“Sense desintegracions, si us plau…”(I)

“Sense desintegracions, si us plau…”
 

CoNTES DE LA NovA REPÚBLiCA 7

Paul Danner

I

Grinyol.

Grall.

Grinyol.

La majoria dels éssers haurien trobat molest el so intermitent. Alguns podrien fins i tot haver arribat a volar en estelles el sorollós cartell de replifusta. Però el carrer principal de l'establiment de Nova Esperança estava actualment desproveït de vida. Només hi havia algunes boles de la pols que es movien d'acord a la voluntat capritxosa del vent. La fila de botigues que flanquejaven el carrer principal romanien en silenci, tancades i oblidades. Les sorres color òxid de Ladarra tornaven ja per a reclamar la terra que havia perdut feia anys...

I així el cartell continuava grinyolant, penjant d'un únic duracable ras. La llegenda estava una mica descolorida, però les paraules seguien sent llegibles: "Bar Ellstree-Lum fred; Acceptem Droides, No desintegracions, si us plau..." Com la resta de les botigues al centre de Nova Esperança, el bar lluïa abandonat des de feia molt de temps. Però com diu el vell refrany, "l'aparença i la veritat tenen tant en comú com els jawes i els Hutts."

Els nens estaven asseguts en semicercle al voltant de l'home. Hi havia almenys una dotzena d'ells, la majoria humans, però algunes altres espècies també estaven representades. Eren orfes i pillastres, l'última generació de la fallida colònia; massa pobres per comprar un passatge fora de Ladarra i poc disposats o incapaços de fer front a les dificultats de la vida a les poques ciutats més grans del planeta.

L'home no tenia nom pel que els nens sabien. Simplement li deien el Narrador. Estava vestit com ells, amb roba desigual presa d'una dotzena de guarda-robes i amuntegada en un vestit informe. El Narrador era un humà vell, amb una cara molt arrugada i una mata de pèl blanc. Tenia la mirada d'un home que ha vist massa i els seus ulls eren incapaços de romandre enfocats en un lloc per més d'un minut, com si estiguessin buscant constantment qualsevol possible amenaça.

- Desitgen una altra història? –Va preguntar amb veu cansada.

Els nens van capcinejar a l'uníson. Parlaven rarament, i ell no estava segur que tots sabessin com fer-ho.

- Què tal la llegenda del jove i audaç Cavaller Jedi que va rescatar la bella princesa?

Un cor de grunyits va contestar aquesta pregunta.

-Bé, llavors. Sempre hi ha el conte del malvat governador imperial que va desitjar conquerir el petit món innocent de... -Veient les mirades en les seves cares no va poder evitar riure -. No? Bé, aquesta és una audiència exigent -va sacsejar el cap fingint irritació -. Què els agradaria escoltar, llavors?

-Expliqui'ns un de nou -va dir una de les nenes. Era una petita bonica, encara que era difícil de dir sota tota aquella brutícia.

-Apa, ja han escoltat totes almenys una vegada. Només triïn una que els hi agradi.

La nena va creuar els braços i va fer sobresortir seu llavi inferior.

Ell va lluitar per mantenir una cara seriosa.

-Està bé, està bé... –Es va gratar la barbeta dramàticament -. Una nova història. Deixin-me veure... Ah, sí, la tinc!

Els seus ulls es van encendre.

-No, no..., aquesta no servirà.

Els nens van arrufar les celles.

-Feia broma, feia broma -va riure entre dents per un moment, i després es va posar seriós ràpidament -. Tinc un conte que vaig sentir fa molt de temps. Fins on sé mai ha estat explicat una altra vegada. -Ell tenia la seva completa atenció -. Quants de vosaltres heu escoltat parlar de... -La seva veu va baixar a un murmuri perillós-... Boba Fett?

Els seus ulls es van obrir de bat a bat a la menció del nom, i una per una cada petita mà es va aixecar en l'aire.

-Bé, passa que conec un conte oblidat fa temps del caça-recompenses més gran que mai hagi viscut. Els hi agradaria que la compartís amb vosaltres?

Cada cap a la cambra va assentir lentament.

El Narrador tenia la seva audiència... Ell va somriure breument, després es va deixar caure novament a la cadira còmoda i va tancar lentament els ulls. Va començar la història després d'un dramàtic moment de silenci. Els nens van escoltar amb embadalida atenció.

Mentre l'escotilla de sortida de la llançadora descendia lentament, el sobtat xiulet de la fuita de gasos gairebé va causar que en Rivo saltés de la plataforma. De fet, amb prou feines va recuperar l'equilibri suficient per evitar rodar de manera molt poc cerimoniosa per la rampa.

El general Gaege Xarran va deixar escapar un sospir dramàtic indicant el seu disgust i va estendre un braç per estabilitzar el seu germà mentre baixava a ensopegades per la rampa.

En Xarran va donar un ràpid cop d'ull a la severa línia de tropes d'assalt que servien com a guàrdia d'honor. El pilot romania en una atenció tan rígida que per un moment es va preguntar si el Senyor Fosc del Sith havia emergit sobtadament de la llançadora de classe Lambda. Les tropes d'assalt d’armadures color ivori no sempre eren els espècimens més brillants, però almenys sabien prou per mantenir les seves boques tancades i seguir ordres.

A diferència d'algunes persones va pensar el general mentre la seva mirada es posava en Rivo. Xarran va sentir sobtadament el seu cos inflamar-se amb fúria i els seus llavis es van crispar desdenyosament.

- Com pots ser tan estúpid? -Va xiuxiuejar. No li importava si els soldats escoltaven; havien escoltat converses de molta més importància que la reprimenda d'un germà.

En Rivo podria haver estat part del grup silenciós de guàrdies, perquè va actuar com si el seu germà mai hagués parlat. Els seus ulls encara miraven al seu voltant salvatgement, buscant una possible amenaça a cada ombra.

En Xarran va bufetejar lleugerament al seu germà amb la mà oberta, colpejant la part posterior del seu cap. Si hi havia una cosa que no li agradava al general, era ser ignorat.

- Contesta’m!

La resposta d’en Rivo va ser ràpida: Xarran va estar doblement atordit mentre mirava fixament la boca del canó d'un blàster. Per començar, el general mai hauria imaginat que el seu propi germà li apuntaria amb una arma, i a més se suposava que en Rivo havia estat despullat dels seus armaments. Algú moriria pel descuit, però el general pretenia evitar ser la part desafortunada.

No obstant això, era la vida del seu germà la qual semblava estar en un perill més immediat...

Els soldats d'assalt continuaven estant immòbils, però en algun moment en l'interval d'un parpelleig nou rifles blàster apuntaven ara expertament a Rivo.

L'home jove no va semblar notar-ho. Els seus ulls tenien una mirada fixa i buida que no s'enfocava en res. El general no estava segur tan sols de si en Rivo encara el reconeixia.

-Només sóc jo, germà -va dir en Xarran suaument-. Sóc el que està intentant mantenir amb vida.

Lentament però fermament el general va estendre una mà enguantada. La distància entre els dits i l'arma era menor de mig metre, però li va prendre una eternitat cobrir-la.

Quan el general va agafar el blàster, l'energia nerviosa d’en Rivo va escapar d'ell com si fos una cèl·lula de poder filtrada. El seu cos sencer es va desplomar i l'arma va lliscar com líquid a través dels seus dits a les mans expectants d’en Xarran.

-Ho sento -va aconseguir dir en Rivo entre sanglots escanyats. Va trontollar inestablement, perdut en la seva angoixa.

En Xarran el va atreure cap a ell en una abraçada, dirigint un capcineig als guàrdies per sobre l'espatlla d’en Rivo. El gest era innecessari. Els seus blàsters ja estaven enfundats.

El general va bressolar la part posterior del cap del seu germà, en el mateix lloc on moments abans l’havia colpejat. Això ara semblava feia una eternitat, sobtadament va estar clar per a ell com el temps, sense importar-li com de breu, podia afectar irrevocablement la seva existència sencera. Cada moment era una cruïlla d'infinites possibilitats, el talent més gran d’en Rivo, a més de beure i apostar, era triar la trajectòria incorrecta a seguir. Afortunadament els resultats, dolents com eren, mai havien acabat amb un desastre absolut. Aquest cop era diferent, però, perquè l'últim error d’en Rivo podria acabar costant-li la vida.

Per descomptat, no calia dir que en Xarran faria tot el que estigués en el seu poder per prevenir que això no passés. I com a general de l'Exèrcit Imperial, aquest poder era considerable.

En Xarran va sostenir suaument al seu germà, ajudant-lo a caminar la llarga plataforma d'aterratge cap al complex de la guarnició. Les tropes d'assalt van executar una mitja volta i els van seguir.

-Ja no tens res a témer, germà. Dubto que algú hagi pogut rastrejar-te fins aquí.

En Rivo va alçar la vista cap al seu germà i per primera vegada, hi havia una llum tènue de reconeixement en els seus ulls.

Animat pel gest petit, en Xarran va continuar.

-I en el cas molt improbable que t'haguessin seguit, certament haurien d'estar bojos per tan sols considerar atacar una guarnició imperial sencera.

En la distància, ben ocult per la coberta proveïda pel dens fullatge, una figura silenciosa aguaitava a les ombres.

Ell observava, encara que no sostingués macrobinoculars, per un parell convenientment incorporat dins del seu casc marcat en batalla.

Va escoltar tan fàcilment com si fos un dels soldats d'assalt, la seva antena de banda ampla desxifrant el senyal dels seus comunicadors i convertint efectivament els silenciosos soldats en dispositius espies.

Un cop més, res escapava de la seva atenció.

Igual que ningú escapava d'ell.

Va baixar de la seva perxa entre els arbres amb sorprenent gràcia, considerant el volum de la seva malmesa armadura grisa i verda.

Per quan va acabar el seu descens, la foscor havia començat a baixar com una manta del vellut, i les llunes bessones de Vryssa s'aixecaven al cel del nord.

Es va aturar només un cop per mirar fixament l'elevada silueta de la base de la guarnició imperial. La massiva estructura va romandre en les ombres per uns moments, després les seves poderoses lumes reflectores es van encendre. La crua llum es va reflectir fredament en la màscara de la figura.

El general Xarran havia llançat involuntàriament un desafiament arrogant.

Un desafiament que Boba Fett estava més que llest per acceptar...

La patrulla de motos speeder el va prendre per sorpresa. Acabava de baixar del seu punt d’observació i estava comprovant el seu equip. Els seus sensors de moviment no es van activar fins que estaven a sobre d’ell. Les motos eren tan ràpides que no les va registrar amb prou temps d'advertència.

Mentre es capbussava per cobrir-se en l’espès embolic d'arbustos, en Fett va veure a un dels exploradors gesticular en la seva direcció. Els seus dos companys van girar immediatament, movent-se per flanquejar-lo en la posició estàndard imperial. Els seus vehicles eren models nous, simples motos d'exploració per la seva aparença, molt ràpides, però sense cap armament o protecció.

En Fett necessitava saber quant sabien. Ell va activar la seva antena...

-... Vaig veure alguna cosa a través d'aquests arbres. És difícil de dir, però. Podria haver estat només una bèstia Buldó.

-Mantinguin les seves posicions. Ho comprovaré.

-Entesos.

- Hauríem de contactar amb l'altra patrulla?

- Vols sentir les seves bromes de com ens espantem per un petit Buldó?

-Negatiu.

-Això és el que vaig pensar. Ara, esperin.

En Fett va observar com el líder s'aproximava, donant-li al seu vehicle una acceleració mínima. El flotador de repulsió va lliscar uns pocs metres per sobre el terra mentre l'explorador conduïa una recerca de quadrícula de l'àrea.

Molt lentament, en Fett va rodar sobre la seva esquena i va serpentejar el seu braç dret cap amunt a través del matoll. Va prendre una sola respiració profunda i llavors el seu cos es va congelar. El caçador estava tan immòbil que semblava que estigués fet de ferroconcret.

L'explorador motoritzat va passar per sobre, directament sobre el lloc en el qual s'ocultava en Fett. El caçador podia sentir la turbulència dels motors del repulsor pressionant contra ell. L'explorador s'estava inclinant sobre el seu vehicle, examinant l'àrea de prop. El cap del soldat es va aixecar sobtadament com si hagués trobat alguna cosa.

En Fett va flexionar el seu canell i el dard impulsat per un coet contingut en el compartiment del seu avantbraç va creuar silenciosament a través de l'aire. La punteria del caçador era perfecta. El dard va impactar en el suau vestit negre entre el casc de l'explorador i la placa pectoral. El verí va actuar ràpidament, començant amb les cordes vocals de la víctima. L'home es va moure bruscament cap endavant en silenci i després va caure del seu seient, deixant la moto surant al seu lloc.

Movent-se ràpidament, en Fett va saltar sobre la moto i va bloquejar els comunicadors dels altres dos motociclistes. Va prémer l'accelerador i va virar cap a un d'ells. Sense tan sols un cop d'ull a l'altre, el caçador va activar el llançador de la magrana de la seva armadura.

El soldat es va sorprendre veient passar en Fett amb la moto speeder perseguint al seu company. Creient tenir l'avantatge sobre el caçador, va obrir foc sobre la moto just mentre la magrana d’en Fett completava el seu arc i li queia a la falda.

El caça-recompenses va sentir l'ona expansiva de l'explosió però no es va molestar a mirar cap enrere. Estava massa ocupat concentrant-se en el seu blanc final. Aquest soldat no prenia cap risc. L'explorador estava fugint dels voltants per escapar el bloqueig i aconseguir ajuda. Ja tenia un clar avantatge del caçador i augmentava ràpidament la distància entre ells. En Fett sabia que no podria aconseguir-ho; el soldat estava més familiaritzat amb el terreny.

Dirigint el vehicle amb una mà, el caça-recompenses va extreure el seu rifle blàster modificat. Connectat per mitjà d'un enllaç scomp als macrobinoculars en el seu casc, l'arma finalment va apuntar al blanc a tres-cents metres. L'explorador no va veure ni tan sols els dos trets d'un vermell furiós que van impactar-li a l'esquena i el van tirar del seu vehicle.

En Fett va desaccelerar la seva moto fins a detenir-la i va explorar l'àrea buscant algú més. El caçador no estava content, havia gastat temps i energia innecessaris. I ara sabrien del cert que ell hi era al planeta.

Potser això podria usar això en avantatge seu...

La veu d’en Rivo va tallar el silenci, encara que era només un murmuri.

-Ell és aquí. Ara.

-Impossible -va dir en Xarran, ocultant tot just el disgust de la seva veu. En general no li agradava veure el seu germà acovardit. Especialment davant dels seus homes -. Li dónes massa crèdit en aquest caça-recompenses, germà. Els nostres sensors haurien detectat l'arribada de la seva nau.

En Rivo va sacsejar el cap.

-Aquest caça-recompenses no és la brossa de ment simple amb la que estàs acostumat a tractar. Boba Fett és diferent. Ell mai ha fallat. Diuen que és el millor que hi va haver mai...

El comandant Tyrix va comprovar la seva consola.

-La patrulla hauria d'haver informat, senyor.

- Això ho confirma! -Va dir en Rivo.

 En Xarran no li va fer cas.

-No hi ha raó per fer cap connexió entre la teva situació i aquest incident. Pel que sabem...

-Senyor -va dir en Tyrix-. Una altra patrulla ha trobat les restes de la unitat perduda... -El comandant va escoltar per un moment, pressionant el seu auricular contra l'orella. Va empal·lidir considerablement -. Estan tots morts.

El general es va posar dempeus.

- Com?

-Blàster, magrana, i certa classe de dard enverinat. Les armes dels soldats estaven completament carregades... cap dels homes va arribar a fer un sol tret.

En Rivo va deixar escapar una rialleta nerviosa.

-T'ho vaig dir... ve a per mi.

En Xarran el va ignorar.

-Comandant, envieu dos destacaments. Si aquest caça-recompenses realment és aquí, llavors vull que el trobin i el portin davant meu. Preferiblement viu... encara que un cos servirà igual.

- Dos destacaments, senyor? –En Tyrix va girar la cadira per enfrontar-se al general -. Per un sol home?

La cara d’en Xarran no es va immutar.

-Ho sento, comandant, va dir alguna cosa?

-No, senyor -va dir en Tyrix, tornant-se ràpidament cap a la seva consola per activar el comunicador.

En Fett es va asseure en el seu amagatall entre un espès embolic de branques d'espiral-fusta. Va mirar com la primera onada de motos speeder rugia sota d'ell, brunzint com mosquits. Va sentir les tremolors d'impacte causades per un parell de caminants imperials marxant flanquejats per una mitja dotzena de les seves còmiques contraparts AT-ST. Va sacsejar el cap amb sorpresa mentre escamot rere escamot de tropes d'assalt marxaven entre els matolls. Les seves brillants armadures blanques no eren exactament el millor camuflatge al bosc.

Aquesta demostració massiva de força li va dir al caça-recompenses tot el que necessitava saber sobre els seus oponents...

Dos destacaments significaven que sabien amb certesa que ell era aquí. I estaven nerviosos.

Darrere de la tenyida placa frontal del seu casc maltractat, en Boba Fett realment va somriure.

En Xarran es va inclinar sobre la pantalla tàctica mirant orgullós les seves forces desplegades al bosc. Va escoltar la xerrada excitada del comunicador mentre els seus homes es posaven en posició i començava una recerca expertament coordinada i completament sistemàtica. No hi hauria escapament. No de la força de l'Imperi. El general va esbufegar amb menyspreu i va creuar els braços sobre el seu pit.

-És pràcticament nostre.

Mentre parlava, totes les comunicacions van morir.

En Boba Fett va comprovar la unitat de bloqueig de comunicacions. Era un prototip avançat i molt poderós. Desafortunadament, la seva durada era també extremadament curta: cinquanta-vuit minuts. I llavors esclataria.

Va fixar el seu cronòmetre en mode de compte regressiu. Els segons van començar a desaparèixer. Tenia menys d'una hora per eliminar dos destacaments imperials.

El caçador va girar i va aixecar el seu rifle blàster. En Fett només preveia un problema: què fer amb els tres minuts que li sobrarien...

Enfilat a la vora del seu seient a la carlinga del caminant, el tinent Byrga es va llepar els llavis en nerviosa anticipació. Els conductors de l'AT-AT van intercanviar una mirada ràpida, però no s'atrevirien a comentar respecte a l'hàbit d'un oficial superior. Fins i tot si era extremadament irritant.

En Byrga mirava tan fixament les lectures del sensor que els seus globus oculars estaven a punt de sortir expel·lits del seu cap. Al tinent no li agradava el fet d'haver perdut les comunicacions. Malgrat tots els esforços, no podien fer contacte amb la resta del seu destacament o la base de la guarnició. Això posava a Byrga ansiós. Els seus llavis es rellepaven a tota marxa.

-No us preocupeu -va dir intentant tranquil·litzar la resta de l'equip del comando, que havia après no fer cas de la seva xerrada incoherent i tot i així fer la seva feina amb eficàcia -. Som el millor que l'Imperi té per oferir. Ningú escapa de nosaltres. Trobarem aquest ximple que s'atreveix a oposar-se a la voluntat d’en Palpatine i l’aixafarem en l'encaixada del ferro de...

El ganxo magnètic va connectar amb el baix ventre armat de l'AT-AT i es va assegurar en el seu lloc. El cable de vint metres que s'arrossegava darrere d'ell es va tensar i una petita figura armada va emergir dels espessos matolls. En Fett va esperar tranquil·lament que el cabrestant en el seu vestit l'elevés fins a l'estómac del caminant.

El caçador va usar el temps per carregar els làsers del seu canell.

Els desvaris d’en Byrga van continuar. El millor d'això, almenys per a la resta de l'equip del comando, era que quan la boca estava funcionant paraven els espetecs dels seus llavis.

-Facin que em senti orgullós, senyors. Vull ser qui trobi en aquest caçador de recompenses. -El tinent va inclinar bruscament el cap cap a un costat-. Algú més va escoltar això?

Els conductors van sacsejar els seus caps.

En Byrga es va tornar cap al túnel fosc que conduïa al compartiment de passatgers del caminant.

-És estrany. No estem portant tropes. –Va activar la porta blindada i va mirar endins. Després d'un moment de decisió, va posar una mà a la funda del seu blàster i va caminar lentament pel coll de l'AT-AT-. Estaré enrere, senyors. Continuïn sense mi per un moment.

Els conductors van obeir feliços.

- Vull totes les comunicacions altra vegada en línia! -Va cridar en Xarran al comunicador intern, frustrat -immediatament!

El comandant Tyrix va sospirar i va serrar les dents.

-Ei, senyor... l'apagada està afectant el comunicador també -la seva veu va baixar gairebé a un murmuri -. Els equips d'enginyeria no poden sentir-lo.

El general estava al costat de la consola d’en Tyrix en tres gambades.

La cara d’en Xarran estava tan a prop que el comandant podia comptar les venes que bombaven al front de l'home.

En Xarran va parlar a través de dents atapeïdes, les seves paraules lentes i precises.

-Llavors baixi allà i digui’ls-ho.

- Sí, senyor! -Va dir en Tyrix mentre es capbussava al turboascensor més proper.

 Els conductors de l'AT-AT estaven tan encantats pel meravellós silenci a la carlinga que ni tan sols van notar la perllongada absència del seu oficial en cap. Aquest va ser el seu primer error. Quan la porta finalment va tornar a obrir-se lliscant, no es van molestar tan sols en alçar la vista de les seves consoles. I de fet, aquest descuit va ser l'últim.

En Boba Fett va baixar el seu rifle blàster fumejant i va prendre un moment per admirar la seva nova manera de transport.

El tinent Grejj estava assegut a la cadira de comandament, amb les puntes dels seus dits units al davant de la seva cara. L'equip de comandament del caminant estava fent un bon treball donades les circumstàncies. Només esperava que poguessin posar les comunicacions en línia el més aviat possible. Després podrien eliminar el caça-recompenses i reassumir els seus deures normals. A Grejj li agradava la seva rutina. No li agradaven les sorpreses.

- Senyor! Estem captant alguna cosa en els sensors.

El tinent es va inclinar cap endavant.

- Què és?

El conductor va sacsejar el cap.

-Només un altre caminant... ha de ser el tinent Byrga.

-Vegem si la seva caça ha estat més productiva.

-Ja deu haver-nos vist -va dir el conductor -. Venen cap aquí.

En Grejj va assentir, buscant la palanca d'alliberament de la carlinga.

-Amb una mica de sort això s'acabarà aviat.

De fet, així va ser.

Les restes de l'AT-AT del tinent Grejj i un parell d'AT-ST que havien ensopegat en la lluita estaven escampats per terra. Els dos petits caminants estaven tan confosos pel duel entre els seus germans majors que havien obert foc sobre en Grejj.

En Fett va dirigir el seu AT-AT a través de les ruïnes fumejants mentre els seus sensors captaven un grup gran de soldats d'assalt a prop. El caçador va comprovar el seu cronòmetre i va notar que tot anava just segons el previst.

-Les comunicacions han estat restaurades, senyor.

- Finalment! Posa-me’n directament amb les nostres forces.

Els dits d’en Tyrix van volar sobre la seva consola i va assenyalar ràpidament el seu èxit amb un capcineig al general.

En Xarran va agafar el seu comunicador.

-Xarran als grups alfa i delta. Totes les unitats informin de la seva situació immediatament.

Hi va haver silenci.

En Rivo va dirigir al seu germà una mirada significativa, però en Xarran el va ignorar i va intentar-ho una altra vegada.

-Repeteixo, sóc el general Xarran ordenant que totes les unitats informin la seva situació actual. Grup Alfa... informi.

Res.

Una gota de suor va baixar pel front del general. Es va inclinar més a prop del micròfon.

-Grup Delta... informi.

Una altra vegada, no hi va haver ni un so.

En Xarran va mirar acusadorament a Tyrix.

-Ha d'estar equivocat, comandant. El sistema de comunicacions encara està fora de línia.

-Em sap greu informar, senyor. Està funcionant dins dels paràmetres normals. Les nostres forces haurien de respondre.

-Però aquest no és el cas -la veu d’en Xarran havia perdut una mica la seva fermesa -. Per què?

En Rivo va contestar amb un gemec llastimós.

- Perquè estan tots morts!

En Xarran va girar bufetejant durament al seu germà a la cara.

- Vols callar!

El cop inesperat va enviar a Rivo caient a la coberta, on es va estremir, alçant les mans en súplica. La cara d’en Xarran es va suavitzar immediatament amb tot. Va ajudar a Rivo a incorporar-se i va dir en un murmuri baix.

-Perdona, germà...

- Esperi un minut! –En Tyrix gairebé va saltar de la seva consola -. General, els sensors estan captant un dels nostres caminants en el perímetre exterior.

En Xarran es va il·luminar.

-Poseu-lo a la pantalla.

En Tyrix va obeir i la imatge d'un AT-AT amb empremtes de batalla va omplir la pantalla.

- Torna victoriós? -Va dir el comandant.

-Esbrinem-lo –En Xarran va provar el comunicador altra vegada -. Base a caminant. Informi.

Una llengua de foc va florir sobtadament en el baix ventre de l'AT-AT seguit per una sorollosa explosió que va enviar una descàrrega d'estàtica pel comunicador. El caminant va sorgir cap endavant, com un colós mortalment ferit, després va caure. La seva barbeta va connectar amb el terra, i després la resta del seu cos el va seguir, fent retrunyir el terra. Llavors el monstre de metall va desaparèixer en un núvol de fum i flames.

- Què ha sigut això? –Va quequejar en Tyrix.

-Un missatge -va dir en Rivo suaument.

La sala de control de la base estava absolutament quieta. Ningú s'atrevia a moure o parlar. Tots miraven fixament i silenciosament la imatge terrible que apuntava a la pantalla.

Tots, excepte en Xarran. El general es va poder dempeus i va caminar lentament cap a la seva oficina, les seves botes repicant les plaques de la coberta. La seva veu va ressonar a través del quart.

-Que algú apagui aquesta maleïda cosa...

En Tyrix va apagar la pantalla, però mentre la resta de l'equip de la base reassumia precipitadament els seus deures, ell va continuar mirant fixament la pantalla fosca per alguns moments. La seva mirada es va moure a través de l’habitació, i va anar a posar-se en Rivo. Després de trenta anys de servei militar, el comandant havia vist la seva porció de coses horribles, però la mirada de terror en els ulls d’en Rivo li va enviar un calfred al llarg de la seva espina dorsal.

A Fett li hauria agradat haver vist l'expressió del general quan l'AT-AT va esclatar. Probablement no hauria d'haver desaprofitat el detonador termal, però l'efecte psicològic en l'home i les seves tropes ho valdria.

Tots dos costats havien pres les seves fintes i estocades, ara era temps de moure’s a la trobada final. En Fett gairebé lamentava veure-la arribar. Les escaramusses abans de l'esdeveniment principal sempre servien com a diversions interessants, especialment atès que el resultat de la seva missió no estava en dubte.

En Boba Fett no perdia.

- En què estaves pensant, Rivo? –En Xarran estava assegut a la còmoda cadira de replicuir darrere d'un escriptori que empetitia la majoria de les barredores de desplaçament terrestres.

En Rivo es va asseure davant seu en un seient molt més petit. Pel que sembla, els seus ulls havien trobat alguna cosa interessant al pis.

-Diners -va remugar després d'un moment. Finalment va fer contacte visual amb el seu germà gran -. Què més? Estava encegat per la cobdícia, Gaege. Mai vaig pensar que en Jabba pogués identificar-me com la causa de la seva filtració d'informació.

- No vas pensar que algú com Jabba el Hutt tindria els seus propis experts informàtics? Sempre he dit que el teu ego seria la teva perdició, oi? Pots ser bo, però sempre hi haurà algú millor. I això és cert independentment de si ets un expert en ordinadors, un soldat, o un caça-recompenses.

-El més graciós és que ni tan sols vaig voler irrompre en els arxius d’en Jabba. Va ser un complet accident. Però una vegada que vaig descobrir amb el que havia ensopegat, no em vaig poder resistir.

-Mai pots deixar passar una ocasió de fer crèdits fàcils -va sospirar en Xarran -. Especialment si no implica treball honest.

-No vaig venir aquí per una reprimenda, germà. Vaig venir aquí per ajuda. -Ell va mirar fixament per la finestra de transpariacer que donava sobre els boscos frondosos de Vryssa -. Encara que pel sembla, potser vaig venir al lloc equivocat.

La cara del general es va crispar lleument.

-Potser tindries millor sort sol allà fora. Ets lliure de marxar en qualsevol moment.

-D'acord, ho he arruïnat tot altra vegada. Em disculpo, Gaege... Sé que estàs fent tot el que pots. És que mai vaig pensar que acabaria fugint d’en Boba Fett.

-Vas robar informació vital d'un dels senyors de l’escòria més perillosos de la galàxia i després la vas vendre al millor postor... Quant va perdre en Jabba com a resultat de les teves accions?

-Més de cent cinquanta mil crèdits. Però no penso que realment es preocupi pels diners. És només una qüestió de principis. El hutt vol fer un exemple de mi. I el que en Jabba desitja, Jabba ho aconsegueix.

-Bé, ell no va a aconseguir-ho -, germà. No m'importa quants caça-recompenses enviï.

- Realment penses que en Boba Fett pot ser detingut?

-L'home és bo. Molt bo. Però ara veig la seva estratègia, i em refuso a seguir el seu joc més temps. Cap soldat deixarà la base. Si ell et vol, haurà de venir aquí. I grava't les meves paraules, ningú pot penetrar la "tanca de la mort." Està posada al seu voltatge màxim segons les meves ordres. La càrrega és tan alta que l'espurna més minúscula podria fregir un bantha en segons –en Xarran va somriure amb els llavis atapeïts -. Ningú surt. I ningú entra.

Següent