CAPÍTOL 24
El tancament de la
comporta de la llançadora darrere de l'últim contingent de la tribu dels
gakfedds va fer que l’hangar semblés quedar sumit en un profund silenci. Més
enllà del segell magnètic, la corba blanca blavosa de Belsavis retornava una
freda esplendor de llum, una radiació de color os que robava el color a les
faccions de la Cray omplint d'ombres macilentes i convertia en Nichos en una
silueta de marbre platejat.
-Aquí està -va
murmurar la Callista -. Allà, on els núvols pugen formant columnes per sobre de
la calor de la fissura tèrmica...
Fins i tot des
d'aquesta distància, en Luke ja podia veure el caos del costat nocturn plagat
d'estrelles en què es trobava la Fissura de Plawal.
Es va recolzar com
un ancià cansat en el seu bastó i es va recordar del jove Jedi que s'havia
presentat davant seu un any abans, portant-hi amb ell a una rossa alta i molt
elegant. «La programadora d'intel·ligències artificials més brillant de tot
l'Institut Magrody..., i a més té una gran capacitat per emprar la Força.»
En Luke es recordava
que la Cray havia fet un pas cap endavant per donar la mà, assumint
immediatament el control de la situació perquè aquesta no pogués controlar-la a
ella.
«Em sap greu», va
voler dir-los sense saber ben bé per què.
Què lamentava?
La vida.
Allò.
Tot.
-El transport serà
llançat primer en modalitat automàtica -va dir, obligant a la seva ment a
concentrar-se en el que realment importava. En Luke sabia que els quedava molt
poc temps-. Quant hagi sortit del camp magnètic, la Llançadora Blava anirà a...
Va moure una mà
assenyalant el gegantí bloc blanquinós de la Telgorn. La nau es va balancejar
de manera gairebé imperceptible, i van poder sentir cops ofegats que ressonaven
en el seu interior. Durant un moment En Luke va agrair que la cabina de control
estigués totalment separada del compartiment de passatgers.
-Triv...
L'ancià ex soldat va
sorgir de les ombres entre les que havia estat immòbil al costat de C3PO.
S'havia tret la seva armadura blanca, i tornava a portar les peces descolorides
i adornades amb brodats de flors que vestia quan va pujar a bord. El seu rostre
bru estava tranquil, però hi havia tot un infinit de pena en els seus ulls.
-Hauràs de fer-te
càrrec de la Llançadora Blava en el cas que hi hagi qualsevol problema, però
els controls estan sintonitzats amb la consola de la Llançadora Roja i en
Nichos pilotarà les dues naus des d'allà.
En Luke va empassar
una tremolosa glopada d'aire.
-Cray...
Era la primera
vegada que veia a la Cray i en Nichos tan còmodes i a gust estant junts, i tan
a prop l'un de l'altre des d'aquells dies a Yavin abans que les mans d’en
Nichos haguessin començat a entumir-se i que se li s'ennuvolés la vista. Els
petits camuflatges havien desaparegut i ja no quedava ni rastre de les
superfícies ornamentals que havien recobert les articulacions dels canells i el
coll, i en Nichos era més androide que mai, però alguna cosa en la seva postura
i en el seu silenci semblava suggerir que els últims vuit mesos mai havien
existit.
-Hi ha una càpsula
d'escapament al final del passadís al costat de la coberta d'artilleria -va dir
en Luke en veu baixa i suau -. Quan hagi arribat al final del pou, t'avisaré amb
un crit i et ficaràs en aquesta càpsula i sortiràs d'aquí el més de pressa
possible. Crec que tindràs temps.
-Em pensava que
seria jo qui pujaria pel pou -va murmurar la Cray.
En Luke va moure el
cap.
-Mai aconseguiria
arribar fins a la càpsula. He descansat... -En Luke va pensar que no era del
tot mentida -. Puc utilitzar la Força per interferir el funcionament de la
graella, i crec que tindré les energies suficients per levitar fins al final
del pou. Quan hagi arribat al nucli central...
Va tornar a fer una
altra profunda inspiració d'aire.
-Quan hagi arribat
al nucli central intentaré inutilitzar els canons en lloc de fer esclatar la
nau. Segons les lectures que vas obtenir de l'ordinador central, hauria de ser
possible fer-ho des d'allà.
- I si no és possible?
-Va preguntar la Callista.
-Llavors... -En Luke
va estar a punt de no poder pronunciar les paraules -. Llavors iniciaré la
sobrecàrrega del reactor. Però si en deu minuts no ha esclatat, Cray, i per
llavors estaràs fora d'aquí i dins de la càpsula, comença a pensar en com
aconseguirem la memòria suficient en una unitat per treure la Callista de la
nau. Després que això hagi estat fet, la farem esclatar.
-No -va dir
la Callista.
-Callista, no puc...
-No.
En Luke gairebé va
poder veure-la immòbil davant seu, els seus trets decidits i pàl·lids i els
seus ulls color fum molt ombrívols, com havien estat en aquell altre hangar
feia trenta anys.
-No podem córrer
aquest risc, Luke. No pots córrer. Suposem que tens raó i que trobes una forma
d’inutilitzar els canons, i em refereixo a deixar-los realment inutilitzats i
no al fet que l'Ull et menteixi i et digui que estan inutilitzats. Això deixa a
l'Ull en òrbita fins que puguis reunir el nombre suficient d'unitats de
memòria, circuits i sinapsis. Mai aconseguiràs trobar aquesta classe d'equip a
Belsavis. Pel que m'has explicat, no és més que una estació agrícola, i no
precisament de les més grans. Així que demanes que li enviïn l'equip, i triguen
un o dos dies a arribar... I mentrestant qualsevol que hagi cridat l'Ull d’en
Palpatine pot aparèixer, i tots els almiralls imperials que s'han assabentat
del que està passant apareixen també... Creus que la República podrà mantenir a
ratlla tota aquesta colla? Amb una instal·lació de combat com aquesta sent el
premi per al vencedor?
En Luke va guardar
silenci, incapaç de discutir els seus arguments i de dir-se a si mateix que la
fosca flor del coneixement i la por gelada del seu somni havien estat
il·lusions.
Alguna cosa havia
fet venir a l’Ull, i alguna cosa estava esperant la seva arribada.
I aquesta cosa ja
gairebé el tenia al seu abast.
-Fes esclatar els
reactors, Luke.
Callista va parlar
en un to de veu tan baix que a penes va poder ser escoltat en el profund
silenci de la coberta de les llançadores. Ningú més va parlar, però en Luke va
ser conscient que els ulls de la Cray estaven clavats en la seva cara i que,
d'una manera que no es trobava a l'abast de cap dels altres, sabia el que
estava passant pel seu cap.
La Cray sabia que la
seva decisió de pujar pel pou estava basada parcialment en el coneixement que
si destruïa la nau -si destruïa la Callista-, estaria en el seu cor quan
arribés la fi.
-No permetis que la
Voluntat t'enganyi -va seguir dient la Callista en veu baixa i suau-. No ho
permetis, Luke, perquè... Bé, la Voluntat sap molt bé fins a quin punt vols
enganyar-te a tu mateix.
-Ja ho sé. -Dubtava
que algun dels altres hagués sentit les seves paraules, però estava segur que
la Callista les havia sentit -. Ho sé. T'estimo, Callista...
-I jo a tu -va xiuxiuejar
ella-. Gràcies per haver-me fet tornar des de tan lluny.
En Luke es va
aixecar, com si algun pes terrible s’acabés d'esvair de les seves espatlles.
- Nichos, C3PO,
Triv... Prepareu-vos per al llançament. Cray, segueixo volent que siguis qui es
quedi a baix i surti d'aquí.
En Luke va girar
sobre si mateix just a temps de veure com la Cray treia la pistola atordidora
de la funda que penjava al costat del seu costat.
I va comprendre que
havia pensat en tot menys en allò. «La Voluntat farà qualsevol cosa, utilitzarà
qualsevol mitjà...» En Luke es va llançar a terra i va rodar sobre si mateix
intentant moure’s el més de pressa possible.
Però l'implacable i
insidiós càstig de l'esgotament i el dolor havien reduït considerablement la
velocitat de les seves reaccions i tornat gairebé inutilitzable qualsevol
oportunitat d'usar la Força que pogués tenir, i el feix atordidor va caure
sobre ell amb un impacte tan devastador com el d'un garrot, enfonsant-lo en un
abisme ple de foscor.
- Qui dimonis era aquest tipus?
La Leia va tirar d’en Han, alçant-lo
l'últim mig metre que li faltava per arribar a la plataforma. En Jevax i Chewie
es van inclinar, a prop d’ella i van estendre els braços per posar-la fora de
perill. Ràfegues de vent fred van fuetejar els cabells fent-los ballar d'un
costat a un altre i la boira es va arremolinar al voltant d'ells durant un
moment, i després es va esquinçar per revelar la suau ondulació del llac a la
vall que s'estenia sota del cingle.
La Leia va poder sentir el tènue
clam d'alarmes llunyanes sorgint de la finestra oberta entre les lianes que
cobrien la cara del penya-segat.
- Pots portar-nos de tornada allà,
Jevax? Aquí, sota d'aquesta cornisa... I fes sonar totes les alarmes de la
vall! De tot el planeta, de tots els llocs amb els que puguis posar en
contacte... Tot el planeta serà bombardejat des de l'espai. No sé quant
tardaran a començar, potser sols uns minuts...
- Qui era aquest tipus? -Va tornar a
preguntar en Han-. I qui va matar a aquell home del passadís? R2 ens va guiar
per les criptes, i després vàrem pujar per un ascensor... Què se n'ha fet dels
guardians dels túnels?
- Bombardejat? - Va preguntar en
Jevax, horroritzat.
- Sí, i molt aviat! Som-hi! Que
tothom es refugiï en els antics túnels dels contrabandistes... Utilitza les
sitges de l'espaiport, és el lloc més segur. No figurarà entre els objectius,
perquè fa trenta anys encara no havia estat construït...
Chewie va tornar a l'estació
d'aprovisionament i va sortir d'ella amb un controlador en els seus manasses
peludes. Un instant després una góndola de lianes de cafè va anar cap a ell,
una esplèndida i parsimoniosa barcassa recoberta de flors avançant al llarg
dels seus rails de guia.
-Aquell supernavili del qual ens va
parlar la Mara, l'altra meitat de l'atac llançat contra Belsavis... Ve cap
aquí! L’Irek el va cridar... El fill de la Roganda, l’Irek...
- Aquest xaval?
-Ha estat ensinistrat en l'ús de la
Força, i pot influir sobre els sistemes mecànics... Farà picada a la nostra
flota...
La Leia va saltar de la plataforma i
va caure sobre la gruixuda massa de lianes del llit. Després de l’espantós
descens en la passarel·la tallada i d'haver saltat des del llit que queia fins
a la prima capa de lianes, aquell curt salt fins a un objecte fermament
assegurat no la va preocupar gens ni mica.
En Han va remugar un jurament i va
saltar, agafant-se als cables perquè li proporcionessin un punt de suport.
Chewie va saltar darrere d'ells.
- Cal avisar-los! -Va cridar la Leia
mentre el wookiee feia girar la palanqueta del seu controlador. La góndola de
lianes de cafè va començar a avançar lentament al llarg dels rails, obrint-se
pas a través d'una banderola de boira cap al distant promontori del cingle i la
finestra que s'obria sota d'ell-. Tothom s'ha de posar a cobert!
En Jevax ja estava ficant-se al
petit ascensor de servei que el portaria al llarg del cingle.
Drost Elegin, la dama Theala Vandron
i un bigarrat i vociferant Grup CIE, guàrdies privats, secretaris i
representants de les corporacions s'havien reunit a la sala des de la qual la
Leia havia saltat a la primera góndola de lianes. Tots van córrer cap a la
finestra en veure aproximar-se el llit flotant. Alguns anaven armats, però la
Leia va sentir la seca veu de la dama Vandron donant ordres quant van estar una
mica més a prop.
- No dispareu, idiotes! Podrien
haver escapat...
Chewie va llançar una escaleta de
corda. Mitja dotzena de mans la van atrapar al vol i la van sostenir perquè en
Han, la Leia i el wookiee poguessin creuar per ella.
R2 estava entre la dama Vandron i un
dels matons de la Roganda, i es gronxava d'una banda a l'altra mentre llançava
brunzits i trinats plens d'excitació. La Leia va entrar pel finestral i en
Drost Elegin, cavaller fins a la medul·la, li va oferir una mà per ajudar-la a
baixar.
- Tots heu estat traïts! -Va
exclamar la Leia-. Quan l’Irek va descobrir que no podia controlar l'Ull d’en
Palpatine, ell i la seva mare van decidir fugir. Van matar a Lord Garonnin...
Els convidats es van mirar els uns
als altres.
-Feu una ullada al seu cos -va dir
la Leia amb veu plena de fúria -. L’Irek és l'única persona que té una espasa
de llum! I si examineu el passadís, probablement trobareu un rastre de joies i
bons negociables que porta fins a l'ascensor.
La Leia es va adonar de les mirades
que van intercanviar els guàrdies. Fins ara, ningú havia desenfundat una arma.
-Perseguir-los i atrapar-los hauria
de ser bastant senzill -va dir Lord Picutorion-. Disposem d'algunes de les naus
més ràpides que...
-No amb totes les portes de les
sitges de l’Espaiport encallades -va replicar la Leia, i es va tornar cap a la
dama Vandron -. Pensen escapar a la vostra nau, Altesa... L'Ull d’en Palpatine
començarà a bombardejar el planeta en qualsevol moment, així que suggereixo que
tothom vagi el més a baix que pugui i s'allunyi tot el possible pels túnels.
-Les criatures de la cripta... -Va
començar a dir la dama Carbinol, aquella aristòcrata morena i d'aspecte
atlètic.
-No faran res sense la voluntat de
l’Irek per donar-los instruccions -va dir l’Elegin. Es va girar cap en Han i
Chewbacca, que seguien immòbils davant del finestral -. Com m'atreviria a dir
que van descobrir quan van venir, no? –Va desenfundar el desintegrador que
portava al costat-. Després de vós, Altesa... Potser encara puguem atrapar-los
abans que s'enlairin.
De fet, es van trobar amb dos o tres
infortunats ex contrabandistes vagabundejant pels passadissos més allunyats de
les zones habitades, allà on la fissura tèrmica lliscava per sota del gel, però
tal com havia dit l’Elegin, la desaparició de la voluntat de l’Irek va fer que
les criatures fugissin udolant de les llums que empunyaven en Han, la Leia i
els enfurismats aristòcrates que avançaven darrere d'ells. Mentre corria la
Leia va pensar que sense l’Irek present per interferir les lectures dels
sondejos no haurien de tenir moltes dificultats per localitzar aquells patètics
guardians i proporcionar-los qualsevol classe d'ajuda que poguessin ser
objecte.
Es va preguntar que havien de dir
els vells registres Jedi que en Luke havia anat reunint pacientment sobre
aquell tipus d'abusos del poder de la Força, i què podrien fer sobre ells els
qui tinguessin el do de guarir.
-Típic -va sentir que li deia
secament la dama Carbinol a algú que estava al final del grup que, com ja havia
notat la Leia, estava format majoritàriament per membres de les Antigues Cases,
ja que els representants de les corporacions havien preferit iniciar una
prudent cerca de les defenses més profundes que poguessin trobar -. Mai vaig
confiar en aquesta dona... No m'agradaria semblar una esnob, però el bressol i
l'educació sempre acaben sortint a la llum, i en aquest cas no hi ha dubte que
ho han fet.
De tant en tant trobaven una joia o
un document de crèdit caigut a terra per indicar la direcció en què havia fugit
la Roganda.
Les portes de l'ascensor que portava
a la superfície estaven encallades.
-El servo de dalt ha esclatat -va
dir en Han, i va apartar la placa del botó de trucada per fer una ullada al
monitor.
-L’Irek va fer el mateix amb el
servomecanisme central que controla les sitges de descens -va dir la Leia-. No
sé fins a quina distància resulta efectiu el seu poder, però no és una cosa que
vulgui veure passar si estiguéssim dins d'un caça-X i ens preparéssim per
entrar en combat. Hi ha alguna escala? -Va preguntar a Drost Elegin, que va
assentir.
De fet era una rampa circular, ja
que els antics contrabandistes havien de baixar els carregaments per ella. R2,
que els havia seguit estoicament al llarg dels passadissos i rampes des dels
laberints principals ocults darrere del penya-segat, els va seguir i va
començar a rodar per davant d'ells amb el petit feix lluminós del seu reflector
brillant sobre la llisa pedra del sòl i les parets de roca plenes de senyals i
forats. El lloc feia olor de kretehs, i el fred es va anar intensificant a
mesura que pujaven fins que l'alè de la Leia es va convertir en un nuvolet sota
la llum de les làmpades. La dama Carbinol va prestar la seva jaqueta protectora
al Han quan van arribar a la petita casamata superior, i en Han, la Leia en el
seu vestit tèrmic i en Drost Elegin, l'únic altre membre del petit grup que
disposava d'una jaqueta protectora, van avançar juntament amb Chewbacca i
l'androide per l’escarpat sender que serpentejava a través de la columna
vertebral de roca protectora fins a desembocar a la pista del gel i el seu
rabassut hangar blanc.
La porta de l’hangar era oberta i
les llums de l'interior relluïen amb centelleigs fantasmagòrics sobre la neu
que s'agitava a través d'ella, ondulant i ballant en remolins que eren
rebutjats pel camp magnètic. Al voltant de la pista, la neu estava tatxonada
per les característiques estrelles quíntuples produïdes pels transports Tikiar.
Excepte pels dos tripulants de la
dama Vandron, que havien estat lligats amb cinta adhesiva en un racó i estaven
tremolant de fred, l’hangar es trobava desert.
La Leia es va envoltar el cos amb
els braços i es va estremir mentre el vent li cremava les galtes desprotegides.
Chewbacca va grunyir, el seu llarg pelatge marró agitat en totes direccions
pels vents agonitzants. El negre bullir de núvols que es desplegava sobre els
seus caps s'havia trencat, i ja mostrava el pàl·lid gris pissarra de l'alba de
Belsavis.
-Si més no podrem advertir l’Ackbar
– va murmurar la Leia -. El poder que l’Irek exerceix sobre els sistemes
mecànics pot ser anul·lat si s'introdueixen petits canvis en els diagrames. Pot
causar danys a qualsevol nau que no hagi estat avisada, però podem prevenir-ho.
-Era un pla que necessitava de
l'efecte sorpresa -va assentir en Drost Elegin, tirant cap enrere la seva cabellera
negra esquitxada de cabells blancs i alçant la mirada cap al cel -. Encara que
pel que sé sobre els sistemes mecànics de les naus estel·lars, certs diagrames
no poden ser alterats gens ni mica si es vol que la nau funcioni. Heu d’admetre
que l'avantatge inicial hauria estat devastador..., potser decisiu.
Va baixar la mirada cap a la Leia i
els seus pàl·lids ulls van brillar amb una espurna gelada.
-L'única cosa que volem és disposar
del poder suficient perquè tots ens deixin en pau, princesa. Potser estem
pagant el càstig pel nostre apressament pensant que una arribista sense
principis i el seu mocós podien arribar a proporcionar-nos-ho.
Va girar sobre si mateix i es va
allunyar pel camí que tornava a la rampa i que el portaria fins al refugi del subsòl.
En Han va fer un pas cap endavant i
va envoltar la Leia amb els braços.
- Saps que era la Mà de l'Emperador?
-Va murmurar-. La seva altra mà, vull dir -va afegir mentre la Leia alçava
ràpidament la vista cap a ell amb una protesta als llavis -. I la Mara s'ho ha
pres francament malament.
-Això explica de quina manera va
poder fer coses com segrestar Nasdra Magrody i utilitzar fons imperials -va dir
la Leia -. Va haver de planejar tot el procés de desenvolupament dels poders de
l’Irek des que es va assabentar que els tenia, potser fins i tot abans que
naixés... Ara hi són fora, i segueixen sent un perill.
Va deixar anar un sospir, sentint-se
sobtadament molt cansada i, tal com havia fet l’Elegin, alçà els ulls cap al
cel gris, com si pogués veure el rastre de la nau espacial fugint d'aquell lloc
que havia estat la seva primera, i última, veritable llar.
-Serà millor que ens posem a cobert
-va dir en Han en veu baixa -. Si aquesta nau de la qual va parlar la Mara
intenta complir amb la seva missió, no sabem fins a quina distància del cingle
va ser programada per estendre el bombardeig. Esperem que les cavernes siguin
prou profundes.
Un puntet de llum blanca va
aparèixer de sobte en la foscor del cel, es va esvair i després es va inflar
veloçment fins a esdevenir una espurna monstruosa. En Han es va encongir sobre
si mateix i es va tapar els ulls amb el braç. La Leia va girar la cara a un
costat i va veure les seves ombres - home, dona, wookiee, androide -delineades
durant un fugaç moment sobre la merenga blanca blavosa de les masses de neu
entre les quals hi estaven.
-Què...? -Va murmurar en Han.
-No ho sé -va respondre la Leia -.
Però era massa gran per haver estat una Tikiar. Ha d'haver estat l'Ull.
-Perdona, Luke.
En Luke va rodar sobre si mateix,
sentint tot el cos adolorit per l'impacte del feix atordidor. Va sentir uns
suaus trompetejos en la semi-foscor, i una enormitat blanca i peluda va sorgir
del no-res i es va inclinar sobre ell, constrenyent-lo per a anar a dormir i
empenyent-lo suaument amb la blanor encoixinada de les seves manasses negres.
Talz. Estaven agrupats al voltant de
la llitera d'emergència sobre la qual jeia, i tot el fosc recinte de la
llançadora estava impregnat per l'olor del seu pelatge.
Algú estava cantant «saquejant
llogarets un darrere l'altre».
En Luke es va aixecar, i ho va
lamentar l'instant.
-Perdona’m -va repetir la veu de la
Callista mentre en Luke tornava a recolzar-se.
Els Jawes parlotejaven a prop seu, i
els seus ulls grocs relluïen en la foscor. Per sobre dels caps dels talz va
poder veure un extrem de la llançadora ple de peces d'androides vells i cascs
de soldats de les tropes d'assalt usats com cubs per guardar trossos de metall,
cables i cèl·lules d'energia. Es va recordar que quan va dirigir els seus
pseudo-missatges de la Voluntat als dos grups de gamorreans, Callista els havia
dit que era Intenció de la Voluntat que deixessin totes les seves armes fora de
les seves llançadores respectives.
La veu era molt feble i tenia un
curiós timbre metàl·lic. En Luke va tornar el cap i va veure el lector
col·locat sobre el prim matalàs de la llitera al seu costat. L’holograma de la
cara de la Callista era borrosament visible sobre l'aparell, gairebé tan
insubstancial com la transmissió d'àudio.
Semblava esgotada, com en el somni-visió
d'ella que en Luke havia tingut a la sala artillera, amb els cabells castanys
escapant de la precipitada trena en què els havia recollit i els seus ulls
grisos plens de pau.
-Va ser idea meva..., meva i de la
Cray. Temia que... Les dues temíem que en l'últim moment et decidiries per
qualsevol altra alternativa que no fos la destrucció completa de l'Ull d’en
Palpatine, que intentaries guanyar temps per treure’m de la nau. Sento
haver..., haver pres la teva decisió per tu.
La seva imatge es va esvair i va ser
substituïda per la de la Cray, cansada i amb els trets endurits per la tensió,
però amb aquella mateixa pau esgotada en els seus ulls.
-Amb mi a la sala artillera
utilitzant la Força contra la graella d’enclisió, suposo que és possible que un
androide pugi pel pou... I un androide podria rebre uns quants impactes i
seguir sent capaç de funcionar. En Nichos va estar d'acord.
Els trets pàl·lids i immòbils del
Jedi que havia estat deixeble d’en Luke durant un any van aparèixer al costat
d'ella, amb un aspecte estranyament independent i llunyà davant del metall del
caputxó craneà. La mà, aquella còpia exacta de la mà d’en Nichos, estava
immòbil sobre l'espatlla de la Cray, i la Cray va estendre el braç a tocar dels
dits que havien estat programats per imitar la calor humana.
-Saps que mai vaig ser més que un
substitut, Luke, un androide programat per pensar, recordar i comportar-se com
una persona a la qual la Cray desitjava desesperadament seguir tenint al seu
costat. I això podria no haver-me importat, si..., si no l'hagués estimat. Però
no sóc el Nichos viu que vau conèixer, i sé que mai podré arribar a ser-ho.
Sempre seria una mica menys, una cosa que no era en Nichos,
-En Nichos és a l'altra banda, Luke
-va murmurar la Cray -. Ho sé, i en Nichos... -Els seus llavis es varen corbar
en l'ombra d'un somriure -. I aquest Nichos ho sap. Recorda'ns.
Les seves imatges es van esvair.
Cap imatge la va substituir, però en
Luke va tornar a sentir la veu de la Callista.
-Perdona, Luke. T'estimo. I sempre
t'estimaré...
Un encegador esclat de blancor es va
estendre pels espiells d'estribord.
- No!
En Luke es va aixecar d'un salt. Es
va obrir pas a empentes i cops de colze a través dels talz, dels Jawes que
s'havien amuntegat davant dels espiells i dels delicats i afables tripodals
agrupats al voltant de les enormes munts de ferralla dels Jawes, i es va
desplomar sobre la paret just a temps de veure com la gegantina flamarada
blanca s'anava esvaint a l'altre costat de l'asteroide que surava a la deriva.
L'asteroide suspès en la llunyania
semblava tan diminut...
- NO!
I després va arribar l'explosió, tan
inexorable i tremenda com la destrucció de tot un món que es fa miques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada