CAPÍTOL 21
DESPERTAR
En Han i en
Chewie van seguir a la Zahara pel passadís sense dir res. Al Han no li feia cap
gràcia que la Zahara els mirés contínuament de dalt a baix. Era molt guapa, ho
reconeixia, però la por no li anava gens bé. I ocultava alguna cosa. En la seva
experiència, les dones i els secrets es barrejaven per donar lloc a alguna cosa
d'una volatilitat només lleugerament inferior a la d'un reactor de fusió
inestable.
- Està
molt lluny? -Va preguntar.
No va
respondre i ni tan sols el va mirar; només va aixecar la mà per donar-li a
entendre que callés, que s'aturessin, o potser totes dues coses. En Han va
tornar cap a Chewie preguntant-se quant de temps se suposava que anaven a
seguir amb allò.
Ja
portaven molt temps tancats -mesos, suposava- des que els soldats imperials
havien abordat el Falcó Mil·lenari
per confiscar la nau i la seva càrrega. Una llançadora els havia transportat
fins a la barcassa: un altre parell de contrabandistes anònims que no podien
importar menys a la galàxia.
I allò
hauria acabat allà si en Han no s'hagués impacientat i no hagués intentat
escapar una setmana abans durant una revolta al menjador perfectament
coreografiada. Hi havia colpejat a un guàrdia de la presó, Chewie havia llançat
a un soldat imperial sobre una taula i el següent que recordava era que tot era
fosc.
Molt fosc.
S'havia
passat la major part del temps en el forat especulant amb el que passaria
després, si algú aniria a rescatar-los. Els contrabandistes eren gent de pocs
amics i estava clar que els que podrien donar la cara per tipus com en Han no
existien. Per primera vegada havia començat a preguntar-se si Chewie i ell
estaven destinats a passar el que els hi quedés de vida a les estretes i
fosques masmorres d'una presó.
Enfront
d'ell, la doctora es va parar una altra vegada, es va girar i va mirar a través
d'una porta oberta. Encara que mai havia estat allà dalt, en Han va suposar que
seria la infermeria. Va entrar amb ella, va recórrer l'interior amb la mirada i
després va tornar la vista a la doctora. Per l'expressió de la cara de la
Zahara, en Han es va adonar que les coses no eren com les havia deixat.
Tots els
llits estaven buits.
Tot
l'equip mèdic, els monitors i les bombes de medicació seguien actius,
parpellejant per a si mateixos, però els degotadors, els tubs i els cables
penjaven, i alguns gotejaven i formaven bassals de medicaments líquids de la
mida de petits llacs. Els llençols i les mantes estaven revoltades sobre els
llits, tacades de suor i sang, o tirades per terra. En Han es va adonar que
aquell silenci li garrotava les espatlles i que la seva mà dreta se sentia
especialment buida sense el blàster que solia empunyar.
- No cap
ni una agulla -va ironitzar.
La Zahara
va negar amb el cap.
- Estava
plena quan vaig marxar.
-No
t'ofenguis, doctora, però potser la malaltia també t'estigui afectant a tu.
- No ho
entens -va replicar -. Estaven tots morts. Eren vint o trenta, entre guàrdies i
presos i els que estaven per terra. No els hauria deixat aquí si encara hagués
pogut fer alguna cosa per ajudar-los.
- On és
el droide?
- No ho
sé. - Va aixecar la veu -: Escombraries?
El 2-1B
no va contestar. En Han i en Chewie la flanquejar i van observar les files de
llits buits. Chewie va grunyir i en Han murmurà:
- Sí, jo
també -Va trepitjar una bata d'hospital plena de sang que semblava trencada per
la meitat i va mirar a la Zahara -. Suposem que tens raó i que no queda ningú
amb vida. Com sortirem d'aquí?
-Hi ha un
destructor estel·lar.
En Han
estava convençut que havia sentit malament.
- Com
dius?
-El tenim
a sobre. Segons sembla està abandonat. La barcassa es va acoblar a ell per a buscar
peces per reparar els propulsors i a partir d'aquí tot va començar a anar
malament. Ni tan sols sé si van aconseguir arreglar els motors abans que morís
l'equip de manteniment. Si no...
- Llavors,
aquesta malaltia contagiosa procedeix del destructor?
Va
assentir.
- Doncs
serà millor que no ens acostem a ell.
La Zahara
no li va contestar. S'havia ajupit per examinar una estranya taca de sang de
sota d'un dels llits. Ajupint-se va tocar alguna cosa –En Han no sabia què era
- i el va treure a la llum lentament.
- Què és
això? -Va preguntar en Han, i de sobte es va adonar.
La mà era
humana, l'havien arrencat de soca-rel, els ossos de l'avantbraç estaven
trencats i semblava que els haguessin tallat amb un objecte rom. Li faltaven
dos dits, arrencats també pels artells. La Zahara la va observar sense mostrar
cap emoció concreta.
-Era d'un
guàrdia -va dir la Zahara.
- Com ho
saps?
Va
assenyalar un segell que portava en un dit, «ACADÈMIA OCI». La va deixar anar i
va caure a terra amb un soroll sord.
A la seva
esquena, a l'altre costat d'aquella fila, en Han va sentir el rugit d’en
Chewbacca.
- Doctora?
-Va dir en Han -. Crec que hem trobat al teu droide.
***
La Zahara
va dirigir la vista cap on estava el wookiee, i quan ho va fer es va adonar que
una lúgubre i petita part de si mateixa havia esperat aquest desenllaç des del
moment en què havia baixat a la zona d'aïllament i no havia trobat a
Escombraries allà.
El 2-1B
era a terra fet a trossos darrere dels últims llits. Els braços, les cames i el
cap havien estat desmuntats i aixafats sistemàticament. Li havien colpejat el
tors i el panell d'instrumentació parpellejava, lànguid i erràtic, sota la
cogulla. Encara intentava parlar i emetia sons incomprensibles a través del
vocalitzador.
- Doctora
Cody? -Va dir.
-
Escombraries, què ha passat?
- Ho
sento. Aquest model de prova escrit en la paret mussol. Era meravellós. Li
agradaria tornar a provar-ho?
-
Escombraries, escolta’m -va dir ajupint-se al costat d'ell -. Els pacients, els
cossos, on són?
- Escolta
-va intervenir en Han des del darrere -, serà millor que fotem el camp, no?
Aquest lloc...
- Shh...
-va xiuxiuejar la Zahara sense mirar-lo i centrant la seva atenció en el droide
-. Els cadàvers, Escombraries -li va urgir -, se'ls ha emportat algú?
- Ho
sento. Ja no queda. No camina sense tres i dos llocs. Ho sento. S'ha fet el que
s'ha pogut. - El 2-1B va petar i a l'interior dels seus processadors inferiors
va saltar una espurna i es va deixar anar una peça -. Hem de guardar el sagrat
jurament de... - va callar, li va donar una mena de singlot i va semblar
recordar el sentit del que li havien preguntat -. Una cosa sorprenent. Un
miracle, en realitat. Meravellós. - I llavors va brillar amb més intensitat i
va dir -: despertar! - Es va sentir un últim espetec intern encara que aquest
va sonar més discordant, trencat, i quan va tornar a parlar la seva veu sonava
densa i lenta -. Només... menjaven.
- Què?
Els
components del tors del droide van parpellejar de nou, però no va dir res més.
- Eh -va
dir la Zahara girant-se cap a Han i Chewbacca -, algú de vosaltres sap alguna
cosa de droides?
Però en Han
i en Chewie havien desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada