor li va recórrer el braç i l'espatlla. Sentia la tela socarrimada sota el tou dels seus dits i, mirant la jaqueta, va poder veure el tall dentat que travessava la seva pell. Amb la suor amarant-li la cara, l’Àlex va alçar la mirada cap a la imponent figura que romania dreta a la part alta del turó.

- Qui ets?

Una riallada demencial va ressonar a la impenetrable foscor del vessant de la muntanya.

- Per què estàs fent això? -Va cridar l’Àlex.

- Senyoreta Wínger?

Una veu filtrada, aspra, va treure a l’Àlex Wínger del seu somieig. Amb el cor desbocat, es va netejar la suor freda del front i es va apartar un floc de pèl solt dels ulls.

- Senyoreta Wínger. Ja pot passar.

L’Àlex es va quedar mirant a la cara d'un soldat d'assalt imperial. Darrere d'ella, sentia les suaus vibracions dels motors repulsoelevadors del seu lliscant terrestre mentre esperaven silenciosament en punt mort en el control de seguretat.

-Disculpi -va dir, recuperant la seva identificació. Mentre el soldat d'assalt la deixava passar, la visió de malson romania com una intrusió en els seus sentits.

Tancant els ulls, va respirar profundament i després va deixar escapar lentament l'aire. Calma't, es va dir. Breus espurnes de la peculiar escena tornaven a reproduir-se en la seva ment. Eren imatges vívides i esgarrifoses, acompanyades per sentiments de temor i indefensió.

Com en la visió, el dolor recorria el seu cos. L’Àlex podia escoltar el batec apagat del sabre de llum mentre fregava la pell. Les seves mans es van tensar sobre la palanca de control. Amb els artells blancs i tremolosos, va sentir que una altra presència hi arribava des d'aquesta fosca aparició. Algú per qui es preocupava, cridava d'agonia.

Accelerant els motors del lliscant terrestre, l’Àlex es va esforçar per apartar de la seva ment l’obsessionant aparició. Va sentir ressonar trets de blàster en la distància, i de cua d' ull va captar el moviment de tropes armades a les teulades dels edificis que s'alineaven a l'avinguda principal d'Ariana. Des que s'havia filtrat a la capital la notícia d'una imminent invasió de la Nova República, la situació a Garos IV havia canviat dràsticament en els últims dies. El trànsit col·lapsava els carrers: esquifs de càrrega buits es dirigien al nord de la ciutat, on soldats exploradors els escortaven, els carregaven fins a dalt d'equip i oficials imperials, i tornaven al sud cap a l’espaiport.

L’Àlex va ignorar les caòtiques escenes, buscant en la seva ment alguna pista en la seva visió. Alçant-se des de la memòria, l'aparició es va materialitzar en la seva ment. Era un renegat sense rostre consumit per ombres fosques que amenaçaven amb engolir-la. Als seus peus, al turó assotat pel vent, l’Àlex podia veure un cos. I més enllà d'ells, ressonava un gran tro que sacsejava la terra. Què podia significar?

L’Àlex va agafar fermament els controls del lliscant i el va detenir davant de la Caserna General Imperial. Va estudiar l'edifici antic de granitita. Els seus arcs volats i gràcils línies eren un tribut a la ingenuïtat garosiana. Columnes grises s'alineaven en les entrades principals. De gairebé quatre pisos d'alçada, aquests imponents i immòbils sentinelles de pedra sostenien el pes de l'estructura i els ideals dels homes i dones que treballaven a l'interior. Els seus ulls es van aturar finalment a l'oficina de la cantonada de la quarta planta: el despatx del Governador Imperial Tork Wínger.

Va respirar profundament, observant el moviment de les ombres al vidre de l'oficina privada del seu pare. Va pensar en l'home amable que l'havia adoptat quan tenia sis anys. Encara que l’estimava sincerament, explicar les seves intencions de romandre a Ariana no era una cosa que tingués moltes ganes de fer. L’Àlex havia assajat aquesta conversa una dotzena de vegades al seu cap, però el resultat era incert.

En Wínger desconeixia les seves activitats amb el moviment de resistència a Garos, o la seva més recent implicació amb la Nova República. Com podria dir-li la veritat... que la seva filla era una traïdora a l'Imperi que ell servia? Només seria qüestió de temps fins que es filtressin notícies sobre els agents involucrats en el moviment per alliberar Garos de l'autoritat imperial. I el nom de l’Alexandra Wínger estaria en les primeres posicions d'aquesta llista.

L’Àlex va inclinar el cap, intentant que el seu cor minorés el seu ritme frenètic. Allisant el coll de la seva túnica color safir, va sortir del lliscant i va tancar la porta. L'esforç va fer que li fessin mal les espatlles i l'esquena, però es va sobreposar a aquest lleuger pes i va començar a ascendir pel passadís.

Les reixetes d'il·luminació fluorescents de l'interior eren una benedicció que rebia de bon grat. Dins la seva càlida resplendor, no hi havia ombres que l’aguaitessin o que cridessin d'agonia. Guiada pel costum, l’Àlex va travessar l'entresòl desert cap a la plataforma elevadora. Arribant al nivell restringit del despatx del seu pare, va baixar de la plataforma. Els soldats d'assalt al final del passadís tot just van donar mostra d'haver advertit la seva arribada, reconeixent-la de les seves freqüents visites a l'oficina del seu pare. Arribant a la porta, es va adonar que estava lleugerament entreoberta, i a les seves oïdes va arribar so de veus.

- És cert que és un Cavaller Jedi? -Va preguntar el tinent Dair Haslip.

L’Àlex va reconèixer la veu de l'oficial imperial i es va aturar amb nerviosisme, esperant -igual que ell -una resposta. Inconscientment, la mà va recórrer la zona del seu braç on el sabre de llum de la seva visió l’havia ferit.

-És clar que ho és -va respondre en Wínger -, raó per la qual precisament ha estat enviat per dirigir l'evacuació. El seu entrenament va ser supervisat en algun moment per l'Emperador, segons crec. Abans de tot això –l'Àlex va sentir com el seu pare tossia abruptament, aclarint-se la gola -, abans de tot aquest desagradable assumpte amb l'Aliança Rebel a Endor. Que sigui un actor és realment una benedicció. Vaig pensar que una actuació improvisada podria elevar una mica els ànims. Ell va estar completament d'acord.

- No hi ha ningú de més confiança que en Brandl per portar això a terme?

- Ningú tan a prop. No ho oblidis, òbviament Lord Brandl ha estat capaç de complaure l'Emperador... si no ho hagués estat, no seguiria amb vida.

Brandl. Era un nom del passat que feia que a l’Àlex se li gelés la sang. Era el nom d'un Jedi fosc, que per ordre de l'Emperador va dur a terme la missió que va resultar en la destrucció del seu món natal i en la mort dels seus avis quinze anys enrere. Escoltant el nom, els seus sentits es van omplir de vívids detalls de les naus imperials i les tropes que van dirigir la destrucció. Li feia mal el cos pels intensos records de les runes calentes pels trets de blàster i el transpariacer que gairebé la va sepultar. Jaalib Brandl. Podria ser el mateix home?

L’Àlex va fer una ullada a l'oficina del seu pare, empenyent lleugerament la porta oberta. Tork Wínger es trobava dempeus al costat de la finestra, amb les mans agafades a l'esquena, mirant a l'exterior, als cels que començaven a enfosquir-se.

- Estàs segur que no vols unir-te a nosaltres, tinent? L’Alexandra quedarà molt decebuda.

- Deixaré que vostè i ella se n'ocupin, senyor -va respondre en Dair Haslip -. Mai he estat dels que van al teatre. Deixaré que vostès s'ocupin d’en Lord Brandl i el seu entorn.

- Lord Brandl? -Va preguntar l’Àlex, ocultant la seva por sota un somriure.

- Bona tarda, Àlex- va dir en Dair.

- Qui és aquest Brandl? -Va repetir ella, mentre creuava la sala per unir-se al seu pare al costat de la finestra.

- Un actor -va dir en Dair amb mordent sarcasme.

L’Àlex va alçar bruscament la mirada i es va trobar amb els seus ulls resolts. Empassant-se el nus que tenia a la gola, va llegir la preocupació a la cara i va fer una lleugera inclinació de cap per indicar que l'havia percebut.

- No és només un actor, Alexandra. En Jaalib Brandl és el cavaller encarregat de supervisar l'evacuació ordenada d'Ariana. - Mirant fixament en Dair, Wínger va suavitzar la dura mirada amb un somriure -. I les seves credencials són impecables... tant en el comandament de tropes com en el fet de conquistar a la seva audiència. - Va agafar suaument la mà de l'Àlex i la va estrènyer, besant-li els artells -. Estàs adorable aquesta nit, Alexandra.

-Gràcies. – L’Àlex es va posar vermella, amb les galtes acalorades pel compliment -. Però realment no entenc això, pare. Sembla absurd assistir en aquesta representació quan estem a punt de ser envaïts per la Nova República.

- Lord Brandl ho té tot sota control, Alexandra. A més, aquesta representació teatral pot ajudar-nos a suavitzar els nervis dels nostres compatriotes. – En Wínger va mirar per sobre de la seva espatlla i després va tornar a mirar a l'exterior, a l'activitat de carrers -. Bé per a la moral, ja saps.

L’Àlex va mirar en Dair, advertint l'expressió de disgust que li va creuar per la cara. Com ella, no sentia res excepte desdeny per l'Imperi Galàctic i la seva autoritat. L'uniforme que portava era purament una tapadora. Li permetia infiltrar-se al comandament militar imperial de Garos amb el propòsit de desestabilitzar-lo i desmantellar-lo.

- Dair, estàs segur que no vols quedar-te amb la nostra companyia? -Va preguntar en Wínger.

- Ho sento, governador Wínger. – En Dair va mirar l’Àlex i va arronsar les espatlles -. Vaig prometre a uns amics que em trobaria amb ells al Pub d’en Chado. Aquesta evacuació ens dispersarà en diferents destinacions, així que volem ajuntar-nos per un glop de comiat.

- Llavors haurem de deixar-te marxar, tinent. Anem, estimada, veig que la nostra escorta ha arribat. – En Wínger va oferir el seu braç a l’Àlex mentre l'intercomunicador brunzia per anunciar l'arribada. El governador va fer un gest alo Dair amb el cap -. Digues-los que estem baixant.

***

Una fina boirina descendia de les rajoles del sostre sobre l'escenari del Teatre Tihaz mentre una boira baixa sorgia de les cortines laterals. L’enganyós ritme de la pluja primaveral ressonava a les alcoves interiors i en la teulada de l'elaborat decorat de la cabanya d'un noble. Era de nit a l'obra, i es va escoltar com a fons els crits nocturns d'un animal ferit, en la distància. El crit agonitzant era el subtil senyal del director.

Assegut en un tamboret a la vora d'una antiquada taula de joc, l'actor va esclatar en un remolí de moviment. Presa de la ràbia, va escombrar la taula de Jj'abot amb les seves mans, llançant al terra de l'escenari tots els peons excepte tres. L’Àlex va ofegar un gemec, intentant reprimir una reacció mentre la resta del públic que l'envoltava s'estremia i saltava en els seus seients. Hi va haver una poderosa pertorbació en la Força quan en Jaalib Brandl la va utilitzar per manipular la seva hipnotitzada audiència.

L’Àlex ho veia com una conjugació maligna del seu talent i la seva habilitat. Va respirar profundament. Se li havia format un nus a l'estómac per l'efusió de foscor que emanava de la presència de l'escenari. Va empassar saliva pensativament mentre feia una ullada als rostres que l'envoltaven. Els subordinats i col·legues del seu pare vibraven amb la força de l'actuació, seguint somrients i atents el desenvolupament de l'obra.

L’Àlex va lamentar la seva insensibilitat. Molesta per això, es va concentrar en la figura fosca i taciturna asseguda just més enllà de les ombres del prosceni. Vestit amb una túnica negra i llarga, el cos dret d’en Brandl tenia l'aire arrogant de l'aristocràcia inherent. Encara que el seu cabell llarg i negre estava apartat cap als costats, lluny del seu rostre, la tènue il·luminació de l'escenari feia difícil estimar la seva edat. Era ell l'home que va dirigir als imperials en el seu món natal? No podia estar segura.

Quan el soroll de les peces del joc contra el terra es va esvair, la porta de la cabana es va obrir i l'actriu principal es va quedar al portal, banyada en un halo de llum de fons.

- Estimat, gentil Dontavian -va xiuxiuejar l'actriu. L’Àlex va posar els ulls en blanc, reconeixent l'accent sobreactuat en la seva veu -. No vas a entrar per guarir-te del fred?

- Que potser vols que abandoni la meva tomba? - Va replicar en Brandl.

- Abandonar la teva tomba, Dontavian?

- Sí, abandonar la meva tomba, com he abandonat el meu pare i abandonat al meu rei! -Va dir en Brandl amb una veu greu i uniforme que va fer que un calfred recorregués l'esquena de l'Àlex. Hi havia un to sinistre en ella que només havia estat suggerit al llarg de la tragèdia. Ara, en els actes finals, l'amenaça era massa real. Havent traït l'amor del seu pare a favor de la seva lleialtat cap al seu rei, i després al seu torn traït al seu rei per l'amor del seu pare, el guerrer i cavaller Dontavian estava sol per afrontar les conseqüències de la seva doble traïció.

- Sóc un home sense país, sense família, sense lleialtat. Sóc pitjor que qualsevol home mort a la tomba. – En Brandl es va girar per mirar la seva consternada companya de repartiment -. Només puc desitjar la pau de la tomba. Perquè no sóc res! Ni fill, ni cavaller, ni res. - Es va aixecar del tamboret, agafant la imatge esculpida d'un cavaller negre del tauler de Jj'abot. L’Àlex es va meravellar per l'ús d'aquesta particular peça d'attrezzo, pel seu significat simbòlic. Un cavaller negre per un Jedi fosc, què apropiat.

- Dontavian! - L'actriu va caure als seus peus, agafant la seva fosca túnica -. Dontavian, espòs meu, què serà de tu? - Va panteixar, sobreactuant el seu paper fins a l'extrem. Va enterrar el seu rostre en la vora de la túnica, fent veure que plorava per la seva dissort -. A on aniràs?

- Em convertiré en una ombra -va declarar en Brandl. Va mirar fixament l'audiència, com si tractés de mirar fixament als ulls de cada un dels espectadors -. I me n'aniré, a on només la foscor reina...

Amb aquesta frase final, va caure el teló sobre l'escenari. L'escollida audiència d'oficials i ciutadans imperials va aplaudir sincerament, lloant la interpretació.

- Impressionant, simplement impressionant! -Va comentar un dels oficials de comandament, aixecant-se del seu seient per unir-se a una unànime ovació dempeus. A contracor, l’Àlex es va aixecar del seu seient i va elogiar l'actuació amb tanta sinceritat com va poder reunir, escudant la seva incertesa sota un somriure.

- Qui hauria pensat que un Jedi fos capaç d'una actuació tan commovedora - va dir amb incredulitat el seu pare. Recolzat contra el respatller del seu seient, mirava fixament les oscil·lants cortines mentre en Jaalib sortia per elles per oferir les seves salutacions finals -. Crec que ja és hora que coneguem aquest jove. Anem, Alexandra? - Es va aixecar, oferint el seu braç a l’Àlex.

L’Àlex va agrair el pes del seu vestit quan aquest va dissimular la seva ansiosa reacció per conèixer a Lord Brandl cara a cara. Oficials i ciutadans importants s'apartaven al seu pas, inclinant el cap amb respecte mentre passaven entre les seves files. Mentre el seu pare l’escortava per l'estret passadís entre els dignataris de Garos, l’Àlex va fixar els seus ulls en el Jedi fosc. Dempeus a només mig metre de la multitud que envoltava l'ominosa figura, va estudiar la freda profunditat dels seus ulls blaus. Impossible, va pensar, concentrant-se en el bell rostre. Només era uns pocs anys més gran que ella. Hauria estat un nen en l'època de l'assassinat dels seus avis.

Un oficial imperial, un tinent, romania a l'ombra d’en Brandl examinant la multitud. L’Àlex no va reconèixer la mata de cabell ros, gairebé blanc, ni la il·legible expressió a la cara de l'estranger. La seva expressió era d'una calma absoluta, però vigilant, com si esperés algun atac contra el Jedi. Es va tornar, com si sentís la mirada directa de l’Àlex. Sense apartar els seus ulls d'ella, l'oficial va donar uns copets a l'espatlla d’en Brandl.

Amb una intensitat tangible que va passar a la seva mirada, en Brandl es va tornar cap a ells. Els seus ulls van brillar immediatament al moment de reconèixer-los.

- Governador Wínger. -Va fer una educada reverència -. És un gran honor conèixer-lo.

- Crec que l'honor hauria de ser meu -va respondre Wínger amb sinceritat, oferint amistosament la mà al Jedi. Tornant-se cap a l’Àlex, el governador la va acostar cap a ell i la va sostenir amb càlid afecte -. Lord Brandl, aquesta és l'estrella més brillant dels meus cels. La meva filla, Alexandra.

Diversos centímetres més alt que l’Àlex, en Brandl va fer uns passos cap a ella, embolicant-la en la longitud de la seva ombra. L’Àlex va lluitar contra una sobtada tremolor que li va recórrer tota l'esquena quan la visió de malson va tornar, inoportuna, a la seva memòria. En Brandl li va agafar cortesament la mà i va fer una altra reverència, sense apartar els seus ulls dels d'ella.

- És tot un plaer, senyoreta Wínger. - Advertint les gràcils corbes de la cara i la forma ametllada dels seus ulls, ulls brillants, blaus i apassionats, va somriure de bona gana -. Un home només pot sentir enveja davant un estel tan resplendent, governador.

El somriure d’en Wínger es va eixamplar davant el compliment.

- Ve vostè altament qualificat, Lord Brandl. Estic ansiós de lliurar l’evacuació a les capaces mans de vostè i el seu equip. - El governador va fer un senyal amb el cap a l'oficial que estava al costat d’en Brandl.

El Jedi va posar els ulls en blanc en senyal de desesperació.

- És que he oblidat les meves maneres? Parlant de gent qualificada, aquest és el tinent Werth, Bane Werth, el meu ajudant. Supervisarà aquelles àrees que jo no pugui atendre personalment.

- Governador -va xiuxiuejar en Werth -. Senyoreta Wínger.

- Vostè ha d’estar exhaust després d'una interpretació tan esgarrifosa -va dir en Wínger mentre la multitud de personalitats imperials es congregava al seu voltant -. Permeteu-me que ofereixi la meva llar com a santuari per a vostè i el seu ajudant, Lord Brandl.

-Governador Wínger, unes paraules amb vostè - va exclamar un comandant imperial des del fons del grup -. Aquest assumpte inacabat amb la resistència, governador.

L’Àlex va observar com la cara del seu pare s'aombrava amb la menció del moviment de resistència.

- Alexandra - va dir en un murmuri, tornant-se cap a ella -. Si us plau, porta a Lord Brandl i al tinent Werth de tornada a la mansió per una mica d'hospitalitat ben merescuda. Tinc un altre petit assumpte de què ocupar-me. M'uniré a vosaltres en breu.

- Roman amb el governador -va ordenar Brandl a Werth. Hi havia una urgència en la seva veu que no admetia rèplica -. Insisteixo, governador- va dir abans que en Wínger pogués protestar.

- Realment és una bona idea, pare - va convenir l’Àlex, observant acuradament la reacció del Jedi -. El meu lliscant terrestre està davant de l' edifici de la Caserna General, Lord Brandl. Seria tan amable de seguir-me?

En Brandl va somriure ominosament.

- Una flota de Destructors Estel·lars no podria retenir-me. - Li va oferir el seu braç amb un aire de desafiament.

L’Àlex es va mossegar la llengua i va acceptar el seu braç. El va conduir a l'exterior del teatre, i després d'un breu passeig van arribar al seu lliscant terrestre.

- Àlex!

Escoltant el seu nom, es va tornar cap a les caòtiques ombres de l'interior del pub d’en Chado. La taverna imperial estava a vessar de parroquians uniformats i civils. Tot i això, immediatament va reconèixer a Dair Haslip saludant amb la mà des del reservat de la cantonada. Va retornar la salutació, sentint els ulls inquisitius d’en Brandl sobre ella.

L’Àlex es va tornar per obrir la porta del lliscant terrestre. Es va aturar, mirant fixament en Brandl, que mirava intensament al pub darrere d'ella.

- El Pub d’en Chado -va indicar -. És un lloc molt popular, com pot veure. Fins i tot enmig de la nostra crisi.

- És un amic seu?

- Meu i del meu pare.

Hi havia alguna cosa peculiar al voltant d’en Brandl, com si estigués sospesant la veritat en les seves paraules. Després, sense advertència prèvia, va esclatar en un agradable somriure.

- Anem?

L’Àlex va mirar per sobre de la seva espatlla al pub, preguntant-se quin fosc interès havia pres Brandl per l'establiment. Assegut darrere de la palanca de control, va arrencar els motors del lliscant i va recórrer els carrers d'Ariana, seguint la carretera principal cap al sud fins a la mansió del governador, la seva llar.

Següent