Engranatges en moviment (i III)

Anterior

III

L’Arvee va observar les estrelles, punts blancs contra el cel negre. La major part de la pols s'havia assentat, revelant que la seva bomba improvisada havia acabat amb bastants soldats d'assalt. Els cossos cuirassats estaven dispersos entre els rebels abatuts, amb els braços i cames formant angles estranys, com ninots trencats. Tants cossos...

El quadrúpede amb aspecte de gripau va empassar saliva. Havia participat en tirotejos, però no en cap amb tantes baixes.

- Torneu a la llançadora! -Va ordenar als rebels restants -. Moveu els peus o cap de nosaltres aconseguirà sortir d'aquesta bola de pols!

Encara quedaven diverses dotzenes de soldats d'assalt als quals enfrontar-se... fàcilment el triple d'efectius que els rebels que encara romanien dempeus. Però l’Arvee confiava que els seus homes eren millors que els IMPES. Va inclinar el cap a un costat i va escoltar el que semblava un lament incessant. Les motos lliscadores havien assolit l'extrem oposat del pas. Estarien aquí en qüestió d'instants. El soroll era fort i de diferents tons. L’Arvee va jurar per a si. Hi havia més motos lliscadores de les que havia suposat inicialment.

- Afanyeu-vos! -Va udolar als seus homes. Es va amagar entre els cadàvers que omplien l'espai entre les dos turons, esperant que la seva coloració li ajudés a ocultar-se. L’Arvee pretenia cobrir als rebels que es retiraven, encara que sospitava que el seu heroisme li costaria la vida. Sabia que s’emportaria amb ell a molts soldats d'assalt, i resava per què suficients rebels aconseguissin arribar a la llançadora per tripular la nau i informar de l'incident de Vengler.

Darrera d'ell continuava el so dels rifles blàster. Tots dos costats estaven disparant, va deduir, ja que els rifles dels IMPES tenien un so més agut. Va sonar una altra explosió en la distància. L’Arvee va suposar que un dels seus homes havia fabricat una bomba improvisada amb paquets blàster. Feblement, va escoltar un crit de victòria. La veu era sullustana. Es va permetre un feble somriure.

- Potser els bípedes puguin aconseguir escapar després de tot -va xiuxiuejar. Llavors les motos lliscadores van arribar pràcticament a la seva altura, i va poder distingir les formes dels soldats d'assalt corrent darrere d'elles -. D'on han sortit tots aquests IMPES? - Va brandar el seu rifle prestat i va començar a prémer el gallet. Apuntava als motors de les motos al capdavant, i va aconseguir dos impactes abans que els soldats exploradors se n'adonessin del que estava passant. Les motos van guspirejar i tossir i es van emportar als seus pilots indefensos girant sense control pel turó -. Dos menys, en queden deu -va grunyir mentre esquivava un tret del canó d'una moto i va veure una altra moto dirigint-se directament cap a ell -. Ah, rates womp. Aquest m'ha vist.

L’Arvee va sortir disparat cap a la seva dreta just quan el canó d'una moto lliscadora vaporitzava al punt que havia estat ocupant tan sols un instant abans. Va girar sobre les seves potes del darrere, va alçar el seu rifle, i es va sentir volant cap endavant. Un explorador en una altra moto havia passat darrere seu, colpejant sonorament el crani del quadrúpede amb la culata del seu blàster.

- Reuniu als presoners -va sentir amb prou feines l’Arvee dir al soldat d'assalt, mentre se sumia en la inconsciència -. Tenim molt espai per a ells a la nau.

L’Arvee es va despertar en el celler de càrrega, amb les cames emmanillades a la paret. Li feia mal el cap i li cremaven els pulmons per inhalar tota aquesta pols i l'aire carregat de foc blàster. Aclucà els ulls en la tènue llum i va tractar d'enfocar la mirada en els seus camarades rebels. En va comptar vint, tots emmanillats igual que ell. Això significava que cent trenta havien mort en l'emboscada. Potser, si la Força els hi acompanyava, alguns haurien escapat.

Va moure el cap.

- No se suposava que havia d'ocórrer així -va murmurar.

- Per descomptat que sí. - La veu, tallant i traspuant d'arrogància, provenia d'una porta en ombres.

L’Arvee va mirar a la foscor, i els seus ulls van separar les ombres fins que van descobrir el llargarut cos d'un capità imperial. El capità va somriure i es va acostar uns passos.

- La vostra informació era incorrecta -va dir el capità amb aire arrogant -. Es van proporcionar informes falsos al vostre droide espia, dissenyats perquè creguéssiu que només hi havia un petit lloc al costat de la mina.

- La base... -va començar l’Arvee.

- Ja fa força temps que està a Vengler -completar la frase el capità.

- Per què?

El capità rigué.

- Per què prendre’s totes aquestes molèsties per vèncer només a un grapat de soldats rebels? No només a un. A dotzenes. Saps? Altres trampes estan saltant mentre parlem.

L’Arvee es va enfonsar contra la paret.

- Tu, i els rebels capturats en les nostres altres operacions, sereu portats a una fortalesa a Wayland, on sereu... - Es va aturar, buscant la paraula correcta -expertament interrogats.

- No obtindreu cap informació de mi o dels meus homes -va escopir l’Arvee.

- Oh, sí que ho farem. Amb el temps. I això ajudarà a avançar la caiguda de la vostra lamentable Aliança. No podeu guanyar. L'Imperi és massa fort, té tentacles a tot arreu. Ara, si jo estigués en el teu lloc, descansaria una mica. Potser aquesta és l'última nit de la teva vida en què puguis dormir.

***

- Necessito dormir una mica. – L’Amalk es va apartar del droide de protocol negre i es va passar els dits pel cabell que començava a esclarissar-se -. Porto treballant en tu tota la nit. - Va donar un cop d'ull a la finestra del taller, on la llum rosada de l'alba començava a obrir-se pas -. Sí, em prendré un parell d'hores de descans, i després et donaré un bany d'oli. Et posaré a l'aparador.

Va fer espai per al nou droide. La fila de droides de protocol de l’Amalk tenia un espai buit, just al centre. Les unitats de protocol estaven apagades, conservant la seva energia per al dia que arribava. Els astromecànics havien acabat feia estona els seus holojocs i s'havien unit a la resta de l'inventari de l’Amalk en el que podria anomenar-se dormir.

- Pots quedar-te despert si vols -va dir l’Amalk a la seva nova adquisició -. Sentir-te com a casa teva. Pensa en algun nom per a tu. - Badallà i es fregà els ulls -. Faig una migdiada i et veig després.

Els ulls blancs del droide van observar com l’Amalk es dirigia a l'habitació del darrere. El seu cap negre va girar lentament a banda i banda, examinant el conjunt de droides, advertint que cap estava actiu, ni tan sols l'explorador. Però per estar segur... El droide va lliscar darrera el taulell, i va recollir els perns de contenció que l’Amalk tenia allà per als clients. Hi havia just prou per als droides que considerava una amenaça. Quan va haver acabat, va avançar sense fer soroll, seguint els passos de l’Amalk. Va creuar la porta, va alçar el seu braç dret, i un prim raig blàster va sortir disparat de la placa del seu palmell i va colpejar l'home a l'esquena quan aquest estava apartant el cobrellit i ficant-se al llit.

- Què...?- L’Amalk va caure de genolls i immediatament va rebuscar a la butxaca la seva única arma, un petit blàster que sempre tenia amb ell per si algú intentava atracar la seva botiga. El va alliberar i va estrènyer les dents mentre es tornava a enfrontar-se a l’intrús. El dolor de la ferida va renovar la seva intensitat de moviment, i es va mossegar el llavi inferior per evitar cridar. Llavors es va quedar bocabadat veient el droide de protocol negre apuntant-li.

- Tu? – L’Amalk va disparar. El raig de la seva arma va rebotar en el metall brillant i es va perdre lluny sense causar cap dany. Va tornar a disparar una vegada i una altra mentre el droide s'acostava.

-No -va dir el droide.

Era la primera paraula que l’Amalk escoltava dir al droide. Deu haver connectat el vocabulador, va pensar, mentre estava ocupat netejant les meves eines. Però, per què? Li he esborrat la memòria. És un droide de protocol. No un assassí.

-No -va repetir -. No et mataré amb aquest blàster. Hi hauria massa preguntes. - El seu cap angular va girar sobre el seu coll, i els seus ulls blancs es van fixar al tanc on els droides de l’Amalk rebien els seus banys d'oli -. Sí.

L’Amalk va reptar cap a la porta del darrere, amb moviments lents a causa de l'edat i del dolor. El droide el va seguir i el va detenir agafant-li l'espatlla amb la seva forta mà. L'home va lluitar per desfer-se, però el droide el tenia ben subjecte, i després, baixant una mà a l'altre espatlla, el va aixecar en suspens sense esforç.

- Qu-qu-qui ets? -Va quequejar l’Amalk.

- No un droide de protocol, no res que puguis posar en un aparador i vendre com un espia. - Els ulls del droide van brillar -. Ja sóc un espia. I serveixo a un amo molt millor que tu.

- L'Imperi -va dir l’Amalk.

El droide va assentir.

- Però et vaig esborrar la memòria.

- Pensaves que només tu podries crear un programa tan complex, tan profund, que no pogués ser detectat, ni esborrat?

- Algú em va descobrir.

- I algú ha estat desfent el que tu has fet.

L’Amalk va plorar obertament.

- L'Aliança. Què és el que he fet?

El droide el va transportar al bany d'oli, el va deixar caure al tanc, i va sostenir el seu cap per sobre de la superfície negra com la tinta.

- El teu nebot arribarà demà a l’espaiport i descobrirà el teu cos. Un accident. Et vas ofegar mentre intentaves ajudar a un astromecànic a sortir del tanc. El teu nebot Eld heretarà la botiga i el teu inventari. Seguirà on tu ho vas deixar: venent droides que espiïn per als militars. -El droide va empènyer el cap de l’Amalk sota la superfície i va mantenir aquí al vell mentre aquest es debatia dèbilment -. Però els vendrà a una clientela diferent. I serà l'Imperi qui es beneficiï de la xarxa d'intel·ligència.

Els esforços de l’Amalk van cessar i el droide va deixar anar el cos. Es va netejar les mans en una tovallola i va tornar a la botiga, ocupant el seu lloc a la fila dels droides de protocol.

Es va apagar.

I va esperar.

FI