IV
En Rog i la Gundruk
van fugir de la Llar Bolgoink l'endemà, en lloc d'enfrontar-se al desafiament
de la Kufbrug per combatre en venjança de l'assassinat del seu marit. Després
d'haver vist barallar la Kufbrug, la Callista no els culpava el més mínim per
fer-ho. Ja que el desafiament era legal, la parella també va abandonar les
seves possessions de Nudskutch, que van ser preses per una altra de les filles
de la Kufbrug.
- I suposo -va dir
la Callista a Jos i Sebastin, els qui havien estat convidats al banquet de
noces d’en Guth i la Kufbrug - que hauran d'abandonar el planeta per complet en
quan comenci de nou el comerç.
-És una llàstima que
la rivalitat els hagi portat a aquests extrems - va dir en Jos.
Havia estat
encadenat a l'Alt Abeurador - una posició d'honor, per a un esclau - entre els
altres dos estrangers, però la Callista havia fet un duplicat de la clau i li
va deixar anar quant va pensar que l’Ugmush i els seus marits estaven massa
borratxos per adonar-se’n, el que va ocórrer en un termini bastant breu. Guth,
Ugmush i Kufbrug s'estaven abraçant-se alegrement i empastifant-se uns als
altres amb fongs de paret especiats i crema de floridura de l'Alt Abeurador -
un comportament perfectament apropiat, i tots els altres del gegantí menjador
estaven fent més o menys el mateix -, i cantant. Els gamorreans són igual de
vehements en les seves celebracions de felicitat i amistat com ho són per
l'agressió.
En Sebastin va
agafar un bol de floridura l'abeurador. Ell, la Callista i en Jos estaven prou
habituats als modals a la taula dels gamorreans com per portar bols. I també
tovalloles.
- Però què esperaven
guanyar en Rog i la Gundruk?
- Gundruk -va dir la
Callista -. Rog era només el seu peó. Dubto que ell sabés tan sols per què ella
l’havia enviat a recollir aquesta nota que vas fer, i a comprar el kheilwar.
Vaig sospitar d'ella des del principi, molt pocs senglars haurien tingut el
cervell per tramar un assassinat. Tot el que va haver de fer era assegurar-se
que la carta li fos lliurada a Vrokk a la nit, ja que la llum del sol danya els
òrgans sensorials dels kheilwars. Com a filla de la Kufbrug, tenia moltes
probabilitats d'ascendir a la posició de matriarca de clan.
- Matriarca de clan?
-Va preguntar en Sebastin, confós -. Però...
A l'altre extrem de
l'Alt Abeurador, la Kufbrug havia ficat en Guth dins l'abeurador amb ella per
un desordenat forcejament, davant l'esvalotada aprovació dels altres convidats.
- La gent no creu
que els gamorreans siguin donats a la depressió -va dir en veu baixa -. Però és
bastant comú, especialment en el desglaç. I la majoria de la gent no creu que
els gamorreans siguin capaços d'amor apassionat, la classe d'amor que gairebé
no pot sobreviure si l'estimat desapareix.
El rostre d’en Luke
Skywalker va tornar a la seva ment, i va apartar la imatge a un costat, com
s'havia obligat a aprendre a fer-ho.
-Però la Gundruk ho
sabia -va continuar en veu baixa -. La Gundruk sabia que la Kufbrug és
depressiva, i la Gundruk sabia que encara que gairebé amb tota seguretat en
Vrokk mataria Guth, hi havia una possibilitat que optés per cancel·lar el
combat en l'últim minut i simplement romandre a la llar com a verro. Però si en
Guth no tingués opcions de supervivència, si fos acusat d'assassinat, seria
fàcil fer passar per suïcidi la subsegüent mort de la Kufbrug. I no estaria en
Vrokk per entorpir l'ascens d’en Rog i la Gundruk al poder de clan.
A sota, a la part
principal del menjador, hi havia esclatat una batalla de menjar entre els
guàrdies d’en Lugh i diversos dels gendres de la Kufbrug. Grunyint amb delit,
els veterans i els nens es van unir, i en qüestió d'instants tot el lloc va ser
una feliç i udolant baralla.
- Crec que és el
moment d'un passeig per baixar al sopar - va dir en Sebastin, esquivant un mig
rostit brognig.
- Crec que tens raó.
En Jos, Sebastin i
la Callista es van obrir camí amb cura per la vora exterior de la sala i van
pujar els graons que els conduïen a la porta entre un remolí de punys, pa,
cossos empesos i greixum llançat per l'aire. Des de la porta, la Callista va
tornar la vista per veure l’Ugmush i la seva tripulació saltar alegrement al
fragor de la lluita. A dalt, a l'Alt Abeurador, aliens a tot això, la Kufbrug i
en Guth estaven enllaçats en una poderosa abraçada.
És bonic, va pensar
la Callista, oblidar per un instant que ets gweek, que ets la mare font i
origen de fortalesa. Trobar a algú que t'ajudi a passar el desglaç. Algú a qui
estimar.
Reconfortava també
adonar-se que encara que de vegades el costat fosc de la Força semblava
impregnar el propi teixit de l'univers, fins i tot entre subjectes tan poc
atractius com els porcins gamorreans podia trobar afecte, i amor, i llum.
Un projectil de
floridura amarada de crema va passar a escassos centímetres del seu cap i es va
esclafar a la paret. Va untar l'índex en ell i el va provar. Estava
sorprenentment bo.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada