II
La Tionne anava pels
bars dels espaiports, estacions d'intercanvi comercial i llocs avançats en mons
perduts, vivint gràcies al seu enginy i les seves habilitats. Obtenia treball
en cantines on podia usar l'instrument de corda que havia obtingut de la seva
àvia a Rindao. Podia cantar balades Jedi i disseminar la seva passió pel drama
de la història; contes populars sobre com Gav i Jori Daragon havien encès
l'espurna de la Guerra hiperespacial, o els primers entrenaments de Vodo
Siosk-Baas, o com el Jedi Twi'lek Tott Doneeta havia estat horriblement cremat
quan s'enfrontava tot sol a una tempesta de calor per defensar una petita
ciutat en un penya-segat de Ryloth.
Li pagaven pocs
crèdits, però no li faltava menjar ni allotjament, així que podia continuar la
seva recerca. El seu objectiu principal de quedar en aquests rudes establiments
era fer preguntes, animant que els comerciants i contrabandistes li
proporcionessin pistes sobre la història perduda dels Jedi.
Quan hi havia
completat el seu repertori de balades Jedi, la Tionne preguntava als presents
si algun coneixia altres històries que pogués contar. Moltes vegades això
simplement animava a alguns dels clients masculins borratxos a intentar
atreure-la a les estances privades de les seves naus estel·lars, però la Tionne
podia sentir quan estaven dient la veritat i quan havia d'avisar als porters
del bar perquè els hi traguessin de sobre.
Una nit, després del
seu espectacle en un restaurant multi-espècies prop d'un dels molts espaiports
d’Ord Mantell, va rebre un missatge d'un alienígena amb aspecte de rosegador
anomenat Fonterrat, un carronyer vingut a menys.
Normalment la Tionne
s'hauria mostrat suspicaç: criatures de tota mena intentaven aprofitar-se'n. No
obstant això, va sentir que en Fonterrat simplement desitjava fer un tracte, i
asseient-se davant seu a la taula, va advertir que estava menjant el més barat
del menú i que no es va oferir a convidar-la a un glop.
- Aquesta informació
sobre els antics Cavallers Jedi... -Va dir en Fonterrat amb una veu aguda i
grinyolant. Tenia grans orelles i un rostre apuntat, i uns ulls negres com
perles negres, molt junts, sota un front pelut -. Quant val?
La Tionne el va
observar amb calma, mentre la seva pàl·lida pell es posava vermella
lleugerament.
- No ho sé. Quant
val? -Va dir -. Tinc alguns crèdits, però no prou per fer-te ric. - Amb un gest
de les seves mans pàl·lides i delicades, va assenyalar al sòrdid restaurant -.
Estaria treballant aquí si tingués aquesta quantitat de diners?
En Fonterrat es va
retorçar les mans, els seus ràpids dits jugant amb un tovalló. Va deixar anar
una bufada.
- Sóc un carronyer
-va dir -. Necessito obtenir diners per les coses que trobo. Algun dia, em
trobaré amb alguna cosa que em faci ric i famós... però de moment simplement
tracto de sobreviure.
La Tionne va poder
sentir la seva sinceritat, va poder veure que no estava tractant d’enganyar-la.
- Digues el que has
trobat -va dir ella -. Seré justa. Et pagaré el que pugui.
-És una antiga
ciutat a l'espai -va dir ell -. L'Estació Exis. Ha estat abandonada durant
segles.
- L'Estació Exis! -
La Tionne es va inclinar cap endavant, obrint els seus ulls color mareperla amb
sobtat interès -. Aquest va ser el lloc d'una de majors convocacions de Jedi de
la història! La pròpia Nomi Sunrider va reunir els Cavallers Jedi una dècada
després de la Gran Guerra Sith.
En Fonterrat no
semblava interessat en els detalls.
- Llavors... Això val alguna cosa per a tu? Puc dir-te la
seva ubicació. Pots buscar per tu mateixa entre les ruïnes, però tingues en
compte que ha estat buida durant molt de temps. Danyada per flamarades solars.
- Sí, et pagaré. –
Va escanejar els seus propis comptes, determinant quant podia donar-li a aquest
home i poder comprar encara prou combustible per arribar amb el Cercador de Saviesa a l'Estació Exis. La
xifra resultant era preocupantment baix.
-Però seria millor
que no vagis allà -va dir en Fonterrat, arrufant el nas.
Ella es va
incorporar, alarmada.
- Em dónes la
ubicació, i ara em dius que no hi vagi? Per què?
- Perquè l'Estació
Exis està al costat d'una estrella inestable -va dir -. Teedio. Ha entrat en
una fase activa, amb flamarades creixents. Durant segles, l'atracció del vent
solar ha acostat més i més la ciutat cap a les flames. Des de fa algun temps
els nivells de radiació són letals. Arriscaries la teva pròpia vida si vas
allà. Tota l'Estació Exis es precipitarà sobre el sol a no gaire trigar.
- No m'importa - va
dir ella -. Aniré de totes maneres.
Va aconseguir la seva
tauleta de crèdit i va teclejar un número.
- Això és tot el que
tinc -va dir -. Dóna'm la ubicació.
En Fonterrat la va
mirar decebut, però ell tampoc semblava tenir una altra elecció.
-D'acord...
Necessito els crèdits, encara que siguin tan pocs com aquests. - Li va lliurar
un xip amb coordenades d'ordinador de navegació al seu interior -. Bona sort.
Pensava que la informació valdria més que això. - Es va posar dempeus, capcot.
- Espera -va dir la
Tionne -. Si vas al govern de la Nova República i li dónes aquesta informació a
Luke Skywalker, ell també podria estar interessat. Et pagarà molt més del que
jo he pogut. Està tractant de fundar un nou orde de Cavallers Jedi.
- La Nova República!
- Va grallar en Fonterrat -. Sóc un contrabandista. Tinc un miler d'ordres
d'arrest en diferents sistemes. No m'atreveixo a posar un peu prop de la llei.
La Tionne va creuar
els seus prims braços sobre el seu pit.
- Ets un carronyer i
un contrabandista, has de tenir algun contacte que puguis utilitzar per fer-li
arribar aquesta informació. Confia en mi, Luke Skywalker s'assegurarà de què
se't pagui. Pel que he escoltat de les seves gestes, és un home de paraula.
En Fonterrat va
grunyir, però ella ja podia veure els seus petits ulls foscos oscil·lar d'un
costat a un altre, recorrent mentalment les possibilitats de com podria usar
els seus coneixements de contrabandista per enviar secretament el missatge a
l’Skywalker.
Ell va marxar. La
Tionne va recollir ràpidament les seves pertinences i va sortir corrent a la
seva nau. Si en Fonterrat tenia raó, i la tempesta de flamarades solars
empitjorava cada dia, no tenia gaire temps per registrar l'Estació Exis.
***
La foguera de la
clariana ja s'havia consumit, deixant només una àmplia franja de cendres davant
del Gran Temple. Resultava una àrea d'aterratge apropiada, i el Falcó Mil·lenari es va posar amb un
xiuxiueig de coets repulsors i un núvol de carbó aixafat.
En Luke va sortir
ràpidament de l'antiga piràmide amb l’Streen i en Gantoris al seu costat. En
Han Solo va estendre la rampa d'aterratge del seu vaixell de càrrega lleuger
modificat, i en Chewbacca va rugir sonorament caminant per la clariana
ennegrida. En Han va fer unes passes sobre les negres cendres i els hi va donar
una forta puntada amb la seva bota.
- Me n'alegro de
veure't, Han! -Va saludar en Luke -. Necessitem alguns músculs extra per al
nostre treball aquí.
En Chewie va grunyir
i es va mirar els seus propis braços peluts. En Han va deixar anar una riallada
i va negar amb el cap, allisant-se la seva armilla fosca.
- Jo no, amiguet.
Només us he portat alguns subministraments. La teva germana vol que me
n’asseguri que teniu tot l'equip que necessiteu. –En Han va mirar al seu
voltant i ensumà l'aire cremat -. Això és com una excursió per terres
salvatges.
En Luke va arronsar
les espatlles.
- Un Cavaller Jedi
sap com sortir endavant. – L’R2 va arribar rodant al seu costat i va xiular.
Amb un riure, en Han
va donar a Luke un copet a l'espatlla.
-És clar, noi. Però
si vols intentar que els nous reclutes es quedin aquí, hauries de rebre'ls amb
una catifa vermella, no advertir-los del molt que hauran de patir.
- Trobaré nous
reclutes, d'alguna manera -va dir Luke.
En Han va arrufar
els llavis.
- Saps? Hauries de
fer-li una prova en aquest noi, Kyp Durron... el que vaig rescatar de les mines
d'espècia de Kèssel. Té tant talent que segur que està usant la Força d'alguna
manera, encara que ell no ho sàpiga.
En Luke va riure.
-Naturalment, Han.
Li faré una prova en quant vulguis portar-lo fins aquí. Necessito nous
candidats. De fet, també he de tornar a Dathomir on puc parlar amb la Teneniel
Djo i algunes de les altres bruixes usuàries de la Força d'allà. Potser alguna
estigui disposada a venir aquí... amb o sense catifa vermella.
En Han va obrir les
badies de càrrega del Falcó. Ell i
Chewie van treballar amb Luke, Gantoris i Streen per retirar nous generadors de
potència, sistemes de circulació d'aire, i unitats de processament d'aliments.
- La Leia no ho sap,
però les he programat per fer unes bones i greixoses salsitxes corellianes - va
dir en Han, obrint una caixa per mostrar el panell de control d'una unitat de
processament d'aliments -. Però si prefereixes alguna cosa més suau, pots
programar molts altres plats utilitzant matèries primes de les jungles de per
aquí.
En Luke va somriure
amb calma.
- Ens les apanyarem,
Han.
En Han es va passar
la mà pel front per retirar la seva transpiració.
- Ja no sues mai,
noi?
- No a menys que ho
hagi de fer.
Quan van acabar de
descarregar i posar al seu lloc tot, Chewie va anar a comprovar els sistemes
pre-vol del Falcó, mentre l’R2 es
descarregava un resum de tots els informes de l’HoloRed que havia arxivat des
de la seva arribada allà.
- El deure em crida
-va dir en Han-. De tornada a Coruscant.
Però en lloc de
dirigir-se de tornada a la seva nau, en Han Solo es va allotjar al costat d’en
Luke en el segon nivell de la piràmide Massassi. Va trobar un lloc raonablement
còmode en un dels blocs de pedra coberts de molsa i va deixar que les seves
botes quedessin penjant d'un costat, picant amb els talons contra la pedra
allisada pel temps.
- Vaig rebre un
estrany missatge d'un altre contrabandista -va dir -. Un carronyer anomenat
Fonterrat. De bastant poca importància, creu que té més problemes dels que
realment té i manté un perfil baix per no cridar l'atenció. Però m'ha passat un
missatge sobre que podries estar interessat en certa informació que posseeix.
Una antiga ciutat espacial anomenada Estació Exis. Diu que allà va tenir lloc
una gran convenció Jedi o alguna cosa semblant.
- Una convocació -va
dir en Luke -. Sí. L'Estació Exis. He sentit parlar d'ella, però no conec molt
sobre el lloc.
- Bé, ell m'ha donat
les coordenades, i em va advertir que la pròpia estació estava en perill. Té
entès que ets un home just i espera que li paguis per la informació. – En Han
va aixecar les celles -. Personalment, crec que és una estafa.
En Luke va negar amb
el cap.
- No, és real, si
les coordenades són correctes. Paga-li el que es mereix. Pren-lo de les meves
comptes de crèdit.
En Han semblava
alarmat.
- Luke, no pots anar
confiant en la gent. Hi ha més artistes de l'engany i...
- Paga-li -va dir en
Luke -. Si realment és l'Estació Exis, necessito anar-hi. Potser pugui ser-me
d'ajuda amb la meva recerca.
- Si tu ho dius, noi
- va dir en Han, incrèdul. Chewie va cridar pel comunicador i va indicar amb un
rugit que el Falcó ja estava llest
per a l'enlairament. En Han baixà del bloc molsa i va baixar les ruïnoses
escales cap al Falcó.
- Si necessites
qualsevol cosa, no tens més que dir-m’ho -va dir en Han.
- Ho faré, Han.
En Luke va veure la
silueta amb forma de disc de Falcó
Mil·lenari enlairar-se de la clariana d'aterratge cremada, i després
desaparèixer al cel. Després d'un moment de concentració, va entrar
precipitadament en les seves acabades establertes estances a l'interior de la
humida piràmide. Allà, entre les seves pertinences personals, guardava el cub
blanc nacrat de l’holocrò Jedi, un artefacte ple de coneixement inexplorat dels
antics Cavallers Jedi.
Va prendre l'antic
objecte i el va sostenir davant ell, acariciant les seves cares. Anteriorment
havia pertangut a l'Emperador Palpatine, però en Luke l’havia recuperat després
de salvar la Leia.
En el seu
enfrontament final amb l'Emperador ressuscitat, en Luke gairebé s'havia rendit
al costat fosc. Però aquesta terrible experiència l’havia sotmès a tanta
angoixa i foc mental que havia servit per temperar-lo, ensenyant-li a ascendir
més enllà d'un simple Cavaller Jedi fins al punt on altres el podien anomenar
Mestre.
No obstant això, en
Luke encara se sentia tan petit, tan desentrenat... Fins i tot allà, només en
els antics temples Massassi, se sentia intimidat davant la tasca que ell mateix
s'havia assignat de tornar a la vida dels Cavallers Jedi. Qui era ell per fer
tal cosa? Només començar a aprendre com ensenyar a uns altres, li costaria tota
una vida, però sabia que havia de fer.
Com jove pilot
rebel, ja havia estat abans en aquests temples buits. Aquella vegada amb prou
feines havia estat tocat per l’Obi-Wan Kenobi, només havia començat el seu camí
per la Força. Llavors sabia poc, no entenia res sobre com la Força afecta totes
les coses. El jove granger Luke no havia sentit res llavors... però ara que
tenia més anys de pràctica, més entrenament, i més dolor, sentia les antigues
ruïnes Massassi com una cosa opressiva i misteriosa. Semblaven albergar
secrets, una presència fosca enterrada profundament en els nuclis de les
pedres. Un fred que no podia explicar.
Però no fugiria
d'això. Yavin IV era un lloc que albergaria el renaixement dels Jedi.
En Luke va abaixar
la mirada a l’holocrò, va tocar un costat, i va invocar al guardià hologràfic.
La imatge d’en Bodo Baas, un petit alienígena encongit, es va alçar davant seu,
tènue i tremolós.
- Mostra’m l'Estació
Exis –va demanar en Luke -. Digues el que necessito saber.
L’holocrò va brillar
amb més força i la imatge d'una ciutat gegant en l'espai va omplir l'aire
davant seu. En Luke va mirar meravellat la gran metròpoli abandonada, els seus
mòduls i torretes que sobresortien aquí i allà, els seus ports estel·lars, les
seves cúpules, les bodegues de càrrega.
I va saber que havia
d'anar-hi.
***
Quan la Tionne va
arribar a l'Estació Exis, la vista la va deixar sense alè.
Arrià parcialment
les veles solars del seu Cercador de
Saviesa i es va acostar a la ciutat que s'estenia en l'espai, seguint una
òrbita alta i mirant a la superfície de l'assentament de murs metàl·lics.
L'estació havia estat en un altre temps una metròpoli, un atrafegat espaiport,
un punt de trobada per a comerciants, diplomàtics i Cavallers Jedi.
Mentre Teedio, el
sol del sistema, es va anar fent inestable, l'Estació Exis es va aprofitar del
que podria haver estat vist com un desastre: miners iònics i filtradors de
flamarades solars van operar en una ciutat que va prosperar ràpidament durant
el temps en què Teedio va proporcionar ràpids recursos que els més ambiciosos i
arriscats empresaris de l'Antiga República van poder explotar. Però quan les
condicions es van fer massa perilloses, tota la ciutat va ser abandonada...
deixant que surés buida en l'espai durant segles.
Però la Tionne
esperava que no estigués totalment buida.
Mentre realitzava un
gir sobre el pol nord del pla nexe central, va estudiar la resta dels nombrosos
mòduls i càpsules que s'estenien com els radis d'una roda. Els mòduls eren de
diverses mides i formes, agregats acord l'estació creixia de forma asimètrica.
L'estructura tenia una mena de bell caos, amb mides i formes i materials
estesos en un brillant conjunt.
Però l'Estació Exis
penjava inclinada sobre el seu eix, apartada de la seva alineació correcta per
segles de ser colpejada per ardents flamarades. Els canvis de temperatura
desiguals havien causat gradualment mal a l'estació.
El mateix sol
semblava un furiós ull vermell, amb la seva superfície ondulant i bombollejant.
Les flamarades saltaven com sismes submarins, les protuberàncies rajaven cap
amunt com guèisers de plasma. Taques solars destacaven com ferides obertes a la
superfície estel·lar. La forta radiació de Teedio banyava l'Estació Exis,
colpejant-la en els seus escuts, creant butllofes a les plaques del seu casc.
Òbviament, el lloc no aguantaria molt més temps.
S’hauria d'afanyar a
realitzar la seva tasca.
Durant l'evacuació
d'Ossus, els Jedi van ser alertats de l'ona de xoc de la supernova amb
suficient antelació per poder emportar-se alguns dels objectes més importants,
dels més preuats textos històrics. Van ser traslladats a l'Estació Exis per
crear una biblioteca temporal, un lloc on estarien fora de perill. També va ser
allà on Nomi Sunrider va declarar la seva llegendària convocació, on els Jedi
supervivents de la Guerra Sith van discutir la reconstrucció de la República.
La Tionne no podia
ignorar el potencial de semblant lloc. Havia de veure-ho, havia de posar els
seus peus a bord i caminar pels passadissos que antany van ser una preuada
biblioteca Jedi... abans que les flamarades solars engolissin la ciutat a
l'espai i l’enviessin per sempre a l'oblit.
En el Cercador de Saviesa, va transmetre un
senyal, amb l'esperança que els sistemes automatitzats a bord de l'estació no
haguessin estat curtcircuitats per la potent radiació o els efectes del temps.
Va quedar complaguda de rebre un arcaic senyal de confirmació que operava un
dels principals ports d'atracament que es trobava actualment en el costat
ombrívol de l'estació rotatòria.
La Tionne va arriar
completament diverses de les seves veles solars per evitar que resultessin
danyades per la feréstega força del vent solar generat per la propera estrella.
Va fer que la nau surés lentament envoltant l'ombra de l'estació. Les portes de
la badia d'atracament es van obrir automàticament amb un espetec, com si
s'alegressin de rebre a un dels seus primers visitants en un miler d'anys.
Per descomptat, es
va adonar la Tionne, el carronyer Fonterrat va estar aquí, però esperava que no
hagués sabut què cercar. Era la informació el que ella valorava, no les joies o
els tresors mundans.
El Cercador de Saviesa va entrar a
l'Estació Exis i es va posar mentre les portes es segellaven darrere seu. Com a
precaució, va ingerir una dosi de droga protectora contra radiació i es va
posar roba blindada. Això li donaria un petit temps extra per explorar.
Baixant d'un salt de
la seva nau, la Tionne es va endinsar corrent en l'estructura. A l'Estació Exis
li quedava molt poc temps.
***
Amb l’R2D2 carregat
en el seu port de l'ala-X, en Luke Skywalker es va enlairar de la lluna boscosa
de Yavin IV, fregant les copes dels arbres i deixant enrere les dures ruïnes
del temple. Va maniobrar per allunyar-se del gegant gasós taronja cap a l'espai
interplanetari, dirigint-se al seu punt d'inserció a l’hiperespai. Tenia un
lloc important a veure.
- Estableix rumb al
sistema Teedio, R2 -va dir en Luke -. Anem a l'Estació Exis.
Més tard, quan van
emergir d'un vol atordidorament llarg per l'hiperespai, en Luke aclucà els ulls
per fer una ullada per les finestres de la cabina quan el sistema estel·lar va
aparèixer al seu voltant.
A gran velocitat, es
dirigien directes a un riu de foc estel·lar.
Fins i tot mentre en
Luke reaccionava amb reflexos de Jedi, l’R2 va cridar una estrident alarma
electrònica. En Luke va donar bandades i va realitzar girs per enviar l'ala-X
rugint lluny de la flamarada solar gegant que creuava el seu camí bellugant-se
com l'enganxosa llengua d'un drac Krayt. Les forces gravitatòries el van
aixafar contra el costat dret de la cabina, però no va desistir en el seu
esforç fins que l'ala-X va haver traçat un revolt tancat hiperbòlic fins a
quedar fora de perill.
En Luke va tenir una
estranya sensació, com si aquesta es retorcés d'agonia en la seva gola, quan
una altra explosió va tenir lloc a les profunditats de l'inestable sol, i un
flamejant rot de gasos ionitzats va sortir disparat de la cromosfera.
La Força està en
totes les coses, havia dit l’Obi-Wan, i en Luke podia sentir el dolor,
l'angoixa, d'aquesta estrella que es moria de forma prematura.
- No és la millor
manera de començar la nostra visita - va dir. L’R2 va trinar mostrant el seu
acord -. Recalibra els instruments i continuarem amb una mica més de precaució.
L'Estació Exis era
enorme, brillant sota el bullent bany de la radiació solar. El ruïnós port
estel·lar rotava, tractant de mantenir alguna similitud de la seva gravetat
artificial original, encara que estava tort i mal equilibrat. El seu gir, com
el d'una baldufa, era suficient per enviar erràticament l'estació cada vegada
més prop de l'infern estel·lar.
En Luke va examinar
l'estació de lluny, observant cada detall.
- Ens pots trobar un
port d'atracada, R2 -va dir mentre accelerava cap a l'estació assetjada -.
Aquest lloc està en autèntics problemes.
L’R2 va transmetre
als antics sistemes de l'Estació Exis i va rebre una advertència com a
resposta.
- No m'importa si
l'última badia d'atracada operativa està a punt de rotar a la llum del sol -va
dir en Luke -. Aterrem allà i busquem protecció abans que la badia es calenti.
L'ala-X va envoltar
l'estació en una tancada maniobra, com si en Luke estigués de nou lluitant
contra naus imperials. En la seva aproximació va advertir ports de motors
puntejant l'anell de l'Estació Exis; coets d'ajust orbital i impulsors
multiaxials usats en èpoques antigues per estabilitzar la ciutat espacial. No
obstant això, una vegada que el perill es va tornar massa greu, no va quedar
ningú per mantenir l’Exis a una distància segura.
Les badies d'atracament
es van obrir ranquejantment, i en Luke va passar fàcilment la seva ala-X entre
elles, ansiós d'accedir a l'interior. La implacable franja de llum solar
crepitava com una flama pel casc exterior de l'Estació Exis, però en Luke va
aconseguir aterrar la seva ala-X i va tancar les grinyolants portes de l'hangar
abans que la llum directa copegés aquest sector del port estel·lar abandonat.
Quan els nivells de
seguretat van arribar a valors nominals, en Luke va saltar de la cabina,
ajupint-se sota la carlinga oberta de l'ala-X. Mentre girava, va usar la Força
per treure levitant l’R2 del seu port. En Luke va veure una altra nau
estacionada més dins de la badia de càrrega: una nau antiga amb una
configuració exòtica que usava hipermotors, coets intra-sistema, així com veles
solars reflectores triangulars per viatjar lentament dins d'un sistema. Al
principi va pensar que era antiga, abandonada al costat de l'Estació Exis. Però
va sentir que la nau estava calenta, havia aterrat recentment... un altre
visitant.
-Hi ha algú més
aquí, R2.
El petit droide va
emetre un xiulet de confirmació, tot i que no va poder proporcionar informació
sobre el fabricant o el propietari de l'estranya nau.
- Sigui qui sigui,
esperem que tingui planejat sortir aviat d'aquí - va dir en Luke -. Apa, donem
una ràpida volta i veiem que podem recuperar abans que sigui massa tard.
L’R2 va rodar
darrere seu mentre en Luke s'endinsava en les fosques i sufocants càmeres de
l'estació abandonada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada