CAPÍTOL 19
CÀPSULA
Quan van
trobar la càpsula de salvament, en Trig estava segur que els seguien.
Sentia
algú respirar darrere d'ells i, ocasionalment, el soroll dels passos maldestres
d'alguna cosa que els seguia pel passadís central de l'ala administrativa sense
preocupar-se gens ni mica per ser silenciós. De vegades se sentien petites
esgarrapades. Altres vegades només era una respiració.
Ni tan
sols va haver de dir-li res a Kale. Ell també ho sabia. I més que reconfortar-lo,
aquella certesa comuna i tàcita tenia el paradoxal efecte d'accelerar el pànic
que començava a apoderar-se del sistema nerviós d’en Trig; era com si no només
hagués d’enfrontar-se a la seva pròpia aprensió, sinó també a la del seu germà.
Per fi
van veure la càpsula de salvament, just davant d'ells, a la paret exterior.
- Aquí
està. -En Kale no es va molestar a dissimular el seu alleujament aixecant
l'escotilla de la càpsula -. Vinga, endins.
En Trig
va obeir.
- No hi
ha molt espai.
- Per a
nosaltres hi ha de sobres. -En Kale va entrar darrere seu i va mirar els
controls -. Ara hem d’esbrinar com sortir d'aquí.
- Pots
activar-la?
-És clar.
- No tens
ni idea del que estàs fent, oi?
- Pots
deixar-me pensar un segon? -En Kale va tancar el puny i es va mossegar els
artells mentre observava el panell de controls -. Creia que aquestes coses eren
automàtiques, però...
- Què
tenim aquí? - Va dir una veu darrere d'ells.
***
Era en Sartoris.
Estava
allà, dempeus, amb un blàster a cada mà i mirant-los amb la mateixa cara de
desgrat que havia posat en Trig veient-lo. Per la seva postura, en Trig va
comprendre intuïtivament que hi havia alguna cosa entre ells i aquell home, quelcom
que en Sartoris sabia sobre ells i el seu pare i que ell encara desconeixia. No
obstant això, va percebre una inquietud profundament personal que aflorava a la
cara del guàrdia i que s'esvaïa igual de ràpid, com un alè exhalat contra un
vidre.
- Fora
-va dir en Sartoris amb sequedat.
- Què? -En
Kale va arrufar les celles i va negar amb el cap en senyal d'incredulitat.
- Ja
m'has sentit. Caminant. -En Sartoris girà el canó d'un dels blàsters cap a Trig
-. Tu també.
-Hi ha
lloc de sobres per als tres.
-És clar.
-En Sartoris va esbossar un somriure sense rastre d'humor algun que no va
millorar la rudesa de la seva expressió -. I estic segur que estaríem molt
còmodes els tres juntets. Però aquest no és el pla. Així que fora d'aquí. -
Seguia apuntant-los amb els blàsters -. A què esteu esperant?
- Vas a
deixar-nos morir aquí? -Va preguntar en Kale.
- Mira,
xaval, pel que a mi respecta pots córrer nu pel menjador. L'única raó per la
qual no us he disparat és perquè hauria de carregar els vostres cadàvers per
treure'ls de la càpsula de salvament, així que per què no m’estalvieu aquest
treball?
- No ho
entens -va insistir en Trig -. Hi ha alguna cosa dins de la barcassa i encara
és viva. Ens ha estat seguint. Si ens deixes aquí...
- Fill,
ja estic més que avorrit de sentir-te parlar.
En Sartoris
li va apuntar a la cara. La boca del canó es veia enorme, negra i interminable,
i en Trig es va sentir com si tot el seu cos fos a desaparèixer. Després del
que van semblar anys llum, va notar com el seu germà li posava una mà a
l'espatlla i l'arrossegava amb ell.
- Vinga -va
dir la veu d’en Kale.
En Trig
encara se sentia ingràvid i es va deixar portar cap a l'exterior de la càpsula.
Mentre sortia donant tombs, va veure que en Sartoris es treia un objecte negre
de la butxaca i el lliscava en el sistema de navegació de la càpsula. Ja
s'havia oblidat d'ells. Eren un problema que ja no li concernia.
L'escotilla
es va segellar amb una xiulada pràcticament imperceptible. Després es van
sentir els cops sords dels perns deixant-se anar i la càpsula va desaparèixer,
ejectada, deixant a Trig i a Kale observant el buit que hi havia ara en el seu
lloc.
En Kale es
va escurar el coll. Després d'una llarga pausa va semblar recordar que en Trig
estava al seu costat.
- Ei, tot
sortirà bé -va intentar animar-lo.
En Trig
el va mirar. No només se sentia ingràvid, sinó transparent, com si tot just
estigués allà. Era com si algú li hagués aspirat l'ànima i li hagués absorbit
tota l'esperança.
- Vinga
-va dir en Kale -. Tinc una idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada