CAPÍTOL 9
DESCENS
-No ho
entenc, capità -va dir en Vesek -, on han anat?
L'equip d’en
Sartoris acabava de creuar l'esplanada d'acer lluent de l'hangar principal i
havia arribat al pou d'acoblament, però l’Armitage i el seu equip no es veien
per enlloc.
A la seva
esquena, el capità va sentir a l’Austin tossint altra vegada - una tos aspra,
bronquial i carregada que estava començant a exasperar-lo - i va decidir que ja
n'hi havia prou. Va assenyalar cap al pou d'acoblament.
- Han hagut
de tornar sense nosaltres -va decidir en Sartoris -. Anem.
En Vesek
i l’Austin van entrar a l'ascensor i en Sartoris va entrar darrere seu, seguit
d’en Greeley i Blandings amb la caixa de components que havien agafat. El túnel
es va segellar i la plataforma va començar a baixar lentament. L’Austin seguia
tossint. En Sartoris va tractar d'ignorar-lo. Hauria d'informar a l'alcaid
sobre el destructor estel·lar i no era el que més li venia de gust. No hi havia
dubte que en Kloth li faria tot tipus de preguntes irrellevants sobre la nau i
el que havien vist en ella, el que posaria a prova la paciència d’en Sartoris.
Fer preguntes irrellevants era un dels tics nerviosos de l'alcaid, que aflorava
quan se sentia pressionat per prendre una decisió i...
- Oh, no
-va exclamar en Greeley.
En Sartoris
va aixecar la vista.
- Què
passa?
L'enginyer
va començar a dir alguna cosa, va deixar caure la caixa, es va posar les mans a
l'estómac i es va retorçar emetent un gemec ronc. En Sartoris es va adonar que
estava vomitant, les espatlles se li s'encongien amb forts espasmes. En Blandings
i els altres guàrdies es van apartar d'ell amb cara de sorpresa i fàstic, però
al túnel no hi havia gaire espai i en qüestió de segons l'olor va impregnar
l'aire.
- Ho
sento -es va excusar en Greeley mentre es netejava la boca -. Amb aquesta
porqueria que ens donen de menjar un no...
- Queda't
aquí. –En Sartoris va aixecar les mans-. Ja et netejaràs quan arribem a la
barcassa.
- Estic
bé, només...- L'enginyer va empassar saliva i va inspirar profundament. Els
ulls i el nas li regalimaven, i en Sartoris va sentir el feble bategar del seu
cor mentre respirava.
A la seva
esquena, l’Austin va començar a tossir una altra vegada.
- Capità -En
Blandings parlava baix i mirava en la direcció de la qual venien -, creu que
allà dalt podria haver alguna cosa...?
- Les
anàlisis de contaminació van donar negatiu -el va interrompre en Sartoris,
massa ràpid, li va donar la impressió -. Això vas dir, no, Greeley?
En Greeley
va assentir dèbilment i va intentar contestar, però s'ho va pensar millor. La
seva pell havia adquirit un to verdós i una capa de suor fina i greixosa la
feia brillar. Al cap d'un moment es va agenollar al costat de la caixa de
components electrònics i va ajupir el cap fins gairebé tocar el terra.
Quan van
arribar a la barcassa, en Vesek i en Blandings també havien començat a tossir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada