Guia del Comprador de Naus estel•lars alternatives

Guia del Comprador de Naus estel·lars alternatives

 

Stephen Luminati

- Bip! Tuit tuit! Gra-Bup. Bidi-bidi-bidi zu-bip.

- Per l'amor del Faedor, deixa de xerrar! Ell no entén la teva caòtica xerrameca.

- Bua-zup!

-I no comencis tampoc a ficar-te amb mi. La raó de què suporti les teves bajanades escapa a la meva comprensió.

- Bup!

-Oh... Apaga’t! Ah, no, senyor. Ho sento terriblement, senyor. Com podeu veure, en realitat només estava parlant amb la meva contrapart, aquí present, quan els meus sensors van ser incapaços de detectar la seva arribada.

- (Bip hip hip hip hip...)

- Sóc incapaç de comprendre l'humor d'aquest R2! Ehhh. Senyor, permeteu-me presentar-me. Sóc C-D20, relacions cibernètiques humanes. I aquest...

Clonc.

- Biiiiiip!

- ... És la meva contrapart, R2-RD, droide astromecànic d'especificacions de naus estel·lars. El capità Antilles ens ha esmentat que vostè necessita un altre vaixell de càrrega per a la seva següent missió, i ens ha assignat per a ajudar-lo. Posem a la seva disposició les nostres capacitats. Les quals, si em permet dir-ho, són força extenses. Domino més de sis milions de formes de llenguatge de programació, incloent ordinadors d’astrogació, intel·ligències de diagnòstic, i...

- Buap!

-Sí, ara anava a dir-ho, R2. Ho lamento terriblement, senyor, però Artilleria i Subministraments sembla haver-se quedat sense vaixells de càrrega lleugers YT-1300.

»Sí, senyor, ja sé que és el vaixell de càrrega lleuger més popular. Sí, senyor, ja sé que és infinitament modificable. Senyor... Senyor!

»Tranquil, senyor, hi ha molts altres vaixells de càrrega entre els quals escollir. Estic bastant segur que trobareu un del seu grat. Aquests enginyers de naus espacials són força enginyosos, ja sap. Anem, R2... R2?

-Bup.

- R2-RD! Deixa de reprogramar a aquest pobre droide d'energia! Vine aquí i connecta't amb les bases de dades de naus estel·lars.

- Ba-zuip?

- Les que el comandant Dauntarist acaba de mostrar-nos, petit ximple defectuós! La raó per la qual som aquí baix en aquest hangar, per començar!

-Buuup. Bip-Bup.

-Això està millor. Aquí està. Miri, aquí hi ha un que és similar al seu YT-1300 en gairebé tots els aspectes. El vaixell de càrrega mitjà HT-2200, de la Corporació d'Enginyeria corelliana...

 

- Buwuiipp? Buwuiipp?

-No, R2. M'atreveixo a dir que ell tampoc sembla molt complagut. Hi ha alguna cosa que no li agradi d'aquest model, senyor?

»Sí, senyor. Oh, ja veig. Sí, naturalment. Jo... Sí, senyor. R2? Podries trobar a la teva base de dades alguna cosa que no sigui un... "Objectiu de pirateria garantit"?

- Bueeeep?

- Com se suposa que he de saber què significa això?

-Zuip dip bip-ip.

- Ja sé que jo sóc el droide intèrpret, error defectuós! Tan sols accedeix a aquesta singularitat que anomenes memòria i mostra una altra nau!

-Ah, si l'he entès bé, senyor, troba aquesta opció més acceptable que el vaixell de càrrega mitjà. Permeteu-me mostrar un model similar del mateix fabricant. R2?

 

-Em complau que la nostra última selecció mereixi la seva aprovació, senyor. El nostre inventari mostra que el Mort Vorpalina, 1 Qüestor Starfeld ZH-25, es troba en els nostres hangars de naus i està llest per al seu...

- Bup tiru-tiru ga-buip!

-Oh, estic segur que ja han arreglat això, R2. No reparar la càmera de col·lisió suposaria una imprudent... Senyor? Per què m'està mirant d'aquesta manera?

- Be buip! Bup tabuip dip!

- El capità Antilles va dir que aquesta era l'última opció! Va dir específicament que no volia que assignéssim cap altra nau amb una arma il·legal instal·lada! (Especialment a un altre... què va ser el que va dir? ... "Pilot desbocat amant de la velocitat")

-Kazuip dup Fip.

- No m'importa en absolut si serà divertit o no! Estic segur que el senyor no està interessat en aquesta mena de coet per a rufians. Jo... Senyor? Ah, ja veig. Sí, senyor. No, senyor. Per descomptat que li donaré més detalls, senyor. (Veus el que has fet, R2? Ara insisteix a veure’l.)

-Dip bip.

-Molt bé, però crec que anem a lamentar-ho. Permeteu-me mostrar-li l’Arakyd Hèlix classe Interceptor.

El que no saps...

La Debret es va quedar mirant al barabel de mandíbula pètria, una torre de dos metres d'alt de múscul i os, sense cap espurna d'emocions. No era d'estranyar que fossin uns criats tan excepcionals.

-Esperava trobar-me amb Jarafok -li va dir.

El barabel podia haver estat perfectament una estàtua. El seu rifle blàster, creuat contra el seu tors, ni tan sols es movia amb el seu pit quan respirava. El silenci mortal entre els dos només era trencat pels convertidors de potència proveint al Dama Estel·lar.

Es va allunyar un pas del seu fiable Cercador Starfeld Z-10.

-Espero saber el que vaig a transportar -va exigir amb els braços en gerres.

El pinxo d’en Jarafok ni es va moure.

Una profunda veu va ressonar des de l'altre costat de la badia d'aterratge.

-Ell té les seves ordres, correu Nightmoon. Igual que vostè.

Mai li havien agradat els Quarren, i especialment aquest Quarren especialment. Nopan era tan atractiu com un llimac marí, i igual de digne de confiança. Conforme es lliscava per la badia d'atracada, va continuar agitant la multitud de tentacles de la seva boca mentre parlava.

-I faria molt bé si les seguís -va dir amb aire rotund. Darrere d'ell, la Debret va advertir que un mòdul de càrrega compatible amb els models Starfeld estava sent traslladat amb repulsors, sens dubte des dels magatzems privats d’en Jarafok. Va caminar lentament cap a la càpsula mentre l’alçaven a la seva posició. Amb un sobresalt, va advertir sorpresa que el mòdul no tenia connexions de suport vital estàndard. En Zyom, ni tan sols va poder veure una anella per a la resclosa.

- Un compartiment de càrrega segellat? -Va preguntar la Debret. Va mirar amb incredulitat la càpsula mentre reconeixia el revestiment d'aliatge de nutori per burlar els sensors. Aquesta cosa té una pell més gruixuda que la meva nau, va pensar.

Encara que no pertanyia a una espècie telepàtica, en Nopan va endevinar els seus pensaments. Va sentir com la seva grotesca presència es va acostar.

-En Jarafok vol assegurar-se que els seus interessos queden en secret, fins i tot per a vostè.

La Debret sabia que aquestes tres últimes paraules eren una amenaça. L'única manera que tindria durant el vol per determinar quina era la seva càrrega, era obrir-se pas amb un bufador, i aquesta intrusió seria fàcilment detectada a la seva destinació. Encara que era un intent desesperat, va decidir provar un acostament més diplomàtic i va forçar un mig somriure.

- Què? En Jarafok ja no confia en mi?

-La confiança d’en Jarafok no és un terme al seu contracte amb vostè, correu Nightmoon.

L'intens xiuxiueig dels soldadors termals van anunciar que la instal·lació de l'enigmàtica càrrega estava completa.

Els tentacles bucals d’en Nopan es van agitar en una grotesca imitació d'un somriure sarcàstic.

-I, en aquest cas, el que pugui arribar a saber certament li farà mal.

Caixa de Kizbon

Reposant les seves botes fosques en el panell de control de tret, en Larken va donar un cop d'ull als sensors.

-Aquí ve el nostre noi.

Un petit centelleig de llum va avisar de l'arribada d'una nau estel·lar des de l’hiperespai. L'objectiu, si sabia que estava classificat com a tal, va canviar suaument el seu curs cap a l'Estació Espacial Darknon.

A la cabina del Pillatge, en Larken es va gratar la barbeta sense afaitar. Més fàcil que coure mon cals, va pensar. Va comprovar l'estat de les altres dues naus pirates. El Benefici i el Confia en Mi estaven a uns 20.000 quilòmetres per davant d'ell, però encara seguien protegits per la tempesta magnètica que els feia invisibles als sensors. El treball d’en Larken consistia a assegurar-se que la seva presa no tornava sobre els seus passos en un intent d'escapar, encara que secretament desitjava que el pilot tractés de fer just això. En Larken anhelava desesperadament vessar personalment una mica de sang. Va fer un gest amb el polze cap amunt cap al pou artiller. Darrere de la coberta polaritzada de la torreta, un cos corpulent es va agitar rient mentre li tornava la salutació.

Va retornar la seva atenció a la seva nova sòcia asseguda al seu costat.

-Gràcies per la delació, Sahr. No podríem haver preparat això sense tu.

L’esvelta figura, vestida amb brusa blanca i pantalons negres, es va esvalotar el cabell ros rere la cadira del copilot. Va somriure plaentment.

-Vau oferir un preu que no podia rebutjar.

Un flaix en els seus ulls va trair una segona intenció, però en Larken no la va apreciar.

El feble cercle a la pantalla del sensor que era el Caixa de Kizbon es movia plàcidament cap a Darknon. Només estaria fora de l'abast dels sensors de l'estació durant 10 minuts, però en Larken gaudia aguaitant l'ingenu incaut durant tot el temps que fos possible. D'acord amb el pla de batalla previst, el Confia en Mi va emetre un ràpid pols binari. El Caixa de Kizbon estava ara en el seu millor punt d'intercepció.

- Temps de collita! -Va anunciar en Larken a les altres naus mentre encenia els seus motors. A través del parabrisa, va observar com florien les flamarades dels impulsors de les altres dues naus. Mentre el Pillatge assegurava el sector d'escapament, en Larken va transmetre instruccions als seus co-conspiradors.

-Recordeu, el nostre objectiu té una banyera passada de moda i poc equipada amb càpsules de càrrega externa. Sou lliures de fer volar pels aires la secció de la cabina, però deixeu la popa lliure per al saqueig.

La persecució havia començat. Tot i que el Pillatge encara estava a 60 segons de l'enfrontament, en Larken va notar com se li accelerava el pols per l'emoció de la caça. Llepant-se els llavis, va examinar la Sahr, gaudint del seu triomf.

- L’estimaves?

La Sahr va arronsar les espatlles mentre les naus de davant s'apropaven a distància de tir, amb les urpes esteses i disposades a matar.

Llavors el Confia en Mi va esclatar en una explosió de brillant foc protònic.

En Druug va cridar de pànic pel comunicador.

- Bak! És un... Dispara, estúpid! Aquest maleït crotok té un...

Aquesta vegada en Larken va veure els brillants raigs de llum verda sorgint del seu "indefens" objectiu, seguits d'una estrella fugaç vermella. En Larken sabia que aquest últim projectil era un torpede protònic. En Druug no va arribar a acabar la seva frase.

L’Arakyd Hèlix va virar amb destresa allunyant-se del nucli ardent del Benefici, i es va llançar a tota velocitat cap al Pillatge. La Sahr va agafar la palanca de control de tret amb la cara desencaixada. Els escuts de l’Hèlix van absorbir els seus trets perfectament alineats. En Larken va tractar d'allunyar amb el Pillatge, esperant deixar enrere la tempesta magnètica a temps per saltar. Però el Caixa de Kizbon ja estava gairebé a mida natural a la pantalla de sensors de la nau.

El seu altaveu de comunicacions va crepitar.

-M'alegro de tornar a veure't, Larken. Sahr.

Per primera i última vegada a la vida, en Larken va saber el que se sentia estant a l'altre extrem del canó d'un làser.