Els Fills dels Jedi (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

- Està realment segur que això funcionarà, amo Luke?

-Vaja, C3PO, esperava que no em fessis aquesta pregunta.

La logística implicada de manejar un bastó i la corda amb la qual en Luke estava remolcant la petita bomba que havia tret d'un compartiment de bugaderia no era la millor del món, però a aquestes altures en Luke estava senzillament encantat d'haver pogut localitzar una bomba que encara funcionés. Hi havia molt poques coses que seguissin funcionant a bord de l'Ull d’en Palpatine.

«Excepte els canons -va pensar -. Excepte els canons... »

- Quant de temps ens proporcionarà això? -Va preguntar en Nichos, avançant sense fer cap soroll tot i que anava carregat amb dos barrils d'oli plens d'aigua ensucrada -. Suposant que arribi a funcionar, naturalment.

-Potser una hora.

Els llums del seu bastó també estaven començant a fallar, i el passadís de servei, amb els seus sostres baixos i els seus manats de cables i canonades de conducció, estava començant a adquirir l'aspecte, la humitat i les olors d'alguna caverna situada molt per sota del nivell del sòl. Filets d'aigua regalimava per les parets aquí i allà. En Luke va examinar el que els envoltava i va assentir amb satisfacció. No hi havia cap dubte que estaven seguint el conducte principal de l'aigua d'aquella part de la nau.

-No hi ha gaire temps per inspeccionar els sistemes del transport i les dues llançadores -va observar en Triv Pothman.

En Luke va moure el cap. Cada pas que feia li feia sentir com si li estiguessin arrencant trossets d'os de la cuixa.

-Haurà de ser suficient.

Les últimes reserves de perigè havien estat consumides feia ja molt temps, i només la Força impedia que el seu organisme es sumís en el xoc i mantenia a ratlla la febre de la infecció interna.

La Cray, que caminava darrere d'ells amb un bidó de cinc galons d'aigua ensucrada a cada mà, no va dir res. No havia dit res quan en Luke els va exposar els seus plans per evacuar la nau, i molt poc durant el procés de tallar els sensors principals per obtenir una lectura de la seva posició i una estimació de quant de temps transcorreria abans que Belsavis comencés a ser bombardejat. La Cray només havia parlat quan la Callista va dir «Massa temps» veient la lectura de dotze hores i trenta minuts que va aparèixer a la pantalla.

-És el que diu l'arxiu.

-És el que la Voluntat diu que diu l'arxiu. No ho enteneu? –La Callista havia seguit parlant -. La Voluntat farà tot el que pugui i utilitzarà tots els mitjans al seu abast per retardar i complir la seva missió. Control de la Missió mai hauria deixat un lapse de dotze hores i mitja després d'haver sortit de l’hiperespai. No hi ha Jedi al planeta, i no amb la flota de caces-Y que tenen..., o que tenien.

-Té raó -havia dit en Luke, tornant la mirada cap a la Cray.

Hi havia esperat una discussió, ja que la Cray mai havia cregut que els ordinadors poguessin o volguessin mentir.

Però des que havia sortit de la seguretat del seu laboratori, la Cray havia suportat ésser jutjada per la Voluntat i la seva única reacció va consistir en un lleuger arrufament dels llavis carregat d'amargor. Hi havia contemplat en silenci com en Luke i els altres barrejaven la melassa amb aigua per produir una mixtura espessa i híperdolça, i havia carregat amb la seva part del pes quan el trineu antigravitatori havia resultat ser massa gran per entrar pel forat de ventilació del corredor de servei. Es movia com si cada pas i cada aspiració d'aire fossin una desagradable tasca que havia de portar a terme, i en Luke es va adonar que defugia la mirada d’en Nichos.

- Lloat sigui el Faedor! -Va exclamar C3PO en un to exultant quan van girar un cantó i van veure la tènue claredat de les llums d'emergència estenent-se al llarg del sostre que tenien davant-. Estava començant a témer que aquest quadrant de la nau tampoc tingués energia al voltant dels hangars de les llançadores.

-Probablement els Jawes temen massa el poble de les Sorres per apropar-se prou, i això ha impedit que saquegessin aquesta zona.

En Luke es va ficar per un passadís lateral i va anar seguint el conducte principal.

-De moment -va observar la Callista, i la seva veu va venir de darrere d’en Luke, com si estigués seguint-lo i es trobés molt a prop.

-Així m'agraden les noies: animades i plenes d'optimisme.

Callista va cantussejar el començament d'una vella cançó de bressol - «Que tothom estigui content, que tothom estigui content» -, i en Luke es va posar a riure tot i l'agonia de la seva cama.

-Deu estar embogint-los -va seguir dient la Callista passats uns moments -. Em refereixo al Poble de les Sorres. Si estan tan... rígidament sotmesos a la tradició com sembla per la teva descripció, el fet que tot sigui diferent aquí, no hi hagi dia ni nit i només hi hagi murs i passadissos on caçar ha de semblar horrible i insuportable.

-A mesura que va passant el temps jo també ho vaig trobant cada cop més desagradable.

La porta de la sala de bombes principal estava tancada. C3PO va convèncer al programa del pany que s'havia inserit una clau, i la porta es va obrir amb un xiuxiueig.

-Destrueix el mecanisme, Nichos -va dir en Luke en veu baixa -. Tens raó, Callista. Confio tant en la Voluntat com en què sóc capaç de llançar aquesta nau turó amunt i en contra del vent.

-Molt graciós -va dir en Pothman, contemplant el sistema d'arrels negres cobertes d'oli que formaven les canonades i els conductes de ventilació mentre en Luke connectava la petita bomba portàtil al sistema principal -. Mai vaig pensar en això mentre era soldat, però ara... Bé, ara crec que mai podria acostumar-me a viure en passadissos, sales, naus i instal·lacions. Vull dir que... En aquell temps em semblava normal, entens? No vaig entendre com m'agradava l'aire lliure i quant trobava a faltar els boscos i els arbres de Chandrilà fins que em vaig trobar vivint al bosc de Pzob. Troba a faltar els oceans, senyoreta Callista?

-Cada dia.

La Cray, que estava immòbil al llindar, es va limitar a recolzar el front en el brancal i no va dir res mentre contemplava com en Luke connectava els cables d'energia improvisats a les entrades principals i premia l'interruptor. El sec estossec del motor no va trigar a fer-se sentir, feble i estrident en contrast amb el batec més tranquil i greu de la bomba principal que havia estat el teló de fons sonor de la sala fins a la seva arribada. En Luke va deixar escapar un sospir de gratitud i va agafar la mànega de la petita bomba.

-Allà anem...

Va introduir l'extrem de la mànega en el primer barril d'aigua ensucrada i va veure com la connexió entre la petita bomba s'inflava i es posava tensa sota la pressió del líquid, i un moment després va veure repetir el procés en la connexió entre la bomba portàtil i la fixa.

- Va per vosaltres, nois -va murmurar la Callista, com en un brindis dirigit al Poble de les Sorres, els incursors ignorants de la seva presència en aquell lloc que habitaven a les regions situades sobre de la sala de bombes.

En total varen bombejar uns vint galons d'aigua saturada de sucre en el subministrament d'aigua del Poble de les Sorres.

-Deixa-ho -va dir en Luke mentre en Nichos s'apartava de la porta per recollir la bomba portàtil o alinear els bidons al costat de la paret -. No tornarem per aquí.

-Ah -va dir en Nichos, recordant que a aquella hora del pròxim dia tot es convertiria en vapor d'ions i bellugant el cap com per demanar disculpes -. Crec que porto un excés de sentit de l'ordre programat al cap.

Un instant després va llançar una mirada de reüll a la Cray, comprenent que la broma podia haver estat interpretada com una crítica, o senzillament com un recordatori que no era més que un conjunt de programes, però la Cray va aconseguir somriure, i la seva mirada es va trobar amb la d’en Nichos per primera vegada.

-Sabia que no hauria d'haver emprat aquestes rutines dels PU80 que netegen les parets.

Tots es van contemplar en silenci els uns als altres durant un moment, sorpresos i no molt segurs de com havien de reaccionar davant d'aquella admissió que ella l’havia programat i que en Nichos era un androide. Un instant després la Cray va allargar el braç i li va tocar la mà.

- Creus que els importarà que ens unim a la seva festa sense haver estat convidats? -Va murmurar la Callista quan van arribar al final de l'escala.

El soroll procedent de l’hangar que el poble de les Sorres havia ocupat per utilitzar com a quarters generals era terrible: hi havia gemecs, grunyits i udols; crits i cops metàl·lics indicadors de quines parts de maquinària o armes - pals gaffa? Rifles? - Estaven sent llançats d'un costat a un altre. De tant en tant tots començaven a cridar a la vegada, produint un udol que posava els pèls de punta i anava pujant i baixant en volum i timbre per acabar morint entre un cor de roncs xiscles i nous cops.

-Haurem d'esperar que es calmin una mica.

En Luke va recolzar l'esquena a la paret, conscient que estava tremolant i que la suor regalimava per la seva cara i relluïa sota la freda claredat de les llums del passadís. Volia seure, però sabia que si ho feia llavors probablement mai tornaria a aixecar-se. Era abrasadorament conscient de la presència de la Callista al seu costat, ben a prop seu, com si fos merament invisible i pogués tornar a fer-se visible passat una estona.

En Luke va expulsar aquest pensament de la seva ment.

En Triv es va posar a la gatzoneta, escoltant però amb el cos tens per tornar a aixecar-se d'un salt i el desintegrador a la mà. C3PO estava al passadís, a un metre de distància de l'esquena i amb els sensors auditius sintonitzats en la seva màxima capacitat de recepció. La Cray i en Nichos estaven immòbils l'un al costat de l'altre i se'ls veia una mica incòmodes, com si no sabessin què dir.

- Aguantaràs, Luke? -Va preguntar la Cray, i en Luke va assentir.

-Això no hauria d'exigir massa temps.

-Bé, si estiguessin bevent amb una quadrilla de pastors de cy'een de les aigües profundes, acabarien sota la taula abans que als pastors se'ls haguessin començat a escalfar els colzes -va comentar la Callista.

Més crits.

-Potser per això van matar a aquest hostaler.

L'estrèpit es va anar debilitant a poc a poc. Hi va haver uns quants crits i grunyits aïllats, i després silenci. Algú va cridar la seva opinió sobre alguna cosa als seus companys de tribu, que a aquestes altures ja no s'assabentaven de res, i després hi va haver un soroll metàl·lic, com el que hagués pogut produir un recipient emprat per beure caient a terra.

-Bé, anem -va dir en Luke -. No disposem de molt temps. Ocupa't dels talz, C3PO.

-I tant, amo Luke.

L’androide es va allunyar cap a la foscor embolicat en una veloç successió de cruixits i brunzits.

El sòl de l’hangar de les llançadores era ple d’incursors del Poble de les Sorres adormits. Hi havia aigua ensucrada vessada per tot arreu que anava amarant les túniques color terra i els draps amb què els incursors s'embolicaven el cap, i en les túniques d'alguns hi havia taques fosques que desprenien una olor acre, com de bilis o sang. Una petita comporta quadrada de manteniment mural estava abonyegada i plena d'esgarrapades, com si hagués estat atacada per un grup de maníacs. Els pals gaffa i les llances escampades al seu voltant indicaven amb tota claredat que algú havia considerat que seria un blanc molt útil perquè tothom pogués demostrar la seva punteria. Els voltants de la comporta havien patit danys molt més considerables que la comporta.

-Una gran Festa, eh? -Va comentar en Luke.

Va pujar penosament per la rampa de la primera llançadora mentre en Triv i en Nichos recollien prudentment totes les armes visibles. Els indicadors semblaven trobar-se en bon estat, i l'experta manipulació de la Cray va aconseguir que l'ordinador de bord despertés sense necessitat de fer cap referència a les seves contrasenyes i declarés que estava preparat per entrar en acció.

-No sembla tenir cap mena de connexió amb la Voluntat -va comentar La Cray.

-Ja era hora que tinguéssim una mica de sort.

-Us adverteixo que mai em van ensenyar a pilotar un d'aquests trastos -va dir en Triv Pothman amb la veu plena de preocupació des de la porta -. I aquestes lectures de la superfície que esteu rebent no fan que la perspectiva d'aprendre ara em resulti molt agradable.

-Sintonitzaré els controls d'aquesta llançadora amb els de l'altra perquè en Nichos pugui pilotar les dues.

La Cray es va instal·lar al seient de pilotatge, va lliscar les mans per entre els seus cabells amb el seu vell gest de deixar de banda uns circells extraviats, i arrufar lleument els llavis sentint el contacte del pèl tallat, i després va sol·licitar el programa nucli i va començar a teclejar instruccions per introduir-les en les rutines. Veient que havia tractat d’allisar-se els cabells va fer que en Luke se sentís envaït per una estranya barreja d'alleujament i alegria. Fossin quines fossin les proves que havia suportat la Cray, semblava evident que la foscor que havien deixat dins d'ella per fi començava a dissipar-se. La Cray estava tornant a ser ella mateixa.

-En Nichos no és un as de l'espai com en Luke -va seguir dient la Cray - però pot encarregar-se de les dues naus fins i tot en unes condicions atmosfèriques tan dolentes, sempre que algú pugui guiar-lo en el descens des de la superfície. Una gran part de l'estabilització ja està pre-programada per adaptar-la al planeta, naturalment. I creieu-me, quan la nau esclati, hi haurà algú aquí fora per investigar què ha passat.

-Necessito parlar amb tu d'això, Cray -va dir en Luke.

La Cray ni tan sols el va mirar.

-Més tard -va dir -. Abans sentim el teu pla per portar a aquests kitonaks fins aquí i aconseguir ficar-los dins d'una llançadora en un període de temps inferior a dues setmanes.

Un sorollós crit de guerra i un clam de gemecs van ressonar sobtadament a l'exterior. En Luke i la Cray van anar corrent fins a la porta del transport, i van arribar a ella amb el temps just de veure com un incursor tusken es llançava sobre en Triv Pothman fent girar el seu pal gaffa d'una manera que resultava considerablement més perillosa per a ell que per l'antic soldat de les tropes d'assalt. En Nichos va saltar per sobre dels dos incursors adormits que s'interposaven entre ell i l'atacant, va agafar el braç del tusken i va arrencar l'arma de la seva mà tremolosa.

-Ei, ei, amic meu, calma't una mica, d'acord? -Estava dient en Triv -. Pren-te una altra copa...

L’incursor va acceptar el bol platejat mig ple d'aigua ensucrada que li oferia en Triv, el va buidar d'un sol glop i va tornar a caure a terra.

-Amo Luke...

C3PO va aparèixer al llindar de l’hangar seguit per les sis muntanyes de pèls blancs que eren altres tants talz.

- Excel·lent!

En Luke va començar a baixar per la rampa de la llançadora, i va perdre l'equilibri quan la seva cama es va doblegar sota d'ell amb un terrible esclat de dolor. La Cray el va agafar del braç i tres talz es van posar immediatament al seu costat, sostenint-lo i emetent cantussols plens de preocupació.

-Dóna'ls-hi les gràcies -va dir en Luke, esforçant-se per controlar la seva respiració i mantenir a ratlla el dolor que amenaçava amb fer-li perdre el coneixement -. Gràcies -va afegir, dirigint-se a les enormes criatures mentre C3PO produïa una successió de bels i brunzits -. Digues-los que sense la seva ajuda no tindria cap esperança de poder salvar totes les criatures que es troben a bord d'aquesta nau i que estan amenaçades per la destrucció.

C3PO va transmetre el seu missatge als talz, que van replicar amb esbufecs, trompetejos i potents cops a l'esquena. Després els talz van entrar en acció sense més dilacions, i van començar a recollir incursors tusken del sòl i els van anar traient de l’hangar per portar-los al transport de la Coberta 10.

-Ja saps que fins i tot amb la meva reprogramació aquest transport es limitarà a allunyar-se un parell de quilòmetres i que després deixarà de moure’s, oi? -Va preguntar la Cray mentre els veia marxar -. No pot ser pilotat.

-Amb això n'hi haurà prou -va dir en Luke -. Deixaré instruccions al Triv i C3PO, i els explicaré que ningú ha d'obrir les escotilles d'aquest transport fins que hagi arribat a Tatooine.

- I realment creus que algú remolcarà aquest transport fins a posar-lo fora de perill quant sàpiga què hi ha dins?

La Cray va recolzar el puny al maluc, i es va tornar per llançar una mirada de reüll plena de cansament i amargor.

-No puc estar segur -va respondre en Luke en veu baixa -. Si aconsegueixo sortir amb vida d'això... -Va titubejar -. O si tu ho aconsegueixes, et prego que li encarreguis que algú ho faci.

L'ombra d'un somriure va suavitzar l'expressió de la Cray.

-Mai et rendeixes, oi, Luke?

En Luke va moure el cap.

-Que estrany... -Va dir la Cray mentre pujaven per la rampa de la segona llançadora -. El més lògic seria pensar que algú sortiria de Belsavis per esbrinar qui som després que hàgim aparegut en aquest sector, però seguim sense tenir visites.

-Mai havia vist res semblant.

En Jevax va examinar les imatges d'una altra sèrie de pantalles mentre els dos tècnics -un altre mluki i un durosià d'aspecte lúgubre i ombrívol -continuaven inclinats sobre les seves espatlles. Cap dels tres va alçar la mirada quan en Han i Chewbacca van creuar el llindar del centre de control portuari.

El durosià va moure el cap.

- Ha de tractar-se d'un error de funcionament en algun sistema del relé que transmet les ordres a les portes de l’hangar -va dir-. Totes les proves i revisions del programa que hem dut a terme donen una lectura positiva, és impossible que totes les portes pateixin una avaria mecànica a la vegada.

- Què està passant?

En Jevax alçà els ulls, va veure en Han i al wookiee per primera vegada i es va aixecar.

-Espero que no hagin vingut a demanar permís per enlairar-se -va dir en un to mig jocós i mig perplex. Ningú que tingués seny s'enlairaria per internar-se en l'infern nocturn dels vents de Belsavis -. Va trobar S’Excel·lència les dades que necessitava en els registres del Centre Municipal? Em temo que no vaig poder...

-La Leia mai va arribar al Centre Municipal -el va interrompre n Han.

Els ulls del mluki es varen desorbitar, i després es van tornar ràpidament cap al cronòmetre mural.

-Hi ha una dona que viu al carrer de la Porta Pintada, a la casa que havia estat propietat d’en Nubblyk Slita: es diu Roganda Ismaren. Viu aquí fara uns set anys...

-Ahhh -va dir en Jevax amb veu pensativa -. Roganda Ismaren. Una dona d'aquesta alçada... -Va moure la mà per indicar una alçada semblant a la de la Leia -. Cabell negre, ulls foscos.

-No ho sé. Mai l'he vist. Era una de les concubines de l'Emperador, així que probablement serà molt bonica.

-Els mascles humans que vénen al port la tracten com si fos bella -va dir en Jevax amb un lleu somriure -. Quan es deixa veure, cosa que passa molt rarament. Som una ciutat molt petita, general Solo, i tothom acaba sabent moltes coses sobre la vida dels altres..., i encara que no és cosa meva, admeto que la Roganda Ismaren sempre ha despertat una profunda curiositat en mi.

- Sap on és casa seva?

En Jevax va assentir.

El cap de les Persones de Plawal va suggerir parar un moment abans en un petit bloc d'apartaments per incloure en el seu grup a Stusjevsky, un chadra-fan molt pelut i d'un metre d'altura que treballava en els horts de lianes de cafè com ensumador.

-Hi ha algunes coses que els supervisors no entendran mai per molt que intentis explicar-los-hi -va sospirar la petita criatura un cop es va haver acomiadat ràpidament de l'alegre grup d'amistats que s'havien reunit al seu apartament per prendre unes copes de vi i netejar-se el pelatge els uns als altres. Després va baixar per l'escala exterior, trotant al costat d’en Jevax mentre les seves manasses de grans ungles corbes manejaven amb sorprenent habilitat les complicades sivelles de la jaqueta de seda que estava acabant de posar-se -. La nova no para de preguntar per què encara no podem recol·lectar els grans... «Ja tenen bon color», diu. Bon color? La meva orella esquerra sí que té bon color!

La seva orella esquerra es va estremir com si el seu amo acabés de demanar-li que corroborés les seves paraules.

-Naturalment, per fora tenen més o menys el color que haurien de tenir, però per dins encara fan olor de verd. Bé, ja aprendrà... Què puc fer per vostè, Cap?

Una boirina negra va caure sobre ells, i gegantines arnes i lluernes van començar a ballotejar al voltant de la borrosa resplendor groga dels fanals i les finestres. Les llums dels jardins penjants parpellejaven tènuement a través de les boires, com a estranyes galàxies distants plenes d'estrelles que estiguessin florint a poc a poc.

En Jevax li va proporcionar un ràpid resum del problema.

-Tenim raons per creure que la casa està protegida per sistemes d'alarma -va acabar dient -. Abans que entrem i que revelem la nostra presència, ens agradaria saber si hi ha algú dins o no. Ens ho pots dir?

- Humans?

Les enormes orelles del chadra-fan es van inclinar cap endavant, i la seva mirada va anar d’en Han al Chewie.

En Jevax va assentir.

Stusjevsky va alçar una mà i va executar el signe cercle-amb-dues-dits universal entre totes les races que tenien polzes oposables: No Hi Ha Problema. Van girar per creuar la plaça del mercat mentre totes les llums s'anaven allunyant fins a esdevenir tènues pinzellades perdudes entre aquella foscor fantasmagòrica impregnada de calor.

El cap de les Persones de Plawal va estendre les mans davant seu en un gest d'impotència.

-Creiem que hi ha un error a la programació del servo central entre l'ordinador i les portes de sobre de les sitges. Sembla com si s'hagués activat i tancat a la vegada, i el resultat és que els engranatges principals han quedat destrossats.

Chewie va tornar el cap i va deixar anar un llarg grunyit.

-No ho sabem -va dir en Jevax -. Això és el que està tornant bojos als tècnics. No hauria d'haver ocorregut. Hi ha diversos dispositius de seguretat, però tots van romandre inactius. Hauran d'entrar, reparar tot el mecanisme i obrir les portes manualment, i això vol dir que espero que li agradi el menjar d'aquí, general Solo, perquè com a mínim trigaran 24 hores abans de...

-Un moment -va dir en Han, detenint-se en el començament de l’empinada costa que portava al carrer de la Porta Pintada -. M'està dient que ha hagut un altre cas de..., d'una avaria tan complicada i inexplicable com la que el nostre androide astromecànic intentés matar-nos? Ja són dos en 24 hores.

El centre de la blanca front d’en Jevax es va omplir d'arrugues mentre considerava l'assumpte des d'aquest nou punt de vista.

-Tres -va dir per fi -. El sistema de comunicacions ha tornat a avariar-se, però això és una cosa que passa amb tanta freqüència que...

Hi va haver un moment de silenci mentre es contemplaven els uns als altres en la penombra.

-Tinc un mal pressentiment -va murmurar en Han.

Van avançar ràpidament i en silenci, movent-se a les palpentes des d'una columna dels fonaments d'un vell edifici a una altra, i van ser seguint el curs del carrer.

Estaven en un barri de cases antigues, amb edificis prefabricats sorgint per entre les ruïnes del bombardeig com navilis blancs encallats sobre grans penyals. Les lianes que creixien sobre els vells blocs de lava van llançar humits murmuris i cruixits quan el grup es va obrir pas a través d'elles, i una deu calenta que brollava d'uns antics fonaments bombollejava en algun lloc de la foscor. La major altitud de la terrassa que s'alçava sota les ruïnes de la Ciutadella feia que la boira no fos tan espessa, i quan es van aturar a la corba del final del carrer, en Han fins i tot va poder veure la casa que en Jevax li estava assenyalant.

En Han va sentir com una freda serp d'inquietud es lliscava al llarg de la seva columna vertebral. Si la Roganda Ismaren era la Mà de l'Emperador, això significava que podia emprar la Força..., i la Força era una cosa contra la qual en Han no volia trobar-se.

Però si s'havia atrevit a tocar un sol cabell del cap de la Leia, llavors...

-Aquesta és casa seva. -En Jevax va abaixar la mirada cap a Stusjevsky -. Hi ha algú dins?

El chadra-fan va tancar els seus enormes ulls foscos. Les seves fosses nasals es van dilatar i es va aixecar, respirant profund i parant l'orella per escoltar quant pogués haver a la nit. En Han era incapaç d'imaginar-com se les podia arreglar aquella petita criatura per estar captant les olors procedents d'una sola casa distingint-los dels de totes les altres, ja que la nit estava saturada per les olors de la vegetació, la pedra mullada, la lleu pudor sulfurosa de les deus calentes i els aclaparadors perfums dolços que suraven en l'aire al voltant de les plantes empaquetadores.

Però l’Stusjevsky va obrir els ulls al cap d'uns moments.

-No hi ha ningú a casa, cap -va dir.

Chewie va deixar escapar un grunyit ofegat i va començar a furgar en les butxaques del seu cinturó d'eines, buscant el seu equip per fer ponts en els cablejats com preparatiu a l'ofensiva que llançaria sobre qualsevol sistema de seguretat amb què pogués comptar la casa.

-Però hi ha alguna cosa que sí puc assegurar -va afegir el chadra-fan -. Algú ha estat utilitzant un perfum espantosament car allà dins. Fa olor de Xiuxiueig o Llac de Somnis, i també puc assegurar-los que en tot aquest planeta no hi ha ningú que els vengui.

La porta de l'escala es va obrir amb un sobtat xiuxiueig que els va sobresaltar a tots.

- Vaig creure haver-te sentit dir que no hi havia ningú a la casa! -Va esbufegar en Han mentre els quatre s’enganxaven a les ombres d'una vella columnata mig derruïda per les bombes.

-Ningú humà -va replicar el chadra-fan -. Puc olorar...

Un feble brunzit va ressonar entre les ombres de les lianes que mig ocultaven el llindar, i un objecte de color clar es va moure al seu costat.

Després una petita silueta va aparèixer a la part alta del tram de graons i es va quedar immòbil, com si estigués terriblement cansada o intentés decidir que havia de fer a continuació.

Era l’R2, ple de bonys i esgarrapades i cobert de brutícia i fang viscós.

Següent