Crèdit denegat (i VI)

Anterior

VI

En Nopul va fer girar un cop més la cadira de la cabina. Amb aquesta feien 628 revolucions, i encara no havia rebut notícies de la Rendra.

Després que ella se n'anés, havia connectat el sistema de comunicacions de la nau al canal de MEAES. D'acord amb les últimes dades, tot Sriluur havia esclatat en el caos. No es permetia enlairar a cap nau fins que el control de vol pogués determinar que l'amenaça havia passat.

Amenaça? Va pensar en Nopul. Creieu-me, ja no hi ha cap amenaça.

Va donar un ràpid cop d'ull a la pantalla del sensor ocular extern... i llavors es va quedar paralitzat mirant l'esquadra de guàrdies de seguretat armats que avançava directament cap al Zoda.

S'ha acabat. Era la fi. Totes les seves esperances i aspiracions s'havien frustrat en el transcurs d'unes poques hores. Bé, per si servia d'alguna cosa, no anava a deixar que acabés tan fàcilment.

Amb els seus últims calius de vigor, va saltar de la cadira i va agafar un rifle blàster de l'armari d'armes de la cabina. Va comprovar la càrrega i va veure que estava a tres quarts de la seva capacitat. Va deixar anar una rialleta nerviosa: probablement l'arma resistiria més que ell.

Amb gambades impulsades pel poder de la mort imminent, es va dirigir a la resclosa. Abans de prémer l'obertura, va respirar profundament, intentant estimar quant trigaria la patrulla d’arribar fins a la nau abans de quedar-se en guàrdia davant seu.

Va deixar anar l'aire ràpidament i, sense donar temps que el seu sentit comú li informés de la seva bogeria, va colpejar el control de la resclosa amb el colze. A mesura que la porta s'obria amb un xiuxiueig, va alçar el rifle blàster i va adoptar una postura ofensiva. Va començar a prémer el gallet del blàster, el just per assegurar-se que ell efectuaria el primer tret.

Quan la resclosa es va haver obert completament per revelar la badia a l'aire lliure a estribord del Zoda, va quedar alarmat pel que va veure.

Res. A on se n'havien anat? Havien capgirat a l'altre costat de la nau? Estaven ocults esperant que tragués el cap per poder volar-li en un milió de trossos sense quedar exposats?

Quan ningú va aparèixer per respondre les seves preguntes, va baixar lentament i cautelosament per la rampa, amb cura de no retallar-se de la silueta del casc. Per sondejar les aigües, va agitar cap a fora el canó del seu rifle.

No hi va haver resposta.

El que no va ajudar massa a calmar els seus nervis. Potser eren més llestos que ell. No, això no li agradava gens ni mica.

Adonant-se que no tenia una altra opció, la unitat de sensor ocular estava fixa en una vista de popa, va treure el cap i va mirar en les dues direccions, esperant no viure prou per percebre la informació que absorbissin els seus ulls.

Així que un instant després va quedar totalment sorprès de trobar-se il·lès, mentre l'esquadra de guàrdies de seguretat anava disminuint en grandària mentre es dirigia cap a una altra nau a unes desenes de metres de distància.

En Nopul va agafar aire amb alleujament. L'adrenalina, encara que ja no era necessària, encara corria per les seves venes, fent tremolar les mans, i, per extensió, el rifle blàster. El moviment el va despertar del seu estupor i va pujar la rampa corrent, prement el mecanisme de tancament. Va deixar que la resclosa es tanqués per si mateixa mentre es dirigia a la cabina.

Quan va arribar allà va veure que la llum de missatges entrants estava parpellejant. Aquest era el senyal. Va agafar les seves eines de pirateig informàtic, va sospesar la conveniència de deixar enrere el rifle blàster, i finalment va sortir sense ell. Tenia molt a fer. La Rendra, l’Or i en Vakir depenien d'ell. No podia córrer el risc de portar una arma letal. Si era arrestat o fins i tot només retingut per uns instants, tots ells, ell inclòs, perdrien les seves vides. I això definitivament no anava a alegrar-li el dia.

***

El sol groc de Sriluur brillava amb força sobre la Rendra des de la seva posició en el costat meridional del zenit celeste. El dia anterior havia estat massa ocupada per veure com de brillant que era, però ara, encadenada a un pilar improvisat a l'estrada del centre del sòl del Coliseu, no tenia forma de no advertir aquesta informació.

Al costat d'ella, l’Or, en Vakir i un altre alienígena al qual no reconeixia, aparentment atrapat en les mateixes maquinacions polítiques, observaven com el primer ministre Pon Svale continuava felicitant-se a si mateix per haver capturat als assassins i denigrant a ella i als seus acompanyants per les seves malvades intencions. La Rendra va desitjar poder oferir un exemple de veritable maldat. Per sort per a ell, hi havia dos metres de cadena de duracer retenint-la.

Ja havia patit mitja hora de tortura a la que li havien llançat de tot, des de pedres fins a vegetals podrits, estava bastant segura que una de les fruites amb aspecte de carbassa li havia trencat un parell de costelles, i ara la cerimònia semblava estar arribant al final.

On galàxies estava en Nopul? El temps, almenys el seu i el dels seus companys, s'estava convertint en un luxe escàs.

- Traïdors com aquests -va continuar dient l’Svale -, han de ser purgats dels nostres sistemes si aquesta nova aliança ha de florir.

La multitud va respondre amb ensordidors crits.

En Vakir, que era qui estava més a prop d'ella, la va mirar.

- Segur que en Nopul pot ocupar-se d'això?

- Posaria jo en joc totes les nostres vides si no pogués? -Va esperar que el seu to forçat ocultés el fet que no tenia ni idea del que en Nopul era capaç. Ella no sabia res de pirateig informàtic, sempre li deixava això a ell, i per tant mai havia estat capaç d'avaluar el seu nivell d'habilitat.

Però en Vakir va semblar convençut.

- No puc esperar a veure en aquest home -va dir, llançant una mirada de desgrat en direcció a l’Svale -caure des del seu elevat pedestal i ser trepitjat per la seva pròpia gent.

La Rendra, fins i tot enmig de la seva situació actual -o, potser, precisament per això- no va poder evitar somriure.

- Ja en som dos.

El rugit de les masses assegudes i dempeus a tot el Coliseu, semblava haver més audiència avui que ahir, un trist indicador de la condició dels éssers racionals, va pensar la Rendra, es va aplacar, i l’Svale els va observar a tots en silenci, creant tensió dramàtica per obtenir la major resposta al que estava a punt de dir, que la Rendra, per desgràcia, podia endevinar paraula per paraula.

Vinga, Nopul. Tinc fe en tu. Més de la que tinc en mi ara mateix. Però estàs a punt de quedar-te sense temps.

- Envieu en aquests... insidiosos dimonis -va dir l’Svale, amb la seva veu tronadora ressonant pels amplificadors col·locats en tot el recinte -de tornada amb els seus creadors!

Les masses van victorejar, xiular, aplaudir i van picar de peus, fent suficient soroll com per ofegar l'última síl·laba del decret de l’Svale. Quatre soldats es van separar de la seva unitat i van creuar l'estrada, prenent posició cada un al costat d’un dels reus i col·locant blàsters contra les temples de les seves víctimes.

La Rendra va mirar les videopantalles del perímetre del Coliseu. Van passar d'enfocar a l’Svale al quartet de soldats amb els seus blàsters llestos per al tret fatal.

Vinga, Nopul. Vinga.

I llavors totes les videopantalles del recinte van mostrar estàtica. El cor de la Rendra va fer un salt.

Gairebé. Ja gairebé ho tens.

Va mirar l’Svale, que s'estava delectant amb la set de venjança de la multitud. Ell va fer un gest als soldats, que llavors van dirigir la seva atenció cap a la Rendra i els seus companys captius.

De cua d'ull la Rendra va poder veure moviment sobre els seus caps, i va alçar la mirada per veure la imatge d’e Pon Svale a la videopantalla... però aquesta vegada es trobava en un passadís subterrani, no a l'estrada a plena llum del sol. En Nopul ho havia aconseguit.

Però al tornar-se cap al soldat que estava a punt d'acabar amb la seva vida, es va adonar que podria ser massa tard. Ningú estava prestant atenció a les videopantalles. Totes les mirades estaven fixes en l'execució que estava a punt de tenir lloc davant d'ells.

- Ep! - Es va sorprendre cridant al soldat weequay -. Mira! Mira la videopantalla! - Ell només va respondre amb una expressió confosa -. Pots matar-me d'aquí a dos segons. Però si us plau mira les videopantalles.

S'ho va pensar per un instant, i llavors va fer una mirada de reüll per sobre de la seva espatlla. I no va apartar la mirada.

La resta de botxins, aparentment els seus subordinats, també van dubtar, no molt segurs de per què el seu líder no havia dut a terme encara la seva tasca. Ells, també, van mirar les videopantalles.

L'audiència va escridassar i va xiular... i llavors, sorprenentment, van quedar en silenci quan van veure l'escena que es mostrava en les immenses pantalles.

-Però gràcies en aquest atemptat contra la seva vida, cortesia d'un servidor -deia la imatge gravada de l’Svale -, he pogut demostrar que s'equivocava.

El ministre l’Aaregil va córrer a l'estrada.

- Aturin l'execució. No podem enviar aquestes persones als seus morts fins que hàgim investigat aquesta nova prova.

L’Svale estava massa lluny del micròfon perquè es captés el que deia, però la Rendra va poder veure per la seva expressió furiosa i els seus gestos exagerats que no s'estava prenent molt bé l'anunci de l’Aaregil.

L’Aaregil no va respondre res, però després d'uns instants suportant la diatriba de l’Svale, va indicar a les forces de seguretat que detinguessin al primer ministre.

Mitja dotzena de guàrdies de seguretat van bloquejar la visió de la Rendra, i va tornar la seva atenció al soldat que havia estat a punt d'acabar amb la seva vida.

-Gràcies -li va dir, però ell va ignorar el comentari.

L’Aaregil es va acostar a ella.

- Fins i tot si aquesta cinta de dades pot verificar-se, encara estàs en un greu problema.

Ella va voler dir-li que no li importava, però abans de poder pronunciar paraula, ell va marxar.

Va mirar per sobre de la seva espatlla per veure en Vakir hiperventilant -però viu -, i va recolzar el cap contra la columna. Primer pas aconseguit. Potser anem a la presó durant cinquanta anys, però almenys no morirem avui.

Mentre l'adrenalina abandonava el seu cos, va començar a preguntar-se si això era una cosa bona o dolenta.

***

Dos llargs mesos després, la Rendra, en Nopul, en Vakir, l’Or, i fins i tot l’Scrud (l’Or havia batejat al droide d'espionatge en la seva llengua nativa, encara que cap d'ells va poder desxifrar a partir de les seves explicacions quina era la traducció exacta al bàsic), es trobaven davant el Zoda en la seva badia d'atracada descoberta de Sriluur.

- No m'agrada -va dir en Nopul -. Els colors no van a joc.

- Era això, o romandre en el centre de detenció per a la resta de les nostres vides -va dir la Rendra, per la qual cosa va suposar que era la centèsima vegada.

-Sí, ho sé. Però per què hem de tenir el símbol de l'Aliança Houk-Weequay pintat al costat de la nostra nau? No ens ajudarà a dur a terme aquestes missions.

- L’Aaregil va dir alguna cosa sobre crear-se una reputació, tenir una presència... la xerrameca política habitual.

En Nopul va grunyir mentre es tirava cap enrere els dos flocs de cabells que recorrien el seu cuir cabellut. Durant els anys, la Rendra havia après que aquest gest significava que havia acceptat el que li havien dit, però que seguia sense agradar-li.

- Llavors, quina és la nostra primera missió? Labors d'escorta per a un transport de fruites?

La Rendra va donar un cop d'ull a la tauleta de dades que tenia a les mans.

- No exactament.

***

- T’havia deixat un tret perfecte! -Va cridar la Rendra pel seu auricular mentre feia un tirabuixó amb el Zoda per evitar una ràfega de foc làser que s'acostava a ells-. Què ha passat?

- Vaig fallar -va ser la senzilla resposta de l'Or. Si hagués estat a la cabina amb ella, li hauria donat un clatellot. Per sort per a ell, era a tota una coberta de distància, a la torreta ventral.

- Estan tornant de nou. Dos caces a... u-vint punt quaranta-quatre -va dir en Nopul, amb els ulls enganxats a la consola del sensor davant seu. Es va tornar cap a ella -. De tota manera, quant durarà aquest acord amb l'Aliança Houk-Weequay?

Abans que ella pogués respondre, el Zoda es va estremir quan les naus pirates el van colpejar amb una andanada de trets làser. La Rendra va respondre a l'atac elevant-se en un nou vector, divergent en noranta graus amb l'anterior.

- No vulguis saber-ho.

- Tant, eh?

- Or, Vakir! -Va cridar la Rendra per l'auricular -. M’ajudaria molt si li donéssiu a alguna cosa!

- Caces pirates, formació de piràmide -va anunciar en Nopul -. Noranta-dos punt set i acostant-se ràpidament.

- Tots els escuts al flanc d'estribord. Or i Vakir, foc a discreció! - Va llançar al Zoda en una perillosa maniobra, dirigint-se directament cap als caces enemics -. I, nois, aquesta vegada ho dic realment de debò. 

FI