CAPÍTOL 26
L'EXÈRCIT DE LES ÚLTIMES COSES
En Kale
va saltar a l'interior de la torre d'acoblament amb Trig encara en braços,
seguit de la doctora Cody. Va mirar enrere i va veure a Han Solo i Chewbacca,
que encara no havia sortit del lloc de comandament. El wookiee li disparava a
tot el que es posava en el seu camí. En Kale no va veure què era, i tampoc li
venia de gust. Encara que ho sentia, i allò era més que suficient.
- Ràpid!
- Els hi va cridar la doctora Cody a Han i Chewie -. He de tancar el pou!
En Kale
estava ajupit amb el seu germà petit en braços i des d'allà només veia la
doctora estirant-se per segellar les portes de l'ascensor, i llavors en Solo i
el wookiee es van colar dins. Chewbacca seguia disparant i les descàrregues del
blàster li xiulaven a les orelles.
Tot
d'una, en Trig es va incorporar amb els ulls completament oberts.
- Pare?
En Kale
el va mirar fixament.
- Trig,
què...?
«És ell.»
El noi s'havia deixat anar dels seus braços, s'havia colat entre en Han i
Chewbacca i avançava pel turboascensor cap al lloc de comandament.
- El pare
està allà fora! -Va cridar -. L’he vist! Està...
En Kale
va saltar darrere seu. Va estirar un braç tot el que va poder per agafar-lo pel
camal dels pantalons i va tancar els dits amb força. En Trig va caure a terra
amb un soroll sord, i en Kale el va agafar per la cintura amb la mà que tenia
lliure i va començar a arrossegar-lo a l'interior del pou d'acoblament.
Llavors
va alçar la vista.
I va
veure el seu pare.
***
Von Longo
trontollava cap a ells arrossegant els peus en un mig trot, com si li haguessin
desmuntat els malucs i les espatlles. Estava envoltat d'un grup de presos i de
guàrdies.
Encara
que, per al seu horror, en Kale va comprendre que ja no eren presos ni guàrdies,
no exactament, i aquell tampoc era el seu pare. La seva pell somorta i
groguenca estava vetada amb la podridura de dues setmanes en el dipòsit de cadàvers,
el crani se li havia inflat de forma grotesca i estava parcialment descarnat en
un costat, així que en Kale veia perfectament com se li movia l'os de la
mandíbula.
No era
capaç de moure’s. Durant el que va semblar una eternitat, va observar com el
seu pare trontollava cap a ell amb aquell caminar tan horrible i la cara encesa
amb una impaciència que li va resultar familiar.
Al final en
Kale va sortir de la seva paràlisi i va cridar. Es va posar dret i va arrencar
a córrer cap enrere en direcció al pou. Va veure a Solo i al wookiee ajudant a
Trig a entrar, però miraven darrere d'ell, cap al passadís del qual procedia el
soroll. Com si estigués somiant, va veure la cara de la doctora empal·lidir de
por. En Kale va veure com li tapava els ulls a Trig.
Llavors
va notar que alguna cosa li agafava una cama.
Ni tan
sols va poder sentir el seu propi crit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada