CAPÍTOL 25
LLUMS MORTES
-Els
propulsors estan fets pols -va dir en Han mentre sortia de darrera d'un panell
del sòl situat al centre del lloc de comandament, netejant-se les mans de la
pols i el greix del reactor -. Fos el que fos el que intentaven fer els
enginyers allà baix, no van arribar molt lluny. Amb aquest munt de ferralla no
anirem enlloc.
- He
obert la càpsula de salvament -el va posar al corrent la Zahara -. Els codis de
llançament són...
- Doctora
Cody? -Va ressonar la veu de la Tisa -. Rebut noves lectures de formes de vida
en els sensors.
- Noves
lectures? –En Han mirà la Zahara arrufant les celles -. Creia que havies dit
que estaven tots morts.
- I ho
estan. - La Zahara va mirar el panell electrònic -. Tisa, mostra totes les
lectures positives.
-Sí,
doctora.
Enfront
d'ells va començar a centellejar una sèrie de línies fines per traçar un cop
més un plànol de la barcassa en miniatura.
- Però
què...? -Va dir en Han.
El traçat
tridimensional dels nivells de la nau, prèviament una elegant intersecció de
línies i espais nets i digitalitzats, estava ara ple de puntets de llum
vermells com la sang. Es movien junts, formant grups i avançant com eixams des
dels mòduls de detenció més baixos cap a la zona administrativa. En l'holograma,
almenys, semblaven moure’s a una velocitat desproporcionada, més pròpia dels
insectes.
- Espera
un segon -va dir en Han-. Què són aquestes coses?
La Zahara
va negar amb el cap estupefacta.
- Formes
de vida.
-Gràcies,
doctora -va replicar amb sorna -. Pot ser més específica o se suposa que hem
d'omplir els buits?
La Zahara
va observar els grups de llums diminutes. Cadascuna d'elles era un organisme
independent. Es movien més ràpid del que un pogués imaginar, pujaven pel forat
de les escales, pels conductes de ventilació i pels de manteniment.
-És
impossible. Abans no hi eren. Tisa, per què no les vas detectar abans?
- Abans
no hi havia lectures positives, doctora Cody.
- D'on
han sortit?
Mentre
observava, van començar a aparèixer més llums vermelles en els nivells
inferiors. Semblaven sorgir del no-res de manera espontània. Va recordar el que
havia dit Escombraries sobre el comportament molecular del virus, que es
reproduïa i emmascarava la seva letalitat fins que arribava a un punt en què
l'hoste ja no el podia combatre. «Autoinducció» l'havia anomenat. Tot d'una es
va sentir com si dues barres de ferro l’immobilitzessin, una bloquejant-li la
gola i una altra estrenyent-li el pit, congelant-li l'alè.
- Quantes
vies de sortida tenim? -Va preguntar en Han, i la Zahara es va adonar que
l'estava sacsejant -. Ei, doctora, t'estic parlant.
- Només...-
Va assenyalar la porta i el buit de l'escala per la qual havien pujat des del
nivell administratiu -. Només la que hem fet servir per venir fins aquí.
- Hi ha
més càpsules de salvament?
- Només
la que hem vist.
La Zahara
va estirar una mà i va assenyalar el nivell inferior, en l'ala administrativa
oest, que ja estava colonitzada per les llums vermelles. Era l'últim lloc en el
qual havia vist a Trig i a Kale. No volia imaginar on estarien ara.
El
diagrama de la barcassa va mostrar una àmplia escala que conduïa al pont des
del mòdul administratiu. I ara els llums vermells, «llums morts», balbucejava
la ment de la Zahara frenèticament, es movien en aquesta direcció.
-
Fantàstic -va murmurar en Han alhora que aixecava el blàster i es tornava cap a
la porta -. Sembla que haurem d’obrir-nos pas disparant. Un altre cop.
En Chewbacca
va rugir, va assentir amb el seu gran cap i va brandar el rifle amb una mirada
que reflectia la seva inquietud respecte a les seves possibilitats.
- Espera
-va dir la Zahara assenyalant la torre que sobresortia a la part superior de
l'holograma -. A uns vint metres a la nostra esquena, a l'altra punta de la
coberta de vol, hi ha un pou d'acoblament que condueix directament a dalt.
- Què? Al
destructor estel·lar? –En Han la va mirar incrèdul.
- És la
nostra única possibilitat.
- Sí, bé,
en el meu món hi ha una dita: «Sortir del cau del nexu per caure en les seves
gargamelles».
- Siguin
el que siguin aquestes coses, n'hi ha a centenars. Quant creus que aguantaran
els carregadors?
Llavors
la Zahara els va sentir apropar-se.
Emetien
un crit eixordador i amenaçador carregat d'ira i fam i condensat en una paret
massissa de sons inhumans. La sang se li va glaçar a les venes. Pujaven des del
nivell administratiu amb pas ferm. La Zahara va mirar en la direcció que
portava al pou d'acoblament. Donant-se la volta per cridar al Han i Chewbacca,
que havien de sortir d'allà, va veure a Kale Longo entrant de cop a través de
la porta entreoberta portant el cos del seu germà en els braços.
- Correu!
-Va cridar en Kale, i ell mateix corria a tanta velocitat, d'una forma tan
frenètica, que semblava que els seus peus gairebé no toquessin el terra. Girava
el cap per mirar en totes direccions a la vegada i el terror feia que els seus
ulls semblen completament rodons. En Trig donava tombs als seus braços. La
Zahara va pensar que mai havia vist ningú tan aterrit.
- On és
l'altre blàster, xaval? -Va cridar en Han.
- Vaig
haver de deixar-lo per agafar al meu germà...
- Doncs
tanca la porta! -Va ordenar en Han, però en Kale ja estava lluny d'ella, al mig
el pont. En Han es va dirigir a tancar ell mateix la porta corredissa -. Chewie,
Dóna'm un cop de mà, vols?
El
wookiee es va acostar a ajudar al Han i tots dos van empènyer per tornar a
tancar el panell.
- Per
aquí! -Va cridar la Zahara, i va arrencar a córrer amb Kale pel pont en
direcció al pou d'acoblament. Els bancs de panells d'instruments no li
permetien veure res del que tenia davant, excepte una escotilla oberta.
«Més ens
val que estigui aquí -va pensar -. Si us plau, que sigui on diu la Tisa.»
Mirant
enrere, va veure al Han i Chewbacca apressant-se per assolir-los. Travessant
l'escotilla, la Zahara va veure l'entrada de torre d'acoblament enfront d'ells,
amb el turboascensor obert i preparat.
«Anem a
aconseguir-ho», va pensar.
I en
aquest moment la porta corredissa que acabaven de tancar en Han i en Chewbacca
es va obrir de sobte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada