Les Tropes de la Mort (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

ON VAN ELS MALS AIRES

En Trig es va tornar i va alçar la vista per contemplar la figura que s'alçava davant seu.

- Tu. -Era un guàrdia d'ulls porcins, no recordava el nom, i que li tornava la mirada darrere d'un parell d'escuts òptics tintats, sens dubte no reglamentaris -. Què fas aquí?

En Trig va intentar contestar, però la resposta se li va amagar en algun lloc de la gola. En Kale va aparèixer amb un encantador somriure d'orella a orella.

-Estem donant una volta, senyor.

- T'ho he preguntat a tu, pres? -Va replicar el guàrdia, i sense esperar una resposta va tornar a centrar la seva atenció en Trig -. I bé?

- Diu la veritat, senyor -va contestar en Trig -. Només estàvem donant una volta.

- Què passa? Que sou massa bons per estar amb la resta de l'escòria?

- Intentem evitar-la en la mesura del possible -va respondre en Trig, i a continuació va afegir -: senyor.

La mirada del guàrdia se li va clavar a través de les ulleres.

- T'estàs quedant amb mi, pres?

- No, senyor.

- Perquè l'últim cuc que es va atrevir a fer-ho està passant un mes al forat.

- Entès, senyor.

El guàrdia li va llançar una mirada fulminant i va decantar lleugerament el cap en un intent de trobar alguna cosa a la cara adolescent i inofensiva d’en Trig que pogués suposar una amenaça o, almenys, alguna cosa que pogués justificar la seva presència entre aquella enorme massa de criminals captius. En contemplar la seva expressió, en Trig es va torturar imaginant que aquells ulls guenyos el reconeixien, i per un instant va pensar en com d’estrany que seria que el guàrdia hagués dit: «Sou els fills d’en Von Longo, oi? Sé el que li va passar al vostre pare. Era un bon home».

No obstant això, resultava obvi que cap guàrdia d'aquella barcassa pensava que en Longo havia estat un bon home o es molestava tan sols a recordar el seu nom, i ara estava mort i tan perdut en l'oblit com si mai hagués existit. El guàrdia va fer un gest amb el cap.

- Caminant -va murmurar, i se'n va anar.

***

Quan van haver-se allunyat prou, en Kale va recolzar el colze a l'espatlla d’en Trig.

- Intentem evitar-la en la mesura del possible? - Els llavis d’en Kale van esbossar un lleu somriure -. Se't va passar en el moment?

En Trig no va poder evitar somriure. I allò era alliberador, segurament perquè no aconseguia recordar l'última vegada que s'havia permès el luxe de posar a la cara alguna cosa més que una ganyota de preocupació.

- Creus que s’ho ha empassat?

-El que gairebé se l'ha empassat ets tu. -En Kale li va esvalotar els cabells i li va dir -: Tu segueix passant-te de llest, pres, que ja veuràs com acabes només amb els tipus durs de veritat.

- He sentit que allà baix tenen un parell tancats en aïllament -va dir en Trig -. Podrien ser els nostres futurs clients.

En Kale el va mirar amb aprovació.

- Et sembles més al pare del que creia -va dir i, fent un últim cop d'ull als presoners que tenien davant, va fer un gest gairebé imperceptible cap a l'esquerra -. Vinga, segueix-me. I no et posis nerviós, d'acord?

-És clar.

En Trig va notar que en Kale anava cada vegada més a poc a poc, es movia a poc a poc perquè ningú els descobrís, i es va adaptar al ritme del seu germà. Més endavant, el passadís principal es dividia en tres passadissos, que al seu torn es dividien en altres més estrets que comunicaven els mòduls d'arrest des de diferents angles.

Durant la seva estada a bord, en Trig s'havia entestat a conèixer a fons l'estructura del Purga. Escoltant d'amagat les converses dels guàrdies i dels droides de manteniment s'havia assabentat de seguida que hi havia sis mòduls de reclusió principals i que en cada un d'ells havia cel·les amb capacitat per a entre vint i trenta individus. A la part superior hi havia el menjador, seguit per les oficines d'administració, les dependències del personal de la presó i la infermeria. No es parlava molt sobre les cel·les d'aïllament que es trobaven al fons de la barcassa, ni s'especulava massa sobre els centenars de metres d'estretes rutes d'accés, subnivells i passadissos sense il·luminació que s'estenien per cada mòdul.

En Kale i en Trig van travessar una porta oberta donant gambades entre les humides parets prefabricades i van baixar uns graons que conduïen a les fosques entranyes de la zona de presos comuns. L'aire d'allà baix els va resultar immediatament més dens, ombrívol i menys respirable, i a camí d'una sèrie de filtres abans de tornar a circular per la barcassa.

- Vaja, vaja -va dir una veu -, els germans Longo cavalquen de nou.

En Trig va inspirar ràpidament amb l'esperança que allò no sonés com un bot. Davant seu, en Kale s'havia quedat paralitzat, estenent una mà a l'esquena de manera instintiva; ambdós van contemplar l'espai obert que conformava el seu futur immediat. A Trig no li va costar molt adonar-se de qui era. Va reconèixer la silueta de diversos presos, tots membres de la Facció Delfaniana, encapçalats per Aur Myss.

Si el somriure sorneguer i gairebé vertical d’en Myss es devia a un accident genètic o era resultat d'una de les seves llegendàries baralles a ganivet era un dubte amb el que la resta de presos especulava constantment. Sota la pell del seu nas aplanat i del llavi inferior penjava una filera irregular d’arracades tribals que havia arrabassat als líders d'altres bandes a manera de trofeu. En Myss i Sixtus Cleft, el seu cap, havien consolidat la seva banda com la més poderosa del Purga.

- Arribeu just a temps -va dir en Myss.

Les arracades dringaven mentre parlava.

- Ens agrada la puntualitat -va assentir en Kale.

-Una cosa admirable en unes rates de presó.

-Per això feu negocis amb nosaltres.

- Entre moltes altres raons -va afirmar en Myss -, estic segur.

En Kale va somriure.

- Has portat el pagament?

- Ah, si. -En Myss va emetre un refilet sibilant que bé podria haver estat un riure, i va estendre una mà d'urpes esmolades per assenyalar el sòl buit que tenia davant d'ell -. El tens aquí davant. No ho veus?

En Trig va sentir, o potser només imaginar, que el seu germà es posava tens, preparant-se per al que pogués passar, i va desitjar que en Kale es calmés. Està actuant. Almenys de moment, en Kale es va mantenir dret, amb la mirada fixa, i va intentar parlar amb veu ferma i tranquil·la.

- Es tracta d'una broma?

- Potser. -En Myss mirà als mercenaris delfanians que el flanquejaven, va esbossar un somriure i va deixar anar una riallada -. Potser és que no comparteixes el nostre sentit de l'humor.

- Teníem un tracte amb Sixtus...

- Sixtus és mort.

- Què? -En Kale el va mirar atònit.

- Una terrible tragèdia. -En Myss tot just xiuxiuejava, i pel to melodramàtic de les seves paraules en Trig es va adonar que aquella vegada s'estava rient acompanyat per la dringadissa metàl·lica de les arracades -. Aquest matí l'OCI Wembly el va trobar degollat ​​a la seva cel·la. Ara jo sóc el nou patró. - Va callar i una abrupta angulositat va gelar la seva veu -. Així que les condicions del nostre tracte han canviat.

- No pots fer això -va intervenir en Trig, incapaç de callar per més temps -. En Sixtus i el nostre pare...

- No passa res -el va interrompre en Kale amb veu absolutament reposada i sense apartar els ulls d’en Myss -, però sento que les coses hagin acabat així.

- Sí? – En Myss va fingir sentir una gran curiositat.

- Res d'això és necessari. - La veu d’en Kale sonava tan relaxada que a Trig gairebé li semblava estar escoltant al seu pare: la mateixa inflexió superficial i cordial que els havia ajudat a sortir de tantes situacions inesperades en el passat -. Hem construït una relació mútuament beneficiosa i seria una bogeria fer-la perillar amb decisions precipitades.

- Decisions precipitades?

En Kale va fer un gest.

- I per descomptat estarem encantats de dir-vos on són els blàsters i els carregadors, sense cap cost. Obsequi de la casa. Considera-ho un regal com a nou líder de la Facció Delfaniana. Ja farem negocis un altre dia.

- Una proposta generosa. –En  Myss semblà considerar la idea una bona estona -. Però hi ha un problema.

- Quin?

En Myss mirà als presos delfanians que l'acompanyaven.

- Que ja els hi havia promès als meus homes que podrien matar-vos.

- Entenc. –En Kale va deixar escapar un profund sospir -. En aquest cas suposo que no hi ha tracte, no?

- No.

- Llavors només queda una cosa per fer.

- El què? - Aur Myss va aixecar lleugerament la barbeta.

Al principi ningú es va moure, i en Trig no tenia ni idea del que anava a passar. Llavors, abans de donar-se compte, la mà d’en Kale es va moure cap endavant, molt més ràpid que els ulls d’en Trig, i els seus dits van arrencar les arracades de la cara d'en Myss.

El delfanià va deixar escapar un crit de sorpresa i dolor i es va afanyar a cobrir-se amb la mà el nas i els llavis estripats. Alhora, els dos presos que el flanquejaven es van abalançar cap endavant, però en Kale va agafar al seu germà per l'espatlla, el va capgirar bruscament i el va empènyer en la direcció per la qual havien vingut.

- Corre! -Va cridar en Kale, i això van fer.

En Trig primer i Kale darrere seu, van sortir disparats pel passadís pel qual havien baixat.

Darrere d'ells, les botes dels delfanians tritllejaven contra el terra metàl·lic, i en Trig els sentia cridar cada vegada més a prop. Era impossible que ell i el seu germà poguessin lliurar-se d'ells. I encara que aconseguissin escapar per algun capritx del destí, Aur Myss estaria esperant al dia següent i l'altre i...

Girant una cantonada, en Trig gairebé xoca contra un guàrdia que va aparèixer just davant d'ell. En un acte reflex, l'OCI va posar les mans cap endavant per protegir-se, i a la sobtada parada d'en Trig per evitar l'impacte el va seguir una empenta d’en Kale des del darrere.

- Què passa aquí? -Va preguntar el guàrdia.

- Res, senyor, només estàvem...- En Trig va començar la frase, però es va adonar que no hi havia cap raó que justifiqués la presència d'un guàrdia tan lluny dels passadissos principals.

I llavors, amb el cor completament accelerat, es va adonar d'una altra cosa.

Al Purga regnava un silenci absolut.

Les vibracions que el pertorbaven transmetent les seves ones per tots i cadascun dels ossos dels seus peus, turmells i genolls havien desaparegut del tot.

Per primera vegada des que estaven a bord, els motors s'havien detingut.

Següent