Les Tropes de la Mort (XLI)

Anterior

CAPÍTOL 41

ALA NEGRA

La Zahara va provar tres teclats abans de trobar-ne un que funcionés. Amb mans tremoloses, el va connectar a l'ordinador secundari, va aguantar la respiració i va esperar a veure si eren compatibles.

El 2-1B havia rebutjat acompanyar-la fins a la sala de control de l'hangar perquè preferia quedar-se al laboratori «per si em necessiten». No obstant això, les indicacions del droide havien estat impecables. L'havia enviat per un complicat laberint de passadissos que la van conduir a l'ascensor de servei, que havia pres directament fins a la sala d'espera dels pilots, a través d'una altra sèrie de portes que es van obrir en el mateix control de l'hangar.

La gran cabina adjunta estava almenys a trenta metres de la coberta. Des d'aquell punt dominant podia veure-ho tot: unes sis naus que el raig tractor del destructor havia absorbit en un extrem, i l'altre el pou d'acoblament que els havia conduït fins allà des de la barcassa.

Les coses també hi eren allà baix.

Hi havia centenars, potser milers, formant eixams al voltant de les naus, estrenyent-se tant que la Zahara no podia ni calcular quants eren. Per diverses portes i escotilles seguien apareixent més. Era una marea constant de cossos que pujaven uns als altres per enfilar-se a les diferents naus. Cada pocs segons cridaven a l'uníson, aquella mateixa ona sònica, i allò només semblava accelerar l'arribada dels altres.

Com havia de baixar fins allà? I si ho feia, com havia d’aconseguir alguna d'aquelles naus sense que...?

«El primer és el primer.»

La pantalla que tenia davant va parpellejar obedientment, esperant la contrasenya. Els seus dits van planejar sobre el teclat durant un moment, i llavors va teclejar les paraules que havia llegit al terra del biolaboratori:

ALA NEGRA

Es va produir una pausa llarga i la pantalla es va quedar completament en blanc. Llavors, de sobte, a la part superior, va poder llegir el que esperava:

CONTRASENYA ACCEPTADA.

INTRODUIR ORDRE?    

La Zahara va deixar escapar un sospir que va semblar afluixar tots els músculs del pit, les espatlles i l'esquena. Va escriure:

ACCÉS AL CONTROL DEL LLAMP TRACTOR DEL DESTRUCTOR ESTEL·LAR.

Després d'una dècima de segon va aparèixer la resposta:

ACCÉS AL CONTROL DEL LLAMP TRACTOR CONCEDIT.

Va escriure:

DESACTIVAR RAIG TRACTOR.

Durant un moment no va passar res. Llavors l'ordinador va respondre:

IMPOSSIBLE EXECUTAR L'ORDRE.

La Zahara va arrufar les celles.

EXPLICAR IMPOSSIBILITAT PER EXECUTAR L'ORDRE.

Immediatament:

EL LLAMP TRACTOR JA HA ESTAT DESACTIVAT.

Es va recolzar al seient i va mirar la pantalla arrufant les celles. Haurien aconseguit en Han i en Chewie desactivar-lo des de la coberta de comandament? Si era així, llavors ja haurien d'estar de tornada, si donava per fet que el pla seguia sent sortir-ne en una d'aquelles naus.

Va tornar a mirar aquella massa de cossos que omplia el sòl de l'hangar. Amb sort, en Han i el wookiee haurien trobat algunes armes més pel camí.

Es va inclinar cap endavant i va teclejar:

QUÈ ÉS ALA NEGRA?

El sistema va contestar:

ALA NEGRA:

PROJECTE IMPERIAL D'ARMES BIOLÒGIQUES 171 A.

ALGORISME DE DISSEMINACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE VIRUS GALÀCTIC.

RESTRINGIT: ALT SECRET.

ESTAT DEL PROJECTE: EN PROGRÉS.

- Algorisme de distribució? - Va tornar a mirar els cossos de l'hangar, que ara s'estrenyien tant uns contra altres que en moltes zones no es veia el terra. Cada pocs segons emetien una altra versió d'aquell crit rítmic i agut, i escoltant-lo, sentia un altre crit que ressonava en alguna part del destructor. Allò feia que es moguessin amb més frenesí.

Però ja no donaven voltes.

Els cadàvers s'estaven pujant a les diferents naus espacials, a les ales-X, a les llançadores de desembarcament, als transports, al vaixell de càrrega que estava a l'altre extrem de l'hangar. Altres tornaven a entrar al pou d'acoblament que conduïa a la barcassa presó. La Zahara va veure que carregaven alguna cosa a l'esquena.

Mirà amb atenció.

Pots metàl·lics negres.

Va tornar a mirar les naus de l'hangar pensant de nou en l'algoritme de distribució, un mitjà coordinat d'estendre el virus a tots els racons de la galàxia. Involuntàriament, va mirar a un grup alineat al costat d'una ala-X, unint esforços per girar-lo i assenyalant cap amunt, cap a on era ella.

Va recordar el que Escombraries li havia dit sobre l'autoinducció, la forma en què actuava la malaltia. «No fan res fins que poden fer-ho tots junts, quan ja és massa tard perquè organisme hoste la combati, però per què?»

Llavors va caure en el compte i ho va dir en veu alta per a si mateixa.

- Se’n van.

A baix, l'ala-X apuntava directament cap a ella. Què li havia dit l'altre 2-1B sobre estar exposada en aquell lloc?

Una encegadora columna de flames va travessar l'hangar abalançant-se sobre ella.

Següent