Les Tropes de la Mort (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

MAMPARA

La pintada de la mampara interior estava escrita en delfanià, però en Trig podia imaginar el que deia. «Facció delfaniana. No passar. Peatge de sang.»

- Et vols tranquil·litzar? -Va dir en Kale -. En Myss és mort. Tots estan morts.

En Trig no va sentir alleujament. Al principi els cadàvers l'havien espantat, però ara era molt pitjor no veure'ls. No havien vist cap mort més des que en Sartoris els havia fet fora de la càpsula de salvament.

Ara, segons el pla d’en Kale, travessaven transversalment el nivell administratiu. Inicialment, en Trig havia pensat que es devia a la ruta oculta que estaven seguint, que descendia per uns estrets passadissos entre els conductes de les parets, però ara es preguntava per què no havien vist ni un sol cos.

- Aguanta’m això. -En Kale li va allargar els rifles blàster -. Anem-hi. - Va moure un panell solt de la paret, es va ficar dins i va treure un parell de carregadors -. Just on el pare els havia deixat. - Va ficar la mà més endins, va temptejar un moment i va treure una pistola blàster -. Té, tu porta aquesta.

- No la vull.

- T'he preguntat si la volies?

En Trig va comprendre que el seu germà tenia raó. Els seguís alguna cosa o no, anava a necessitar una arma. Va inserir el carregador al blàster, li va posar el fiador i va intentar buscar una forma de dur-la en què no se sentís estrany o incòmode abans d'adonar-se que era impossible. La veu del seu pare va ressonar al seu cap: «Quan empunyes un blàster, qualsevol altra cosa que facis és secundària».

En Kale li va indicar que avancessin pel passadís.

- Anem a buscar l'altra càpsula de salvament.

- Com saps que hi ha una altra càpsula de salvament?

- N'hi haurà perquè nosaltres la necessitem.

En Trig va negar amb el cap. Lògica circular: el seu pare estaria orgullós.

- Ho dic de debò.

- De debò? -Va dir en Kale -. A l'Imperi utilitzen la simetria per a tot. No tenen la creativitat suficient com per fer les coses d'una altra manera. Així que si hi ha una, ha d'haver una altra, en el mateix lloc, en el costat contrari. - Va arronsar les espatlles -. No sé, què vols que et digui?

En Trig va assentir sense més. Li havia agradat més la primera explicació.

***

Quinze minuts després, en Kale deixava anar un petit crit d'alegria, breu però intens. Havien arribat a l'altre costat del nivell administratiu de la barcassa.

- Què et vaig dir?

La càpsula era exactament igual a la que s'havia endut en Sartoris. En Trig es va preguntar com anaven a activar-la sense els codis de llançament, però no va voler aigualir-li la festa a Kale. Li agradava veure somriure una altra vegada al seu germà. Va anar cap a l'escotilla de la càpsula, va acostar la cara a la finestreta i va veure una càmera fosca en la qual brillaven suaument unes llumetes.

Va notar que una onada de fred s'abalançava sobre ell i es va girar ràpidament.

Algú venia passadís amunt.

Aquella vegada no era la seva imaginació, ni parlar; en Kale també el va sentir, i en Trig es va adonar per la cara que va posar. Els dos s'havien adonat que el profund udol s'anava intensificant i que algú estava a punt de treure el cap per una cantonada.

- Queda't darrere meu -va murmurar en Kale aixecant els dos blàsters a nivell del pit -. Si passa alguna cosa, primer dispara i després corre, entesos?

- Espera -va dir en Trig toquerejant la pistola -. Quina és la posició d'atordiment?

En Kale va dir alguna cosa entre dents, però en Trig amb prou feines va poder sentir-lo amb el batec del seu cor. Es va adonar que estava a punt de disparar un blàster per primera vegada i que la seva vida depenia de com ho fes. Si era un altre guàrdia, potser haurien de matar-lo. Per això al principi s'havia negat a portar el blàster, però això tampoc semblava solucionar res perquè...

Un home amb uniforme de pres de color taronja va girar la cantonada amb un wookiee al costat.

- Alto! -Va cridar en Kale.

Quan l'home i el wookiee els van veure, es van parar; però, cap d'ells va semblar especialment sorprès. L'home va aixecar les mans, però el wookiee va rugir més alt, pujant les espatlles i mirant-los com si encara no hagués considerat l'atac com una possible resposta.

- Tranquil, nano, baixa els blàsters.

- Ni parlar. -En Kale va negar amb el cap -. Què esteu fent aquí?

Els ulls d’en Han es van fixar en la càpsula de salvament.

- Sembla que tots hem vingut buscant el mateix.

- No hi ha lloc suficient -va dir en Kale -. Així que per què no agafes al teu amic i us aneu per on heu vingut?

- Sou germans? –En Han no es va moure, però va centrar la seva atenció en Trig. Va esbossar un estrany somriure, tort però autèntic -. Has usat alguna vegada una d'aquestes?

En Trig no sabia si es referia a la pistola o la càpsula, així que va assentir de totes maneres.

-És clar.

-Sí, segur. Vinga, noi, deixa anar això, eh?

Va estirar les dues mans amb aquell despreocupat somriure de costat i va començar a avançar cap a ells, com si ja hagués resolt la situació i només hagués d'esperar que els altres se n'adonessin d'això.

- Un pas més i disparo! -Va cridar en Kale i la seva veu va sonar aguda cap al final, però llavors ja era massa tard. Tant Trig com ell havien estat mirant l'home quan haurien d'haver vigilat el seu company.

El wookiee ho va fer amb soltesa, apropant-se a ells en el que va semblar un segon. Va caure sobre en Kale i el va enderrocar fent que deixés anar els blàsters. Una de les cames peludes del wookiee va impactar contra en Trig, que va fer alguna cosa com «uff!» I va notar que tot l'aire abandonava el seu cos com si l’haguessin aspirat. Ell també va caure a terra, amb la mà davant de la cara, i es va adonar que havia deixat anar el blàster, que d'alguna manera havia anat a parar a mans de l'home.

El wookiee els hi apuntava amb els rifles, i en Trig va sentir que la seva última esperança desapareixia com l'aigua bruta d'una banyera. Com havien pogut imaginar que podrien detenir un parell de criminals professionals sense res a perdre?

L'home, mentrestant, avançava cap a la càpsula de llançament.

-Bé, nois, ens encantaria portar-vos amb nosaltres, però com bé heu dit, l'espai escasseja, així que...

-No ho aconseguireu -va dir una veu.

En Trig va mirar al seu voltant i va veure una dona. Li va portar un moment adonar-se que era la doctora Cody, l'oficial metge del Purga. No l'havia vist des del dia de la mort del seu pare, però ara la seva preciosa cara, que normalment somreia divertida per una cosa o una altra, tenia un aspecte macilent i estranyament mancat de vida. Era com si hagués envellit vint anys des de l'última vegada que l'havia vist. Fins i tot li havia canviat la veu. No tenia aquell punt d'ironia relaxada i simpàtica que li havia sentit altres vegades, aquell to de «treballo en una barcassa presó imperial, pot haver alguna cosa pitjor?». Però ara la seva veu sonava cansada i resignada.

- Què vols dir? -Va preguntar en Han.

- Endavant -va dir la doctora Cody amb la mateixa veu estranyament inert i indiferent -, intenta entrar.

L'home va tirar de l'escotilla de la càpsula de salvament, però no es va obrir.

- Què? Està tancada? Com ho sabies?

La Zahara va assenyalar el llum vermell que hi havia al costat del senyal de sistema de seguretat activat de l'escotilla de la càpsula. En Trig tampoc l'havia vist fins llavors.

-Està bloquejada.

- I com entrem?

-Hi ha un sistema manual en el lloc de comandament. - La doctora Cody es va tornar cap al wookiee -. I prou de blàsters, d'acord? No se m'acut cap raó per la qual hàgiu de témer a un parell d'estafadors adolescents.

- Ei, ells ens van apuntar amb això -va protestar en Han, i el wookiee va rugir donant-li la raó, encara que tots dos van baixar les armes.

- El lloc de comandament està just a sobre -va dir la doctora Cody -. Pujaré per veure si puc desbloquejar la càpsula.

- Chewie i jo anirem amb tu per fer una ullada als propulsors. –En Han va mirar a Kale i a Trig -. Ens acompanyeu, nois?

- Ens quedarem aquí -va dir en Kale -; ja saps, per vigilar.

En Han va arronsar les espatlles.

- Tu mateix.

- Què...? -En Trig va mirar al seu germà gran amb inseguretat, però va notar que en Kale li estrenyia el braç suaument encara que amb fermesa.

- Agafa’l. - La doctora Cody li va donar un comunicador a Trig -. Trucaré quan l’activi perquè pugueu comprovar l'interior abans que tornem.

- Deixeu-nos els blàsters -va dir en Kale.

- Sí, és clar -va grunyir en Han.

- Vinga -va dir la Zahara -, us en sobra un.

En Han mirà a Chewie amb expectació.

- Què? No vaig a donar-li la meva pistola. -Però el wookiee li va aguantar la mirada -. Genial -va murmurar en Han retornant l'arma a Kale -. Té, xaval. Intenta no disparar-te en un peu.

En Kale la va agafar i va assentir, i en Han, Chewbacca i la doctora Cody es van posar en marxa.

- Doctora Cody? -Va dir en Trig.

Es va aturar i va mirar cap enrere.

- Queda algú a part de nosaltres?

- No crec -va respondre, i per la seva expressió en Trig va intuir que havia anticipat una pregunta diferent. Fins que van marxar no es va adonar de quin era la que havia d’haver-li fet.

«Què ha passat amb tots els cadàvers?»

 Següent