CAPÍTOL 42
RIU
El noi no
tenia cap possibilitat.
Fins i
tot des d'allà, en Han sabia el que anava a passar, i si ell i Chewie es
pujaven a la passarel·la per intentar ajudar-lo, els tres acabarien morint
junts. Comprendre allò resultava desagradable, encara que era una veritat com
un temple.
En Chewie
va emetre un udol llarg i gemegós.
-Sí, ho
sé –En Han va tornar els trets, odiant-se a si mateix fins i tot més per haver
de dir-ho en veu alta -. Tens alguna idea millor?
El noi
estava relliscant de la passarel·la i aquella cosa se li
s'aferrava al turmell, arrossegant-lo amb ella. Potser podria aguantar cinc
segons, però estava clar que ni un més. En un acte de pura desesperació, en Han
va apuntar amb el blàster, sabent que no tenia possibilitats de donar-li a
aquella cosa. Podria donar-li perfectament a Trig des d'aquella distància, o
fallar. Però què més podia fer?
«Et
quedaràs quiet sense fer res? Vas a rendir-te sense lluitar?»
Chewbacca
el mirava, esperant que prengués una decisió. A la fi, en Han va assentir i va
baixar el blàster.
-Bé -va
murmurar -, al meu senyal anem cap a ell i intentem agafar-lo...
Chewie va
tornar a udolar, aquella vegada més sorprès, i en Han va mirar al noi.
Ja era
massa tard.
El noi
s'havia deixat anar.
I queia
al buit.
***
Des del
moment en què per fi es van deixar anar els dits, una part d’en Trig no va
sentir res més que pur alleujament ingràvid: després de tot el que havia passat,
abandonava i es rendia a la gravetat i al buit. Mentre queia, amb Myss encara
penjat de les seves cames, va mirar cap avall, a les cares que cridaven i que
estaven cada vegada més a prop, i va sentir que li engolia tota la intensitat
de la seva còlera. Va recordar que havia desitjat morir abans d'arribar a terra,
i va suposar que allò tampoc passaria. A no ser...
Alguna
cosa es va ficar sota d'ell i en Trig va xocar amb alguna cosa sòlida, es va
colpejar el maluc i l'espatlla dreta i va donar voltes cap enrere. Els braços i
les cames van rodar amb força amb l'impuls de l'impacte. Un batec després i el
seu front va impactar contra la suavitat de la freda resina prefabricada. Es va
recolzar i va sentir que la velocitat se li acumulava a la cara, empenyent-lo
cap endavant. Ja no estava caient...
Però
s'estava movent.
Va
comprendre que havia aterrat a l'interior d'una espècie de lliscant, un
elevador de càrrega que solcava l'espai buit que envoltava la turbina del motor
principal, a uns vint metres del sinistre paisatge de rostres que xisclaven.
En Trig
va tornar el cap i va mirar cap endavant. Hi havia una figura asseguda al
volant. No podia veure de qui es tractava...
Excepte
que aquell home semblava portar un uniforme de guàrdia de presó imperial.
***
L'elevador
es va inclinar traçant un arc sobre l'abisme, i quan el pilot va mirar cap
enrere, en Trig li va veure la cara. No tenia sentit, però després de passar
dos mesos i mig a bord de la barcassa presó, hauria reconegut a Jareth Sartoris
en qualsevol lloc.
En Sartoris
va portar l'elevador cap a l'extrem més allunyat de la passarel·la, on en Han i
Chewie el miraven amb una incredulitat semblant a la d'en Trig. La veu del
guàrdia va sonar ronca i aspra per sobre dels crits i els trets.
- Veniu?
En Han i en
Chewie van pujar sense dir res. L'elevador va perdre altura amb el pes i en Sartoris
va empènyer la palanca cap endavant i cap amunt. Adonant-se de l'esforç que li
suposava, en Trig va veure la profunda mossegada que tenia al braç, la forma en
què el teixit inferior ja havia començat a engrossir-se i a arrugar-se amb una
necrosi grisenca que es retorçava al seu interior.
Va
comprendre que en Sartoris lluitava contra alguna cosa més que contra
l'accelerador.
L'elevador
s'anava cap als costats i ell intentava mantenir-lo per sobre de la torba que
tenien a sota mentre les seves cares s'il·luminaven amb la resplendor dels
trets constants. En Han i en Chewie ja havien pres posicions en els flancs i
tornaven el foc.
-Ets
pilot, oi? -Va cridar en Sartoris sense mirar enrere -. Pots portar això?
En Han va
pestanyejar.
- Vas a
deixar-me...?
- Veus
això? -En Sartoris li va ensenyar la mossegada del braç, el teixit exposat que
ara es movia visiblement, com si tingués una sèrie de petites serps elèctriques
retorçant-se de dolor sota la carn, intentant trobar una sortida -. No em queda
gaire temps.
- Sí, bé...
–En Han es va posar a una banda i va disparar una altra ràfega a la massa de
cadàvers -. Chewie i jo estem una mica ocupats ara mateix.
En Sartoris
va mirar per sobre de l'altre espatlla.
- I tu?
- Jo? -Va
cridar en Trig.
- Portem
sobrecàrrega.
En Sartoris
va gesticular sobre les agudes alarmes que havien començat a parpellejar cada
vegada més ràpid a la consola principal, i en Trig va comprendre per al seu
horror que seguien baixant, baixant lentament però constantment cap a la
voràgine de crits. En qüestió de segons sentirien aquelles mans aferrant-se a
l'elevador per tirar d'ells.
-El
lliscant no aguantarà el pes.
- No crec
que pugui...
- Hora de
què aprenguis. -En Sartoris va agafar el braç del noi, va estirar des d'on era
i el va plantar davant de la consola -. Ho tens?
- On anem?
-Hi ha
una llançadora imperial amb alguns soldats a bord a l'hangar. Busca un noi que
es diu White. -En Trig es va adonar que el capità dels guàrdies l'agafava per
l'espatlla i el mirava fixament; els ulls li cremaven clars i brillants -.
Entens el que et dic?
-Però...
En Sartoris
va aclucar els ulls; les arrugues verticals que li envoltaven la boca se li van
accentuar; eren com solcs en els quals es podia caure si no es tenia cura.
- Vull
que sàpigues una cosa sobre el teu pare.
- El
coneixies?
- Era un
bon home -va dir en Sartoris -. No com jo.
En Trig
el va mirar fixament.
- Hauria
estat orgullós de tu. Has de saber-ho.
- Com...?
-En Trig va començar la frase. Seguia parlant quan Sartoris va treure les cames
fora de la barana i va saltar.
***
- Xaval!
-Va cridar en Han-. Estàs pilotant aquesta cosa o què?
En Trig
es va inclinar cap endavant, va agafar l’accelerador amb les dues mans i va
aconseguir evitar pels pèls que xoquessin contra la paret. La turbina i
l'abisme que l'envoltava estaven ara sota ells traçant un angle impossible. Tot
el que tenia davant venia cap a ell massa ràpid, com una taca de velocitat
temerària.
Vint
metres més avall, al passadís que conduïa cap a l’hangar, els habitants
originals del destructor seguien disparant i grimpant per les parets per
intentar atrapar-los. Estaven apinyats, milers d'ells, com un riu sòlid de carn
pudenta i deteriorada. Com si fossin un, van tirar el cap cap enrere i van deixar
anar un altre crit conjunt que va obtenir la resposta d'un altre crit llunyà.
- Saps on
anem? -Va cridar en Han.
En Trig
va mirar la pantalla de navegació de l'elevador i la llum que assenyalava on es
trobaven en aquell laberint de passadissos del nivell mitjà. Va notar que la
suor li queia per les aixelles i sobre les costelles.
«Pots
fer-ho.»
L'elevador
es va decantar. Alguna cosa s'havia enganxat per baix. Va notar que l'elevador bolcava.
En Han es va inclinar per intentar veure de què es tractava i va negar amb el
cap.
- No el
tinc a l'abast!
En Trig
va tornar a mirar cap endavant. Va reduir la velocitat tot el que es va atrevir
fins que va veure que el col·lector s'elevava del terra corrugat. Aguantant la
respiració, va empènyer la palanca cap endavant i el va deixar anar una altra
fracció de mil·límetre. Era especulació pura i dura, el tipus de coses en què
havien destacat el seu pare i el seu germà, només que aquella vegada li tocava
fer-ho a ell.
- Trig,
què...!
Bam!
El
cadàver que penjava sota l'elevador es va estampar contra el col·lector i va
acabar donant voltes escapçat sobre la massa de la qual havia sortit. En Han li
va dedicar una mirada d'agraïment.
-Això ha
estat millor.
En Trig
va agafar un revolt a tota velocitat i els va conduir per un passadís
lleugerament més ample il·luminat per llums tènues i grogues que parpellejaven
com els seus pensaments. No deixava de pensar en el que li havia dit Sartoris
just abans de saltar l'elevador.
«Era un
bon home. No com jo.»
Havia
estat una generalitat en boca d'un home que sabia que anava a morir, però per
què havia sonat com si estigués confessant que havia matat a Von Longo?
Una
explosió d'estàtica va sortir del comunicador de l'elevador i es va sentir una
veu.
- Hola,
hi ha algú?
El braç
d'en Han li va passar per davant de la cara per agafar el comunicador, que
parpellejava.
- Qui és?
- Cody...
- La veu s'entretallava -. Control de l'hangar...
- Anem
cap allà -va dir en Han.
- No...
manteniu-vos allunyats...
-
Repeteix.
-... Atac...
La
comunicació es va entretallar i la veu de la Zahara es va reduir a un refilet.
En Trig va creure sentir blàsters de fons, els cops i les vibracions d'una
catàstrofe. Va observar al Han canviant les freqüències, intentant recuperar el
senyal.
- Et
perdo, doctora -va dir en Han -. Aguanta aquí, d'acord?
-... Són
massa... - La veu de la Zahara anava a la deriva i es perdia entre núvols de
pesada estàtica. En Trig va creure sentir les paraules «canó làser», i llavors
el comunicador va callar del tot. En Han el va deixar anar i va comprovar
l'esquema digitalitzat de l'elevador.
- Ja està,
gairebé hem arribat, oi? -Va dir -. Això d'aquí davant és l'entrada.
En Trig
va deixar anar una mica la palanca i la va deixar anar cap endavant. Per fi
s'havia fet amb ella, encara que el viatge encara no havia acabat. L'elevador
va accelerar fins al fons del passadís, cap a la porta que assenyalava en Han.
Tot i que ja gairebé havien arribat, en Trig va sentir una estranya preocupació,
com si s'hagués equivocat feia temps i ara no pogués fer res per posar-hi remei.
En Chewie
va rugir i en Han va eixamplar les fosses nasals. Semblava preocupat.
-Sí -va
dir -, jo també sento l’olor.
En Trig
els va mirar.
- El què?
- Fum.
***
La paret
de l'hangar estava cremant.
A través
del fum, en Trig va veure que l'exèrcit de cadàvers es dirigia cap a l'extrem
de l'hangar. L'ala-X que òbviament havia disparat contra la paret encara
apuntava cap a ella, amb els canons làser inclinats cap amunt. En Trig va
tornar a mirar les flames que havien engolit l'ala oest de l'hangar, enfosquint
la paret amb un fum dens i oliós que feia olor com de cables de coure cremats i
duracer calcinat.
- On va
dir la doctora Cody que estava? -Va cridar.
- En el
control principal de l'hangar -va dir en Han.
- Què...?
En Han va
assenyalar directament a les flames. En Trig va tirar la palanca cap enrere,
inclinant l'elevador cap a la paret negra. Al moment van començar a coure-li
els ulls, el nas i la gola i les llàgrimes li queien per la cara. Va sentir que
en Han li cridava i Chewbacca va deixar escapar un rugit intens i furiós, que
va acabar convertint-se en un esclat de tos.
- Què
estàs fent? -Va dir en Han-. Vols matar-nos?
- No
penso deixar-la.
- Si
segueix aquí dalt ja estarà morta!
En Trig
va pujar l'elevador fins que va poder veure a través de les flames el que
quedava del control principal de l'hangar. Ordinadors i consoles foses que
bombollejaven sobre els panells de duracer del sòl i que conformaven un malson
surrealista de tecnologia imperial.
«No hi és
-va pensar -. Hi haurà aconseguit sortir. Potser...»
Va
abandonar aquella idea al moment.
Era una
forma petita, minvada pel bloc allargat de components que li havien caigut a
sobre fins aixafar-la. En Trig va mirar aquella mà prima que sortia per sota la
pila i la va recordar posada sobre l'espatlla del seu pare a la infermeria. Va
sentir que el seu últim alè s'evaporava en els seus pulmons deixant
absolutament immòbil.
- Xaval.
- La veu d'en Han sonava llunyana, i per com sonava, en Trig sabia que també
l'havia vist -. Hem de marxar.
En Trig
va obrir la boca, però no va ser capaç de dir res. Li va donar la volta a
l'elevador i va baixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada