II
La nit havia caigut
a Vryssa.
En Fett estava
ajupit en els arbustos, a vint metres del perímetre exterior de la base. La
paret de deu metres d'alt que envoltava el complex semblava estar viva,
espetarregant amb arcs blaus d'electricitat. Les ones ballaven sobre la
superfície com serps retorçant-se.
El punt que havia
escollit estava a una bona distància de la garita més propera, encara que les
tropes d'assalt patrullaven constantment al llarg de les passarel·les
fortificades fixades darrere de la tanca. Les torres d'observació estaven
espaiades uns cent metres al llarg del passadís, i la seguretat es mantenia amb
una combinació de reflectors, sensors de detecció, i droides. La posició actual
d’en Fett el posava a uns cinquanta metres de les dues torres laterals Era una
bona distància, però no creia que fos suficient per evitar la detecció.
En Fett va activar
el seu comunicador intern. Era hora per una petita distracció...
L'Esclau I va rugir per sobre la línia
d'arbres, udolant cap a la base de la guarnició a màxima velocitat. La seva
sofisticada antena de bloqueig de sensors funcionava al seu màxim poder i el
mateix casc estava polaritzat magnèticament per a embrollar i confondre les
lectures enemigues. I així, la base va ser presa per sorpresa.
En la seva primera
passada, la nau va llançar una andanada espantosament potent de míssils
d'impacte, torpedes protó, trets de blàster, i ràfegues iòniques. L'atac va ser
tan ferotge que els poderosos escuts deflectors de la base van fluctuar i
l'estructura sencera es va estremir amb l'impacte.
- Veuen? -Va cridar
en Xarran des del centre del comandament -. L'home s'està desesperant! Sap que
no hi ha manera d'entrar així que recorre a un atac suïcida. -Va enfocar la
seva mirada en Rivo -. Tots s'equivoquen, tard o d'hora. I jo m'asseguraré que
aquest sigui el seu últim error.
Dempeus al costat
d'una de les estacions tàctiques, en Tyrix es va tornar cap al seu oficial en
cap.
-Totes les torretes
de turbolàser preparades i llestes, senyor.
En Xarran va tancar
la seva mà enguantada en un puny tancat.
- Foc a voluntat!
Esborrin-lo del cel!
Mentre l’Esclau I girava per altra passada, sis
torretes làser pesades bessones muntades al voltant de l'edifici van obrir foc,
seguides pel rugit eixordador de les tres torretes turbolàser pesades bessones
del nivell superior de la base. Desafortunadament, les armes pesades eren
lentes per disparar i fins i tot més lentes per seguir un blanc tan ràpid.
La nau d’en Fett va
executar una sèrie de maniobres sorprenents que li van permetre continuar el
seu bombardeig mentre dansava al voltant de l'eixam verd de furiosos trets
làser. Girant, regirant i rodant. L'Esclau
I va impartir un contraatac viciós rematat amb un desplegament complet de
torpedes protó que va obrir un forat enorme en els deflectors de la base. A
canvi, la nau d’en Fett va patir algun dany menor, però va eludir fàcilment
qualsevol cop crític.
L'Esclau I va executar un ràpid Ris de
Segnor i es va col·locar en posició per a un altre assalt.
-No està funcionant
-va dir en Tyrix, colpejant la seva consola amb la mà -. Aquesta nau és massa
ràpida perquè les nostres torretes puguin seguir-la. Tot just l’estem tocant i
ell ja ha desactivat tres quarts dels nostres generadors d'escut. -La pantalla
del control de danys centellejava les males notícies -. Una altra passada com
aquesta i ens deixarà indefensos!
-Ningú és tan bo,-va
tronar en Xarran. El general s'estava sacsejant amb ràbia -. Llanci l'esquadró
sencer. Vull a cada TIE que tenim a l'aire ara.
Assentint, en Tyrix
va accionar el panell de comunicacions, trucant a tots els pilots a pujar a les
seves naus. Es va tornar cap a Xarran.
- Hauríem de donar
l'alarma codificada, senyor?
-No -va dir en
Xarran, mentre el seu rostre es posava lleument vermell -. He servit a
l'Exèrcit Imperial la majoria de la meva vida i no seré forçat a sonar l'alarma
completa per un home, sense importar com de poderós que pugui semblar. A més,
en Fett no trencarà el perímetre... els TIEs s'ocuparan d'això.
En Tyrix va fer una
pausa abans de respondre, un senyal de desaprovació que mai s'atreviria a
expressar.
-Com vulgui, senyor.
En Rivo va sacsejar
el cap.
- Per què no prens
totes les precaucions? No faria mal...
En Xarran el va interrompre.
-No hi ha molt que
puguis fer aquí, germà. Potser hauries de tornar a la teva cambra.
-Però, jo... està bé
–En Rivo va veure la mirada a la cara d'en Xarran i va caminar silenciosament
cap al turboascensor.
L'Esclau I es va elevar a través dels cels,
disparant contra els quaranta caces TIE que el perseguien. En Fett odiava veure
una lluita tan injusta, però no hi havia res que pogués fer al respecte. La
seva nau era més ràpida, més maniobrable, i eriçada amb dues vegades més
armament que tots els caces junts. I a diferència dels TIE, l'Esclau tenia escuts. Els caces imperials
estaven desesperadament en desavantatge, fins i tot amb les simples rutines de
combat que havia preprogramat a la nau. Els atacs contra la guarnició eren els
típics bombardejos rebels que donaven tants problemes a l'Imperi, mentre que
les maniobres evasives contra els TIE eren seleccionades a l'atzar segons la
informació del sensor. En Fett va evitar que l’Esclau I fos massa agressiu amb els combatents. La preprogramació
no era oponent per un pilot viu.
Considerant les
coses, era una bona distracció, però acabaria relativament aviat. Hauria
d’afanyar-se.
La majoria de les
patrulles de soldats d'assalt havien buidat les passarel·les, els que quedaven
tenien la seva atenció fixa dalt al cel.
En Fett va córrer
cap a la tanca del perímetre. Quan hi havia cobert la meitat de la distància,
va encendre la seva motxilla propulsora i es va alçar en l'aire amb una
explosió de flames. Elevant-se ràpidament, el caçador va superar fàcilment el
prop de deu metres d'alt, va continuar sobre el camp minat d'energia entre la
tanca i la base, i va executar un aterratge perfecte sobre la passarel·la.
Va comprovar el seu
rifle blàster i es va moure ràpidament cap a la plataforma d'observació a la
seva esquerra. El primer soldat que li va sortir al pas va rebre un tret al
casc i va caure. Sense aturar-se, en Fett va llançar una granada d'atordiment
formant un arc a través de l'aire dins de la garita. La seva placa frontal es
va tornar opaca mentre que l'explosió esclatava, i el caçador no va perdre un
instant, capbussant-se dins de la porta blindada sobre el seu estómac.
Salvatges trets de blàster van esclatar sobre el seu cap mentre en Fett
disposava tranquil·lament dels cinc soldats d'assalt que servien a la torre.
Va segellar
l'entrada darrere seu i va caminar cap a la terminal. En Fett va introduir els
codis de xifrat que havia comprat a un desagradable bothan i es va posar a
treballar. El primer que va extreure va ser un diagrama esquemàtic tridimensional
de la guarnició.
- Estat?
En Tyrix va fer una
ullada al general i gairebé va somriure.
-Patim grans
pèrdues, però els TIE l’estan conduint. Feu un cop d'ull.
El comandant es va
allunyar de la pantalla tàctica. En Xarran va estudiar les imatges per alguns
moments, mirant mentre que l’Esclau I
conduïa lentament els caces TIE lluny de la base.
-És un parany.
- Què?
-En Fett no està en
aquesta nau.
En Tyrix estava
confós.
- Llavors on està?
-Aquí -al general li
va fer mal dir-ho -. Dins del perímetre ara, m'aventuraria. Que soni l'alarma
codificada; informi amb una alarma d'intrús. Ordeni que tots vagin als seus
llocs de combat i intensifiqui les patrulles interiors.
En Xarran va caminar
en silenci de nou cap a la seva cadira i es va deixar caure com si el pes d'un
AT-AT es recolzés sobre les seves espatlles.
En Fett romania al
costat de la consola de comandament del sub-nivell 3. Més d'una dotzena de
tècnics atordits o morts s'escampaven al voltant de la sala. El caçador va
estudiar els panells il·luminats que controlaven el poder principal de la base,
els generadors de reserva, els raigs tractors, i els generadors dels escuts
deflectors. Es va posar a treballar...
En Tyrix gairebé va
caure de la cadira.
- Senyor... el
tenim!
- Què? -El general
estava al seu costat en qüestió de segons.
-Algú està accedint
a les unitats de control principal en el sub-nivell tres -va mostrar la
informació -. Ho veu? Està utilitzant un codi del mes passat, i l'ordinador el
va detectar.
-Ha de ser en Fett.
Està intentant desactivar-nos –En Xarran va contemplar la seva resposta -.
Envieu tres esquadres a baix a... no, esperi. Aïlleu aquest lloc immediatament.
L’inundarem amb el gas Chemtrox i aquest serà el final del nostre petit caçador
de recompenses.
La veu d’en Tyrix va
baixar.
- Però si no és
ell...? Fins i tot si hi és, podria tenir alguns tècnics...
En Xarran va
empènyer al comandant fora del seu camí. Els seus dits van volar sobre la
consola i un somriure va aparèixer lentament a la cara. En Fett estava desactivant
tots els sistemes i no hi havia temps per discutir sobre moral. La cursa
continuava i aquesta vegada en Xarran guanyaria.
En Fett va girar
quan les pesades portes blindades es van segellar i es van travar. Estava
atrapat. Així doncs, finalment havien descobert el seu truc i ara sabien on
era. Certament els havia pres força temps. Per descomptat era massa tard. En
Fett estava a punt de tallar l'energia.
Estava tan absort en
el seu treball que gairebé no ho va notar... afortunadament, els seus sensors
de so van captar els respiradors buits obrint-se amb un espetec i el xiulet
lent, i constant del gas que era bombat a la sala.
Un ràpid examen va
revelar que la substància era Chemtrox -un agent extremadament mortal. En Fett
havia sentit que causava una mort particularment dolorosa. No es proposava
descobrir si els rumors eren veritables.
En Fett va activar
el segell del filtre ambiental de la seva armadura. El protegia de l'atmosfera
nociva o mortal i tenia una font de dues hores d'aire.
Mentre el gas
Chemtrox s'arremolinava al seu voltant, en Fett es va preparar per desactivar
l'ordinador principal.
- Llest... –En
Xarran es va netejar la suor del front i es va asseure a la cadira d’en Tyrix
-. Això s’ha acabat. Ningú pot sobreviure a això.
Tot es va apagar.
Fins a l'últim bit d'energia a la base sencera. Només hi havia foscor.
- Vostè deia,
senyor? -Va sonar la veu del comandant.
Un tret de blàster
va llançar un flaix de llum carmesí a través de la sala de comandament i el cos
d’en Tyrix va colpejar el pis. El general Xarran va activar una barra lluminosa
i va aixecar la seva pistola blàster.
Els seus ulls van
dansar violentament en la suau llum, després es van enfocar en el cadàver del
seu comandant.
Les cares aterrides
l'equip de comandament el miraven fixament com si s'hagués transformat
sobtadament en un mynock. En Xarran va fer tres trets a sostre.
-Tots fora. Ara!
L'equip va obeir
ràpidament, ensopegant entre ells per arribar a les escales d'emergència. El
general va entrar a la seva oficina i es va asseure davant la seva consola. Hi
havia un sistema que no seria afectat per la pèrdua d'energia principal o de
reserva. S'alimentava d'un generador especial que només ell coneixia -bo, ell i
en Tyrix, però el comandant no en parlaria.
En Xarran va activar
el panell i va somriure mentre el sistema d'autodestrucció de la base s'encenia
amb lletres carmesines. El general va baixar el cap per acomodar l'explorador
de retina i va començar a recitar el codi per activar el compte enrere.
En Fett es va moure
a través dels passadissos obscurits i abandonats de la base. A excepció dels
ferms soldats d'assalt, gairebé tots havien fugit de la un cop poderosa
guarnició. Amb els seus sensors de so, moviment, infraroig, i de blanc
activats, encertar als oponents en armadures d'ivori era ridículament fàcil
Per descomptat,
l'única persona que importava també era present... en algun lloc en les
entranyes de la guarnició.
En Fett havia pagat
una petita fortuna per aconseguir que el ximple fora involuntàriament marcat
amb un dels seus rastrejadors especials subdermals microscòpics especials abans
a Inat Prime. Va ser una sàvia inversió.
En Jabba no havia
ofert una recompensa oberta per Rivo Xarran, en comptes d'això, la seva
Grandiositat havia ofert la feina només a Fett... cinquanta mil crèdits. Mort o
viu.
En Fett sospitava
que el hutt volia veure com de bo que n’era en Fett en realitat. En Jabba sabia
que en Rivo correria amb el seu germà gran a la recerca d'ajuda i una guarnició
imperial sencera s'interposaria entre el caçador i la seva presa.
A Fett no li
agradava el hutt, però pagava bé i a temps. Això era més del que podia dir
sobre la majoria. A més, un dia en Jabba obtindria el que es mereixia. Després
de tot, la justícia era un caçador pacient.
En Fett coneixia el valor
d'aquesta virtut particular molt bé, així que va continuar el seu acurat ascens
a través de la torre principal de la guarnició. No hi havia necessitat
d'afanyar-se. El final arribaria aviat. I sense importar com de nova hagués
estat la caça, la conclusió era sempre la mateixa.
Amb una rialleta
aguda, el general Gaege Xarran, oficial executiu de la base de la guarnició
imperial a Vryssa, va baixar l'escala. Hi havia enfundat el seu blàster en
favor d'una carrabina més gran. Una luma reflectora estava muntada sobre
l'arma, i el gruix barril d'un llançador del microgranades penjava sota.
-Surt, surt d’allà
on estiguis...
En Fett va emergir
de l'escala al nivell 5. La seva unitat rastrejadora va informar que en Rivo
estava a menys de cinquanta metres de distància, a les casernes que confinaven
amb les instal·lacions de la recreació de la base. El caçador es va moure pel
passadís en ombres, detenint-se davant l'última porta. En Fett va imaginar que
l'expert en ordinadors s'estaria amagant sota el llit, probablement aferrant el
seu blàster estès i prometent que si sobrevivia aquesta situació mai faria res
dolent altra vegada.
En Fett va
pressionar amb el seu palmell una petita càrrega explosiva a l'entrada i va
retrocedir. Va activar el detonador i va mirar mentre la porta s'evaporava en
una boira fina. El caçador es va aturar per un moment, a mitges esperant que en
Rivo fes alguns trets desesperats a través del llindar.
Sostenint el seu
rifle preparat, en Fett es va acostar amb cura. Quan l'alarma del seu sensor de
moviment es va activar, el caçador es va congelar i va apuntar, imaginant que
en Rivo intentava escapar a través de la porta.
En Fett estava tan
enfocat en la situació que li va prendre una fracció de segon més del normal
adonar-se que l'alarma de moviment no havia vingut de davant d'ell. Va girar
sobre els seus peus, tot i que encara mentre ho feia, sabia que era massa tard.
Es va preparar per a l'impacte.
El pesat tret de
blàster va colpejar al caçador en el seu costat esquerre amb tanta força que el
va llançar a terra. Va aterrar durament, amb força suficient per deixar sense
alè a qualsevol home ordinari. Però en Fett no era cap home ordinari.
Ell estava disparant
el seu rifle en el moment en què es va recuperar de l'impacte. La furiosa
andanada va obligar al seu atacant a escórrer una altra vegada al vestíbul per
cobrir-se. Dagues de dolor van començar a lacerar el seu costat, però la ferida
no era seriosa i hauria de ser ignorada de moment. En Fett tenia coses més
importants de què preocupar-se.
El seu atacant va
treure el cap sobtadament i va començar a disparar. Mentre en Fett tornava el
foc, va reconèixer els trets d’en Gaege Xarran. L'intercanvi es va cobrar el
seu preu en els dos homes... Xarran va rebre un tret a la cama esquerra que el
va enviar trontollant a la recerca de refugi; Fett va ser fregat al braç dret i
la sensació al membre va desaparèixer ràpidament, entumint-se. El rifle li va
caure de les mans i va haver de fer una elecció. Ràpid.
El caçador es va
llançar a l’habitació just quan un tret de blàster socarrimava el pis on havia
estat microsegons abans. En Fett va rodar dins de la gran oficina i es va
incorporar, el seu làser restant de canell preparat, però, la unitat de
rastreig li va dir que en Rivo havia d'estar al cubicle sanitari. Aquesta porta
estava tancada, així que en Fett va mantenir la seva atenció majorment centrada
a l'entrada de la cambra. Sobtadament va lamentar haver vaporitzat la porta
davantera.
En Fett es va
arrossegar cap a la paret, empenyent la seva esquena contra ella. El seu braç
dret tot penjava inútil al seu costat. Afortunadament el seu braç esquerre
estava il·lès, permetent-li mantenir el làser del seu canell apuntat al
llindar.
El caçador de
recompenses no tenia temps per reprotxar-se pel descuit. El temps era massa
preciós ara. Decisions ràpides i racionals podrien significar la diferència
entre la vida i la mort, èxit i fracàs. Podia sentir que el cor bategant
precipitadament en el seu pit. El resultat estava en dubte per primera vegada.
I per estrany que semblés, l’estava gaudint.
En Fett va començar
amb una valoració ràpida de la seva situació. En Rivo hauria de ser ignorat pel
moment. Fins i tot si sortia disparant, l'home no estava entrenat en combat.
Gaege Xarran estava entrenat, almenys... En Fett sabia que el general havia
servit una vegada com a membre de la Guàrdia Reial Imperial. I mentre que el
general podria no estar en el seu millor moment, estava molt ben armat.
D'altra banda,
l'armadura d’en Fett havia perdut molts dels seus sistemes secundaris. Mentre
que el vestit bàsic fins i tot funcionava, els seus sensors estaven fora de
línia i no podria desviar energia a la majoria de les armes. Les unitats de
comunicació estaven indemnes, però eren relativament inútils de moment. L'únic
article intacte que podria resultar profitós era la seva motxilla propulsora.
Les coses no lluïen
bé...
Sense els seus
sensors, no tenia manera de saber si o quan el general vindria pel marc de
porta. Pitjor encara, en Fett no podria defensar-se, amb excepció del combat mà
a mà. I en aquest moment a ell li calia una mà.
En Fett va buscar en
una de les seves butxaques i va retirar el seu últim detonador termal. No
permetria ser capturat. S’emportaria els seus enemics amb ell.
Llavors el va
veure...
El blàster d’en Xarran
havia estat equipat amb una luma reflectora. En el seu estat de frenesí, el
general no s'hauria d'haver adonat que això traïa el seu cautelós acostament.
Mirant l'halo de
llum incrementar en intensitat, en Fett podria estimar exactament com de lluny
estava Xarran en aquell moment. En Fett va realitzar ràpidament una altra
anàlisi de la cambra i va formular un nou pla. El caçador de recompenses tot
just va resistir l'impuls de somriure mentre fixava ràpidament el temporitzador
del detonador termal.
Va alçar la vista un
cop més cap a la llum cada vegada més brillant fora de la porta i va baixar la
seva mà esquerra, rodant suaument l'esfera de plata cap al llindar.
Un moment després,
el general Gaege Xarran va girar la cantonada explorant expertament l’habitació
amb el seu blàster.
- Això s’ha acabat!
-Va cridar triomfant, just mentre alguna cosa li va petar contra la bota.
En Xarran va abaixar
la vista cap al detonador termal amb horror.
-Sí -va dir en
Fett-. Ha acabat... -I una explosió d'un microsegon de la seva motxilla
repulsora va enviar al caçador com un llamp a través de l’habitació.
Abans que en Xarran
pogués tan sols pensar a reaccionar, en Fett era a l'altre extrem de l'oficina,
ocult i segur darrere d'un gran escriptori.
L'explosió que va
seguir va sacsejar el pis sencer.
La coberta triada
per Fett era de típic disseny imperial, gran, voluminós, i absolutament
resistent. Just com havia esperat, la monstruositat de duracer va absorbir el
gruix de l'impacte mentre que la seva armadura va desviar qualsevol despulla
ardent.
Sacsejant-se la
pols, es va acostar a la porta del cubicle sanitari. Prenent impuls, la va
obrir d'una puntada i es va preparar per colpejar Rivo i deixar-lo inconscient
amb una sola mà si calia. Però va resultar que no va haver de fer-ho...
On hauria d'haver
estat Rivo, en Fett va veure només un petit holopad. Existia la possibilitat
que el dispositiu estigués espatllat, però el caçador va pensar que no era el
cas. Va girar la pantalla cap endavant i va ser saludat per la cara hologràfica
somrient d’en Rivo Xarran.
-Hola, Fett. Et
preguntaria com t'està anant, però la resposta és bastant òbvia. Una trobada
amb el meu germà, potser? –En Rivo va fer una pausa -. Bé, diràs alguna cosa o
només et quedaràs aturat aquí?
En Fett estava una mica
sorprès que el missatge fos en viu... havia assumit equivocadament que era un
missatge gravat.
- Què vols?
-Ah, si. Ho vaig
oblidar. Ets home de poques paraules, oi? Bé, com segurament ja has descobert,
vaig descobrir el teu meravellós petit rastrejador. Aposto a què t'agradaria
saber com. Desafortunadament, no puc desvetllar tots els meus secrets... He de
dir-te que estic impressionat. Mai vaig pensar que realment burlaries una
guarnició imperial sencera,-va dir en Rivo amb menyspreu -, fins i tot una
comandada per l'idiota del meu germà. Per descomptat, tampoc tenia sentit
córrer cap risc. És per això que m’he transportat fora de perill, fora del teu
abast.
-De moment -va dir
en Fett, estudiant la imatge d’en Rivo -. No ets en absolut el covard plorós
que sembles ser.
-No, no ho sóc. Però
tampoc sóc un individu veritablement malvat. Les meves úniques armes són el meu
ordinador i la meva boca. Desafortunadament, són el meu do i la meva perdició
de vegades -va agitar una mà -. Però ja n'hi ha prou sobre mi. Anem als
negocis. No puc tornar a la meva vida normal amb tu perseguint-me al voltant de
la galàxia, i sé que no descansaràs fins que m’arrosseguis a mi o al meu
cadàver davant la seva Grandiositat. Correcte?
En Fett no va
contestar.
-Llavors, proposo un
compromís... i per demostrar la meva bona fe, fins i tot et diré un petit
secret. El meu germà va accionar el sistema d'autodestrucció de la base.
Relaxa't, tens deu minuts abans que exploti, però, faré això ràpid. Pots dir-li
a Jabba que vaig morir en l'explosió, recollir els teus honoraris, i seguir amb
els teus assumptes. Assumiré una identitat falsa, desapareixeré, i mai, mai
revelaré el que va succeir dins d'aquest edifici mentre visqui. Tots dos
guanyem -la mirada confiada d'en Rivo va vacil·lar lleument -. Què dius,
caçador de recompenses? És un tracte?
Després d'un moment,
el caçador de recompenses va assentir.
-Molt bé. Però un
dia et trobaré, Rivo. I aquest dia, acabaré aquest treball.
En Rivo va somriure.
-Ah, sí. Et prendrà
més temps de l'usual, però Boba Fett sempre guanya. Molt bé, llavors. Fins en
aquest dia... -La seva imatge va parpellejar i va desaparèixer en la foscor.
El caçador va
comprovar el seu cronòmetre. Almenys això encara funcionava. Millor si es
posava en marxa. En Fett tenia la sensació que el petit monstre de Sith podia
haver sobreestimat "accidentalment" el compte regressiu de la
detonació. Mentre es dirigia cap al terrat, en Fett va activar el comandament a
distància de l'Esclau I...
El Narrador es va
aturar, gaudint de les mirades impacients dels nens.
- Com acaba? -Va
preguntar una nena petita sense alè.
La seva pregunta va
ser repetida pels altres nens mentre exigien una resolució al conte.
El Narrador va
somriure apreciativament i va continuar.
-Bé, després de
molts, molts anys en Boba Fett va aconseguir rastrejar a Rivo a un planeta
remot als territoris de la Vora Exterior, a la mateixa cantina on l'expert en
ordinadors s'estava amagant... -Es va aturar breument per efecte i llavors va
dir -i llavors el major caça-recompenses de tots els temps finalment va acabar
la seva tasca. Com veuran, Boba Fett mai perd -va observar el seu cronòmetre -.
Ara, ja haurien d'estar al llit. Aneu a dormir, tots vostès. I res de somnis
lletjos o no hi haurà més històries abans d'anar a dormir.
Satisfets, els nens
van pujar les escales a les seves habitacions, comentant la història. Tots a
excepció de la nena petita. Ella es va aturar breument al cim de l'escala amb
una mirada interrogant a la cara.
- Boba Fett és bo o
dolent?
Ell ho va considerar
per un moment.
-Aquesta és una
pregunta que només tu pots contestar -va dir finalment.
La nena va arronsar
les espatlles i va pujar saltant les escales, deixant al Narrador sol amb els
seus pensaments.
Bé, no completament
sol.
- Quant de temps has
estat assegut allà? -Va preguntar el Narrador.
-Digues-m'ho tu -va
ser la resposta plana i filtrada.
El Narrador es va
tornar cap al reservat ombrívol del qual va emergir una figura vestida de gris
i verd. En Boba Fett va romandre dret davant el Narrador, amb els braços
creuats sobre el seu pit escudat.
-Després de tots
aquests anys realment vas aconseguir trobar-me -el narrador es va posar dret
somrient -. Almenys, el nostre petit conte serà autèntic ara.
El caça-recompenses
va buscar lentament en una de les seves butxaques i el Narrador va prendre una
profunda inspiració. En Fett va extreure quelcom platejat i brillant i el
Narrador va tenir sobtades visions de detonadors termals.
En Fett va llançar
casualment l'objecte cap a l'home, que el va atallar per reflex.
El Narrador es va
preparar per al seu final, però quan aquest no va arribar, va mirar l'objecte
en el seu palmell. Era un val de crèdit.
En Fett ja estava
caminant cap a la sortida.
El Narrador el va
sostenir, confós.
- Què és això?
El caçador de
recompenses no es va tornar.
-Moltes coses, Rivo.
Un final, un nou principi... i potser fins i tot una resposta a la pregunta
d'una nena petita –En Fett va fer una ullada cap enrere, després va
desaparèixer a través de les portes.
El Narrador (ell ja
no pensava en si mateix com en Rivo) va examinar el val. Contenia cinquanta mil
crèdits. La recompensa exacta posada sobre el seu cap pel Jabba. Sobtadament,
tot va estar clar. Va somriure i va córrer cap a fora.
En Boba Fett se
n'havia anat... esvaït en els erms de Ladarra.
El Narrador va
romandre allà en silenci. I es va adonar que alguna cosa estava malament. Per
un breu moment, no va poder determinar que era i després va caure en el compte
sobtadament.
No hi havia cap
grinyol.
El Narrador va mirar
avall... i es va trobar mirant fixament les restes desintegrades del cartell de
replifusta del bar. Va tirar el cap enrere i va començar a riure.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada