CAPÍTOL 38
PONT
-Jo no sé
tu, amic, però jo esperava alguna cosa millor.
Era la
veu d’en Han Solo entrant per fi en el pont de comandament del destructor estel·lar.
S'havia ficat en embolics i havia vist moltes coses estranyes, però no tenia
cap dubte que si sobrevivia a allò mai li faltaria qui li pagués les copes.
La
passarel·la havia... Bé, de fet, havia estat gairebé més del que podia suportar.
Avançar sobre aquell espai obert sense res al que agafar-se i amb el centre de
gravetat donant voltes com un giroscopi desarticulat ja havia estat força
difícil.
No volia
mirar avall. No obstant això, quan les coses del fons del pou van començar a
disparar, no li va quedar altra opció.
Disparaven
a l'atzar, com si no tinguessin molta experiència amb els blàsters, però quan en
Han va veure quants eren, allò tampoc li va tranquil·litzar molt. Retornar els
trets només hauria servit per malgastar munició. Podrien ser milers, a aquella
distància era impossible dir-ho. Al Han li va passar pel cap que potser encara
s'estiguessin despertant, estimulats per la presència de carn fresca, i que per
això tenien mala punteria, encara que al final semblaven anar millorant. En més
d'una ocasió els trets li van passar tan a prop que va notar l'olor de l'ozó.
I si
perdia l'equilibri... si relliscava i queia sobre aquell mar de cossos
famolencs...
Amb
deliberat esforç, es va obligar a centrar-se en el present. Estaven en el pont
de comandament, davant d'una sèrie interminable de mòduls d'ordinadors a mitja
alçada i d'equips de navegació amb els quals es pilotava aquell miracle
quilomètric de la destrucció interestel·lar.
Estava
tan destrossat que resultava gairebé irreconeixible.
Les
pantalles estaven trencades, els bancs de circuits i els sofisticats sensors
rebentats, fets miques o arrencats; la majoria estaven aixafats com si els
hagués trepitjat una bota inimaginablement pesada. Cada pas que donaven
s'anunciava amb el cruiximent dels vidres trencats.
-Sembla
que per fi hem trobat a algú que odia l'Imperi més que nosaltres, eh? -Va dir en
Han negant amb el cap -. Ja has provat l'ordinador de navegació?
Chewie li
va bordar sense molestar-se a mirar-lo.
- D’acord,
només preguntava. No es pot culpar a ningú per somiar, oi? -Va sospirar i va
retirar la runa d'un seient d'una consola que semblava estar menys afectada -.
L'únic que funciona és el raig tractor, eh? Quina classe de xifrat és aquest? -Va
assenyalar un teclat i va prémer una sèrie de botons -. Els qui van dissenyar
això no és que fossin precisament genis. No pot ser molt difícil.
La
consola va fer un espurneig i els patrons cristal·lins van començar a
fusionar-se en la pantalla esquerdada donant lloc a línies de codis de
navegació.
- Ei, Chewie,
crec que aquí tinc alguna cosa...
Sota els
seus peus, com responent a la seva ordre, el destructor es va inclinar
lleugerament sobre el seu eix. En Han, que no havia pilotat en la seva vida res
remotament semblant a allò, va sentir que un humor fatalista niava en la seva
ment. Què dirien els alts comandaments imperials veient un contrabandista
d'estar per casa a qui li havien posat preu al seu cap al comandament d'un
destructor estel·lar?
- Veus?
Què t'havia dit? -Va prémer una altra sèrie de botons sense aixecar la vista -.
Ei, ja has pogut fer una ullada als sistemes de l’hiperimpulsor?
Tot es va
sacsejar i en Han es va asseure ràpidament, intentant esbrinar què havia fet i
com arreglar-ho. Semblava que el destructor s'escorava lleugerament i una de
les consoles havia començat a emetre un brunzit baix i constant. Les línies de
text reptaven pel monitor trencat.
- Chewie?
El
wookiee havia desaparegut. En Han es va aixecar i va mirar per tot el pont. Va
escoltar atentament, empunyant el blàster que havia trobat a l'altura del maluc.
Tot d'una, l'espai que l'envoltava li va semblar molt ampli i absolutament
silenciós, a excepció del feble clic de les dades que emergien a la pantalla.
Els seus ulls van tornar a mirar-los amb impaciència creixent. L'encriptació
que havia bloquejat el raig tractor seguia activa. Esperava una contrasenya.
Llavors,
des d'una de les estances adjacents, ho va sentir...: un feble rugit.
-
Chewbacca?
Amb el
dit al gallet, es va moure sigil·losament pel pont seguint el so i es va trobar
mirant a l'interior d'una càmera secundària en què no hi havia reparat fins al
moment. Estava coberta de sòl a sostre amb sistemes de reforç, uns panells de
llums palpitants. El destructor va tornar a escorar-se, no gaire, però prou com
perquè en Han percebés perfectament un canvi en l'eix d'equilibri, i es va
preguntar si hi hauria desestabilitzat els sistemes de procés. L'últim que
necessitaven era que la nau bolqués enmig del no-res.
Mirà a
l'interior de la càmera secundària.
- Chewie?
Què està passant aquí?
En Chewbacca
estava ajupit a la semifoscor mirant alguna cosa. Quan es va aixecar, va veure
que subjectava un cos petit i pelut... En Han es va adonar que era un altre
wookiee i que era molt jove. Portava un uniforme de pres tot estripat.
- Com
s'ha ficat aquí?
El jove
wookiee va emetre un suau gemec. En Chewbacca el va mirar i després va tornar a
mirar al Han.
-
Fantàstic. –En Han va sospirar -. Vols rescatar algú més mentre estem aquí?
Chewie va
deixar escapar un grunyit d'advertència.
- D’acord,
d’acord, emporta-te’l -va murmurar en Han -. Salves a un i quan te n'adones
tothom es puja al carro.
En Chewbacca
va treure al petit wookiee d'allà i en Han va poder veure-li la cara. Tenia els
ulls vermells i entelats; la gola estava tan inflada que semblava tenir
problemes per respirar. La llengua se li sortia de la boca.
- On és
la resta de la teva família?
El
wookiee va tornar a gemegar i en Han va veure que assenyalava alguna cosa: una
porta a l'altra banda del pont de comandament.
- Estan
aquí? I què fan? S'amaguen?
Chewbacca
el va portar fins allà i el va subjectar amb un braç per obrir la porta amb
l'altra mà. En fer-ho, el destructor va tornar a escorar-se. En Han va veure un
fil de sang que sortia de sota de la porta i creuava el sòl de duracer cap a
ells.
- Espera
-va dir en Han, i va mirar cap avall, on el fil s'havia convertit en alguna
cosa més gran -. Què és això?
En Chewbacca
va emetre un grunyit sorneguer i va tornar a mirar a la cria de wookiee, que
s'havia incorporat amb una sobtada explosió d'energia per prémer el botó que
obria la porta.
Allà hi
havia tres wookiees adults, vestits amb uniformes de presos, encorbats i
apinyats en una cantonada xipollejant en el que semblava un mar de sang. En Han
va veure que tenien els cabells de la cara empastifat de trossos de carn i que
bufaven, es fregaven les mans i respiraven amb dificultat mentre trossejaven un
munt de restes humanes que jeien al seu voltant. Els cadàvers que estaven
devorant semblaven vestir uniformes de la Guàrdia Imperial.
En Han
agafà aire.
- Però
què...?
Tot
d'una, tots els van mirar alhora.
Va
succeir en un instant. Una taca de pèl ensangonat i calenta, un embolic de
músculs, es va abalançar sobre ell tan ràpid que els seus ulls no van tenir ni
temps de processar-lo. Els reflexos d'en Han van reaccionar per ell i va obrir
foc contra qui tenia més a prop. El tret va esquinçar el pit del wookiee, que
va caure a terra pesadament, va tossir i va intentar aixecar-se. El que anava
darrere d'ell va ensopegar, va caure de costat i va intentar posar-se dret
mentre el tercer el trepitjava. En Han li va disparar a la cara. Després va
obrir foc contra el que havia ensopegat, disparant fins que el va reduir a una
tremolosa muntanya de pèl.
Al seu
costat, Chewbacca semblava haver-se quedat gelat, com si la situació no fos amb
ell. Mentre en Han feia un pas enrere, va notar unes manetes esmolades enganxant-se-li
al coll, i quan va mirar va veure la boca de la cria que intentava mossegar-lo.
Va intentar desprendre’s d'ell, però aquella cosa se li
havia enganxat amb braços i cames i el seu cos frenètic i ardent es retorçava
com el d'una rata gegant.
Una
explosió ensordidora li va passar pel costat de la cara i el cap de la cria de
wookiee va volar pels aires. Quan es va desplomar, en Han va veure a Chewbacca
baixant el blàster.
-Gràcies
-va dir en Han -. Molt amable per part teva.
Chewie no
va dir res. Seguia mirant el cos que jeia a terra.
- Sortim
d'aquí, eh? Comprova l’hiperimpulsor.
Al final,
amb gran dificultat, Chewie es va girar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada