CAPÍTOL 23
- Comandant, acabem de rebre ordres
d'emergència del gran Moff de tota la Flota de Combat Imperial! -Va anunciar el
soldat de les tropes d'assalt amb una marcial salutació -. Prioritat u, senyor!
El comandant es va aixecar, sortint
de la seva ombrívola concentració sobre la pantalla de control apagada d'un lector
de la biblioteca i va retornar la salutació amb els tres llargs i bigarradament
colorits películs del seu costat dret. Uns quants oficials que havien estat
molt ocupats atenent les consoles de navegació i artilleria dels lectors i
visors desactivats alineats al llarg de la paret de la biblioteca van fer girar
els seus seients, i tiges, estams i masses de flors es van tornar cap al seu
comandant. Tots estaven una mica pàl·lids causa de la falta de llum solar, però
seguien mantenint atents i en estat d'alerta.
En Luke, que estava recolzat al
llindar contemplant l'escena que es representava sota la feble claredat del seu
bastó -els affitecans havien estat absorts lliurant la seva imaginària batalla
espacial en una foscor total abans que ell i en Pothman arribessin -es va
preguntar per enèsima vegada fins quin punt eren realment intel·ligents aquells
éssers.
Els klaggs i els gakfedds havien
continuat sent gamorreans, encara que durant la major part del temps estaven
convençuts que eren soldats de les tropes d'assalt. Havien estat conscients de
la lenta destrucció de l'Ull d’en Palpatine, encara que ho havien atribuït,
seguint les instruccions de la Voluntat, als sabotejadors rebels que els
resultaven familiars gràcies a la seva programació. L’Ugbuz havia seguit sent
l’Ugbuz i encara que la seva punteria continuava sent realment espantosa, si
més no comprenia la diferència existent entre un desintegrador carregat i un
que no tenia cèl·lula d'energia.
En el cas dels affitecans, la seva
programació semblava haver estat tan profunda i conscienciosa que el que havien
estat programats per creure tenia preferència sobre l'estructura real de la
nau. Suposant que hagin posseït alguna personalitat individual abans de ser
sotmesos al procés d'inducció dins del transport, no hi havia dubte que aquesta
havia quedat totalment submergida. I a més, com ja havia notat en Luke, els
affitecans que havien brollat a bord, i
s'havia trobat amb un mínim de cinc escoles bressol, gairebé totes en menjadors
secundaris en què s'havien instal·lat sistemes d'il·luminació d'emergència,
semblaven creure que eren soldats de les tropes d'assalt imperials amb la
mateixa absoluta convicció dels seus majors.
En Triv Pothman, resplendent en la
seva armadura blanca, va passar per davant de la pantalla de control apagada i
es va aturar davant del capità groc i negre.
-Amb el seu permís, senyor -va dir,
i va accionar un interruptor.
Comunicacions de la Flota
Urgent i Prioritat U
-És intenció de la Voluntat que tot
el personal de bord iniciï immediatament una evacuació a les llançadores de la
Coberta 16. Tot el personal que es troba actualment en les infermeries o en
altres llocs ha de ser traslladat juntament amb l'equip de suport vital
necessari. El portador d'aquestes ordres actuarà com a director de l'evacuació
i pilotarà la llançadora durant el llançament i després d'aquest.
-No està gens malament -va aprovar
en Luke en veu baixa.
- Estàs fent broma? -Va murmurar la
veu de la Callista en la seva oïda -. Durant trenta anys l'únic amb el que he
aconseguit trobar-me cada vegada que intentava obrir-me pas per l'ordinador ha
sigut la Voluntat. Pots apostar que és com imitar-la. Hauries de veure’m
imitant Pekki Blu i els Nois Estel·lars.
En Luke mai havia sentit parlar d’en
Pekki Blu i els Nois Estel·lars, però hauria creuat el Mar de Dunes a peu per
escoltar la Callista fent una imitació de qui fos.
- És... això, soldat?
El capità havia parlat en un to molt
solemne.
Ni en Pothman ni en Luke sabien
exactament a què es referia en dir «això», però l'ex soldat va assentir.
-Ja hem rebut les nostres ordres -va
dir.
El capità li va tornar l'assentiment
de cap, aconseguint que li sortís seriós i baronívol tot i l'enorme ondulació
de la corona de borles blanques que el va acompanyar.
-Molt bé, nois -va dir -. El gran
moment ha arribat. Recolliu les coses. Vinga, moveu-vos.
Els kitonaks seguien conversant a la
Sala de Reunió de Babord de la Coberta 12 i el passadís adjacent.
-La gran majoria continuen
intercanviant receptes -va explicar C3PO quan en Luke va anar a reunir-s'hi -.
Encara que aquest grup del passadís ha estat xerrant de què tal sabien les
erugues chooba de l'estiu passat, una experiència que pel que sembla va ser
compartida per tots.
-Estan tots -va dir Callista -. Hi
havia quaranta-vuit, i no en falta cap.
Un grup d’affitecans va passar al
costat d'ells, desfilant amb ràpida marcialitat. Hi havia una setantena, amb
tot un gran grup de brots que tot just tenien un metre d'alçada inclòs.
- Variació dreeeeeta! -Va bordar
secament l'aspra veu del tinent que estava al comandament de les tropes, i els
affitecans van girar una cantonada i van desaparèixer.
En Luke va moure el cap.
-Algú haurà de fer un bon treball de
desprogramació amb ells.
La riallada de la Callista va onejar
en l'aire.
- Ai mare, ni tan sols havia pensat
en això! D'acord, els corredors estan nets entre aquesta zona i l’hangar de les
llançadores. Les passarel·les i escales estan obertes, i l'únic pou d'ascensor
pel qual hauran de grimpar té cordes... Escolta, poden enfilar-se per un pou
d'ascensor?
-Oh, sí.
En Luke va respirar fondo. Era
dolorosament conscient que cada fragment de les seves energies que havia gastat
en altres assumptes significava que disposaria de moltes menys reserves per a
l'últim esforç, l'última tasca esgotadora que l'esperava.
- Estàs preparat, C3PO?
-Crec que el meu domini del
llenguatge dels kitonaks resultarà suficient per les necessitats del moment.
-Naturalment, però serà millor que
surtis d'aquest llindar -va dir en Luke.
L’androide es va afanyar a fer-se a
un costat. Sabia el que anava a passar d'aquí a uns moments.
-D'acord, som-hi -va dir en Luke.
Va tancar els ulls i es va
concentrar en els sensors calòrics del sistema de prevenció d'incendis de la
sala i els corredors del voltant. Era el més senzill de tots dels poders Jedi i
estava sent dirigit contra el sistema més bàsic de la nau, i el resultat va ser
totalment galvànic.
El sistema de ruixadors va cobrar
vida de sobte i va començar a escopir dolls d'aigua.
Un autèntic diluvi va caure sobre en
Luke, C3PO i cada kitonak rabassut, de color massilla i amb forma de fong que
hi havia a la secció.
- Coberta Setze! -Va cridar C3PO en
la llengua dels kitonaks-. Coberta Setze! L'aigua és a la llançadora!
Després va saltar cap enrere,
arrossegant amb ell al seu amo per posar-lo fora de perill mentre una
eixordadora marea de kitonaks no només es llançava per la porta sinó que
enderrocava les parets a banda i banda de l'entrada i s'allunyava trontollant i
relliscant pel passadís en direcció a les cobertes de les llançadores.
En Luke va desplegar la seva ment i
la va enviar cap endavant, visualitzant cada metre acuradament memoritzat dels
passadissos, l'escaleta i el pou d'ascensor que s'interposaven entre la Sala de
Reunió de Babord i l’hangar de llançadores de la Coberta 16, i
super-reescalfant una prima capa d'aire a la part superior de cada punt del
trajecte per anar activant els ruixadors al llarg d'ell.
Els kitonaks s'aparellen en l'aigua.
Per a ells la pluja és el senyal que
provoca un sorprenent i entusiàstic esclat de velocitat.
- Creus que la Cray i en Nichos
seran capaços de ficar-los dins de la llançadora?
-No haurien de tenir cap problema
-va dir la Callista -. Aniré amb ells, però em sembla que és un espectacle que
cap persona decent i educada hauria presenciar. Tornaré amb tu per quan
necessitem convèncer els klaggs i els gakfedds que pugin a bord.
«No puc fer-ho -va pensar en Luke
mentre contemplava com aquell parpelleig fantasmal que tremolava entre els
remolins de pluja s'allunyava passadís avall, seguint a la torba d'alienígenes
lubricats i embogits per la luxúria -. No puc... no salvar-la. »
- Amo Luke?
La veu de C3PO va sonar entre tímida
i preocupada.
En Luke va haver de fer un esforç
gairebé físic per alliberar-se de les urpes d'aquella pena i de la sensació que
no hi havia res en el seu cos o en la seva ànima que no consistís únicament i
exclusiva d'un dolor insuportable. Primer el primer.
-Sí -va murmurar -. Anem a pels
Jawes, i després desplaçarem als tripodals.
La Roganda i el seu fill estaven
forjant una aliança amb els nobles de Sènex.
La Leia es va debatre en un frenètic
esforç per recuperar el coneixement, però la seva ment es comportava com si
hagués quedat congelada en aquell gèlid oceà verd, Era conscient de l'habitació
que s'estenia al seu voltant, i seguia sent vagament conscient de les ombres
dels seus ocupants anteriors, però no podia ni tornar a enfonsar-se en el seu
coma original ni ascendir fins a l'estat de vigília.
I havia de despertar. Havia de
sortir d'allà.
Estaven creant una base de poder
perquè els proporcionés una posició entre els senyors de la guerra Harrsk i
Teradoc i les altres branques de la Flota Imperial que seguien intactes.
I era molt possible que la Flota
Imperial tornés a adquirir forma i cohesió al voltant d'aquesta base de poder.
I aquesta coalició estaria armada
amb la riquesa dels Senyors de Sènex, i amb tot el colossal armament de l'Ull
d’en Palpatine, arrencat de la foscor del passat per un noi de quinze anys amb
poders que eren capaços de tornar totalment inútils les defenses de la
República, que no estaven preparades per enfrontar-s'hi. Si a canvi aconseguia
l'Ull i a l’Irek per poder utilitzar-los com armes secretes, un home com el
Gran Almirall Harrsk podia renunciar al poder que no hi hauria estat disposat a
lliurar a la regent d'un nen feia uns anys.
Havia de sortir d'allà.
O enviar un missatge encara que el
fet de fer-ho li costés la vida.
«Han Solo. Ithor. El moment de la
Reunió. »Després que hagués trobat per casualitat un dels amagatalls de roca
mental, l’Irek, als túnels i que la seva ment hagués recuperat una mica el seny
gràcies a la contrareacció de la droga, en Drub havia fet tot el que estava a
les seves mans per advertir al seu amic i per ajudar a la República perquè
sabia que en Han havia consagrat tota la seva lleialtat a ella. Ell també havia
sabut que era necessari advertir-los.
La Leia es va preguntar en quin
moment s'haurien lliurat de Nasdra Magrody. Probablement tan aviat com l’Irek
va ser capaç de controlar i dirigir la seva capacitat per influir sobre els
sistemes mecànics, ja que Magrody sabia massa coses per permetre que seguís amb
vida.
«Igual que la seva alumna», va
pensar. Es va recordar de l'informe sobre l'assassinat de Stinna Draesinge Sha,
la seva habitació havia estat registrada, i tots els seus papers i documents
havien estat destruïts. Magrody devia d'haver treballat amb ella en les fases
inicials de la implantació del xip cerebral, o potser li hauria parlat d'elles.
I no hi va haver algun altre físic,
algun altre estudiant de Magrody que havia mort en circumstàncies misterioses
feia alguns anys?
La Leia no va aconseguir
recordar-se. Això havia passat abans que conegués la Cray, la Qwi Xux, l'altra
alumna estrella de Magrody, probablement havia escapat de la mort quan l'adepte
renegat en Kyp Durron li esborrar la memòria.
I Ohran Keldor també havia estat
alumne de Magrody.
La porta es va obrir amb un
xiuxiueig i la Leia va sentir l'impacte de l'aire més calent del passadís a la
cara. Tenia els ulls tancats, però va poder «veure» entrar a Lord Garonnin i en
Drost Elegin i que el corpulent cap de seguretat havia portat un infusor.
La Leia va sentir el fred del metall
de l’infusor en la seva gola, i un moment després també va sentir l'entrada del
raig de substàncies químiques i de calor tonificant que va començar a agitar-se
en les seves venes.
La sensació de verdor cristal·lí que
l'havia envoltat fins aquell instant es va anar esvaint, igual que els
fantasmes i fins i tot els records dels fantasmes i d'altres presències a
l'habitació. El cap li feia mal com si li haguessin omplert el cervell amb
algun producte dessecant.
- Altesa?
La Leia va intentar contestar i va
descobrir que la seva llengua s'havia convertit en un sac de sorra de tres
quilos.
-Unnnhhhh...
Els seus ulls seguien estant tancats,
però va veure que Garonnin i Elegin intercanviaven una mirada.
-Una altra -va dir l’Elegin, i el
cap de seguretat va arrufar les celles.
-No volem fer-li cap mal. Idiotes.
Va carregar una altra ampolla a
l’infusor i va tornar a donar suport al metall sobre la gola de la Leia.
La seva ment es va aclarir de cop, i
el seu cor va començar a bategar tan de pressa com si hagués despertat de sobte
i sentint-se plena de pànic després d'haver sentit un soroll molt fort. La Leia
va arronsar-se sobre si mateixa i es va aixecar, sent molt conscient que li
tremolaven les mans.
- Altesa? -Garonnin va esbossar una
reverència militar i va tornar a guardar l’infusor a la butxaca -. La dama
Roganda desitja la vostra presència.
Això no semblava agradar-li massa,
encara que resultava difícil saber quines emocions desfilaven per darrere
d'aquells ulls de pedra mullada. «La dama» Roganda era un títol de cortesia, ja
que estava clar que Roganda no tenia cap dret a exigir que l'última princesa de
la Casa Organa fóra a presentar-se davant seu. La Leia va anar normalitzant la
seva respiració i va arquejar lleument les celles, com si no hagués esperat un
desfavor tan humiliant, però després es va posar dempeus procurant donar la
impressió que accedia graciosament a sotmetre’s al martiri i va seguir als
homes al passadís. Va haver de recórrer a tot l'ensinistrament físic dels Jedi
per no trontollar-se i ensopegar, però va aconseguir caminar amb el que les
seves ties haurien anomenat «majestuosa elegància».
Igual que en Palpatine, els homes de
les Antigues Cases preferien l'obediència resignada al desafiament, i fins que
trobés alguna manera d'escapar activament la Leia va suposar que el més prudent
que podia fer era portar-ho de la millor manera possible per congraciar-se amb
aquelles persones.
Estaven molt ben armats, i tenien
pistoles atordidores a part dels desintegradors.
Seguia sentint-se desorientada,
estranya i una mica marejada, tot i que el fet de moure’s la va ajudar. La Leia
no tenia cap desig d'aguantar les tres hores de dolors i nàusees garantides per
l'impacte d'un feix atordidor, pel que va decidir esperar un moment més
favorable.
La Roganda, l’Irek i l’Ohran Keldor
ocupaven una petita càmera un nivell més amunt, i l'habitació estava bastant
freda, tot i la unitat calefactora discretament col·locada en un racó. Els murs
estaven coberts per tapissos negres, i durant un fugaç moment la Leia va tenir
la impressió de trobar-se en el tipus de càmera de meditació utilitzada per
algunes sectes de Dathomir, que empraven el silenci, la penombra i un sol punt
d'il·luminació per concentrar la ment.
La taula de fusta polida a la qual
estaven asseguts l’Irek i la seva mare sostenia una aglomeració d'espelmes. Una
terminal de mida foli, disposada amb una discreció tan gran que gairebé fregava
les disculpes, havia estat col·locada sobre un banc just en el límit de la
visió perifèrica de l’Irek, i l’Ohran Keldor estava inclinat sobre ella
teclejant ràpidament una sèrie de càlculs i el que semblaven informes de
sensors. També hi havia quatre boles de vidre del tipus que la Leia havia vist
en diversos llocs de les criptes col·locades sobre peanyes a les cantonades de
l'habitació, de manera que la cadira de l’Irek quedava just allà on s'haurien
creuat les línies traçades entre elles.
L’Irek va alçar el cap i la va
contemplar amb els seus arrogants ulls blaus plens de fúria.
-Ja m'has creat bastants problemes
-va dir. La seva veu juvenil no podia sonar més gèlida, i a la Leia no li va
passar desapercebut l’arrufament irritat de celles amb què Lord Garonnin va
reaccionar davant d'aquella grolleria i el delicte de lesa majestat que
significava -. Ara m'ho diràs. Per què el teu androide no em va obeir a les
criptes? Què li has fet?
-Podeu marxar -es va apressar a dir
Roganda, fent una senyal a Garonnin i Elegin.
La Leia va veure la mirada que els
dos homes van intercanviar mentre sortien. Cert, Roganda tenia molta pressa.
Però durant la seva infància a la Leia li havien gravat en el cervell que cap
persona d'alt bressol podia arribar a tenir mai la pressa suficient per
dirigir-se amb brusquedat a un superior social.
Els inferiors, naturalment, i
aquells als que les circumstàncies havien posat en mans d'un noble, quedaven
abandonats als seus propis recursos i havien de manegar-se-les com bonament
poguessin.
Es va tornar per encarar-se amb la
Roganda i li va llançar una mirada gelada.
- Quines garanties pots donar-me de
què se’m tornarà a Coruscant sana i estàlvia?
- T'atreveixes a demanar garanties!
-Va cridar l’Irek.
El noi va donar un cop de puny sobre
la taula, i la Roganda va alçar la mà.
-Puc garantir-te que si no ens
reveles el que li vas fer al teu androide, i que va tenir com a resultat
permetre’t escapar a la influència del meu fill, va dir amb suau malvolença,
seràs esborrada de l'univers d'aquí a molt poc temps juntament amb tots els
altres éssers vius que hi ha a Plawal..., perquè l'Ull d’en Palpatine no està
responent a les ordres del meu fill.
- Que no està responent...? -Va
exclamar la Leia, molt sorpresa -. Creia que el teu fill li havia ordenat que
vingués aquí.
-Ho vaig fer -va murmurar
sorrudament l’Irek.
-No..., exactament -el va corregir
Keldor. El robust cap de seguretat semblava bastant preocupat, i les llums de
la consola arrencaven espurnes a la capa de suor que cobria la seva calba -.
Sabíem que part del relé senyalitzador d'activació original que hauria fet
entrar en acció l'Ull d’en Palpatine havia estat destruït en algun lloc a prop
de Belsavis. Lord l’Irek va recórrer al poder de la Força, i això li va
permetre reactivar el relé i portar la lluna de combat fins aquí, on estaria
prou a prop d'ell perquè pogués controlar de manera directa la programació
interna dels sistemes de bord.
Keldor es va aclarir la gola amb un
nerviós estossec, defugint tant la mirada de la Roganda com la de la Leia.
-El nostre problema, princesa, és
que l'Ull d’en Palpatine, un navili totalment automatitzat, un dels pocs
dissenyats amb un control de missió completament automàtic per evitar qualsevol
filtració de seguretat, va ser programat originalment per destruir tota forma
de vida a Belsavis i perquè bombardegés qualsevol cosa que tingués el més remot
semblant amb una estructura habitada fins aniquilar-la del tot.
-Perquè els Jedi eren aquí -va dir
la Leia sense perdre la calma.
Els ulls de Keldor van evitar
trobar-se amb els seus.
-L'Emperador va donar tots els
passos que va considerar necessaris per reduir el risc d'una guerra civil.
Deixant de banda qualsevol altra cosa que pugui dir d'ells, els Jedi eren uns
insurgents en potència i l'Emperador opinava que no se'ls podia confiar cap
mena de poder.
-I en canvi suposo que a ella sí,
oi? -La Leia va mirar la Roganda-. Tu vas estar aquí de petita, no? -Va
preguntar -. Anaven a atacar a la teva família.
-Tots anem canviant amb el pas del
temps, princesa.
La Roganda va creuar les seves
delicades mans i el topazi del seu anell va brillar com una estrella sulfurosa
sota la llum de les espelmes. Quan el seu cap de personal i els nobles de Sènex
als que tant desitjava impressionar no es trobaven presents, aquella tímida
indefensió que l'embolicava desapareixia per complet sense deixar cap rastre.
En el seu lloc apareixia una gèlida ferocitat plena d'odi, i el menyspreu
impregnat per l'amor al poder que la Leia va suposar que sorgia de l'enveja cap
a aquells que l'havien menyspreat i del desig de venjar-se d'ells.
-Si hagués seguit les estrictes
tradicions de la meva família hauria estat destruïda, igual que van ser
destruïts ells i Lagan, el meu germà gran. El que vaig fer va ser adaptar
aquestes tradicions.
-El que vols dir és que vas seguir
el camí del costat fosc.
Això la va irritar visiblement, i
les celles que semblaven ales es van aixecar.
- Què és el «costat fosc», princesa?
-Hi havia molt de l’Irek en la seva veu sobtadament gelada, i la Leia va pensar
que es trobava davant d'una altra persona que era incapaç de concebre la
possibilitat d'estar equivocada -. Alguns opinem que l'adhesió fanàtica a tots
els punts i comes d'un codi que s'ha quedat antiquat és, si no exactament
fosca, almenys si estúpida. I pel que he sentit explicar, el «costat fosc»
sembla ser qualsevol cosa que no encaixi amb aquests ensenyaments inamovibles i
divisoris, que em sembla podríem resumir en el lema
cada-arbre-i-cada-arbust-són-sagrats, i que van restringir l'ús dels poders dels
Jedi i a cada cos polític que va tenir alguna cosa a veure amb els Jedi, tant
si estava d'acord amb les seves teories com si no, d'una forma tan pesada i
opressiva com una cadena de ferro.
Va moure la mà, aquella maneta que
mai havia fet cap treball en tota la seva vida, com si estigués invocant
l'esperit del vell aterridor embolicat en la túnica negra, els ulls incolors
encara contemplaven a la Leia de tant en tant en els seus somnis.
-Palpatine era un pragmàtic. Igual
que jo.
- I no et sembla que aquest
pragmatisme, com dius a aquesta forma d'egoisme, no és exactament l'essència
del costat fosc?
-Per ser estrictament pragmàtic,
senyora meva, disposem de molt poc temps -va dir Keldor, sense deixar aclarit a
qui es dirigia -. L'Ull d’en Palpatine podrà atacar aquesta vall, que és el seu
objectiu principal, dintre de quaranta minuts.
Els seus gèlids ulls clars es van
clavar a la cara de la Leia, escrutant-la i avaluant-la.
«Igual que en Moff Tarkin», va
pensar la Leia. Keldor també estava intentant esbrinar que faria que
s'ensorrés.
-És molt possible que escapeu a la
destrucció gràcies al refugi que ofereixen aquests túnels amagats. Però us
asseguro, i aquell centelleig de menyspreu va tornar a infiltrar-se en la seva
veu, que tots els que es troben a la vall moriran. Això presumiblement inclou
al vostre marit, i el mateix ocorrerà en totes les altres valls d'aquest
planeta. Què li veu fer al vostre androide?
-Jo no li vaig fer res -va respondre
la Leia en veu baixa i suau -. Va caldre recablejar els seus circuits després
que intentés matar-nos ahir a la nit.
- Vas canviar els seus diagrames!
-L’Irek estava perplex -. Però un androide no pot funcionar si li canvies els
diagrames! -Els seus ulls plens d'horror van anar de la seva mare a Kendor, com
si estiguessin buscant alguna confirmació d'aquell fet -. El vell Magrody va
dir que cada androide té un diagrama estàndard i que...
-Òbviament el professor Magrody no
es relacionava molt amb mecànics d’espaiport -va dir la Leia.
- Però aquesta no pot ser la raó!
-L’Irek va girar al seu seient per a tornar a encarar-se amb Keldor -. Ningú ha
fet alteracions en els circuits de l'Ull...
-Que nosaltres sapiguem. -El
corpulent homenet va tornar novament la mirada cap a la seva pantalla sensora,
i el seu rostre va semblar desinflar-se sobtadament sota aquells fragments de
llum plens d'ombres, com si algú hagués deixat escapar tot l'aire del seu cos.
La Leia gairebé va poder sentir la batalla que estava lliurant per impedir que
el pànic s'apoderés de la seva veu -. Però la realitat, senyor Irek, és que no
sabem si el dany patit pels relés d'activació va ser l'única raó per la qual
l'Ull d’en Palpatine no va acudir a la cita amb l'ala d'atac enviada a Belsavis
fa trenta anys. És que no hi ha la possibilitat que els enemics del nou ordre
esbrinessin què se suposava que havia d'obeir el senyal dels relés i
aconseguissin introduir un sabotejador a bord? Si una part del nucli de
l'ordinador va ser danyada, per exemple, durant un intent de sobrecarregar els
reactors...
- Podeu arreglar-lo? –La Roganda va
posar la mà sobre el canell del seu fill per fer callar el que s'estava
disposant a dir amb l'aire que havia empassat, fos el que fos -. Podríeu
navegar en una nau i desactivar el centre de control de la missió?
Els ulls de Keldor es van moure
lentament. La Leia gairebé va poder sentir com calculava la possible
resistència de la roca que tenien a sobre i al seu voltant, i com la comparava
amb la potència de foc dels torpedes de l'Ull d’en Palpatine.
-I tant que puc.
-I si no podeu fer-ho -va dir la
Leia sarcàsticament -, llavors suposo que estareu més segur a bord de la nau
que aquí baix.
Els ulls de la Roganda es van trobar
amb els de l’Irek.
-Vaig fer esclatar el servomecanisme
central de les sitges de descens -va dir el noi -. Em vas ordenar que ho fes! -
Va afegir, com intentant defensar-se.
-La nau de Theala Vandron segueix a
la pista. –la Roganda es va aixecar i va assenyalar la terminal portàtil del
racó amb una inclinació de cap -. Agafeu la terminal -va dir. Després va
guardar silenci durant uns moments i va contemplar a la Leia amb expressió
pensativa -. I a ella. Si no aconseguiu desactivar aquesta lluna de combat,
llavors necessitarem un ostatge.
L'espasa de llum de
l’Irek va cobrar vida amb una espurna sobtada, un esclat de color flama en la
foscor de l'habitació coberta de domassos negres. Va donar un pas cap a la
Leia, i el fred cauteri del seu full va xiuxiuejar lleument quan el va alçar
davant del seu rostre.
-I serà millor que
no intentis res -va dir, amb una espurna de malèvola alegria en el seu somriure
-, perquè jo no crec que tinguem tanta necessitat de comptar amb un ostatge com
pensa la meva mare.
El passadís estava
desert.
«Garonnin -va pensar
la Leia amb desesperació, rebutjant les últimes restes de mareig i falta d'alè
induïts per la droga -. Hi ha d'haver alguna forma d'avisar en Garonnin que
està sent traït... »
Va llançar una
ràpida mirada de reüll als botons d'alarma vermells col·locats a intervals de
dotze metres a la paret, i es va preguntar si els reflexos de l’Irek serien
prou ràpids per a partir-la en dos si es llançava sobre un.
Sospitava que ho
serien.
-He de fer-vos una
advertència, senyora meva -va panteixar Keldor, que trotava al costat de la
Roganda amb el seu terminal portàtil sota el braç i les tires penjant en totes
direccions -. L'ordinador artiller era una entitat semi-independent de la
Voluntat, l'ordinador central del control de missió. Si hi ha hagut algun
problema amb la Voluntat, potser ni tan sols ens permeti pujar a bord, i molt
menys arribar al nucli central.
- Vols dir que
potser no puguem detenir l’Ull o controlar-lo després?
La negror
d'obsidiana dels seus ulls va guspirejar amb centelleigs de serp, enfurismada
davant l'estupidesa que s'atrevia a frustrar els seus plans.
Keldor va torçar el
gest.
-Existeix aquesta
possibilitat.
-Llavors espera aquí.
–la Roganda es va ficar per una porta propera entre un voleteig de tela blanca.
L’Irek es va acostar una mica més a la Leia i va alçar la seva espasa de llum
en un posat amenaçador. La concubina va tornar a aparèixer un moment després
amb una pesada caixa negra suspesa d'una tira penjant de la seva espatlla. Els
seus ulls implacables i despectius es van clavar en la Leia -. Més pragmatisme
-va dir secament -. Si hi ha una lliçó que vaig aprendre quan vaig escapar de
Coruscant abans que arribessin els rebels, va ser la de què mai has de permetre
que et faltin els diners.
El menyspreu havia
tornat a aparèixer en la seva veu i era encara més audible que abans, i a més
del menyspreu hi havia tot un món de ressentiment callat, el ressentiment d'una
dona que ha sabut el que significa ser pobre. «Com si jo no hagués hagut de
fugir d'una estrella a una altra amb el meu cap posat a preu», va pensar la
Leia.
Però la Roganda era
incapaç de veure-ho. La Roganda estava veient la gran recepció de l'Emperador i
veia a l'última princesa d’Alderaan, privilegiada i mimada, les ties ni tan
sols es dignaven a dirigir-li la paraula a una concubina imperial, i només veia
els últims representants de totes aquestes Antigues Cases que li llançaven
mirades desdenyoses perquè no sabia escollir bé els vins.
I la Leia va alçar
el cap, adoptant la mateixa actitud que tant havia odiat quan la veia en cada
mocosa rica i malcriada amb la qual havia anat a escola, i va reunir fins a
l'últim àtom de les seves burles estridents perquè impregnés la seva veu.
-Ho necessitaràs -va
dir despectivament -, si la teva estúpida incompetència en aquestes
circumstàncies provoca la mort dels líders de totes les Antigues Cases.
La Roganda la va
bufetejar. El cop no va ser molt fort, però la Leia va agafar el canell de la
petita i delicada concubina i va tirar, interposant el seu cos entre l’Irek i
ella, i després va recórrer a la carrera als dos o tres metres de passadís que
la separaven d'un dels botons d'alarma vermells incrustats a la paret. El va colpejar
salvatgement amb el cantell de la seva mà i va girar sobre els seus talons,
alçant les mans en el mateix instant en què Keldor aixecava el seu
desintegrador...
I abans que en
Keldor tingués temps de pensar i alterar la seva resposta automàtica de no disparar
en cas de rendició, Lord Garonnin va aparèixer corrent pel passadís amb el
desintegrador a la mà.
- Senyora meva?
Què...?
- Pensen trair-vos!
-Va cridar la Leia -. Volen fugir i deixar-vos abandonat aquí! Aquesta lluna de
combat destruirà tot aquest lloc, i volen anar-se’n a l'última nau que queda!
Després es va girar
i va llançar una llançada de la Força contra el forrellat de la caixa negra de
la Roganda.
El pànic, la manca
d'ensinistrament i l'esgotament i la desorientació de les drogues van fer que
la seva punteria no fos perfecta, però el resultat va ser el mateix. La tira es
va partir i la caixa, que La Leia podia veure era extremadament pesant, va
caure sorollosament a terra, el forrellat es va obrir i...
I les gemmes, els
diners i els valors negociables es van escampar per terra entre la Roganda i el
seu aristocràtic cap de seguretat.
-Estúpida traïdora
-va murmurar en Garonnin després d'haver mantingut la mirada clavada al pàl·lid
rostre de la Roganda durant un segon interminable, i va alçar el seu
comunicador.
Va ser l'últim
moviment conscient que va fer. L’Irek va fer un pas cap endavant amb una
agilitat i una rapidesa gairebé sobrenaturals i va partir el seu cos en dos des
de l'espatlla dreta fins el maluc esquerre. L'espasa de llum va tallar i
cauteritzar la carn i l'os com un filferro al vermell viu obrint-se pas a
través de l'argila.
La Leia va allargar
la mà mentre el desintegrador d’en Garonnin es desprenia dels dits morts que el
subjectaven, i el va agafar al vol amb el palmell. Mentre ho feia es va llançar
a terra per rodar sobre si mateixa, i el feix desintegrador de Keldor es va
escampar sobre la roca allà on la Leia havia estat dempeus només un instant
abans. Després va arrencar a córrer pel passadís més proper.
- Mata-la! Li ho dirà
als altres! -Va sentir cridar a l’Irek, i un segon després va sentir soroll de
peus llançats en la seva persecució.
La Leia va fugir per
una escala, pujant els esglaons de dos en dos, i després va córrer per un
passadís, deixant enrere habitacions buides o llindars segellats que feien olor
de floridura i estaven il·luminats per la claredat intermitent de panells
lluminosos que havien anat perdent la seva potent resplendor inicial amb el pas
del temps. Es va ficar per la que va creure que era un altre passadís i es va
trobar en una llarga sala, on l'únic finestral donava a la foscor exterior
esquitxada pels gestos de complicitat de les llums. Va anar corrent fins al
marc, i a l'altre costat del gruix tauler de plex va veure el promontori rocós
que sobresortia per sota del finestral, l'espès teló de lianes..., i un llit
penjant de lianes de cafè il·luminat per la resplendor de les llums de treball
a menys de tres metres de distància.
«Llits penjants. La
plataforma d'aprovisionament. Una escala d'emergència que porta fins al fons de
la vall... »
Estava preparada per
destrossar els forrellats de la finestra d'un tret, però no va ser necessari.
Estaven una mica durs, però no havien estat bloquejats. Crits, peus que corrien
d'un costat a un altre a l'exterior... La Leia seguia tenint dificultats per
respirar i estava una mica marejada a causa dels estimulants que li havien
administrat, però sabia que no li quedava altra elecció. Va avançar
retorçant-se per la diminuta obertura fins arribar a la roca que formava aquell
mínim d’ampit, assegurant-se que no mirava avall en cap moment, va tancar la
seva mà sobre una liana i es va penjar d'ella.
La liana va tremolar
i va cedir mig metre sota del seu pes, però sense que sabés molt bé com va
descobrir que l'enorme cistella d'acer del llit estava sota d'ella, oferint-li
un refugi segur al que podia arribar sense dificultat. Va allargar la mà cap a
un cable de suport i es va agafar a ell, deixant-se anar de la liana sense
deixar de panteixar i tremolar ni un sol moment. La Leia va alçar la mirada cap
als foscos laberints dels rails, els parracs de boirina que suraven a la deriva
per entre els muntatges de cables i politges que sostenien les góndoles dels
llits i, per sobre de tot això, els freds fragments blancs de gel assotat pel
vent que patinaven sobre la cúpula de plex. Sabia que no hauria de mirar cap
avall, però ho va fer i va veure el lent girar d'un mar de boira trencat per
les formes fosques dels arbres i les fràgils llums d'una ciutat enfonsada.
Tremendament lluny
per sota d'ella.
La Leia va córrer
àgilment al llarg de l'estreta passarel·la que recorria tot el llit.
L'estació
d'aprovisionament subjecta a la cara del cingle, amb els seus gruixuts llits de
cultiu fistonats de lianes, semblava estar impossiblement distant.
Les góndoles d'acer
que sostenien els llits penjants mesuraven deu o dotze metres per sis, i
estaven plenes de terra de la que sobresortien i s'escampaven les pesades
lianes de cafè o de seda carregades de fulles. Aquella era un llit de cultiu de
lianes de cafè, amb gruixudes aglomeracions de baies fosques mig amagades entre
les fulles ratllades, i l'olor agredolça del fullatge no va trigar a impregnar
els pulmons de la Leia. Estretes passarel·les corrien per entre les lleres, poc
més que escaletes suspeses de cadenes i col·locades sobre rotllos que
s'estenien o es contreien quan els llits eren baixats i pujats, o que podien
ser separades i recollides per complet si un llit era desplaçat en sentit
lateral fins a deixar-lo unit a una de les estacions d'aprovisionament que hi
havia a la cara del cingle. La mera idea d'anar per una d'elles va fer que la
Leia se sentís paralitzada de terror, però eren l'únic mitjà per anar d'un llit
a un altre fins que arribés a l'estació.
El llit va tremolar,
va oscil·lar i va fer un balanceig d'un costat a un altre. La Leia va girar
sobre si mateixa i va veure que l’Irek acabava de sortir per la finestra tal
com havia fet ella, i que estava corrent amb gràcil rapidesa per la passarel·la
cap a ella, l'espasa de llum cremant a la mà amb una resplendor vermellosa.
La Leia va disparar
el seu desintegrador i va fallar. El noi es va ajupir àgilment i va
desaparèixer entre les lianes. En lloc d'enfrontar-s'hi, sense saber exactament
a què hauria d'enfrontar si ho feia, la Leia va fugir, encongint-se sobre si
mateixa i tirant a córrer per la primera d'aquelles passarel·les que semblaven
els fils d'una teranyina, agafant-se al cable de seguretat que formava una
fràgil barana per l'estret passatge mentre ho feia. Temia que l’Irek tallés el
pont per darrere d'ella i tractés de fer-la caure, però el noi no ho va fer,
probablement perquè sabia que podria agafar-se a l'escaleta i enfilar-se. La
Leia va sentir el seu pes en la passarel·la darrere seu, però no es va atrevir
a aturar-se i girar fins que va tenir el següent llit tremolant i balancejant
sota els seus peus. Llavors es va girar, just a temps per veure com l’Irek
saltava de la passarel·la i desapareixia entre les lianes.
Va tornar a
disparar, però el desintegrador va vibrar a la seva mà amb una estrebada tan
sobtada que gairebé se li va escapar dels dits, i la Leia va haver d’ajupir-se
per esquivar el tall del full d'energia i el va sentir passar prou a prop
d'ella per poder notar el fred que emanava. Les lianes de cafè es van embullar
en els seus peus, però es va moure ràpidament i va seguir esquivant els atacs
de l’Irek, zigzaguejant i saltant d'un costat a un altre. Va tornar a esquivar
la seva escomesa, i un segon després dues de les gruixudes estaques que
sostenien les tiges de les plantes es van desprendre del sòl i es van llançar
contra el seu cap com garrots llançats per una mà invisible. L’Irek estava
intentant fer-la caure de la góndola. El segon tret de la Leia va fallar, i va
poder sentir la pressió de la ment de l’Irek sobre la seva. Els seus pulmons
semblaven estar fallant, i estava començant a notar una creixent opressió a la
gola. La Leia els va relaxar amb un deliberat esforç conscient i va tornar a
obrir-los, rebutjant el que l’Irek estava intentant fer-li.
Un feix desintegrador
va creuar l'aire amb un gemec estrident i es va emportar un tros d'acer de la
vora de la góndola, deixant una massa de lianes que acomiadaven fums acres
entre ells. L’Irek va retrocedir i va mirar al seu voltant. La Leia va disparar
des d'una distància inferior als dos metres i mig, i la ment de l’Irek només va
reaccionar en l'últim segon i va intentar tornar a arrencar-li el desintegrador
de la mà. El feix va crear un estrip fumejant a l'espatlla de la jaqueta del
noi.
- La tinc! -Va
cridar la veu de Keldor en aquest mateix moment -. L'he...
L’Irek va reaccionar
llançant-se sobre la Leia i la va empènyer cap a la vora de la gòndola, i
llavors va haver un terrible cruixit en la capa de plex que s'estenia sobre els
seus caps i el panell es va esquerdar. Dolls d'aire gelat van entrar per
l'orifici que havia produït el desintegrador, i es van convertir a l'instant en
una columna de boira que girava a gran velocitat i dins de la qual flotaven
fragments de neu que espurnejaven amb centelleigs malèvols sota les llums
semblants a estrelles.
La Leia es va ajupir
i va travessar la pantalla momentània de boira fins a la següent passarel·la.
Va arrencar a córrer per ella, encara que estava lleugerament inclinada cap
avall i el seu extrem apuntava a un llit de lianes de seda que es trobava uns
quants metres per sota d'ella i gairebé a deu metres en sentit lateral.
Aquest cop l’Irek sí
va tallar la passarel·la. La Leia va deixar caure el desintegrador i es va
agafar desesperadament mentre l'estructura metàl·lica s'inclinava cap avall amb
una velocitat vertiginosa. La violenta sacsejada i l'estirada que la va fer
tremolar quan va arribar al final del seu arc van ser espantoses, i li van
regirar l'estómac i li van gelar el cor. La passarel·la va seguir oscil·lant i
espolsant-se, i la Leia va necessitar recórrer a totes les seves reserves de
valor per aconseguir que els seus dits afluixessin la seva rígida presa el
temps suficient per començar a enfilar-se, però sabia que era un blanc molt
fàcil. Un feix desintegrador va cremar les puntes de les lianes a la seva
esquerra.
- La tinc! -Va
sentir que tornava a cridar Keldor.
La Leia es va
arrossegar sobre l'extrem de la gàbia d'acer i va caure entre les masses de les
lianes, quedant embolicada en les seves penetrants olors. Va arrencar una de
les gruixudes estaques que subjectaven les plantes, sabent que resultaria
pràcticament inútil contra l'espasa de llum o el desintegrador, però era
l'única arma que tenia a l'abast. Cap aquell mateix instant el llit es va
sacsejar i va començar a moure’s, avançant pel sostre amb un sord grunyit al
llarg de les seves guies i tentinejant d'un costat a un altre amb la inèrcia de
la seva creixent acceleració. La Leia es va pegar a terra i va enfonsar els
dits entre les lianes mentre el llit oscil·lava i ballava bojament fregant les
passarel·les que l'unien amb els llits dels voltants primer, i es desviava
perillosament després quan les primes escaletes d'acer es van anar trencant una
darrere d'una altra.
«No miris a baix»,
es va ordenar a si mateixa, però quan va alçar la vista va veure on es creuaven
els rails.
Una altra góndola va
sorgir del no-res i va lliscar al llarg de les seves guies, avançant a tota
velocitat cap a ella com un vaixell de càrrega fora de control embolicat en una
agitació de lianes penjants. La Leia va tornar a enganxar-se a terra, i la góndola va fendir l'aire a mig metre per sobre del seu cap. Els cables
carrisquejaren quan tot el llit es va inclinar bruscament en un intent de
portar-la amb ell. Un instant després el llit on es trobava va començar a
moure’s cada vegada més de pressa, tentinejant bojament d'un costat a un altre
mentre girava cantonades, pujava i baixava...
Va sentir un altre
brunzit gemegós sorgit d'un desintegrador quan un brusc gir la va treure de les
masses de boirina i la va introduir en el que Keldor considerava era el radi
d'acció efectiu de la seva arma.
- Aquí! Està aquí!
El llit va vibrar,
es va aturar i va invertir la seva direcció.
La Leia va poder
veure l’Irek de peu sobre una altra góndola, lleugerament per sobre d'ella, una
silueta il·luminada per darrere entre els remolins de boira amb l'espasa de
llum cremant com una flama ambarina a les mans.
Hi havia boira per
tot arreu, una confusió grisenca que escopia nous dolls de vapors barrejats amb
neu a mesura que l'aire fred seguia entrant per l'esquerda de la cúpula. Un
altre llit de lianes de seda es va llançar sobre ella seguint un curs de
col·lisió. La Leia va avaluar la possibilitat de fer un salt que la portés fins
a ella, però no es va atrevir a córrer el risc. Es va tirar al sòl i es va
pegar a ell mentre la góndola xocava pesadament amb la vora del seu llit de
lianes amb un impacte tan potent que va estar a punt de fer-la sortir
acomiadada, per allunyar-se tan ràpidament com havia vingut després. En un
moment donat la Leia estava trontollant sobre un vertiginós panorama d'arbres,
núvols i llumetes perdudes en la llunyania per sota d'ella, i al següent es
trobava submergida entre foscos remolins de boira a través dels que les llums
del seu llit de lianes brillaven com si fossin pedres precioses.
Una cosa enorme i
fosca va sorgir de la boirina per sobre d'ella, i la Leia va sentir la
sacsejada d'alguna cosa caient sobre el llit i va sentir un estrepitós moviment
de peus entre les lianes.
-No us mogueu,
princesa. No sóc molt bo amb aquest trasto, però en aquesta distància no
tornaré a fallar.
El llit de lianes de
cafè va sortir de la boirina amb un nou balanceig. Ohran Keldor estava immòbil
a l'altre extrem i l’apuntava amb el seu desintegrador
La góndola va reduir
la velocitat, però va seguir movent-se en un curs que la portaria fins al llit
de lianes sobre el qual l’Irek s'alçava com un esvelt déu negre.
Un altre jardí va
ascendir per sota d'ells amb un sobtat cruixit de cables, escapant-se al xoc per
menys d'un metre de distància, i en Han Solo va saltar des de la seva vora i va
caure sobre les lianes al costat d’en Keldor. En aquest mateix instant aquest
llit de cultiu i aquell en el que havia viatjat en Han per arribar fins a ells
van girar en una altra direcció, i van començar a avançar pels rails cap a
l'estació d'aprovisionament fistonada de lianes enganxada a la cara del cingle,
on la Leia va poder veure en Jevax i en Chewbacca darrere dels controls.
- No! -Va cridar
l’Irek.
- Corre, Leia! Vés a
l'estació! -Va cridar en Han, que acabava d'arrencar el desintegrador de la mà
del sorprès Keldor.
Però en comptes de
fugir, la Leia es va obrir pas a través de les lianes i va clavar un potent cop
d'estaca sobre el clatell d’en Keldor mentre aquest lluitava amb en Han a la
vora de la góndola.
Keldor va
trontollar. En Han va estirar d’ell apartant-lo de l'abisme i el va empènyer
cap a l'altre extrem de la góndola, que ja estava aproximant-se a l'estació
d'aprovisionament. En Jevax va avançar per entre la frondosa espessor de lianes
i va estendre una perxa per acabar de guiar la góndola. L’Irek va tornar a
cridar, però la Leia no va poder comprendre les seves paraules.
I les politges que
unien la góndola a la xarxa aèria es van partir amb un espetec metàl·lic.
La Leia va saltar
cap a la jungla penjant formada per les lianes de l'estació d'aprovisionament.
En Han va saltar darrere d'ella i la Leia va pensar que no ho aconseguiria i va
desplegar la Força cap a ell, però després mai va saber si havia estat l'agilitat
d’en Han o alguna energia afegida per ella el que li va permetre agafar-se al
final de la barca verdosa suspesa en el buit.
Però en qualsevol
cas l’Ohran Keldor, arquitecte de l'Estrella de la Mort i únic tècnic
supervivent de l'Ull d’en Palpatine, no posseïa ni la Força ni els músculs ben
ensinistrats d'un contrabandista acostumat als perills i les aventures perquè
l'ajudessin.
I si l’Irek era
capaç de levitar-lo traient-lo del llit de lianes de seda que es precipitava
cap a la seva destrucció, o no va reaccionar amb la rapidesa suficient o ni tan
sols ho va intentar. El crit de terror del científic va crear ressons al
fantasmagòric bull de boirina que seguia baixant per l'esquerda de la cúpula, i
quan la Leia i en Han van aconseguir arribar a la seguretat de la plataforma ja
no quedava ni rastre de l’Irek.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada