Les Tropes de la Mort (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

TANCS NEGRES

En Chewbacca estava preocupat pel noi. En Trig no parlava. En Han tampoc, però ja estava acostumat a això, depenent de les circumstàncies. Al noi, però... li passava alguna cosa. Els joves sentien la necessitat d'expressar-se. En el breu període de temps que el wookiee havia passat amb ell l'havia vist enfrontar-se a coses que no es corresponien amb la seva edat, i si seguia guardant-se-les dins tots sortirien perdent.

Havia començat quan van sentir cridar a Kale l'altre costat de l'hangar. En Trig va voler tornar amb ell i en Han va haver de subjectar-lo per evitar que se n'anés.

- No li passarà res -li havia dit en Han, encara que en Chewie sabia que no era cert, però comprenia què pretenia el seu amic: mantenir al noi el més lluny possible del pou d'acoblament abans que aquelles coses entressin. En Trig va fer tant com va poder per escapar, es va regirar i va donar puntades i cops de puny intentant escapolir-se, fins que Chewie va intervenir i va subjectar al noi. I allò no s'havia semblant a una abraçada ni remotament. El noi era més fort del que semblava. Chewie va acabar portant-lo al pit els següents vint minuts fins que en Trig va murmurar en veu baixa:

- Ja pots baixar-me.

Allò va ser l'últim que va dir.

Encara comprenia que havien d’allunyar-se del pou, a Chewbacca no li agradava la idea d'haver-se d’aventurar massa en el destructor. Els llargs passadissos, els espais deserts que s'anaven trobant mentre giraven les cantonades i on no veien més que alguns droides, conformaven un buit que no acabava de semblar-hi. Qui havia dissenyat tot allò i qui ho havia abandonat allà? Havien mort tots? I, si havien mort, què havia passat amb els cossos? Part de l’aviònica encara funcionava, i ocasionalment es trobaven amb sales completament buides on parpellejaven llums i sistemes atmosfèrics i de navegació que es mantenien actius indefinidament sense la intervenció de cap ésser viu.

Al final d'un passadís es van topar amb el casc d'un soldat imperial que jeia de costat, com un crani trencat. Un altre penjava d'una cadena sobre el primer, amb la visera tacada de sang seca. En Han li va donar una puntada al primer casc i Chewie va percebre la pudor dolça i putrefacta que rajava d'ell: la placa facial de plastiacer havia estat acuradament arrencada per deixar al descobert la mandíbula inferior del soldat. Semblava una relíquia d'una civilització ancestral, d'un culte caníbal. Qui podria fer una cosa així?

Semblava que portaven molta estona caminant i tampoc sabien quina distància haurien de recórrer. I què passaria quan arribessin al pont de comandament? Tot i la fanfarroneria del seu company, Chewie es preguntava si serien realment capaços de pilotar el destructor estel·lar.

Havien trobat un altre blàster, l'únic útil que havien descobert fins al moment, i Chewie s'alegrava de poder portar-lo, encara que només fos per protegir al noi.

- Què és això? -Va dir en Han una mica més endavant -. Chewie, Dóna'm un cop de mà, vols?

En Chewbacca va mirar cap enrere per assegurar-se que el noi seguia caminant cap a ells - i ho feia, encara que sense aixecar la vista de terra - i es va acostar al Han, que assenyalava una pila de caixes de cartró que bloquejava el passadís. Semblava que algú les hagués deixat allà per fer altres coses més urgents. En Chewie va observar la inscripció del lateral d'una de les caixes.

DEPARTAMENT IMPERIAL D'ARMES BIOLÒGIQUES

Quan va tornar a aixecar la vista, en Han ja estava posant caixes a banda i banda per intentar obrir-se pas. Una caixa gran va caure des de dalt i Chewbacca va veure sortir del seu interior un dipòsit d'acer pintat de vermell. Va impactar a la paret amb un soroll buit, va rebotar i es va aturar sota la bota d’en Han.

- Què estarien fent aquí aquests bojos? - Va dir en Han, més per a si mateix que perquè Chewie ho sentís.

Però el wookiee va opinar de totes formes, i va donar a entendre que tot allò li donava mala espina.

-En aquest li ha rebentat la vàlvula de pressió -va observar en Han mentre inspeccionava el tanc -. No té ni una sola marca, és com si s'haguessin limitat a pintar-lo completament de vermell. Veus algun més per aquí?

- Aquí -va dir en Trig. Mentre en Han parlava, en Trig s'havia pujat al següent munt de caixes, vint o trenta almenys, apilades en grups de dos i de tres. El xaval era àgil. Chewbacca va trigar gairebé el doble a pujar fins on era ell i treure el cap per mirar.

Les caixes eren plenes de cilindres, centenars, col·locats en fileres perfectament ordenades. A la part superior hi havia uns quants pots vermells solts, però la resta -els que s'havien tornat a embalar amb precisió militar- s'havien pintat de negre atzabeja. Chewbacca va aixecar un dels negres i va sentir que alguna cosa s'agitava al seu interior.

El va mostrar perquè en Han pogués veure-ho i va dir en shyriiwook:

- Està ple.

- Serà una fórmula diferent -va dir en Han -. Amb una combustió diferent o alguna cosa així... Qui sap? - Es va sentir un cop quan el cilindre va relliscar de la mà d’en Chewbacca i va caure sobre els que estaven dins de la caixa -. Ei, vés amb compte amb això, d'acord?

En Chewie tornà el pot negre a la caixa i es va fixar en què la lectura de l'indicador marcava pressió màxima. Es va preguntar quant tardarien els tancs a començar a tenir fuites igual que els vermells, i què passaria quan el seu contingut es filtrés a l'atmosfera del destructor.

No li va dir al Han que el tanc se li havia caigut perquè l’havia notat bullir. Una cosa xipollejava dins i es movia de darrere cap endavant, i la veritat era que semblava moure’s sola. Com si alguna cosa s’agités arrossegant-se per les seves parets internes per intentar sortir. Una cosa viva.

- I per cert, qui va tenir la brillant idea de venir aquí? -Va preguntar en Han, indignat, sense esperar una resposta. Ja havia pujat la barricada de caixes improvisada per seguir a Chewbacca i a Trig cap a l'altre costat. Dels tres, Chewbacca era el que tenia millor sentit, i podria haver jurat que mentre caminava va començar a sentir un xiuxiueig.

En Han es va aturar en sec.

- Què és això?

En Chewie es va aturar, va aixecar el cap i, mirant cap amunt, va emetre un crit d'aprensió. Sentia alguna cosa sobre ells, i es va adonar que era un crit que s'anava intensificant. Anava acompanyat d'un soroll sord, com si una immensa criatura de moltes potes caminés lentament i pesadament just sobre el sostre de panells de duracer.

En Han va assenyalar cap on es dirigien.

- Ve d'allà.

En Chewbacca va veure que el noi s'havia quedat bocabadat de la impressió. Els llums van començar a fallar i el wookiee va sentir els cruixits del metall sobrecarregat amb el pes del que fos que s'acostava.

- Al darrere, noi -va dir en Han fent a un costat a Trig mentre apuntava amb el blàster cap amunt -. Crec que va a...

El sostre es va encorbar, es va retorçar i es va obrir. A través del buit, Chewbacca va veure una massa sòlida de rostres d'ulls negres i braços i cames que intentaven obrir-se pas. Alguns portaven uniformes imperials; altres vestien armadures de soldat d'assalt, un camal aquí, una musclera allà, o portaven cascos trencats. Només llavors es va adonar de quants podien ser, potser centenars, o fins i tot més, un autèntic exèrcit de morts. Intentaven agafar-lo.

Agafar el noi.

En Chewie no sabia qui havia disparat primer. Un dels dos, en Han o ell, o potser tots dos alhora, van descarregar els blàsters contra aquella massa intricada de cossos convulsos. Després d'allò va cedir alguna peça clau de la infraestructura del sostre.

Va ser com si s'hagués obert de bat a bat un forat entre el món dels vius i el dels morts. Els cossos van començar a caure davant d'ells: un devessall de carn groguenca i pudenta i armadures trencades, mans àvides i boques que cridaven. Alguns van aterrar dempeus; altres es van colpejar contra el terra i es van quedar així, com animals, somrient-los, mostrant-los les dents. La seva mirada era buida, falta de vida i semblava espantosament famolenca.

- Posa't darrere meu! -Va cridar en Han.

En Trig no es va moure. Chewbacca es va adonar que s'havia quedat paralitzat. El va agafar pel braç i se'l va posar darrere mentre en Han i ell es donaven la volta i obrien foc.

Les coses mortes retrocedien com si no esperessin els trets. Chewie disparava a boca de canó i veia com els cascos dels soldats imperials esclataven i deixaven al descobert rostres inflats i putrefactes que només expressaven ira. Al seu costat, en Han cridava alguna cosa, però Chewbacca no ho sentia amb els trets. El passadís que tenien davant s'estava omplint de fum. Al lluny, des del que semblava l'altre costat de l'espai, sentia com en Trig s'agafava a ell amb totes les seves forces. Els dits del noi se li enfonsaven al braç, aferrant-se a la vida.

Des del sostre anaven apareixent més d'aquelles coses, unes queien, altres saltaven, els nous cadàvers s'apilaven sobre els quals ja hi eren. En Chewie va comprendre que aquells cossos no deixarien d'anar-los darrere per molt que disparessin. Va rugir amb força.

- Ja ho sé, ja ho sé! –En Han el va agafar pel braç -. Vinga, et cobreixo.

Va veure que en Han assenyalava una altra porta al final del passadís. Chewie va agafar al noi, es va girar i es va llançar cap a la porta sense mirar enrere. Un instant després, en Han va saltat rere d'ell, va prémer la consola a l'altra banda, va tancar la porta i va disparar contra el comandament d'obertura. Chewbacca es va adonar que els sentia a l'altra banda, abalançant-se sobre la porta, cridant.

En Han i ell es van mirar, i Chewbacca va veure a la cara del seu amic una cosa que no havia vist en molt de temps: autèntica por. Durant un moment en Han es va posar tan pàl·lid que la cicatriu de la seva barbeta ressaltava més que mai. Era com veure’l envellir de forma prematura vint anys en un moment.

En Han va obrir la boca per parlar, i llavors alguna cosa va colpejar la porta amb un pes i una força inimaginables. Era com si tot l'inevitable del seu futur, independentment de com de breu que pogués arribar a ser, s'hagués concentrat a l'altra banda de la porta amb una boca plena de dents brillants i grogues.

Van arrencar a córrer.

Següent