Tempesta de foc
Kevin
J. Anderson
I
El món d'Ossus havia
estat en un altre temps el centre de l'aprenentatge Jedi, una grandiosa
biblioteca que contenia el coneixement de la Força i la història d'un miler de
generacions de defensors de l'Antiga República. Pergamins i plaques de dades
contenien les seves llegendes i cançons, els seus triomfs i tragèdies. Ossus
havia estat cobert de fonts i estàtues, bells pavellons de teles brodades,
aflautades columnes de pedra lletosa, patis amb mosaics de rajoles de diferents
formes i mides, campanes de vent de vidre i or...
Ara, però, era
simplement una tomba, una cicatriu fosca i cremada, amb la seva glòria assolada
amb ferotge violència.
La Tionne va baixar
la rampa de la seva nau, el Cercador de
Saviesa - una nau obsoleta i extravagant, gairebé tan vella com les pròpies
ruïnes - i va romandre immòbil mentre absorbia els ecos dels records que
l'envoltaven. Va obrir de bat a bat els seus ulls color mareperla, i el seu
cabell platejat va surar en el feble vent. Va deixar que la seva imaginació
vagaregés amb històries que podrien haver estat contades per fantasmes, balades
èpiques que els Jedi haurien cantat... el seu Ossus no hagués estat incinerat
quan van explotar deu estrelles del Corrent Cron quatre mil anys enrere, durant
l'apogeu de la Guerra Sith.
Sobre el seu cap,
omplint el cel com una taca brillant, estava el gas incandescent del Corrent
Cron, convertit ara en una pira funerària per aquest altre temps magnífic
centre d'informació.
Aventurant-se a
allunyar-se de la seva nau, la Tionne va veure masses vidrioses endurides al
voltant de les restes de gegantines estàtues i columnes enderrocades per la
violenta ona de xoc que havia colpejat aquest món. El seu cabell platejat
surava al voltant del seu delicat rostre amb el feble vent. Podia olorar les
seqüeles ardents que encara s'aferraven com ombres a la brisa.
Mentre caminava, les
pedres trencades i les runes cruixien sota els seus petits peus. El panorama
l’aclaparava i la magnitud de la pèrdua va fer sortir una llàgrima dels seus
ulls platejats com el mercuri. Va seguir avançant feixugament, sense saber per
on començar.
Unes quantes veloces
criatures amb aspecte de llangardaix es van afanyar a trobar refugi. Així que Ossus no estava completament mort.
Sovint, les petites formes de vida aconsegueixen sobreviure, sense importar com
de gran que sigui la devastació. Havien passat quatre mil·lennis, i els nivells
de radiació havien baixat per sota de nivells que resultaven letals a l'acte,
tot i que la Tionne encara podria emmalaltir si romania allà per molt temps.
Certament no podria romandre el temps suficient per descobrir tots els secrets
ocults a la runa.
Els seus ulls
brillants van escanejar les ruïnes, i va caminar cap a on dues columnes
sostenien un ornamentat arc reforçat que miraculosament havia sobreviscut a
l'holocaust. Es va preguntar quantes respostes perdudes fa tant de temps
estarien enterrades allà, quanta informació sobre la història dels Jedi podria
trobar sota les pedres trencades. Aprendre-ho tot sobre els grans Cavallers
Jedi era la tasca que havia dirigit tota la vida la Tionne, i Ossus era un
gegantí cofre del tresor.
L'Imperi mirava amb
mals ulls el fet de recordar les llegendes Jedi, idolatrar els grans defensors
de l'Antiga República... mantenir viva la flama. Abans que ella naixés, els
Jedi havien estat massacrats, pràcticament escombrats de la faç de la galàxia.
La Tionne havia viscut en un món imperial poc important, Rindao, una estació
d'entrenament i lloc avançat prop de la Vora Exterior. Encara que el seu poble
no donava suport a l'Imperi, no havien ofert resistència quan les tropes
d'assalt van arribar per a conquistar-lo, i per tant la seva civilització no
havia estat castigada.
En la seva poc
interessant infància, la Tionne havia buscat refugi en les antigues històries.
La seva vella àvia tenia un arcaic instrument de corda de dues cases, i li
havia cantat llegendes dels Jedi, històries heroiques sobre Nomi Sunrider, la
seva filla Vima, i altres campions de la Força que havien lluitat i potser
perit durant la Gran Guerra Sith.
Però una nit el
comandant imperial va descobrir l'anciana explicant aquestes històries. Les
tropes d'assalt s'havien endut a l'àvia de la Tionne a ròssec fins a la plaça
del poble i la van executar amb els seus rifles blàster, acabant amb ella per
donar a entendre que els dies antics van ser més heroics que l'actual glòria
imperial.
La jove Tionne va
quedar devastada. Abans que les tropes d'assalt poguessin saquejar la casa de
la seva àvia, es va colar per una finestra del darrere i es va emportar
l'instrument musical de corda, l'únic record que volia.
En silenci, mentre
vagava per les rutes espacials en la seva recerca, la Tionne va ensenyar als
seus dits els misteris de les cordes, desplegant la seva veu amb les cançons
secretes que l'anciana havia tocat per a ella. Ara, però, l'Emperador estava
mort, i el seu Nou Ordre havia caigut feia més de sis anys. Sense l'Imperi i
les seves restriccions repressives, la Tionne s'havia deixat absorbir per la
cerca del coneixement i la tradició Jedi.
La Nova República
havia ocupat Coruscant, i la Tionne acabava de conèixer la meravellosa notícia
que Luke Skywalker - potser l'únic Cavaller Jedi que quedava - havia pres sobre
les seves espatlles la tasca de tornar a entrenar els Jedi, de crear una nova
germanor de protectors.
Inclinant-se sobre
les runes calcinades, la Tionne apartà un munt de rajoles soltes i va trobar en
les ombres sota elles una petita estàtua del que una vegada va haver d'haver
estat un Mestre Jedi. La figura era un alienígena d'escassa alçada i poc
imponent amb un cap arrodonit i inclinat i les dents exposades. Es va preguntar
si podria haver estat el reconegut erudit, el Mestre Jedi Odan-Urr, que havia
lluitat fins i tot abans, a la Gran Guerra hiperespacial contra l'Imperi Sith
original, i va viure durant un miler d'anys després d'això com a guardià de la
biblioteca d’Ossus.
Somrient, sentint el
seu cor omplint-se d'orgull, la Tionne acaricià acuradament la petita estàtua i
va veure les capes carbonitzades i vidrioses on la calor d'una estrella
explotant havia cremat la seva superfície. Va agafar la figura, sorpresa
d'estar tocant realment un fragment de la història Jedi.
Sens dubte, si
passava la resta de la seva vida pentinant les ruïnes d'Ossus, la Tionne podria
descobrir més pistes, més informació, més trossets vitals d'història. L'Imperi
havia declarat Ossus com a zona prohibida, temorós que altres cercadors
poguessin descobrir massa coneixement dels Jedi, però ara, potser, la Nova
República podria dedicar el seu temps a una autèntica excavació, amb equips de
científics i historiadors que volguessin recrear l’edat daurada dels Cavallers
Jedi.
La Tionne va tornar
cap a la seva nau malmesa i baquetejada. Havia trobat l'estàtua d’Odan-Urr;
això hauria de ser suficient per ara. Però continuaria la seva recerca fins que
sabés tot el que es pogués saber sobre els Cavallers Jedi.
***
Yavin IV era una
lluna maragda orbitant un immens gegant de gas de color pastís... el lloc d'una
de les batalles més importants de la galàxia, la llar d'una antiga base rebel.
Aviat, es convertiria en un centre d'entrenament per als nous Jedi.
Mentre s'obria camí
per l’enredat fullatge, Luke Skywalker va pensar que la crua tenacitat de la
jungla primigènia anava a mostrar-se com un rival més dur que el propi Imperi.
Al seu costat, l’R2D2 seguia el camí que en Luke escollia, fent cruixir les
seves rodes tractores sobre la mala herba.
Finalment, en Luke
es va aturar davant les ruïnes del Gran Temple Massassi, amb els seus graons de
pedra assolats pel temps i les forces de la natura... així com pel bombardeig
imperial després de la destrucció de la primera Estrella de la Mort. Si aquesta
lluna havia estat prou bona per allotjar la princesa Leia i els seus lluitadors
per la llibertat, va pensar, seria prou bona per a un lloc d'aprenentatge Jedi.
En Luke ja havia
trobat dos candidats en la seva recerca de Jedi, i li havien acompanyat fins a
Yavin IV. Streen, l'excèntric vell ermità que havia viscut a Bespin, era un
miner de gas que buscava valuosos jaciments de gas tibanna al cel. L’Streen
tenia afinitat amb els vents, una habilitat per sentir quan anava a tenir lloc
una tempesta. En Luke l’havia sondejat i havia trobat un inexplorat potencial
per utilitzar la força; l’Streen seria un candidat Jedi ideal, encara que
l'ancià havia estat reticent a abandonar la seva tranquil·la i agradable vida.
Després d'arribar a la lluna boscosa deshabitada, semblava molt més content de
poder trobar solitud de nou.
L'altre nou
estudiant d’en Luke, Gantoris, tenia un cabell negre descuidat i una barba que
accentuaven els seus fogosos ulls i el seu temperament ombrívol. La seva
personalitat havia estat forjada per la seva vida a l'infernal món colònia
d’Eol Sha, on una propera lluna causava caòtiques marees, agitació sísmica i
erupcions volcàniques. Amb els seus ressons de la Força sense entrenar, en
Gantoris havia experimentat malsons sobre un poderós home fosc que pretenia
fer-li baixar un camí de destrucció. Gantoris havia pensat que en Luke
encaixava amb aquesta premonició i havia intentat matar-lo. Però en Luke va
sobreviure. Eventualment, Gantoris es va unir al Mestre Jedi per ser entrenat
en la Força.
Aclarir
l'aclaparadora jungla i reparar les inestables ruïnes del temple semblaven
tasques inabastables. En Luke va somriure quan el pensament va arribar a la
seva ment. Yoda probablement ho hauria fet ell sol i sense ajuda. Luke i dos
estudiants disposats a treballar dur sens dubte podrien aconseguir-ho.
Els tres homes van
començar el dur treball d'arrencar mala herba. En Luke va encendre el seu sabre
de llum i va començar a tallar els arbustos mentre en Gantoris i l’Streen
buidaven roques caigudes i netejaven el fang. L’R2 va ajudar on va poder,
estenent la seva petita serra de tall i atacant fibroses enfiladisses.
- Quina feina tan
glamurosa per un Cavaller Jedi - va murmurar en Gantoris, llançant a un costat
un polsegós carregament de pedres -. Podria haver obtingut una ocupació millor
com a treballador de manteniment.
- No ets un Cavaller
Jedi -va dir l’Streen -. Ets només un estudiant Jedi.
En Luke va apilar la
mala herba arrencada en una clariana fora de la piràmide principal, mentre l’R2
brunzia al seu costat, estirant d’un carretó ple amb altres restes del bosc.
Enmig de la clariana, en Luke va usar el seu encenedor per calar foc al munt de
fullatge. El munt de branques apilades i en flames li va recordar la pira
funerària del seu pare a Endor, on Luke havia fet cremar el seu aterridor
uniforme negre.
Durant mesos, havia
estat mantenint ocupat amb les tasques més insignificants d'establir la seva
acadèmia Jedi... perquè li torbava massa ocupar-se dels assumptes majors. En
Luke Skywalker no sabia com entrenar Cavallers Jedi, no havia tingut prou
coneixement sobre els antics guerrers, què havien estudiat, qui havien estat.
L’Obi-Wan Kenobi i en Yoda havien començat el seu entrenament, però aquest
havia estat truncat tràgicament. En Luke havia de descobrir ara el seu propi
camí, i també havia de trobar més estudiants.
Sí que tenia
l’holocrò Jedi, que la Leia havia arrabassat un any abans a l'Emperador
ressuscitat, i tenia la biblioteca del Chuunthor, la nau Jedi estelada que
havia trobat a les terres salvatges de Dathomir. N’hi hauria prou. En Luke
havia jurat treballar tan dur com pogués, obtenir coneixement amb cada
oportunitat que tingués per poder millorar el seu propi entrenament.
Els Cavallers Jedi
renaixerien, però seria una llarga i dura lluita.
________________________________________
1 Nota de l'Autor:
Aquesta història té lloc entre les meves novel·les “La recerca del Jedi” i
“L'aprenent de la Força Fosca”. Descriu la primera trobada entre en Luke
Skywalker i la historiadora / trobadora Jedi Tionne, que es convertirà en una
de les seves més importants aprenents. El rerefons de l'Estació Exis també enllaça
amb la meva sèrie de còmics dels Relats Jedi, “La redempció de l’Ulic”, i amb
la tercera novel·la dels Jedi Junior de la Rebecca Moesta, “La fulla d’en
Kenobi”. Per descomptat, espero que també funcioni per separat com a història
independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada