Tons de gris (I)

Tons de gris


Charlene Newcomb 

I

Dos salts. Tres hores de trànsit. Quatre solitàries hores flotant enmig del no-res. Les holonovel·les sobre la vida d'agents secrets van portar una espurna de diversió als ulls blaus de l’Àlex Wínger. Les incursions ràpides dins i fora del territori enemic no eren la norma. A vegades era això: Seure. Esperar. Observar.

El seu company d'ala es trobava a tres mil quilòmetres de distància de la banda de babord de la seva ala-X. Amb una mica de sort, estarien prou separats perquè almenys un d'ells sobrevisqués si una armada Imperial saltava enmig de la seva posició. Sens dubte, la pista que Intel havia rebut sobre naus imperials creuant aquest sector de l'espai havia de donar resultat. En quinze dies de patrulla no havien obtingut cap rastre, i ningú a l’Esquadró Blau els hi havia vist el pèl.

Gaudeix d'aquesta tranquil·litat. No durarà. Mai ho fa.

L’Àlex va tancar els ulls...

- Mai seràs una Jedi. No ets forta.

- No em coneixes! -va cridar l’Àlex, amb els ulls cremant de llàgrimes. Va mirar la negra figura encaputxada que s'alçava sobre ella. El seu sabre làser va brunzir amenaçadorament a centímetres de la seva cara. Va sentir que la seva sang bullia i les venes esclataven. El dolor va sacsejar el seu cos -. No! -va cridar.

L’Àlex va respirar profundament i després va explorar l'espai buit per enèsima vegada. Els seus sensors també estaven deserts, a excepció de Blau Quatre. Els seus companys de l'Esquadró havien fet broma dient que ella havia d'haver iniciat aquesta línia de treball quan encara anava en bolquers. Als 24 anys, tenia tanta experiència de camp com els agents que eren 10 anys més grans que ella, perfeccionada amb la resistència a Garos IV. No estaven segurs de per què havia optat per quedar-se amb ells quan clarament tenia talent per utilitzar la Força. Havien vist la cicatriu de sabre de llum, però mai havien fet preguntes. Amb un Jedi renegat corrent per aquí fent volar planetes, probablement no era un tema de conversa prudent. Però l’Àlex va apartar aquest pensament per ara. Kyp Durron podria estar encara sense polir, però acabaria bé. Un Mestre Jedi respectat en el futur. Podia sentir-ho. Desitjava sentir més confiança en el seu propi futur.

No ets prou forta.

L’Àlex va fer una ganyota quan el dolor va recórrer el seu braç. Alguns podrien considerar la cicatriu de sabre de llum com una insígnia d'honor. Per a l’Àlex, era un recordatori permanent del seu fracàs.

Va tocar els seus instruments amb impaciència, reajustant els seus sensors. L'alarma va sonar, i la unitat R2 de la seva ala-X va començar a emetre un agut grinyol.

-Tres, dues marques apropant-se per la teva banda d'estribord -va exclamar Blau Quatre -. No hi ha res més en el sensor.

- Espera, Quatre.

- On són els seus amics, Tres?

-Encara res.

- Posa't en marxa, Tres. T'han vist.

- És hora de demostrar per què ens van contractar, Quatre!

- Ja estic anant cap a tu. El de la dreta és meu.

L’Àlex va apuntar el morro cap al TIE i va obrir foc. Aquest li va tornar el foc, i després va fer un picat i va zigzaguejar pel buit. L’Àlex va sortir disparada darrere seu. Va centrar al caça en les seves mires i els seus canons làser quàdruples van esquinçar els seus motors, creant una bola de foc que va il·luminar el negre espai.

- Estic captant més ulls, Quatre -va informar l’Àlex mentre girava cap al seu company d'ala, que estava maniobrant per abatre la segona nau.

- Estic darrere! -va cridar Quatre -. Apuntant... només un segon... - Va tocar el mecanisme de tret. Ràfegues de làser van sortir disparades de l'ala-X i un altre TIE es va unir a les files dels que van marxar per sempre -. Yuju!

- Tenim la nau nodrissa en el rang del sensor, Quatre -va exclamar l’Àlex -. Hora d'abandonar aquest espectacle.

- Ens veiem en el punt de trobada -va respondre Blau Quatre-. Compte amb aquest ull que s'acosta.

- El tinc. - L’Àlex es va llançar cap al caça enemic i va obrir foc mentre el seu company d'ala deixava escapar una maledicció.

- Gran Sith! -va cridar -. Darrere de tu!

Foc de canó làser es va estendre a través de la foscor. L'ala-X de l’Àlex es va sacsejar violentament, colpejat per un fort impacte en la banda d'estribord. Un moment després, el TIE darrere d'ella va esclatar en una bola de foc, atrapat pels làsers de Quatre.

L’Àlex va lluitar per mantenir el control del seu caça. L'Ala-X va donar voltes, girant sense control. El Destructor Estel·lar Imperial planava directament en el seu camí, eclipsant la seva visió de les estrelles. Milers de llums feien pampallugues al llarg del seu immens casc gris. L’Àlex podia sentir les crides desesperades del seu company d'ala mentre lluitava per orientar-se.

-Blau Tres, em reps?

- Estic bé, Chaz -va dir l’Àlex pel comunicador, vagament conscient de la sang que gotejava pel seu front -. D'on va venir aquest? -va preguntar mentre veia dos caces TIE que sorgien de la superfície de la gran nau per dirigir-se directament cap a la seva posició.

- Belluguem-nos, Àlex!

L’Àlex va escanejar els seus instruments.

- He perdut l’hipermotor, Chaz. Ja coneixes el procediment. Vés. - Va apuntar a un dels TIE que s'acostaven, va tocar suaument el mecanisme de tret dels seus canons làser quàdruples vinculats, i va observar com el caça imperial esclatava en flames. El segon TIE va girar per acostar-se per darrere d'ella. D'alguna manera, sabia que el pilot imperial havia col·locat la seva ala-X en el seu punt de mira.

- A dalt, Tres! A dalt! -Va cridar en Chaz.

Una altra explosió va banyar l'ala-X de l’Àlex en llum, i un dels seus motors d'estribord va esclatar en flames. Quan el caça va començar a desplomar-se cap a la superfície de la nau imperial, l’Àlex es va estavellar amb força contra els seus arnesos. Hi va haver una segona espurna de llum encegadora. I just abans que la foscor s'apoderés d'ella, l’Àlex podria haver jurat que havia sentit que algú l'aconseguia a través de la Força.

Següent