CAPÍTOL 27
DIGUES-HO TRES VEGADES
Quan en Kale
es va despertar estava estirat d'esquena i la doctora Cody estava de genolls al
seu costat. Semblava que hi havia molt moviment al seu voltant, però no sabia
què passava. Les mans de la Zahara es movien amb resolució i li embolicaven la
cama amb un esquinçall de tela plena de sang, una volta, una altra volta, la
cenyia i la lligava. En Kale xiuxiuejà entre dents; l'aire era fred i estrany i
sabia a encenalls metàl·lics. Se li va regirar l'estómac.
«On som?»
- No
passa res -deia la veu de la doctora a una gran distància -. Ho hem aconseguit.
Estem a l'hangar del destructor.
En Kale
es va posar de costat i va intentar mirar al seu voltant. El dolor del panxell
era insuportable, prou intens com perquè, per un moment, cregués que no podria
parlar. Va prendre aire i el va aguantar fins que va pensar que probablement no
anava a posar-se malalt; després va tornar a mirar la doctora Cody i va
intentar ampliar una mica més el seu camp de visió. Darrere d'ella, en Han i en
Chewie estaven drets al costat de l’escotilla d'acoblament segellada.
- On és
el meu germà? -Va preguntar en Kale amb veu ronca.
-Està
aquí mateix -va respondre la doctora Cody -. Està bé. Procura no moure't.
En Kale
aixecà el coll i va veure’l assegut a terra i recolzat contra la paret exterior
del pou d'acoblament, fet un cabdell, amb la barbeta entre els genolls,
gronxant-se de darrere cap endavant, mirant al buit. No tenia bon aspecte. En
Kale va recordar la veu incrèdula d’en Trig. «El pare està allà fora», havia
dit veient aquell ésser ansiós que havia anat a per ell, i es va preguntar si
el seu germà petit aconseguiria superar-lo.
«Digues-ho
-es va dir a si mateix recordant una antiga superstició que havia sentit sent
molt petit -. Digues-ho tres vegades i fes-ho realitat.»
- M'ha
mossegat -va dir en Kale -, oi?
Li va
prémer l'embenat.
- Tiba
massa? He de detenir l'hemorràgia.
- M'ha
mossegat.
- Estan
pujant pel pou -va murmurar en Han Solo fent un pas enrere, i va mirar a la
doctora Cody i a Kale -. Quan podrem anar-nos-en?
En Kale va
sentir... les esgarrapades. Venien de l'interior de la torre d'acoblament. A
l'altre costat del pou, una infinitat de mans colpejaven i esgarrapaven. Sons
aterridors. Va comprendre que aquells éssers s’havien enfilat per la torre darrere
d'ells. En aquell moment estaven enfonsant les seves fràgils ungles i dents al
tub metàl·lic, intentant entrar. Va pensar en el que havia vist quan havia
mirat enrere en el lloc de comandament. No era possible, però era cert. El so
de la seva fam i de la seva ira juntament amb l'intens dolor de la cama feien
el record més real.
Els
cadàvers de la barcassa presó havien tornat a la vida i el seu pare es trobava
entre ells.
El seu
pare l'havia mossegat.
En Kale
va notar que la boca se li omplia d'una saliva de sabor rogenc i es va tirar
cap endavant separant els llavis per vomitar, però no va sortir res. No obstant
això, el seu estómac no deixaria d’intentar-ho, no diria «mor», com hauria dit
el seu estimat pare. «Difunt pare», va balbucejar el seu cervell, i el
diafragma va deixar de sacsejar-se espasmòdicament amb l'horrible insistència
d'un tic muscular involuntari.
- Mira,
xaval -va sentir dir a Solo. La seva impaciència penetrà en l’espès núvol
d'horror que s'havia acumulat al voltant dels seus pensaments -. Hem de marxar.
- Quin
camí suggereixes? -Va preguntar la doctora Cody.
- Si
trobem la forma d'arribar al pont de comandament del destructor, potser
aconseguim moure aquesta cosa.
En Chewie
va emetre un grunyit de dubte.
-És una
nau, no? -Va dir en Han -. Pilotada una, pilotades totes. Només hem de
travessar... - va gesticular vagament -. Tot això.
En Kale
es va fregar els ulls i va mirar per primera vegada cap a on en Han assenyalava.
L'hangar que els envoltava era un desert infinit de duracer, el seu perímetre
s'estenia tant que enganyava a la vista. Fins i tot en un moment com aquell, la
idea de creuar allò era més del que podia imaginar. Però...
-
Ajudeu-me a aixecar-me -va demanar.
La
doctora Cody es va ajupir. En Kale li va agafar les mans i es va incorporar
redreçant l'esquena segons ella el guiava. Al principi va pensar que
funcionaria, que seria capaç de donar suport el seu pes en l'altra cama.
- Amb
compte -va dir la Zahara -. No hi ha pressa.
El dolor
era molt fort i en Kale va caure a terra amb un crit ofegat que va sonar més
aviat com un gemec. Va mirar cap avall. La sang rajava de la cama ferida
amarant el torniquet i tenyint-lo de vermell fosc. Va veure en Trig mirant-lo,
però no sabia si el seu germà estava preocupat per ell o pel que havia vist allà
baix. És que importava? En aquell moment l'únic que importava era que podien
acabar embolicats en sang.
- No pots
avançar així -va dir la doctora Cody.
- Doni’m
un segon.
- Et dessagnaràs
abans que aconseguim creuar l'hangar.
- No em
passarà res.
El va
mirar fixament, després es va ajupir per xiuxiuejar-li a cau d'orella.
- Escolta.
Vull que ho entenguis. Si intentes moure't ara, moriràs. -Sense moure el cap,
va assenyalar a Trig, que estava fet un cabdell no lluny d'ells -. I ell haurà
de veure-ho. És això el que vols?
En Kale
va negar amb el cap.
- Em
quedaré aquí amb tu -va dir en alt perquè els altres també ho sentissin -. Han,
tu i Chewie podeu portar-vos a Trig i anar anant cap al pont de comandament.
Sentint
esmentar el seu nom, el noi es va sobresaltar i es va redreçar negant amb el
cap.
- No. -
Va mirar al seu germà -. Vull quedar-me amb Kale.
- Vine
aquí -va dir en Kale.
El noi es
va aixecar i es va acostar.
- Et vaig
dir que no permetria que et passés res -li va recordar -, i no ho faré. Però
per mantenir aquesta promesa necessito que te’n vagis amb els altres, ara
mateix.
En Trig
va tornar a negar amb el cap, però aquest cop amb més violència, i els seus
ulls es van inundar de llàgrimes.
- Tinc
por -va xiuxiuejar -. La cara del pare...
- Escolta
-va dir en Kale -. Aquell no era el pare.
En Trig
el va mirar fixament.
- Allò
era una altra cosa. Sabem com era pare. El recordem, i aquest no era ell. -Va
fer una pausa -. Oi?
-Però...
- Ho era?
En Trig
va negar amb el cap.
- Has d’anar-te'n.
Ens veiem després.
- Què
passarà amb tu? -Va preguntar en Trig.
- La
doctora Cody i jo us agafarem quan puguem.
- Ho
promets?
- Ho
prometo -li va assegurar en Kale, i es va alegrar que la doctora Cody posés les
mans sobre les espatlles d’en Trig per capgirar-lo cap a Solo i el wookiee.
Contemplar
l'expressió descoratjada i aterrida del seu germà li estava resultant gairebé
impossible, però en Kale es va obligar a mirar-lo un segon més.
- Trig?
-Els ulls del nen van brillar sobre ell -. T'estimo –li va dir.
- Llavors
no deixis que me’n vagi.
- Doc,
vols el blàster? -Va preguntar en Han.
La Zahara
el va mirar sorpresa.
- De
veritat vas a donar-me l'últim blàster?
-Bé -va
dir en Han mirant cap a un altre costat -, ja saps, si aquestes coses comencen
a sortir del pou...
-
Tranquil.
- Estàs
segura?
Va
assentir.
- No
estarem aquí tant de temps. -Va mirar en Trig -. Ens veurem aviat, d'acord?
En Kale
observà l'expressió del seu germà, però en Trig no va dir res, ni tan sols va
assentir, mentre en Han i Chewbacca se l'enduien amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada