IV
El node de control
central de l'Estació Exis era fosc i feia olor de ranci. Tots els panells de
llum havien estat apagats quan l'estació va ser clausurada i evacuada. Però en
Luke va trobar els sistemes automàtics que lliscaven els gruixuts porticons que
cobrien les finestretes per tota l'estació de control. Les pesades cobertes van
lliscar grinyolant en els seus oxidats rails per revelar la resplendor filtrada
de la corona de Teedio.
L’R2 va rodar cap a les
estacions principals i va deixar anar una planyívola xiulada inspeccionant els
vells ordinadors. Després de fer una comprovació, en Luke va descobrir que
molts dels antics ordinadors s'havien apagat, o els seus circuits s'havien
deteriorat tant per la radiació present que els seus bancs de memòria racional
estaven senils o embogits.
- Accedeix als
controls i fes el que puguis, R2 -va dir, escanejant els panells -. Tionne,
podria necessitar que m'ajudis a traduir algunes d'aquestes inscripcions. - Va
somriure irònicament -. No vull cometre un altre error estúpid.
-Això seria un
primer pas - va dir la dona de cabell platejat, mirant-lo amb els seus
brillants i inquietants ulls com el mercuri. Semblava estar tenint problemes
per tractar amb ell com a persona. Al principi havia semblat sentir admiració
per ell, un Jedi sobre el que havia sentit tant parlar. Ara mostrava una mica
de decepció acceptant que ell també era un simple humà -. Un cop sapiguem què
signifiquen els controls, necessitem fer que funcionin de nou.
En Luke va romandre
al seu costat mentre ella analitzava les etiquetes descolorides i les paraules
gravades en els panells de control. Ell va realitzar rutines de prova i va
comprovar els mecanismes. Esperava que alguns dels coets estabilitzadors encara
poguessin activar-se i proporcionar suficient impuls per allunyar l'Estació
Exis lluny de la zona de perill de la tempesta de foc... almenys fins que el
port d'atracament rotés tornant de nou a l'ombra, on Luke podria treballar a
les portes inoperatives de la badia per alliberar el seu ala-X i el veler solar
de la Tionne.
La Tionne va
aconseguir mostrar un diagrama que mostrava l'estació i la seva posició. Va
identificar els mòduls habitacionals instal·lats als extrems dels seus ràdios
d'expansió. El mòdul d'atracada que albergava les seves dues naus ja havia
passat el punt de màxim apogeu del flux del sol, però encara li faltava un
llarg camí abans de caure sota la relativa seguretat de l'ombra.
Ara un dels mòduls
habitacionals més grans quedava sota l'ardent calor. Si en Luke interpretava
correctament el que li deia l’ordinador, aquest mòdul estava ple d'aigua per a
criatures d'hàbitat marí.
En Luke va
alçar la mirada en tornar a sentir una opressió al pit, causada per una sobtada
emanació del sol. Sobre ell, el bullent gegant vermell cremava, escopint,
vomitant a l'espai una enorme protuberància, un enorme raig de foc. El dens
plasma va sortir disparat cap a ells com la gegantina onada d'un tsunami com
mai s'hagués vist.
La Tionne també el
va veure.
- No podem
sobreviure a això. L'Estació Exis quedarà incinerada.
En Luke va tornar a
abocar-se als controls inerts, tractant frenèticament de fer que els coets de
l'estació funcionessin de nou. La majoria d'ells romanien inactius, però va
encendre tres del costat del sol per empènyer una mica més lluny la mola
abandonada. L'Estació Exis va trontollar, encara allunyant-se lentament d'on la
Tionne havia expulsat el mòdul de gas de clor. Però aquesta petita empenta no
havia estat suficient per donar-los suficient velocitat, i la letal explosió de
foc solar s'acostava a ells amb una velocitat increïble.
-Aquests coets són
els únics que funcionen -va dir en Luke -. Vaig a activar-los a plena potència.
Potser ens empenyin prou per allunyar-mos el necessari per sobreviure. - Va
empassar saliva -. Però serà millor que t’agafis.
Va prémer els
botons, esperant l'empenta. Però els indicadors de control es van posar en
vermell quan dos dels motors van fallar. Després, una explosió va sacsejar tota
l'estació.
- Acaben d'explotar
dos mòduls de combustible més. - La Tionne va mirar fixament les lectures i
després va mirar al Luke. Ell esperava veure més por en els seus ulls, però en
lloc d'això el seu rostre s'havia endurit -. Estem morts en l'espai, i no hi ha
res que puguem fer per evitar-ho.
- No vaig a
rendir-me -va dir en Luke -. Només hem d'entendre com funciona aquest lloc.
Va tornar als
controls i va sol·licitar en pantalla el diagrama que mostrava el mòdul
habitacional ple d'aigua. Es trobava ara sota la més forta resplendor del sol,
la superfície del seu casc devia estar en aquests moments de color vermell
cirera. Les alarmes d'estabilitat van sonar. Els panells de diagnòstic i la
integritat de l'estació no aguantarien quan el pic de la tempesta de foc els
aconseguís.
- R2, troba les
portes de càrrega d'emergència en aquesta badia d'aigua! -Va cridar en Luke.
- Per què? -Va
preguntar la Tionne.
- No tenim temps! -
Va dir en Luke. El petit droide ja estava refilant, escanejant els controls,
enredant els poc fiables ordinadors perquè li lliuressin una mica d'informació.
Finalment, van aparèixer els codis, i en Luke va prémer l'anul·lació
d'emergència, obrint la doble porta exterior del mòdul de càrrega a l'espai...
exposant el gran volum d'aigua oceànica a l'ardent flamarada.
Milers de tones
d'aigua marina es van evaporar a l’incandescent calor i el letal buit, amb
força explosiva. En Luke es va agafar a una de les cadires properes quan tota
l'estació es va estremir i després va començar a accelerar allunyant-se. L'aigua
va continuar rajant com un coet, empenyent l'Estació Exis cada vegada més lluny
del sol.
- Això ens està
donant bastant velocitat! - Va dir la Tionne.
-Esperem tan sols
que hi hagi prou aigua -va respondre en Luke.
L'Estació Exis va
anar guanyant velocitat i va continuar movent-se. La increïble flamarada solar
avançava cap a ells, però semblava quedar-se enrere mentre ells s'allunyaven
d'ella. La ciutat abandonada va gemegar i va tremolar, mantenint-se a dures
penes d'una peça.
En Luke continuà
prement controls i finalment va aconseguir que un sol dels motors
estabilitzadors de l'estació funcionés. El petit coet va unir el seu impuls al
decreixent rugit de l'oceà escapant-se i evaporant-se.
La Tionne va dir amb
tristesa:
- Sens dubte aquest
mòdul estaria ple d'objectes ben conservats.
-Almenys, nosaltres
estem ben conservats ara -va dir en Luke.
La serpentejant
llengua de la flamarada solar va aconseguir el seu punt àlgid i va començar a
tornar oscil·lant cap al sol, atreta per la gravetat i els camps magnètics de
Teedio, allunyant-se d'ells.
- Ara l'Estació Exis
hauria d'estar fora de perill -va dir la Tionne - per uns quants centenars
d'anys més, almenys.
En Luke li va
somriure.
-Això és molt de
temps per poder tornar i investigar tot el que vulguis.
***
Orientada de nou a
l'ombra, la badia d'atracada ràpidament es va refredar prou perquè en Luke, la
Tionne i l’R2 poguessin tornar a entrar-hi amb seguretat. Amb peus lleugers, la
Tionne va tornar corrent al Cercador de
Saviesa per assegurar-se que cap dels seus antics i delicats sistemes havia
rebut danys.
Mentre l’R2 es va
dirigir a efectuar diagnòstics a l'ala-X amb els seus instruments, en Luke va
inspeccionar els controls automàtics que obrien les gegantines portes de la
badia d'atracada. L'explosió que havia trencat els impulsors estabilitzadors
també havia fos les connexions de guia de l'ordinador. Amb gest ombrívol a la
cara, va extreure el seu sabre de llum i el va activar. La polsant fulla
d'energia verda groguenca va xiuxiuejar a la cambra tancada.
- Haurem de fer-ho
manualment -va dir en Luke mentre tallava els cables de control de l'ordinador.
El mecanisme espurnejà i quedà en estat latent. Ara seria un esforç simple fer
que les portes segellades s'obrissin.
Incapaç d'aturar-se,
la Tionne es va tornar per mirar fixament la fulla Jedi, meravellant-se davant
d'ella. Els seus ulls color mareperla es van obrir com plats, i es va quedar
bocabadada, sorpresa.
Quan va veure la
seva fascinació, en Luke va aixecar el seu sabre de llum en posició de salutació.
- No has arribat a
dir-me per què vas venir aquí, Tionne -va dir -. Per què em vas enviar aquest
missatge dient-me que havia de venir aquí?
-Perquè ets un Jedi
- va dir ella -. Sé que vols entrenar altres Cavallers Jedi, i crec que hauries
de tenir accés a qualsevol coneixement que pugui estar emmagatzemat aquí, en
aquesta estació. - Va sostenir les plaques de dades que havia rescatat.
- No podria estar
més d'acord -va dir en Luke -. La meva formació en història Jedi deixa bastant
que desitjar.
La Tionne inserí una
de les plaques de dades en el seu antic lector.
- Mira això, per
exemple. Si pretens ensenyar a nous Cavallers Jedi, has de conèixer la seva
història, el que altres Jedi van fer.
Una petita i
parpellejant imatge hologràfica d'una dona jove i d'aspecte resolt va sorgir
vacil·lant del reproductor. Era esvelta i vestia robes arcaiques; el seu cabell
estava recollit de forma pràctica però amb poc estil. Podria haver tingut un
rostre suau i adorable, però les tragèdies semblaven haver-la endurit, afegint
arrugues a la seva expressió.
- Tots hem patit un gran desastre, i ara ha arribat el
moment de superar-lo - va dir.
- Aquesta és la Nomi
Sunrider -va xiuxiuejar la Tionne -. Una dels Cavallers Jedi més gran de tots
els temps. Això és un discurs que va donar aquí a l'Estació Exis, durant la
convocació Jedi.
En Luke va escoltar
captivat mentre la Nomi continuava.
- La guerra s'ha estès per la galàxia, però ara ha
acabat. Mai podrem oblidar els morts... però tampoc hem d'oblidar del futur.
Hem de confiar en la Força. Mentre hi hagi Cavallers Jedi, hi haurà esperança.
La Nomi va
continuar, però la ment d’en Luke va començar a donar voltes.
-Aquestes paraules
tenen milers d'anys d'antiguitat -va dir -, però segueixen tenint molta
rellevància avui dia.
- La història sempre
té rellevància per al present -va dir la Tionne. Va empassar saliva i el va
mirar fixament -. Tinc entès que tens un holocrò que també està ple
d'històries.
En Luke va assentir.
- És cert. Però això
no explica el teu interès.
-Sempre m'han
fascinat els Jedi -va dir, encongint les espatlles amb aire incòmode -. Les
històries, les llegendes, les he anat recopilant durant tota la vida. Era com
una obsessió per a mi. Conec moltes de les cançons, les balades, tota la
història que vaig poder recuperar, encara que l'Imperi va destruir moltes de
les gravacions.
En Luke la va mirar
amb més interès.
- Creus que podries
compartir algunes d'elles? Estaries disposada a venir a Yavin IV mentre
estableixo la meva acadèmia Jedi? Potser podries dir-me en què m'estic
equivocant, indicar direccions que hauria de saber. D'una altra manera, hauria
de passar anys recollint el mateix coneixement que tu ja has trobat.
La Tionne es va
posar dreta, plena d'alegria. Després es va calmar i va romandre amb les
espatlles rectes i la barbeta ben alta.
- Em sentiria
honrada, Mestre Luke Skywalker.
- Qui sap? -Va dir
en Luke -. Potser fins i tot tu mateixa tinguis una mica de potencial Jedi.
-Això seria esperar
massa - va dir la Tionne. Les seves paraules eren suaus, un sospir tot just
pronunciat -. Però mai trobaries una estudiant més dedicada.
***
Quan van escoltar
les naus acostant-se, en Gantoris i l’Streen van sortir del temple ombrívol,
aixecant la vista al boirós cel de migdia. Van veure les formes platejades, no
només de l'ala-X d’en Luke Skywalker, sinó també d'una altra nau estranya.
L'esfera taronja de
Yavin dominava l'horitzó, tremolant en tons taronja pastís com l'ull d'un
gegant amb cataractes. Les naus que s'acostaven van passar davant del planeta.
L’Streen es va meravellar davant la forma retallada de l'altra nau, un vehicle
antic amb grans veles triangulars.
- Pel vent -va dir
-. El vent solar.
En Gantoris mirava
al seu costat.
- Probablement el
Mestre Skywalker hagi trobat un altre estudiant.
Van anar a reunir-se
amb les dues naus quan van prendre terra a la clariana cremada per la foguera,
davant del Gran Temple. En Luke va obrir la cabina de la seva ala-X i va saltar
a l'exterior, mirant cap a la nau de la Tionne. L’esvelta dona de cabell
platejat va baixar amb gràcia els graons metàl·lics de l'escala d'embarcament i
va mirar amb sorpresa els gastats ziggurats de pedra. Després va mirar l’Streen
i en Gantoris.
- Aquesta és la
Tionne -va dir en Luke -. Ja ha estudiat més llegendes i història Jedi que
ningú que hagi conegut, així que vaig pensar que era millor que vingués a Yavin
IV.
- S’entrenarà també
amb nosaltres? -Va preguntar l’Streen.
En Luke va somriure
per a si i va mirar de reüll a la Tionne.
- Sí, això crec. Li
vaig fer una prova de camí a Yavin. Té afinitat amb la Força, i m'anirà bé
qualsevol ajuda en els meus propis ensenyaments.
La Tionne va
somriure, sense alè per la seva pròpia excitació.
- Aviat, Mestre
Skywalker, espero que hi hagi molts més Cavallers Jedi nous que puguin començar
a crear noves històries perquè tots nosaltres les contem.
Junts, van caminar a
les fresques ombres de l'interior del Gran Temple.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada