Eclipsi Jedi (I)

ECLIPSI JEDI

AGENTS DEL CAOS II


James Luceno 

CAPÍTOL 1

Clarejava a la capital de Gyndine, però això tot just era evident per a qui estigués a la superfície. Durant els breus moments en què el sol era visible, es veia com poc més que un disc blanquinós rere del fum que escopien els boscos i edificis en flames. Els sons de la batalla reverberaven eixordadors procedents dels turons circumdants, i un vent càlid i arrasador escombrava el paisatge. El dia estava sumit en una foscor crepuscular, esquinçada i esfilagarsada per fogonades de llum encegadora.

Aquesta llum artificial procedia de guerrers i màquines bèl·liques que recorrien l’abrasat sòl i solcaven el turmentat cel. Naus aliades i enemigues sobrevolaven aquesta bogeria, perseguint-se i disparant-se a través de plomissos núvols, afegint esclats sònics a l'estrident partitura del combat. A l'est de la castigada capital, descàrregues d'energia apunyalaven implacables la superfície des de dalt, obrint-se en ventall com raigs de profusa llum solar o concentrant-se en encegadores cortines que encenien l'horitzó amb el brillant vermell d'una congelada albada.

Míssils de pedra supercalenta, alliberats pels contingents enemics en el seu avanç, atacaven el que quedava de ciutat, foradant les torres encara dempeus i enderrocant les ja esbudellades pel foc. Trossos de ferrociment destrossat i plastiacer retorçat queien sobre carrers plens de cràters i carrerons encegats. Uns pocs civils corrien desesperats a la recerca de refugi, mentre uns altres, tenallats per la por, es refugiaven en els badallants forats ennegrits pel foc que una vegada van ser portals i botigues. En alguns barris, canons d'ions i bateries de turbolàser amb prou feines amb munició responien amb dards de llum blavosa a l'andanada de míssils. Però els míssils només aconseguien ser rebutjats en les rodalies de l'ambaixada de la Nova República, gràcies a un camp de contenció instal·lat precipitadament.

Una multitud de milers d'éssers de diferents espècies s'amuntegava perillosament prop del resplendent perímetre de l'escut, rere de la reixa atordidora, empenyent, buscant ser admesa a l'interior. Els droides deambulaven atordits a les vores de la multitud, clarament conscients del destí que els esperava si els invasors s'apoderaven de la ciutat.

Si la reixa atordidora hagués estat l'únic obstacle que s'interposava entre la multitud i un refugi segur, amb el pànic n’hauria hagut prou perquè aquesta entrés en els terrenys de l'ambaixada, però, a més del camp de força, el perímetre estava reforçat amb soldats de la Nova República ben armats. El paraigua d'energia de l'escut lluminós havia de desactivar-se perquè pogués creuar-se amb seguretat, però això només passava quan una nau d'evacuació s'enlairava rumb a un dels transports ancorats a l'espai local.

Els aspirants a ser evacuats de Gyndine, amb rostre cendrós i coberts amb teles per protegir-se de l’aire mefític, feien tot el possible per assegurar-se la supervivència. Suplicaven als soldats, oferien suborns, entabanaven i amenaçaven mentre envoltaven amb braços protectors les espatlles de nens terroritzats o s'aferraven amb força els marcits farcells de les seves possessions. Els soldats d'expressió fosca tenien ordre de guardar silenci i no oferien ni mirades de consol ni paraules d'ànim. Només els seus ulls contradeien la seva aparent falta de passió, mirant al seu voltant o clavant-se en l'única persona que podia respondre en aquestes peticions i demandes.

La Leia Organa Solo va captar una d'aquestes mirades, dirigida per un soldat humà apostat al costat del que ara feia de búnquer de comunicacions. La Leia portava la cara ensutjada i els llargs cabells recollits sota una gorra amb visera, pel que era improbable que algú de la multitud pogués reconèixer-la com l'heroïna de l'Aliança Rebel i l'antiga Cap d'Estat, però la granota de combat blau cel, en les mànigues portava l'emblema de SELCORE, el Comitè Electe del Senat d'Ajuda als Refugiats la identificava com l'única possibilitat d'escapatòria d'aquest món, com a proveïdora d'alliberament. En aquest moment no podia allunyar-se ni cinc metres de la reixa atordidora sense que nens plorant li allarguessin amb gest implorador collarets d'oració o missives escrites apressadament per éssers estimats de fora del planeta.

No s'atrevia a mirar ningú als ulls, no fos cas que algú llegís en ella l'esperança o l'angoixa que sentia en aquell moment. Es va submergir profundament en la Força per obtenir certa distància, però no podia evitar passejar sovint entre el búnquer i la vora de l'escut, per si sentia que havia aterrat una altra nau d'evacuació i estava a l'espera d'omplir-se.

Darrere d'ella anava sempre el fidel Olmahk, la ferocitat nativa li feia semblar més un aguaitador que un guardaespatlles. El diminut noghri almenys solia sentir-se còmode enmig d'aquest caos que era el desconsol de C3PO, la lluentor àuria es veia ara apagada per les cendres i el sutge. Però l'aprensió de l'androide de protocol tenia menys a veure amb la seva pròpia seguretat que amb l'amenaça que suposaven els yuuzhan vong per a tota forma de vida mecànica, molt sovint la primera a sofrir les conseqüències quan un món queia en mans de la seva raça.

Una potent explosió va fer tremolar el permeociment sota els peus de la Leia, i un orbe giratori de foc ataronjat va assumir forma de fong al centre de la ciutat. Un vent abrasador que arrossegava gotes de pluja encara més calentes tironejà de la gorra i la granota de la Leia. Les tempestes micro-climàtiques creades per l'intercanvi d'energies i conflagracions portaven tota la nit assolant la zona. Una calamarsa barrejada amb brases es va alçar de l'arruïnada superfície de Gyndine colpejant a tothom i embutllofant la carn exposada com si fos àcid. La Leia va sentir l'ardent calor del sòl fins i tot a través de l'aïllament de les seves botes de mitja canya.

Un sonor xiuxiueig la va fer tornar-se cap a l'escut a temps de veure com s'esvaïa en onejants ones de distorsió.

-Nau d'evacuació enlairant -va dir un soldat des del búnquer de comunicacions, estrenyent amb les dues mans els auriculars del casc de comunicacions-. Baixen dues més.

La Leia va alçar la mirada cap al tenebrós cel. La nau que partia, definida per la seva silueta oblonga i les seves llums de posició, es va elevar gràcies a la potència dels seus repulsors abans de sortir disparada en una columna de foc blau, escortada per mitja dotzena d'Ala-X. Una allau de coralites emboscats als turons es va alçar en la seva persecució.

La Leia es va tornar cap als soldats apostats davant la reixa atordidora.

-Deixeu passar al següent grup!

Les persones a l'avantguarda del grup -humans, sullustans, bimms i altres espècies- van ser canalitzades per les portes de l'ambaixada, empenyent-se espatlla contra espatlla, galta contra mandíbula. En baixar l'escut, els projectils enemics que fins en aquell moment eren rebutjats van caure com ardents meteors. Un d'ells va arribar a l'ala est de l'ambaixada construïda en plena Era Imperial i li va calar foc.

La Leia palmejava als evacuats a l'esquena a mesura que es dirigien cap a la llançadora que esperava a la zona d'aterratge.

-De pressa! -els urgia-. De pressa!

-Reconnectant l'escut -li va comunicar el mateix oficial de comunicacions des del búnquer-. Tots enrere.

La Leia va serrar les dents. Aquest era el pitjor moment, es va dir.

Els soldats de la porta van tornar a tancar el cordó i van escanejar la zona buscant rastres de disruptors de camp. La multitud va reaccionar avançant, rebel·lant-se contra la desigualtat i l'arbitrarietat de la seva situació. Els més pròxims a la porta, tement perdre la seva oportunitat de salvar-se per només una o dues persones, van intentar forçar el seu pas a través dels soldats, mentre els que estaven darrere empenyien, decidits a avançar lluitant. La Leia sabia que era un gest inútil, però la multitud es negava a dispersar-se, esperant contra tota esperança que les forces de la Nova República aconseguissin mantenir a ratlla als invasors fins a evacuar tots els civils i no combatents.

-Senyora Leia -va dir C3PO, apropant-se precipitadament amb mans alçades i fotoreceptors brillants-, el camp deflector s'està debilitant! Si no ens anem aviat, morirem amb tota seguretat!

Com molts més ho faran en aquest dia, va pensar la Leia.

-Ens anirem a l'última nau -va dir a C3PO-, no abans. Fins llavors, procura ser d'utilitat catalogant noms i espècies.

C3PO va alçar encara més els braços i pivotà bruscament sobre si mateix.

-Oh, què serà de nosaltres?

La Leia va llançar un sospir, preguntant-se això mateix.

El bombardeig havia començat dos dies abans, quan una flotilla enemiga yuuzhan vong va abandonar les seves posicions a l'Espai Hutt i va entrar inesperadament en el proper sistema Circarpous. Es va improvisar un intent de fortificar el sector de la capital, però les flotes i naus de la República es trobaven protegint els sistemes principals de les Colònies i el Nucli, per la qual cosa poca protecció podien oferir als mons com Gyndine, d'importància secundària malgrat els seus modestos artillers orbitals.

D'altra banda, tampoc hi havia motiu o raó aparent perquè els yuuzhan vong ataquessin aquest món, a part del seu evident desig de sembrar confusió. En caure els mons de la Vora Mitjana, la República havia considerat a Gyndine ideal com a centre de trànsit per a refugiats a causa de la seva remota situació, i molts dels que en aquell moment estaven a l'altre costat de la reixa havien arribat procedents d’Ithor, Obroa-Skai, Ord Mantell i tot un seguit de planetes ocupats per l'enemic. Cada vegada era més evident que els yuuzhan vong gaudien gairebé tant donant caça a poblacions en fugida com sacrificant presoners i immolant androides. Les tropes d'assalt que van descendir a Gyndine semblaven desitjoses de demostrar que eren tan eficaces apoderant-se de mons com enverinant-los.

La veu de l'oficial de comunicacions va posar punt final als pensaments de la Leia.

-Ambaixadora, tenim imatges en directe de les sondes de vigilància del camp.

La Leia va dubtar abans d'ajupir-se i entrar al búnquer, on un holograma a petita escala, enlluernadora per l'estàtica de la transmissió, atreia l'atenció dels homes i dones allà reunits. Va necessitar un moment per comprendre què estava veient, i, tot i així, part d'ella es negava a admetre la veritat.

-En nom del cel...

-Respiradors de foc -va dir algú, com anticipant-se a la seva sorpresa-. Es rumoreja que els yuuzhan vong van fer escala a Mimban perquè aquestes coses es poguessin omplir de gas dels seus pantans.

Les tremoloses cames de la Leia li van fer asseure’s. Després es va emportar una mà a la boca. Una legió d'enormes criatures semblants a bufetes s'acostava des de l'alba, desfilant com heralds d'una alba nova i mortífera, recolzant-se en sis cames rabassudes i equipades amb una sèrie de probòscides flexibles per les que brollaven dolls de gelatinoses flames.

-El metà i el sulfat d'hidrogen s'han de barrejar amb alguna cosa de les seves tripes per poder produir aquest foc líquid –va comentar una dona als controls de l’holoprojector, més intrigada que horroritzada-. També exhalen un aerosol antilàser.

Els respiradors de foc, de trenta metres d'alt, eren una mostra més de les monstruositats dissenyades genèticament per l'enemic, i més que marxar rebotaven sobre el terreny, trontollant com globus més lleugers que l'aire i incinerant tot i a tots els que trobaven al seu pas.

La Leia gairebé podia olorar la pesta de la carnisseria.

-Siguin el que siguin, tenen la pell molt gruixuda –va dir l'oficial de comunicacions-. No els fa caure res inferior a una descàrrega de turbolàser.

Les unitats de Gyndine, incapaces de detenir l'avanç dels letals dirigibles, començaven a abandonar les seves posicions a les trinxeres per córrer en onades cap a la ciutat. Per tot arreu es veien màquines bèl·liques ennegrides pel foc: tancs droides, vells turbolàsers mòbils Coronar, i fins i tot un parell d'AT-AT bolcats, sense cap i espatarrats a terra.

-Es retiren! –Digué la Leia amb duresa-. Qui ha donat l'ordre de retirada?

Quan les paraules van sortir de la seva boca, va lamentar haver-les dit. Els oficials que no la miraven fixament es van mirar incòmodes les mans. Com podia culpar les tropes de retirar-se quan això mateix era el que venia fent la Nova República des del principi de la invasió, retirar-se cap al Nucli com si la major densitat de sistemes estel·lars signifiqués una major protecció? Qui podia saber ja quins actes eren justos i quins deshonrosos?

La Leia va sortir del búnquer sense dir paraula i es va trobar amb un C3PO que l'esperava tremolós.

-Senyora Leia, acabo de rebre la més preocupant de les notícies!

La Leia amb prou feines podia sentir-lo. La batalla havia arribat als límits de la capital en els pocs minuts transcorreguts dins del búnquer. La multitud estava més inquieta que abans, movent-se cap endavant i d'un costat a un altre. La Leia va creure discernir, a través d'una obertura en la línia del cel, la bambolejant silueta d'un respirador de foc yuuzhan vong.

-Sembla -Deia C3PO-, que els ciutadans de Gyndine tenen la impressió que vostè discrimina als que són antics membres de l'Imperi.

La Leia es va quedar bocabadada, i els seus ulls castanys van refulgir.

-Això és absurd. Com creuen que puc distingir a un antic imperial amb només mirar-lo? I en cas de poder fer-ho...

C3PO va baixar la veu amb to conspirador.

-De fet, hi ha certa justificació estadística en aquesta afirmació, senyora. Entre les cinc mil persones ja evacuades hi ha un percentatge aclaparador d'habitants de mons amb una lleialtat a l'antiga Aliança Rebel que està ben documentada. Però estic segur que això només es deu a...

L'explicació de C3PO es va veure engolida per una explosió ensordidora. L'electricitat va ballar salvatgement a la perifèria de la cúpula d'energia, i l'escut va desaparèixer. Els indicadors que vorejaven la reixa atordidora titil·laren i es van apagar. Un panteix espantat es va alçar en la multitud.

-Han donat al generador del camp! –Va dir C3PO-. Estem perduts!

La multitud va tornar a empènyer, i els soldats van tancar files. Les armes es van carregar amb un brunzit ominós.

C3PO va començar a retrocedir cap a les portes de l'ambaixada.

-Ens aixafaran!

Olmahk es va posar al costat de la Leia amb eficiència letal. Ella estava a punt de dir-li que mantingués la calma quan un dels soldats es va espantar i va disparar una arma sònica contra la multitud, a boca de canó, derrocant a dotzenes de persones i fent que els altres es dispersessin en totes direccions.

La Leia va córrer sense pensar fins a l’atordit soldat i li va arrencar l'arma de les mans.

- Se suposa que estem rescatant a aquestes persones, no ferint-les!

Va tirar l'arma a un costat, es va passar la mà pel front i es va descol·locar la gorra sense adonar-se'n, vessant els seus cabells sobre les espatlles. Va tornar al búnquer i va agafar el comunicador més proper per demanar connexió amb el comandant de les forces expedicionàries.

-Ambaixadora Organa Solo, a la parla el comandant Ilanka -li va respondre una veu greu.

-Necessitem totes les naus disponibles, comandant... D’immediat! Les forces yuuzhan vong estan entrant a la ciutat.

Ilanka es va prendre un moment per respondre.

-Ho sento, ambaixadora, però tenim les mans ocupades. A l'altre costat de la lluna, tres naus bèl·liques enemigues més han emergit de l’hiperespai. Hauran de sortir-se'n amb les naus que encara queden en superfície. Carreguin-les i enlairin-les. I, ambaixadora, li suggereixo que pugi a bord d'una d'elles.

La Leia va apagar el comunicador i va contemplar alarmada a la multitud. Com puc escollir?, es va preguntar. Com?

Una tempesta d’ardents meteors de corall Yorik va colpejar l'ambaixada i els edificis adjacents, calant foc a tot el que tocava. L’infern va provocar una explosió en un tanc de combustible al costat de la zona d'aterratge, projectant metralla en totes direccions. El costat dret de la cara de la Leia va cridar de dolor quan alguna cosa es va obrir pas a la seva galta. Es va dur instintivament els dits a la ferida, esperant trobar sang, però el fragment roent i blanc havia cauteritzat la ferida en passar.

- Senyora Leia, està ferida! -Digué C3PO, però ella el va apartar amb un gest abans que pogués arribar al seu costat.

Amb la seva visió perifèrica va veure que dos soldats subjectaven a un humà alt i eixut, empenyent-lo cap a ella. Portava una gorra encasquetada al front i la cara ferida i inflada.

-I ara què? –Preguntà la Leia als seus custodis.

-És un agitador -va dir el soldat més baix-. Li vam sentim dir a la gent que només evacuàvem als lleials a la Nova República. Que tot el que tingués un passat imperial podia anar a prendre pel...

-Li he entès, sergent -va dir la Leia, fent-lo callar.

Mirà un moment al captiu, preguntant-se què podria guanyar difonent mentides. Va obrir la boca per preguntar quan un significatiu ensumar de l’Olmahk la va alertar.

La Leia es va acostar a l'home i el va mirar fixament als ulls. Quan va alçar l’índex de la mà dreta, un grunyit va escapar dels llavis de l’Olmahk. Adonant-se del que pretenia fer la Leia, el captiu va retrocedir, però la seva reacció només va reafirmar la decisió dels soldats de seguir-lo subjectant. Els ulls de la Leia es van estrènyer amb certesa. Va enfonsar el dit a la cara de l'home, copejant-lo just on l’ala dreta del nas s'unia a la galta.

Per sorpresa dels soldats, la carn de l'home es va semblar retreure, portant la seva expressió amb ella, revelant una mirada que combinava dolor i orgull en un rostre marcat per tatuatges de brillants colors. La màscara de carn que havia fugit davant el tacte de la Leia va desaparèixer pel coll de la folgada túnica de l'home, inflant-se en alguna part del tors per després lliscar pel camal dels pantalons fins a formar un bassal de xarop color carn al sòl.

Els soldats van retrocedir espantats, el sergent va desenfundar la pistola làser per disparar diverses vegades contra el toll. Veient-se lliure, el yuuzhan vong també va fer un pas enrere, estripant-se la túnica per descobrir una armilla corporal tan viva com ho havia estat l'emmascarador ooglith. Va alçar el rostre per mirar a la Leia amb ulls sense pestanyes, i va udolar llançant un crit de guerra que gelava la sang a les venes.

-Do-Ro'ik vong prattle! I dolor per als nostres enemics!

-A terra! A terra! –Cridà la Leia a tots els que tenia a prop.

L’Olmahk la va llançar a terra abans fins i tot que el primer dels insectes atordidors brollés de l'armilla del yuuzhan vong. El so no era molt diferent al dels suros sortint disparats d'ampolles de vi efervescent, però les explosions anaven acompanyades per exclamacions de soldats i civils que no van sentir o no van fer cas del consell de la Leia. Homes i dones en deu metres a la rodona van caure com si fossin arbres.

La Leia va sentir que el pes de l’Olmahk s'apartava d'ella, i quan va poder alçar la mirada, aquest havia esquinçat la gola del yuuzhan vong amb les dents. A dreta i esquerra, la gent s'agitava a terra gemegant de dolor. Altres trontollaven subjectant-se amb les dues mans el ventre obert, els braços partits, les costelles trencades o el rostre destrossat.

-Poseu en aquesta gent a cobert! -va ordenar la Leia.

Els projectils de corall Yorik continuaven plovent sobre l'ambaixada i la zona d'aterratge, on una dotzena de soldats supervisava la càrrega final de l'última nau d'evacuació.

Ja feia estona que la multitud havia creuat les portes de l'ambaixada, però els bastons atordidors i sònics van impedir a molts abordar la nau. La Leia va començar a moure’s al seu torn cap a ella, trontollant atordida, seguida per l’Olmahk. Es va fixar en C3PO, la placa frontal estava abonyegada per un insecte atordidor, just a sobre de l’assemblador energètic.

-Et trobes bé?

-Gràcies al Faedor que no tinc cor! -Digué, i hagués pestanyejat de poder-ho fer.

Mentre els tres s'acostaven a la nau d'evacuació, un vell TE-TT es va acostar coixejant fins a ells, gotejant fluid hidràulic per un costat ennegrit, i amb un forat on abans hi va haver un llançagranades. El Transport Explorador Tot Terreny, que era poc més que una caixa cuirassada disposada sobre potes d'articulacions inverses, va grinyolar i es va aturar amb estrèpit, esfondrant-se amb la barbeta per davant en la superfície de permeociment de la plataforma d'aterratge. L'escotilla de babord es va alçar, alliberant un núvol de fum, i de la carlinga va sortir un jove, tossint però il·lès.

-Wurth Skidder -va gemegar la Leia, creuant els braços sobre el pit-. Vaig haver de suposar que series tu, donada la brillantor de la teva entrada.

Skidder, ros i de trets marcats, va saltar àgilment a terra i es va treure la fumejant capa de Cavaller Jedi.

-Els Yuuzhan vong han acabat amb les nostres defenses, ambaixadora. La batalla està perduda. Vaig voler que vostè fos la primera a saber-ho.

Luke havia comunicat a la Leia que l’Skidder era a Gyndine, però aquest era el seu primer contacte amb ell. Vuit mesos abans, durant la crisi rhommamuliana, li havia donat problemes quan ell va fer caure un parell de caces osarians pilotats per rodians que volien interferir en la seva missió diplomàtica. En aquell moment el va trobar imprudent, insolent i massa confiat en les seves habilitats, però Luke insistia que la batalla d’Ithor i la ferida rebuda en ella l'havien canviat a millor. Segur que era per quant que gaudia fent servir el sabre làser en tot moment, va pensar la Leia.

-Arribes una mica tard amb el teu informe, Wurth -li va respondre-, però a temps de prendre l'últim vol fora del planeta. Assentint en direcció a la plataforma d’aterratge-. El meu germà no em perdonaria que no et tornés sa i estalvi a Coruscant.

Skidder li va correspondre amb una elaborada reverència cavallerosa, estenent la mà dreta cap a ella.

Un Jedi evita les discussions sempre que pot -va sostenir un moment la mirada d'ella-. No hi ha res en el Codi Jedi que ens exigeixi obeir als civils, però acataré aquesta ordre en senyal de respecte pel seu aclamat germà.

-Molt bé –va dir la Leia amb sarcasme-. Procura pujar a bord.

Algú li va donar un copet a l'espatlla i es va tornar.

-Ambaixadora, hem reservat lloc per a vostè, per al seu guardaespatlles i per al seu androide -li va informar un oficial home-. Però ha de pujar ja. El representant de la Nova República ja està a bord, i hem rebut ordres d’enlairar-nos.

La Leia va assentir i es va girar cap a l’Skidder, només per veure'l córrer cap a les portes de l'ambaixada.

-Skidder! -Cridà, formant un megàfon amb les mans. Aquest es va aturar, es va girar cap a ella i va agitar una mà en un gest que semblava ser reconeixement.

-Només he de fer abans una petita tasca -li va respondre cridant.

La Leia va arrufar les celles furiosa i es va tornar una altra vegada cap l'oficial de vol, clavant la mirada en la gentada que s'amuntegava als peus de la rampa d'accés de la nau.

-Segur que la nau pot admetre uns quants passatgers més.

Els llavis de l'oficial formar una fina línia.

-Ja estem al màxim, ambaixadora.- Va seguir la mirada d'ella fins la gentada, i va respirar entre dents. -Però ens podríem estrènyer i acceptar quatre més.

La Leia li va tocar l'avantbraç en gest d'agraïment, i els dos es van apressar cap a la rampa. Darrere de la barricada de soldats, encapçalant la fila d'evacuats, hi havia un grup d'alienígenes amb cua, pèl de punta i sedós borrissol, abillats amb faldilles envoltants i armilles acolorides però escasses.

La Leia es va adonar amb sorpresa que eren ryn, l'espècie a la qual pertanyia Droma, el nou amic d’en Han.

-Quatre -li va recordar l'oficial de vol, mentre la Leia comptava als ryn-, alguns hauran de quedar-se enrere.

Sis ryn per ser exactes, es va dir. Així, quatre eren millor que cap. Va lliscar entre dos soldats d'amples espatlles per acostar-se a la rampa i fer un senyal als alienígenes que esperaven allà.

-Vosaltres quatre -va dir, assenyalant a cadascun ells-. De pressa!

En els seus rostres van aparèixer expressions d'alleujament i alegria. Els quatre escollits es van tornar per intercanviar abraçades amb els que anaven a ser abandonats. Un nadó embolicat en teles va ser passat des del darrere a una de les dones del davant. La Leia va sentir que algú deia:

-Melisma, si trobes a Droma, digues-li que som aquí.

La Leia es va sobresaltar i va buscar a qui havia dit aquest nom, però no hi havia temps per interrogar-lo. Els soldats ja retrocedien cap a la rampa, emportant-se-la amb ells.

-Espereu! -Digué, parant-se de sobte i negant-se a moure’s-. Skidder. On és l’Skidder? Està ja a bord?

Es va inclinar cap endavant per mirar per la devastada zona d'aterratge i el va veure corrent cap a la nau, arrossegant darrere seu a una femella humana i carregant amb un nen de pèl llarg a la mà esquerra. La imatge va fer pensar a la Leia. Potser l’Skidder sí hagués canviat.

-Asseguri’s que pugen a bord -va ordenar l'oficial al càrrec, fent una pausa quan un coralita va llançar un projectil que va impactar a pocs metres de la rampa-. I m'és igual si ha de ficar-los amb calçador.

Següent