Assassinat en el desglaç (I)

Assassinat en el desglaç
 

Bàrbara Hambly   

I

Hi havia llocs a la galàxia més depriments que el planeta Gamorr en època de desglaç. Callista Ming havia estat en alguns d'ells.

Kirdo III a l'estiu, amb la temperatura de l' aire per sobre dels quaranta graus i res més a fer que observar com els habitants de les dunes esperen que els llimacs reptin directament a la seva boca entre tempestes de sorra de 400 quilòmetres a l'hora.

La lluna-abocador de Shesharile VI quan la primera calor de la primavera activa els bacteris en els abocadors subterranis.

Kèssel, en qualsevol època.

Però Gamorr en el desglaç els seguia de prop.

- Encara no ha donat un respir el temps? – La Callista va baixar tres quartes parts de l'escala metàl·lica que comunicava amb la coberta superior del vaixell de càrrega Zicreex, i es va llançar amb lleugeresa sobre el passamà, deixant-se caure el metre i mig restant a la coberta metàl·lica.

En Jos, l'enginyer de la nau i l'únic altre humà de la tripulació, va sortir a mitges de sota de la consola on estava raspant flocs del fong de color purulent que havia crescut allà de la nit al dia.

- No.

- I no hi ha notícies d’en Guth? – La Callista va llançar a la cadira del capità el paquet embolicat en plastè que contenia les diverses formacions de fongs que havia arrencat de les parets del seu cubicle. La capitana Ugmush havia dit que aquella nit prepararia fug per sopar, aprofitant la seva presència al seu planeta natal. No hi havia res, deia, com la floridura de casa.

- No -va dir en Jos de nou, i va seguir raspant. Quan la Callista va començar a viatjar en el Zicreex, havia pensat que la impenetrable malenconia d’en Jos es devia al fet de ser un esclau en un vaixell de càrrega posseït i governat per gamorreans... suficient per deprimir a qualsevol. No obstant això, després de sis mesos havia arribat a la conclusió que el fibrós enginyer amb cicatrius a la cara hauria estat taciturn encara que hagués estat l'independent potentat del millor dotat i més entusiastament poblat Planeta del Plaer dels Sistemes Porpres. Ella albergava la intenció de trobar alguna manera d'alliberar-lo abans de separar-se de la nau, però dubtava que això suposés una gran diferència.

Quan la Callista va caminar cap a la resclosa oberta per observar la humida vista de la neu fonent-se lentament entre el Zicreex i els murs del petit assentament de clan Nudskutch, en Jos va afegir:

- El clima s’hauria d’aclarir definitivament en una setmana més o menys. La Fira de Bolgoink comença demà, la més important a Jugsmuk és la setmana que ve, amb comerciants que vénen de tots els llocs d'aquesta part del continent. Hauríem d’haver-nos reaprovisionat i marxat en deu dies.

No sonava particularment entusiasmat, ni pel començament de l'època de fires al planeta o per la perspectiva de marxar. La Callista va anar a la porta exterior i va recolzar l'espatlla en el brancal, deixant que el tèrbol vent li apartés del rostre el cabell castany clar, llarg i esvalotat. Al voltant del Zicreex, el camp d'aterratge improvisat estava buit i inundat en gran part. Malgrat el poc atractiu que resultava, Gamorr durant el desglaç era preferible a romandre presonera a l'ordinador d'artilleria d'un cuirassat imperial abandonat, una consciència incorpòria deteriorant-se lentament en una mica menys que un fantasma. La llibertat li havia costat a la Callista la seva capacitat d'usar la Força, el nucli mateix de la seva identitat com a Cavaller Jedi. També li havia costat altres coses.

Però malgrat tot, va pensar mentre tocava el sabre de llum que penjava del seu cinturó, era molt bo ser lliure.

La capitana Ugmush va aparèixer des del bosc, amb un immens sac de fongs a l'esquena, i dos dels tres verros que componien la tripulació gamorreana del vaixell de càrrega trotaven dòcilment darrere seu. El tercer, el marit de l’Ugmush, anava més enrere, pasturant pacientment a un grup d’snoruuk en direcció a la rampa de la nau, una tasca que podria prendre-li la resta de la tarda. L’Ugmush, una truja de mitjana edat resplendent amb els seus ulls maquillats segons el cridaner estil de fora del planeta i els seus anells de diamants al nas, va pujar la rampa amb fermes gambades. El seu llarg cabell estava tenyit de rosa brillant i es podien veure mitja dotzena de morrts - el paràsit gamorreà que infestava el Zicreex - penjant dels seus braços, coll i pit mancats de pèl.

- Estofat aquesta nit -va informar a la Callista, i es va tornar per apartar el tentacle de floridura que havia reptat fora del sac i estava intentant agafar-la pel coll -. Ensenyar-te a fer estofat. - A causa de la dificultat que els gamorreans tenien per pronunciar el bàsic, l’Ugmush portava un transliterador al voltant del coll, que produïa una traducció majorment encertada de les seves paraules amb la melosa veu gutural de l'estrella d’holovídeos Amber Jevanche.

Va empènyer la Callista per les costelles.

- V'lch esprimatxada -va afegir amb reprovació, el transliterador va dubtar en no poder trobar una traducció de la paraula per denominar a una truja soltera -. No trobar marit, tota esprimatxada. Morrts no poder viure en esprimatxada. Alimentar-te. Fer-te...

El transliterador va tornar a fallar per trobar la paraula adequada en bàsic, i després va emetre un petit dring. L’Ugmush va flexionar els seus bíceps i pectorals per demostrar-li-ho.

- Gweek. Saps gweek? - Es va treure del pèl un dels petits paràsits grisos de la mida d'un polze i se’l va col·locar a l'espatlla on podria alimentar-se millor. La seva carn pàl·lida i groguenca estava clapada amb les cicatrius de les seves mossegades.

- Gweek. Bon marit, dos verros, nou morrts. - Es va colpejar el pit amb aire orgullós -. Gweek.

- Gweek -va repetir la Callista amb gravetat. Durant els seus viatges en el Zicreex la Callista havia après molt gamorreà, una llengua impossible de dominar per ningú amb la més lleugera pretensió de dignitat.

- Propera setmana, fira a Jugsmuk, comprem menjar. – L’Ugmush va agafar un grapat de fongs que intentava escapar-se del seu sac i el va tornar a ficar dins.

Un dels verros, membres inferiors de la tripulació, que havia pujat la rampa seguint l'estela de l’Ugmush, va arrufar les celles davant la paraula Jugsmuk i va indicar, en gamorreà:

[ Fira a Bolgoink matí. ] Amb els ulls visiblement brillants, va afegir: [ Veure Guth lluitar en torneig ]

L’Ugmush es va girar amb un udol salvatge i li va engaltar una bufetada amb una mà que el va llançar cap enrere, donant-se cops contra la paret. El que li va dir va anar a un volum i una velocitat tal que va resultar incomprensible per a la Callista, que només podia entendre gamorreà si es parlava lentament i ben pronunciat, però va poder distingir el nom de l'assentament del clan Bolgoink i un munt d'adjectius emfàtics i negatius abans que la capitana pugés furiosa l'escala de metall cap a les parts superiors de la nau.

El verro es va posar dret, fregant-se la mandíbula sagnant amb una expressió que era més ansietat agreujada que ràbia. Va mirar la Callista a la recerca d'explicació:

[ Guth germà de l’Ugmush ], va dir. [ Guth un tripulació. Per què no veure lluitar? ]

La Callista respongué en silenci, per a si mateixa, en bàsic.

- Perquè ella sap que ell morirà.

De fora els va arribar un seguit de furiosos xiscles i udols. La Callista es va tornar, sortint disparada a la porta de la resclosa, amb els dos verros apinyant-se darrere seu i traient el nas d'una manera que no hi hauria pogut tancar la porta encara que hagués volgut. A l'altre costat del camp d'aterratge buit i amarat, corria un senglar amb grans moviments dels seus braços i genolls, provocant holocaustos d'escuma al seu voltant en aixecar l'aigua dels bassals que li arribava a l'altura del panxell.

- Guth! -Va cridar la Callista reconeixent-lo, i els verros, veient al germà menor de la seva capitana sent perseguit molt de prop per almenys una dotzena de senglars armats, van emetre estridents grunyits de delit, van prendre les seves armes, i van baixar corrent la rampa per sortir en la seva ajuda. Un moment després l’Ugmush va arribar corrent, amb un bastó de guerra en una mà i un blàster en l'altra, disparant mentre corria.

Com la majoria dels gamorreans, era una tiradora terriblement dolenta. Van brollar petits núvols i columnes de vapor quan el plasma sobreescalfat va impactar amb l'aigua i el fang i la Callista, amb horribles visions d'un tret perdut impactant en els intercanviadors de calor del Zicreex, també va baixar la rampa. No feia massa temps havien estat encallats durant dues setmanes a Travnin com a resultat dels trets de l’Ugmush, i no tenia intencions de deixar que passés de nou.

- URRJSH! - Va dir Callista tan fort com li van permetre els seus pulmons, cridant la paraula en gamorreà per “Pareu!”, mentre avançava sense problemes l’Ugmush i la seva tripulació. Va desenganxar el sabre de llum del seu cinturó mentre corria i el va activar en un llampec de freda brillantor groga. En Guth va arribar fins a ella moments abans que els senglars que el perseguien poguessin atrapar-lo; va tallar el cap metàl·lic de dues alabardes i un bastó de guerra, i va obrir una petita ferida fumejant al braç del senglar al capdavant. Per a la seva sorpresa, havia vist gamorreans carregant contra droides de combat brunzidors sense parar-se a pensar en les seves extremitats o la seva pròpia vida, van detenir el seu atac, i a l'instant següent es va tornar i va brandar el seu sabre de llum davant l’Ugmush, que estava a punt de llançar-se sobre els atacants i començar de nou la topada. - Enrere!

L’Ugmush es va aturar derrapant amb una gran pluja de fang.

- Baixar això! - Va tractar de passar més enllà de la Callista, i la Callista va tornar a posar-se en el seu camí, amb el sabre de llum encara alçat. Els senglars de la tripulació del Zicreex, van xocar entre si i tots van caure apilats darrere l’Ugmush. Van fer falta alguns minuts perquè tothom es calmés, mentre en Guth romania prop de la Callista, panteixant i exhaust per la seva carrera.

[ Què és això? ], Li va preguntar en gamorreà. [ Qui són aquests? Per què has tornat? ]

[ Necessitar ajuda], va panteixar en Guth, en un dificultós gamorreà. [ Vrokk. El torneig... ]

[ Vas lluitar contra en Vrokk? ] El jove senglar no semblava haver participat en un combat contra el senglar de clan i senyor de la guerra més poderós i temut a la part sud-est del continent; certament no en el combat a mort al qual els senglars s'enfrontaven quan un desafiava l’altre pel dret a casar-se amb un una truja matriarca de clan. [ Vas guanyar la Kufbrug com a esposa? ]

L’Ugmush va apartar la Callista a un costat per agafar al seu germà en una abraçada capaç de triturar ossos. Durant un instant es van fregar els musells i es van llepar les cares a manera de salutació, i després l’Ugmush preguntà:

[ Vrokk mort? ]

[ Vrokk mort. ] La veu d’en Guth era molt feble i hi havia por en els seus brillants ulls blaus. Va assenyalar als senglars armats que l’havien perseguit, alguns dels quals portaven la insígnia, com la Callista podia veure ara, d’en Rog, el senyor de la guerra de Nudskutch, i altres amb els tabards de color blau fosc del Clan Bolgoink. [ No lluita ], va dir en Guth. [ Assassinat. Diuen que jo ho vaig fer. ]

***

De camí a la Llar d’en Bolgoink, en Guth va explicar tan bé com va ser capaç la serietat de l'acusació.

[ Batalla bé. Lluita aparellament bé. Assassinat mal ]

Tenia sentit, va raonar la Callista. Les lluites incessants entre els senglars gamorreans assegurava que només els físicament més forts s’aparellarien, sent la proporció de naixements de mascles i femelles aproximadament de deu contra un. Assassinar era fer trampa. L'assassinat era la supervivència del més astut, no del més apte.

L'únic problema era que els senglars que el perseguien semblaven estar sota la impressió que l’Ugmush i la seva tripulació també havien tingut alguna cosa a veure amb l'assassinat.

[ Cervell buit menjador de sabó, jo era aquí! Havia cridat l’Ugmush al seu capità. [Com he pogut assassinar si era aquí? ]

El senglar va rumiar això per un instant, profundament confós. Finalment, va dir:

[ Rog, germà d’en Vrokk, va dir assassí de... de nau. Tu en nau. Tothom en nau. En Rog tindrà venjança, sobre en Guth, sobre tu, sobre tot el món. Tots vosaltres morir. ]

La Llar d’en Bolgoink es trobava al centre d'uns vasts camps, boscos i pastures, una fortalesa emmurallada i envoltada per un fossat, amb torres i llars comunals de pedra de carreuats, envoltada al seu torn per un poble de mida considerable, emmurallat igualment en pedra. Fora de les portes, els comerciants d'altres clans estaven preparant les botigues per a la Fira d’en Bolgoink, però hi havia un silenci intranquil en el lloc, i mentre passaven al costat de les paradetes i parades a mig construir, la Callista va veure un bon nombre de truges tornant a carregar els seus béns en vagonetes, carros i carretes, preparant-se per traslladar-se a Jugsmuk. En Vrokk havia estat un senyor de la guerra d'enorme poder. Molts altres senyors de la guerra estarien esperant a veure què passava després de la seva mort.

Els guàrdies de la llar els van rebre a les portes de la fortalesa interior, liderats per un senglar bastant prim però extremadament ple de cicatrius amb un cèrcol d'or a l'orella.

[ Lugh. Segon senyor de la guerra. ] Va xiuxiuejar en Guth a la Callista. No se li escapava a la Callista que els ulls grocs del senglar amb les cicatrius seguien en Guth amb suspicàcia i odi, es preguntava si en Lugh hauria pensat a desafiar la fortalesa d’en Vrokk ell mateix, i a intentar guanyar la mà de la matriarca Kufbrug.

Kufbrug, la matriarca del clan Bolgoink, els va rebre al vestíbul de la torre rodona. Estava asseguda amb les cames creuades sobre un gran munt de coixins encoixinats de color carmesí, mentre que els fills que havia donat a llum la primavera passada corrien xisclant i grunyint per la sala sota la supervisió d'un senglar veterà d'aspecte estòlid amb una pota de fusta i al qual li faltava un braç. D'haver estat dreta, la Kufbrug hauria superat el metre vuitanta d'estatura de la Callista, i pesaria força més de dos-cents quilos. El seu cabell marró verdós penjava en trenes més enllà dels seus immensos malucs, amb comptes verdes i daurades enfilades; més comptes brillaven dèbilment sobre els seus vuit enormes pits. Més morrts dels que la Callista havia vist mai en un únic gamorreà s'agafaven als seus bíceps, el seu coll i la seva papada, xuclant amb delit.

Una truja gweek sense el menor dubte.

I tot i així hi havia alguna cosa fora de lloc allà. El desglaç, les últimes setmanes del dur hivern gamorreà, era, segons sabia la Callista, un temps de preparació per a la sembra, un temps de preparar els senglars per a l'entrenament de primavera, un temps d'enrenou i neteges primaverals, de recollir els fongs que eren tan abundants en aquestes humides setmanes, de preparar els adobats, teixir i esmolar eines. L'energia que era la principal característica de l’Ugmush, el segell de les truges gamorreanes, estava absent d'aquesta matriarca gegant. Quan la Kufbrug va alçar les seves curiosament llargues pestanyes i va mirar fixament als ulls d’en Guth per sobre de les alabardes creuades dels guàrdies, només hi havia mort, un infinit i trist cansament, en els brillants ulls grocs.

En els coixins al seu costat seia la seva filla Gundruk, matriarca de la llar, molt més petita, de Nudskutch, i a l'altre costat de la Gundruk, gegantí i fosc i terrible, estava en Rog, el germà d’en Vrokk i marit de la Gundruk, senyor de la guerra de Nudskutch.

Va ser en Rog qui va parlar, alçant una pesada mà proveïda d'urpes cap a la Callista, i cap en Jos, l'enginyer que romania, encara encadenat, entre l’Ugmush i els seus verros.

- Muh -va exclamar (estrangers), i es va tornar cap a la Gundruk, cap a la Kufbrug, cap a dues truges sàvies assegudes en silenci al fons, les guardianes de les lleis de la llar del clan.

[ Quina més prova necessiteu que en Guth va usar verí estranger per matar el meu germà? Mireu la seva germana, capitana d'una nau estrangera! Mireu com hi ha estrangers en el clan de la seva germana! ]

L’Ugmush es va llançar contra en Rog, llançant invectives - "Pudent Sith menjador de fang, com t'atreveixes...?". Va udolar la veu de l’Amber Jevanche pel transliterador -, recolzada pel seu marit i els seus dos verros sense importar-los el fet que tots estaven encadenats i cap portava armes. La Callista, que s'havia negat a lliurar el seu sabre de llum o permetre que l’encadenessin, tant per al viatge com per a l'audiència, simplement es va apartar del seu camí. Encara sentia una fiblada de lleialtat cap als seus companys de tripulació, especialment el pobre Jos, que estava encadenat entre els dos verros i que, sense moure un dit, era portat de cap a la baralla, el va fer reflectir d'una manera que faria que les coses fossin més fàcils si estiguessin fora de la sala.

Quan els presoners van ser conduïts fora i la sala es va tranquil·litzar de nou, la Callista va baixar el seu sabre de llum i va avançar cap a l'estrada, alta, prima i amb un aspecte lleugerament estrany entre els rabassuts i porcins gamorreans.

[ Els estrangers amb les seves naus van a Gamorr en tot moment ], va dir, tractant de ser raonable. [ Molts estrangers viuen a l'Estació Jugsmuk. Els estrangers odien Vrokk per altres motius? ]

En Rog va mirar la Gundruk buscant ajuda per a aquesta pregunta. Els guàrdies es van rascar el cap davant tan complicada sofisteria i van mirar suspicaçment la Callista. La Kufbrug només va acariciar els morrts que se li agafaven als braços i es va quedar mirant sense interès les fredes ombres de la sala.

[ Guth no volia lluitar. Vrokk era fort. ] La Gundruk es va posar dreta, més petita que la Kufbrug... més jove, més fosca, i menys gweek. [ Va matar a l'últim marit de la meva mare en desafiament de torneig, i la seva fortalesa era molt anomenada. En Guth sabia no podria guanyar. ] Va treure del pit de la seva túnica brodada un tros de pergamí doblegat i arrugat. [ Vrokk tenia això a la mà quan va ser trobat, jaient a la seva habitació com sang al musell i la boca. ]

La Callista el va desplegar. Grans runes negres traçaven un parell de línies.

[ No em reuniré amb tu a la fira del torneig, com dos verros barallant-se per un xampinyó ], va llegir la Gundruk, seguint les runes amb la seva pesada ungla corbada. [ Tampoc l'hora assenyalada és del meu grat. Reuneix-te amb mi més aviat als terrenys elevats darrera les pastures d’snoruuk quan s’alci el sol. Porta amb tu tants guàrdies com vulguis. No et tinc por. Guth. ] Va colpejar la signatura, després el segell, una pesada gota de cera blava fosca, trencada on en Vrokk l’havia trencat per desplegar la carta. [ Ho veieu? El verí estranger era aquí, sota el segell. Va volar fins al seu nas i li va destruir el cervell. ]

La Callista va donar voltes al pergamí a les seves mans. El fràgil cuir curat sota el segell mostrava, en efecte, una taca de color marró verdós, i quan va donar la volta a les meitats trencades del segell pròpiament dit, va poder veure que estaven lleugerament buides, com si la cera calenta hagués gotejat sobre alguna cosa que estava sota. Va encaixar el dit polze en el buit, va tancar els ulls, va buidar els seus pensaments, i va respirar profundament.

Temptejant la Força amb la seva ment, com el seu mestre li havia mostrat feia tant de temps. Fa molt de temps, en un altre cos, ho hauria fet amb facilitat.

Però tot el que sentia era un profund mal, i el pensament recurrent que, després de tot, qualsevol cosa que fes en aquests éssers lletjos i bruts estaria justificat, perquè havien gosat aixecar la mà contra ella i aquells sota la seva protecció. Després de tot, ells havien fet el mal abans.

La Callista va apartar el pensament de la seva ment. Sí, va pensar. Sí. La Jedi Perduda defensant als seus amics amb la Força.

Va tornar a donar voltes al pergamí a la mà.

[ Qualsevol pot signar amb el nom d’en Guth ], va dir.

La Gundruk es va tornar cap a la seva mare i li va allargar la mà. Amb gran cansament, la Kufbrug va extreure de la borsa borlada del seu cinturó tres paquets més de pergamí, gruixudament doblegats, i segellats amb cera blava com la nota que havia estat segellada. La Gundruk se'ls va oferir al seu torn a la Callista.

[ Poemes d'amor ], va dir. [ Veus? Runes fetes de la mateixa manera. Nom escrit igual. ] Els seus pesats llavis van deixar al descobert els seus ullals amb odi. [ Guth. ]

La de més edat entre les truges sàvies es va aixecar i va parlar.

[Aquest Guth porta diverses estacions enviant poemes a Lady Kufbrug. Vrokk parlava sovint, amb ràbia. També és cert, V'lch Muh, ] -literalment, Nena Estrangera - [ que lady Gundruk, i Lugh, i altres de la llar han escoltat l'esperit d’en Vrokk vagant a la nit a l'habitació en què va morir. Els esperits només caminen si hi ha hagut assassinat. ]

La Callista, que havia estat examinant les marques de diminutes bombolles a la cera, va aixecar de sobte el cap escoltant això, amb un pànic recorrent el seu cos i que no tenia res a veure amb esperits d'ànimes assassinades.

[ L'habitació està tancada amb clau? ]

Les truges sàvies van intercanviar una mirada. Va ser la Kufbrug qui va parlar, amb veu profunda, lenta, i infinitament cansada.

[Sí, Nena Estrangera. L'habitació està tancada amb clau. ]

[ Bé ], va dir la Callista, lentament i cautelosament, temorosa de sobte que el que digués no s’interpretés malament. [ Manteniu-la tancada. Que ningú entri. No fins que jo torni. Puc portar això amb mi? ] Va sostenir a la vista la nota.

La Gundruk i en Rog van intercanviar una mirada, estranyats -clarament, també contemplaven la Callista com una presonera -, però la Kufbrug va parlar.

[ Pots, si això va a ajudar-te, Nena Estrangera. ]

- Crec que ho farà.

La Callista es va inclinar en un rude equivalent de l'homenatge gamorreà, encara que la Kufbrug havia tornat a acariciar els morrts, i es va guardar el pergamí al cinturó. El més interessant del document era, per descomptat, el segell, però el segon més important era la firma d'en Guth. Pel que la Callista sabia, en Guth, com la major part de senglars, no sabia escriure.

Següent