III
Petita i eixuta, la
Tionne va córrer a pas lleuger pels passatges metàl·lics. Va recórrer
precipitadament els passadissos que es corbaven, desapareixent en la distància
sota la intermitent llum de panells lluminosos que funcionaven intermitentment.
Alguns dels components electrònics havien estat arrencats, saquejats per gent
com en Fonterrat. Es va ajupir per evitar una placa que penjava del sostre i va
envoltar la mola d'un droide obrer trencat i de model antic.
L'aire feia una olor
agra, vella, polsegosa. El silenci pesava com una mortalla, interrompuda només
per distants cops i gemecs metàl·lics conforme l'estació tremolava davant els
ferotges atacs de Teedio. Un xiuxiueig de fons com estàtica crepitava contra
algunes de les plaques del mur exterior, la pluja de partícules d'alta energia
vessant per la tempesta solar.
Va seguir explorant.
Moltes càmeres estaven bloquejades per sistemes de seguretat congelats o per
piles de runa. Diversos dels mòduls habitacionals segellats per a éssers que no
respiraven aire havien sortit disparats cap a l'espai, deixant només portes
espacials segellades i els connectors arrencats dels llocs on havien estat
llançats. La Tionne sabia que tots aquests mòduls havien estat afegits, un a
un, durant el creixement de l'estació; va suposar que algun dels mòduls més
valuosos podrien haver estat robats sencers del conjunt de l'Estació Exis.
Els passadissos
semblaven conduir cap a una zona central, i va seguir els seus pressentiments,
absorbint detalls amb els seus ulls ansiosos. Finalment, va arribar a un
espaiós passeig i es va aturar atònita mentre els seus últims passos ressonaven
diverses vegades a la cambra tancada.
La cúpula del sostre
brillava amb finestrals de transpariacer triangulars i amb forma de diamant que
il·luminaven l'àmplia zona oberta amb espurnes de colors. Parpelleigs de llum
elèctrica crepitaven des de l'estrella flamejant, clapejant les plaques de
coberta. En els murs hi havia gravats descolorits emblemes i glifs familiars
juntament amb altres símbols antics. L'ampli espai tancat semblava una
catedral, un lloc de trobada... possiblement el lloc d'una gran convocació.
La Tionne va
reconèixer immediatament els nínxols incrustats, recipients per gruixudes
plaques de memòria cristal·lines, un antic dispositiu d'emmagatzematge
d'informació. Per desgràcia, actualment poca gent podia llegir dades d'una
tecnologia tan antiga, de manera que els carronyers no s'havien molestat a
recollir les plaques. Deixant-les per a ella!
La Tionne va
estudiar els arxius d’Exis amb absolut plaer. Va agafar una placa per una,
estudiant els resums gravats, antics discursos, la filosofia dels antics
Cavallers Jedi, reminiscències de mestres moribunds que havien viscut durant centenars
i centenars d'anys. Va sentir que es quedava sense alè, i les seves mans van
tremolar. Una fortuna en coneixement! Havia estat buscant tota la vida un
tresor com aquest.
Però llavors
l'Estació Exis va retrunyir sota ella, amb les plaques de la coberta gemegant
mentre el furiós sol continuava colpejant amb intenses flamarades, causant
danys letals. La Tionne va poder sentir com l'estació amb prou feines podia
mantenir-se d'una peça. Havia de prendre aquestes plaques cristal·lines, tantes
com podria carregar amb ella, i afanyar-se a tornar a la seva nau. Romandria
fins a l'últim moment, però havia de rescatar tant com pogués. No podia
permetre que tot això fos destruït.
Va recollir placa
rere placa, subjectant les gruixudes làmines de vidre sota els seus braços,
desitjant haver portat quelcom més eficient per transportar-les. Tenia la gola
seca, i respirava frenèticament mentre treballava.
No obstant això, la
Tionne es va aturar en sec quan va prendre una de les plaques i va veure per
les marques que contenia un enregistrament del mateix discurs donat per la Nomi
Sunrider a la gran convocació Cavallers Jedi.
La Tionne va sentir
que se li entumien els dits al moment d’agafar la placa. La pròpia Nomi
Sunrider! Sostenia a les mans les autèntiques paraules, les imatges! Podia
sentir com la llegendària heroïna Jedi es movia, parlava i gesticulava. El cor
se li va inflar al pit.
Llavors va sentir,
tant com sentir, que algú s'acostava, i es va girar just a temps per veure un
home acompanyat d'un droide astromecànic. El va reconèixer a l'instant, de
totes les imatges que havia vist, Luke Skywalker, heroi de la Rebel·lió.
Finalment havia vingut fins aquí. Fonterrat li havia fet arribar el seu
missatge després de tot!
- Qui ets? Què estàs
fent aquí? -Va dir en Luke -. No saps que això és perillós? Aquesta estació
s'està fent trossos.
No obstant això,
abans de poder respondre una explosió va arrasar l'Estació Exis, ressonant com
un gong pel nucli. L'ona de xoc va sacsejar l'estació, fent que la Tionne
perdés l'equilibri i caigués. Les plaques de dades van caure al seu voltant. Un
dels cristalls es va fer miques, però els altres van romandre intactes. El
droide astromecànic va llançar un xiscle mecànic mentre rodava per les plaques
de coberta. La Tionne estava completament admirada veient com l’Skywalker
aconseguia mantenir l'equilibri, usant habilitats Jedi per romandre dempeus.
- R2, troba un
terminal de dades! -Va cridar -. Connecta't i esbrina què ha estat això, quin
abast tenen els danys. - Va córrer cap a la Tionne i es va ajupir -. Estàs bé?
Què estàs fent aquí?
Ella estava a quatre
grapes per terra tractant de recuperar les plaques de dades que havia tingut en
els seus braços.
- Sóc la Tionne. Et
vaig enviar un missatge perquè vinguessis aquí. Vaig pensar... - Va panteixar,
intentant recuperar l'alè mentre estrenyia les plaques de dades contra el seu
pit -. Vaig pensar que, ja que estàs entrenant Jedi, voldries venir aquí i
descobrir la història Jedi.
- Però tota aquesta
estació s'està enfonsant -va dir Luke -. Serà millor que sortim tan aviat com
puguem.
- Llavors ajudeu-me
a dur algunes d'aquestes plaques. - La Tionne li va lliurar diverses de la seva
pila, i després va prendre més de l'arxiu. Va mirar amb tristesa la placa de
dades destrossada a terra, i llavors va agafar amb més força les altres.
Almenys havia salvat el discurs de la Nomi Sunrider.
L’R2 va ulular
llastimosament des de l'estació del mur tractant d'adaptar els seus circuits a
l'arcaica electrònica de l'Estació Exis. Sobre els seus caps, el sostre vibrava,
com si estigués aconseguint mantenir amb prou feines la seva integritat davant
les calcinants flamarades. En Luke es va inclinar al costat del petit droide i
va veure la lectura.
- Suposo que la nau
de la badia d'atracada és teva -va dir per sobre de la seva espatlla.
- Sí -va respondre
la Tionne -. La vaig anomenar Cercador de
Saviesa.
-Bé, doncs ara no
anirà enlloc... ni tampoc la meva ala-X. Un dels motors estabilitzadors esclatà
amb la tempesta de foc, i l'explosió es va emportar els circuits de la porta.
Les nostres naus estan atrapades, i atès que aquesta secció està actualment
sota la radiació solar total, ni tan sols podem anar-hi per començar les
reparacions. Hem d'esperar fins que l'Estació Exis roti fins a deixar de nou a
l'ombra la badia d'atracada.
La Tionne va tractar
de calmar-se quan l'adrenalina de la por accelerà els seus sentits, fent que
tots els colors fossin més brillants i el metall ressorgís. Va escoltar el so
gemegós d'una de les plaques del casc.
- Si l'estació
aguanta fins llavors -va dir.
En Luke va començar
a dir alguna cosa, i llavors el sostre va emetre un estrany cruixit. Va mirar
cap amunt, amb els ulls espurnejants. Amb un espetec xiuxiuejant, un dels
panells triangulars de transpariacer acolorit va saltar del seu marc després de
milers d'anys de tensions.
A la descompressió
explosiva, la Tionne va sentir que les seves orelles cremaven. El seu cabell
platejat va surar sobre el seu cap deixant-se portar per l'aire mil·lenari que
abandonava l'estació per la petita obertura.
- Ràpid! - Va dir en
Luke. La va agafar del braç i deixant caure accidentalment diverses de les
plaques de dades -. Hem de segellar-nos en algun lloc darrere d'una mampara.
L’R2D2 va deixar
anar un xiulet i va donar mitja volta sobre les rodes. En Luke va indicar a la
Tionne que li seguís per on ell havia vingut, un passadís que ella no havia
explorat. Ell es va posar immediatament al comandament, però no semblava saber
exactament cap a on anava. Mentre l'aire fugitiu rugia rere d'ella, va córrer
darrere d'ell, abraçada a les precioses plaques de vidre, desitjant poder
tornar enrere i recollir un altre grapat, però el sobtat canvi en els punts de
tensió de l'Estació Exis havia doblegat i trencat una altra de les finestres de
transpariacer. Aviat, tota aquesta càmera quedaria inhabitable, exposada a
l'espai.
Va córrer darrere
del Mestre Jedi, amb els seus petits peus lliscant per les plaques de coberta.
Van girar cap a un altre passatge lateral on el corredor es corbava des de la
biblioteca principal i el museu Jedi cap als mòduls habitacionals externs. En
Luke es va aturar en sec davant una resclosa doble segellada que mostrava
diverses marques brillants. La Tionne va creure reconèixer l'escriptura, el
llenguatge de l'Antiga República, una antiga inscripció Jedi.
L’R2D2 es va aturar
en la intersecció d'un passadís i trinà per a si mateix mentre estenia el seu
connector de dades i accedia a un altre panell de control a la paret.
En Luke Skywalker va
ignorar el droide i va córrer cap a la porta doble.
- Si aquest
mecanisme encara funciona -va dir -, podem segellar-nos dins, allà on sigui.
-Els seus dits van voletejar pels botons com si sabés instintivament com
manejar l'antiga maquinària.
No obstant això, la
Tionne va sentir un sobtat calfred mentre s'esforçava a traduir l'antiga
inscripció. Deixant a terra la seva càrrega d'objectes, es va llançar cap
endavant, cridant “No!” Just quan en Luke aconseguia obrir la resclosa.
Tentacles amb forma
d'urpa d'una boira verda groguenca a alta pressió van sorgir de l'escletxa quan
la porta es va obrir grinyolant. En Luke va retrocedir trontollant, tossint,
incapaç de respirar.
La Tionne es va
apartar del seu camí i es va llançar cap al panell de control, colpejant
botons. No tenia ni idea de com manejar el sistema, però necessitava tancar i
segellar la porta de nou. El gas verinós continuava escapant. Va contenir la
respiració, però li cremaven els ulls, enterbolint la seva visió. Les llàgrimes
van tremolar en els seus iris de color mareperla, però la Tionne va seguir manipulant
el sistema. Finalment, amb un grinyol d'engranatges mal engreixats, la porta va
tornar a tancar donant un cop sec.
En Luke va
trontollar contra la paret i es va ensorrar a terra, tossint, tractant de
recuperar l'alè i desprendre’s dels gasos que havia inhalat.
L’R2D2 va grallar
triomfant, emetent xiulets i fent emissions amb les seves llums. En la
intersecció del passadís, un altre joc de mampares van baixar des del sostre,
tancant el passadís a la descompressió de l'altre costat. La Tionne i en Luke
estaven ara fora de perill de les finestres trencades de la biblioteca, i els
propis sistemes de recirculació d'aire de l'estació ràpidament van drenar el
gas verinós que en Luke Skywalker havia deixat entrar sense voler als
passadissos.
En Luke va usar
totes les seves forces restants per recuperar l'alè. Va mirar cap on es trobava
l’R2, tentinejant victoriós.
-Gràcies, R2. Has
pensat més ràpid que jo.
La Tionne va mirar
enfadada al Luke.
- Aquest era un dels
mòduls habitacionals per respiradors de clor! Gas verinós a alta pressió. Si
haguéssim entrat aquí, tots dos hauríem mort a l'instant -va dir, movent el cap
-. Ets un Mestre Jedi, no saps llegir l'escriptura de l'Antiga República?
En Luke va inclinar
el cap, avergonyit.
- Encara no he
acabat aquests estudis. - Va respirar profundament i es va controlar per evitar
tossir de nou -. De fet, encara no he trobat un mestre que pogués
ensenyar-me’n.
Llavors la Tionne va
escoltar el ressonant gemec d'unes alarmes. Llums de color ambre van
parpellejar en la doble resclosa. Amb un explosiu rugit, el mòdul habitacional
per a respiradors de clor es va alliberar dels seus agafadors i va sortir
acomiadat allunyant-se de l'Estació Exis, ejectat en un alliberament
d'emergència.
- Sembla que vaig
fer alguna cosa més que tancar la porta de nou -va dir -. He desenganxat el
mòdul complet de l'estació. - La Tionne va parpellejar sorpresa -. Havia
d'estar preparat per endavant per a la separació. Jo simplement vaig donar els
últims passos.
El gran mòdul
habitacional es va allunyar pesadament, distanciant-se de l’anell principal
directament cap al sol ardent... i a la seva perdició. La Tionne va poder
sentir com l'estació s'estremia, s'inclinava sobre el seu eix, i començava a
girar allunyant-se de Teedio i les seves flames.
- Crec que has
ajudat -va dir en Luke, posant-se dret, amb una brillantor en els seus ulls -.
Física simple. Quan vas llançar aquest gran mòdul, aquest va exercir una
empenta contra l'estació, enviant-nos en l'altra direcció. Potser ens hagis
aconseguit una mica més de temps.
- No gaire més -va
dir la Tionne. Mantenia les plaques històriques al seu costat, preguntant-se si
aconseguiria sortir d'allà amb vida per poder veure-les, veure íntegrament el
discurs que va fer la Nomi Sunrider, i contribuir al coneixement de la més
preuada història de la Nova República.
En Luke Skywalker es
va aixecar amb una estranya brillantor en els seus ulls.
-El que has fet m'ha
donat una idea -va dir -. Anem al node de control central. Potser l'Estació
Exis encara estigui prou funcional per al que necessitem fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada