Tons de gris (i III)

Anterior

III

L’Àlex esbufegà a través del seu rostre cobert de suor i afermà fermament els seus peus en posició d'atac. Els seus dits van embolicar l'empunyadura de l'espasa de llum, i es va sorprendre que l'arma semblés sentir-se com una extensió de la seva mà enguantada.

Va decantar l'arma cap al seu oponent. La seva figura alta i àgil llançava una ombra sobre el terra, entre ells, amb la cabellera de color marró que li arribava a les espatlles agitant-se al mateix ritme que la seva ondulant capa. Ell la va mirar amb cautela, fent descendir lentament el seu propi sabre de llum per trobar-se amb el d'ella. Un espurneig va tallar l'humit aire de la tarda quan el foc va ballar en les espases dels Jedi.

El cavaller va fer una finta a la dreta, i després es va llançar cap a l’Àlex. Ella va rebutjar l'atac i va respondre, fent un pas cap a ell tan deliberadament i amb tanta força que momentàniament el va agafar amb la guàrdia baixa. La seva espasa de llum es va estavellar cap avall, tallant a través del d'ell amb un cop sec, i després un altre.

L’Àlex es va aturar, prenent alè. Un petit somriure va treure el cap a les vores de la boca amb els seus ametllats ulls blaus espurnejant com el sabre de llum a les mans.

- M'has d'ensenyar aquest truc - va dir ell, respirant amb dificultat.

L’Àlex es va llançar de nou cap endavant, empenyent al Jedi cap a la vora del clar. El lluitador més experimentat va lluitar per respondre, però l’Àlex hàbilment retorçà els canells i li va agafar el sabre, obligant-lo a deixar-lo anar. Ell va llançar un somriure a l’Àlex.

- El teu entrenament ha donat resultat! -Va exclamar -. El Mestre Skywalker estarà complagut.

L’Àlex va despertar del somni, amb el cor accelerat. Cada respiració era difícil. Va mirar la seva mà i la va flexionar, recordant la sensació del sabre de llum. Hi havia una cosa correcta, una cosa familiar en la visió.

Un dolor punyent travessà les seves espatlles, deixant anar pel seu braç una serp de foc que va trencar violentament la visió d'esperança. L’Àlex va cridar d'agonia. El tall de l'espasa làser del Jedi fosc la torturava, negant-se a romandre enterrat en el passat. No ets prou forta.

Ella es va agafar el braç.

- Deixeu-me en pau! -va cridar a l'ombrívola aparició quan els llums a la seva cel·la van parpellejar i es van apagar. Aquest ritual nocturn havia començat poc després de la seva arribada a Janara III. S'havia acostumat al patró: Els llums brillaven més fort, i després s'apagaven sobtadament. Un minut més tard, el parpelleig començava de nou.

Un altre pres al bloc de cel·les va cridar. Volia desesperadament dir-li que tot aniria bé. Es va concentrar, estenent-se a través de la Força i projectant sentiments de serenitat.

Passos al passadís van trencar la seva concentració. Van reduir la velocitat i es van aturar a la porta de la seva cel·la. Es va asseure mentre s'obria la porta. Un solitari soldat d'assalt va entrar amb la mà estesa, com si volgués fer-la callar.

Aguditzant els seus sentits, l’Àlex va sentir la familiar presència.

- Dair?

El nouvingut va tirar del seu casc de soldat d'assalt i se'l va treure.

- No vaig arribar a dir-ho abans, però t'he trobat a faltar!

L’Àlex va somriure, però els seus ulls van recórrer cautelosament l'habitació abans de reunir-se amb ell.

- Estem sols?

En Dair va assentir.

- Encara no han tingut temps d'adaptar les cel·les d'aquest edifici amb algun tipus de seguretat d'alta tecnologia -va dir mentre s'acostava al llit -. M’havies preocupat avui, abans, quan he passat al teu costat al passadís i no m'has reconegut. Vaig pensar que havies perdut el teu toc.

- Com saps que no em vaig adonar que eres tu?

- Oh, et conec des de fa massa. Tens aquesta mirada en els teus ulls.

- Estàs bé? -Va preguntar ella, canviant de tema -. En Retkin em va mostrar alguns vídeos horribles...

En Dair va fer un gest per fer-la callar.

-Hi va haver un intercanvi de presoners unes poques setmanes després de la Batalla de Garos. Es va dur a terme en poc temps, i jo estava brut perquè havia estat assignat per ajudar amb els esforços de rescat al centre d'Ariana.

- Després que et disparessin? Dair, ho sento, jo no podia...

- Calla. Havíem de jugar en aquest joc i ho saps. Era l'única manera de què pogués mantenir la meva tapadora.

-Però aquests vídeos...

- Eren dels interrogatoris de després que ens portessin al Justicier. No va ser tan dolent com semblava. El teu pare tenia molta influència amb els imperials. Va aconseguir que m'assignessin com el seu ajudant.

- On és el meu pare? Si tu ets aquí, llavors...

El rostre d’en Dair es va enfosquir.

- T'han estat mentint, Àlex- va dir en veu baixa, prenent-li les mans entre les seves -. Després que abandonéssim Garos, en Brandei va ser un defensor acèrrim del governador. Sabia que el teu pare es va mantenir lleial a l'Imperi. Mai el van arrestar. Ell va respondre a les seves preguntes, però mai el van interrogar. En Brandei no ho hauria permès. I ara ja no poden.

L’Àlex va empal·lidir.

- No. - Les llàgrimes van brollar dels seus ulls -. No si us plau, no...

-Va morir fa tres mesos -va respondre en Dair suaument, embolicant-la amb els seus braços -. Ho sento.

L’Àlex va enfonsar la cara al pit d’en Dair i va plorar. Havia perdut tots els membres de la seva família. Era una nena quan la seva mare va morir. A continuació, els seus avis van ser assassinats aquí a Janara III. El seu pare, Matt Turhaya, un comandant de les Forces Especials, havia mort durant la invasió de Garos IV. Ara, l'home que l'havia adoptat, a qui volia profundament malgrat les seves idees polítiques, se n'havia anat.

En Dair abraçà amb força a l’Àlex i li va acariciar suaument el pèl. Va lluitar contra el nus que tenia a la gola.

- El seu cor estava feble, Àlex. Mai va tornar a ser el mateix després d'aquell intent d'assassinat a Garos. – En Dair li va aixecar la barbeta i li va netejar delicadament les llàgrimes de la cara.

- Quan li dius “adéu” a algú, realment vols dir "fins després". - Els llavis de l’Àlex van tremolar -. Això no havia de succeir. Anava a parlar amb ell de nou. Volia fer-li entendre per què...

- Shh -va dir en Dair en veu baixa -. No hauria suposat cap diferència.

- Com pots dir això? -va preguntar allunyant-se de la seva abraçada.

-Ell t'estimava, escòria rebel o no. Després que ens marxéssim de Garos no passava un dia en què no tingués una història de l’Àlex per explicar. - Un lleu somriure va il·luminar la cara d’en Dair mentre prenia la mà de l’Àlex per estrènyer-la entre les seves -. Somreia radiant quan parlava dels rituals a l'hora del sopar a la mansió del governador, i del teu expedient... aquella vegada que vas tenir mig sistema de defensa aèria d'Ariana punt per abatre la vostra llançadora. Recordava com impressionaves sempre als dignataris i caps militars que us visitaven.

- Si us plau, para. No ho vas veure la nit que li vaig dir que treballava per als rebels a Garos. Jo no era la lleial filla imperial que sempre va pensar que havia criat. Jo no volia pilotar caces TIE. Volia abatre’ls! Li vaig fer molt de mal, Dair.

- El temps va esborrar part d'aquell dolor.

L’Àlex va estudiar la cara del seu vell amic.

- Espero que estiguis bé.

- Estàs a punt per posar-te mans a l'obra?

- Has pogut contactar amb la meva xarxa?

En Dair va assentir.

- Sembla que poden preparar un gran espectacle. Grans canons. Molta potència de foc.

- Més que una petita i senzilla missió de rescat, eh? - va dir ella -. Intel·ligència de la Nova República tenia raó sobre les activitats imperials en aquest sector. Deus d'haver-li-ho confirmat. Què planegen els IMPES?

- Estan posant en marxa fàbriques per construir caces aquí. Estan sent enviades tones d'equip. S'estan emmagatzemant armes.

- Vas proporcionar algunes bones dades d'objectius?

- Per descomptat -va confirmar -. L'atac ens servirà de distracció. Després de les missions que has realitzat, sortir d'aquí serà com un joc de nens. Janara III s’hi il·luminarà com un...

L’Àlex va fer una ganyota quan una altra ràfega de dolor es va disparar pel seu braç.

- Què passa?

- Janara III. - Ho va dir lentament, amb la mirada fixa en les austeres parets grises de la cel·la de la presó -. Jo solia viure aquí. Els meus avis van morir aquí. – Subjectant-se el braç, l’Àlex es va posar dreta i es va tornar per mirar al seu vell amic -. Brandl em va dir per què l'Imperi va atacar aquest món.

- Jaalib Brandl? Com anava ell a saber...? – En Dair arrufà les celles -. Àlex, no creuries realment res del que va dir? Va tractar d'assassinar el teu pare!

- El pare d’en Jaalib va dirigir la missió. Has sentit parlar dels caçadors de Jedi de l'Emperador?

El buit de l'espai no podria haver estat més silenciós. En Dair va arrufar les celles i l’Àlex va poder veure com anava ajuntant les peces del puzle.

- Tu? -Moltes coses sobre la jove que estava davant seu van semblar sobtadament clares. Coses que havia atribuït a la intuïció o un estrany sentit del perill eren molt més que això -. T’estaven buscant a tu -va dir en Dair pensatiu -. Realment tens un poder especial...

-Això no sempre és una cosa bona.

- Què vols dir?

L’Àlex es va treure la jaqueta i va mostrar la dentada cicatriu de sabre de llum en el seu braç.

En Dair va reprimir l'impuls de maleir.

- Va ser en Brandl qui et va fer això?

L’Àlex va posar les mans sobre les espatlles d’en Dair per calmar-lo, i per calmar les seves pròpies mans tremoloses.

- No importa -va dir sense convicció. Mirà més enllà d’en Dair. La pudor de la carn sagnant, els ossos trencats i el fum asfixiant que quedava a les acaballes de la bomba d'un assassí estaven tan clares per a ella en aquest moment com ho havien estat a Garos. Roques esmolades i vidre esquinçant les seves mans, que li feien mal mentre s'esforçava per apropar-se el seu pare -. En Brandl va dir que jo no era prou forta. Sabia que la ira em faria més poderosa. - Una llàgrima va caure per la galta mentre mirava cap en Dair -. No podia deixar morir el meu pare.

L'expressió d’en Dair es va suavitzar.

- Per descomptat que no. - Amb cura, li va apartar un floc de cabell solt dels ulls i li va netejar la llàgrima -. De manera que ets una Jedi?

L’Àlex va negar amb el cap.

- Brandl em va mostrar el costat fosc de la Força. Em va fer veure alguna cosa en mi del que no estic orgullosa. Vagi on vagi em persegueix el record del que vaig fer.

- Vas salvar la vida del governador, Àlex. Aquest poder...

-... és massa seductor -va intervenir ella -, massa perillós. M'espanta.

- Pots controlar-lo?

Durant els últims mesos, cada vegada sentia més la tensió de les emocions estirant-la sempre que els seus amics estaven en perill.

- Ho intento.

- I què passa si no pots? Què passarà la propera vegada que t'enfadis?

- No crec que...

-Jo no estaria tan segur. No de la manera que estàs parlant. És així com vols viure la resta de la teva vida?

- Per descomptat que no.

- Llavors per què ets aquí volant en missions per a la Nova República quan hauries d'estar explorant el teu poder?

- No m'has sentit? No crec que sigui prou forta per resistir la temptació del costat fosc.

- Bé, no entrenar-te no et farà més forta... només et deixa més vulnerable.

Ella va negar amb el cap.

- No estic llesta. Ja ho he demostrat. Dolorosament.

- Bé, no tens per què fer això pel teu compte, oi?

L’Àlex es va girar i va mirar a la buida paret grisa de la cel·la.

Tornarem a trobar-nos, Àlex.

- He sentit que en Luke Skywalker està restablint l'Orde Jedi. Està entrenant estudiants a Yavin.

- No hauries d'estar amb ells?

Ella el va mirar de nou, sacsejant el cap.

-Ell no em voldria allà. No després del que he fet.

En Dair la va obligar a mirar-lo als ulls foscos.

- L’Àlex Wínger que jo vaig conèixer no es donava per vençuda tan fàcilment.

- Deixa’m en pau! -va exclamar, intentant deixar-se anar les mans -. Ho estic intentant, que no ho veus?

- Tens por. Ho entenc. Però això mai t'ha detingut abans. – En Dair es va aixecar bruscament i va agafar el seu casc -. Serà millor que me’n vagi. Descansa una mica. Ens veiem en uns dies.

L’Àlex es va passar el palmell de la mà per la vella cicatriu de sabre de llum, recorrent amb el dit la seva vora dentada. Hi havia alguna cosa de veritat en el que en Dair havia dit, ho sabia. L'adherència del costat fosc no era absoluta. En Luke Skywalker havia estat al costat fosc i va tornar. Fins i tot el llegendari Ulic Qel-Droma finalment havia tornat a la llum. Després estava en Kyp Durron, estava segura d'haver vist el seu futur, fins i tot amb més claredat que el seu propi. Seria un gran Mestre Jedi. Però el seu propi futur estava gris, ocult sota les ombres projectades pel Jedi fosc. La influència d’en Brandl necessitava desaparèixer. I ja.

***

- Em preguntava si tornaries després de la forma en què va acabar la nostra visita l'altre dia -va dir l’Àlex quan en Dair es va esmunyir a la seva cel·la.

- Vaig pensar que estaves amb falta de son. Res personal -va respondre -. Vaig tractar d'entrar-hi ahir, sense sort. Volia donar-te un petit advertiment abans de començar aquesta operació, però ja saps el que diuen dels plans més ben traçats.

- Llavors, quin és el pla?

- Hi ha unes dotzenes de guàrdies entre aquesta sala i el port espacial. – En Dair va treure una targeta de dades dels pantalons i la va fregar amb el dit índex -. Això ens traurà de l'edifici si ens detenen. Hi ha un OP-5 esperant a la porta, i una llançadora completament preparada al port espacial.

- Sona massa fàcil. I ja saps el que en diuen d'això!

El crono d’en Dair va sonar.

- És hora de marxar. Llesta? -va preguntar, advertint aquesta mirada llunyana als ulls de l’Àlex -. Què passa?

Ella es va estendre amb la Força.

- Un guàrdia. Està acostant-se a la porta.

-Això ha estat ràpid. – En Dair es va plantar contra la paret prop de la porta quan una explosió va sonar en la distància -. Vaig pensar que no ens toparíem amb ningú fins que sortíssim del mòdul de cel·les.

La porta es va obrir. L’Àlex es va quedar mirant al soldat d'assalt que va entrar a l'habitació. El soldat va veure en Dair.

- Qui ets tu? - li va preguntar, alçant el seu rifle desintegrador.

L’Àlex va agafar el canó de l'arma i va tirar del soldat cap a l'habitació. En Dair li va colpejar al cap, i l'home va caure a terra amb un soroll sord. L’Àlex va passar l'A280 al Dair.

- Les dames primer -va dir ell, assenyalant-li el passadís desert.

Van avançar com boetays pel passadís, van pujar una escala deserta, i van girar cap a la rotonda principal. Dos guàrdies de seguretat van aixecar la vista de la taula. Un assentir casualment al Dair, qui va empènyer a l’Àlex cap a la sortida de la presó. Ell la va empènyer amb el rifle blàster mentre una altra gran explosió sacsejava la plaça més enllà de l'entrada. Les alarmes van sonar.

- Esperi, tinent -va cridar un dels guàrdies.

En Dair es va tornar.

- No ho crec. - Va disparar als dos guàrdies mentre l’Àlex sortia corrent per la porta, baixava a salts les escales i es dirigia cap a la barredora terrestre OP-5 estacionada prop de l'entrada. Es va ficar en el vehicle seguida per en Dair a prop.

L’Àlex va mirar cap al cel mentre quatre ales-X passaven disparats sobre els seus caps i feien caure un edifici just al nord. Dos caces més van creuar el cel tintat de rosa de Janara des de l'oest. En Dair va posar en marxa la barredora i accelerà per l'àmplia avinguda, fent cas omís dels frenètics avisos procedents dels guàrdies a la porta.

L’Àlex li va llançar un gran somriure.

- Bonica distracció.

- Ja et vaig dir que vaig enviar als teus amics una bona informació d'objectius.

L’Àlex estudià el camí darrere d'ells.

- Encara no hi ha senyals de persecució. Suposo que estan una mica ocupats.

- Tindrem sort si aconseguim un avantatge de cinc minuts. – En Dair li va llançar una mirada de reüll -. Estàs bé?

- Només em preguntava si ja t'has cansat de la teva vida imperial.

- Creus que podria trobar una bona feina tranquil de despatx?

- Ets molt valuós per a la Nova República, Dair.

- Només tindrien la teva paraula. No estic segur de si sabré com actuar si no estic servint darrere de les línies enemigues.

- Et donarem una o dues setmanes perquè t'acostumis.

Ell va riure.

- De totes maneres, tinc una petició.

- Quina?

- El més probable és que no hi hagi ajuda interna la propera vegada, pel que em promets que et mantindràs fora de les presons imperials a partir d'ara?

L’Àlex li va estrènyer el braç amb suavitat.

- T'ho prometo si tornes a Garos.

En Dair va somriure.

- Tornaré quan tu ho facis!

L’Àlex va sentir que ell sabia que no tornaria a Garos. Somrient per si mateixa, va estudiar el perfil d’en Dair, alleujada de què abandonés el seu servei imperial. No obstant això, els seus pensaments es van desviar de nou cap al seu pare, i el cor va tornar a fer-li mal. Es va preguntar si hauria entès que en aquesta lluita no hi havia respostes senzilles. No hi havia blancs i negres, no per a ella, no per en Dair. Només grisos.

En Dair assenyalà el compartiment d'emmagatzematge de la barredora.

- Mira això. Un parell d'extres en cas que els necessitem.

L’Àlex va buscar en el compartiment i va trobar els objectes que li estava indicant.

- Un per a mi, un per a tu - va dir l’Àlex. Va comprovar els paquets de càrrega dels desintegradors, i a continuació va deixar els dos DL-18 entre ells i prendre l’A280 que havien obtingut del guàrdia de la presó -. Bé, amic meu, estic llesta si tu ho estàs.

- Mantingues els ulls oberts - va dir en Dair.

Mitja dotzena de naus imperials van aparèixer a la vista, alçant-se sobre els magatzems als afores del port espacial per abatre els atacants de la Nova República. En Dair va guiar l’OP-5 passant la primera sèrie d'edificis i va entrar en un flux de vehicles que s'afanyava per a conduir pilots a altres naus.

L’Àlex examinà ràpidament la pista d'aterratge.

- Bé, on està aquesta llançadora que vas esmentar? - li va preguntar al passar al costat d'una fila d'edificis en ruïnes.

- Just a l'altre costat d'aquesta torre -va dir en Dair, assenyalant amb el cap una elevada estructura grisa en la distància -. Tothom sembla estar ocupat amb els teus amics. No han estat advertits de la nostra arribada.

-Potser que estiguis equivocat sobre això - va dir l’Àlex -. Dos soldats exploradors s'acosten per la teva esquerra.

L’Àlex va agafar amb força el rifle desintegrador mentre la barredora es dirigia a una zona buida. Va recolzar el canó al costat del vehicle, amb la mirada posada en les motos lliscadores que s'acostaven ràpidament.

- S’estan apropant molt de pressa! -va cridar l’Àlex -. Accelera!

En Dair accelerà a fons i va respondre cridant:

- Mai podrem córrer més ràpid que ells!

- Només dirigeix-te cap a aquesta llançadora! - va exclamar l’Àlex, preparant el blàster per apuntar als soldats, però retenint el foc. Uns segons més abans que estiguessin a l'abast...

L’Àlex va disparar, però el primer tret va sortir desviat quan en Dair va girar esquivant un lent esquif. El seu segon tret va donar en el blanc.

- Li vaig donar! -va cridar quan un vehicle va esclatar en flames, va fer una volta de campana, i es va estavellar contra l'asfalt. La segona moto va fer un ampli gir, esquivant pels pèls les restes en flames.

Un tret des de la direcció oposada va sacsejar la barredora.

- Més companyia -va dir en Dair mentre deixava anar alguns trets amb el DL-18 i zigzaguejava entre els edificis.

- Un encara segueix darrere de nosaltres, també! - L’Àlex va apuntar i disparar. Van saltar espurnes del motor de la moto lliscadora quan un altre soldat explorador va arribar a través d'un carreró i es va col·locar de sobte braç a braç al costat de la barredora. Va disparar al Dair, fallant per només un o dos centímetres. L’Àlex li va prendre els controls al Dair i va fer girar la barredora bruscament a l'esquerra.

- Ei! -va cridar en Dair -. Què estàs fent? - De cua d' ull, va veure com la moto lliscadora donava cops al costat de la barredora abans de sortir disparada fora de control. Va llançar un ràpid somriure en direcció a l’Àlex.

Els seus problemes no havien acabat. L’Àlex va veure dos borrons que avançaven veloçment darrere de l’OP-5. Un instant després, un soldat estava mirant al Dair a la cara. En Dair també es va fixar en ell, i va sacsejar el vehicle bruscament a l'esquerra de nou. El soldat no va ser sorprès amb la guàrdia baixa igual que el seu company. Inclinant-se, va agafar el costat de la barredora, i va llançar les cames al seient del darrere.

El soldat explorador va agafar a l’Àlex mentre ella tractava de disparar. Ell la va atreure al seient del darrere, subjectant-li els braços.

- Para! -va cridar ella. Usant els genolls per separar els seus cossos, l’Àlex va tractar d'allunyar-se -. Dair! Para! -va exclamar -. Frena!

- Què? – En Dair va arrufar les celles.

- Que frenis!

En Dair va aturar l’OP-5 en sec, i el soldat explorador va caure a seient davanter. El seu cap va colpejar sorollosament al parabrisa de transpariacer. El soldat darrere d'ells es va estavellar contra la part posterior del vehicle, va sortir disparat sobre l'extrem davanter de la barredora i va caure a l'asfalt.

- Accelera, ja, ja! -va cridar l’Àlex.

En Dair va prémer l'accelerador de nou mentre l’Àlex agafava el soldat del seient davanter, llançant-lo per sobre del seu cap per part del darrere de la barredora. El seu cos va rebotar a l'asfalt com una nina de goma mentre la barredora terrestre passava just davant de la torre de control amb forma d'obelisc i s'acostava més a la llançadora.

- Estàs bé? -va preguntar en Dair.

- Sí -va respondre l’Àlex, fregant-se el coll.

Trets de blàster van colpejar la part posterior de la barredora. L’Àlex va agafar el seu rifle desintegrador de la planxa del terra i es va tornar per inspeccionar la nova amenaça.

- Encara segueixen arribant!

En Dair va llançar una ràpida mirada cap enrere i va veure la mitja dotzena de motos lliscadores que havien assumit la persecució i ara estaven apropant-se. Uns segons més tard, en Dair va aturar l’OP-5 a pocs metres de l'escotilla de la llançadora d'escapament.

- Una llançadora classe Lambda contra caces imperials? - Va gemegar l’Àlex mentre diversos trets impactaven a la barredora.

-Sort que els teus amics es van presentar, eh?

- Per descomptat -va cridar mentre sortia d'un salt del vehicle.

En Dair va saltar per sobre de la part lateral del vehicle i va apuntar al soldat explorador més proper per cobrir a l’Àlex. Va disparar, i una altra moto lliscadora va esclatar en flames.

L’Àlex va arrencar a córrer per la pista. Es va aturar a la part inferior de la rampa de la nau, tornant-se a donar cobertura al Dair.

Una altra moto lliscadora els havia envoltat i va aparèixer per la dreta. Un tret del seu canó làser va colpejar la mà de l’Àlex, fent-li deixar anar el rifle desintegrador. L’Àlex va ignorar el dolor punyent i va treure el seu DL-18, subjectant-lo dolorosament amb les seves mans ensangonades. Va colpejar la moto que s'acostava amb un flux constant de foc, mentre en Dair ascendia per la rampa de la llançadora. La moto va explotar, amb una pluja de restes que va caure sobre l'asfalt i en el camí dels seus companys. Dues motos van xocar entre si, i una tercera es va trobar amb la letal punteria de l’Àlex.

Els motors de la nau es van encendre i l’Àlex va pujar corrent per la rampa, prement d'un cop de puny el mecanisme de tancament de la porta mentre la llançadora s'elevava sobre l'asfalt. Es va arrencar la jaqueta i la va usar per embolicar la mà ferida. Trets de blàster van rebotar innòcuament sobre el casc mentre s'unia amb en Dair a la cabina, prenia els controls i guiava la llançadora cap a l'atmosfera.

- Senyal confirmat -va informar en Dair -. Si ens fan caure, no serà pels teus amics.

- Què vols dir, si ens fan caure? Estàs amb un dels millors pilots de l'Esquadró Blau!

- Blau? - Es va posar a riure -. Quina classe de nom és aquest per un esquadró d'elit?

L’Àlex va posar els ulls en blanc.

- Un sense pretensions. Subtil.

- Ah. Sí, està bé. Entenc -va respondre.

- Pots posar-me amb el comandant d'ala al comunicador? -va preguntar mentre premia mitja dotzena de botons en el panell de la cabina per assegurar-se que els escuts estaven actius i les armes llestes. Empremtes dactilars sagnants van cobrir la consola.

- Àlex, estàs sagnant! – En Dair la va agafar del braç i va desenvolupar l'embenat que s'havia posat -. Has perdut mitja mà! – En Dair es va obrir la jaqueta i va esquinçar la tela de la seva pròpia camisa. Li va agafar la mà i li va embolicar amb cura la tela al voltant de la ferida.

- Deixa d'exagerar -va exclamar ella -. Són només un parell de dits. De veritat, estic bé. Deixa que ens tregui d'aquí.

- Està arribant un altre senyal. Coordenades.

- Tecleja-les a l'ordinador de navegació.

Els dits d’en Dair volar a través de la consola.

- Fet.

Segons després, la nau va fer el salt a l'hiperespai.

Mirant per la finestra, l’Àlex va observar l'esborrall de les estrelles més enllà de la nau. Relaxant-se, es va estendre amb la Força, sabent que trobaria la fortalesa per enfrontar-se a les seves pors. No anava a baixar pel camí fosc.

Tornarem a trobar-nos, Àlex.

Les paraules de l’Skywalker.

Sense pensar-ho, les mans de l’Àlex van joguinejar lleugerament amb els controls de la nau, i va teclejar un nou conjunt de coordenades a l'ordinador de navegació.

- Estàs canviant el curs? -va preguntar en Dair.

-És hora d'anar a Yavin - va dir ella, amb una mirada llunyana en els seus ulls -. Algú m'està esperant allà. Puc sentir-ho.

La Força estarà amb tu... sempre.