CAPÍTOL 25
Les imatges
de la brutal batalla que es
desenvolupava a la zona propera a la Vora Exterior
del sistema de Bilbringi eren transmeses
mitjançant víllip a Obroa-Skai, on els comandants Malik
Carr i Tla,
i l'estrateg Raff
i Harrar, les
presenciaven en temps real a la nau del
Sacerdot.
-La Corbeta
de la Brigada de la Pau ha realitzat diversos intents de posar-se en contacte amb
nosaltres -va dir
un víllip a Nom Anor, però hem
ignorat totes les seves peticions
de socors.
Darrere d'ell,
en el camp visual
del víllip, la llum dels làsers llampeguejava i
anava d'un costat a un altre en
el negre espai, més
enllà del lloc d'observació
de la fragata. De tant en tant,
un caça de morro xato
passava prop del pont, descarregant globus encegadors
d'energia encapsulada. La majoria eren absorbits per les
singularitats, però alguns explotaven contra
la nau amb una
força tremenda, alterant el senyal d'entrada del víllip amb línies
ondulants d'interferències, o suspenent-lo del tot.
-Amb el
degut respecte, comandant Malik Carr -va dir
Tla-. No m'agrada
haver d'abandonar aliats..., encara que abans, i
sense consultar, s'hagin adjudicat
la tasca de rescatar
les infiltrades de
l’Executor Nom Anor. I el que és més,
no m'agrada que
les nostres forces saltin d'un costat a un altre per evitar l'enfrontament amb l'enemic.
En Harrar
es va posar davant del víllip emissor.
-El
preocupa
que algú jutgi els
seus actes com covards? –preguntà a Nom Anor.
-No, no
em preocupa, sabent que els meus actes beneficien
a una causa més important.
Tla el va
mirar amb les celles arrufades.
-Les opinions
no importen aquí, Executor.
El
comandant
Malik Carr va
contemplar per un moment a Tla i es va girar cap al víllip
de transmissió.
-Cediria vostè
el comandament per apaivagar la preocupació del comandant Tla, Executor?
En Nom
Anor va ridiculitzar aquesta idea.
-Fins i tot jo sé que no s'ha d'intercanviar una indignitat menor per una altra més gran.
Des
d'alguna
part fora del camp visual, els hi va parlar el subordinat al comandament del pont de la fragata.
-Executor, una
nau enemiga ataca el dovin basal de la nau
controlada a distància. De moment, el dovin
basal no ha estat capaç de repel·lir
l'atac. Actua com
si estigués atordit.
-Mostra’ns
aquesta
nau -va ordenar Nom
Anor.
El víllip
de recepció de la nau d’en Harrar va mostrar la
imatge d'una nau de color gris blanquinós, amb
protuberants mandíbules i armament d'extraordinari
potencial.
El víllip
d’en Nom Anor
mirà l’estrateg.
-Tu has
estudiat les imatges víllip de les nostres batalles
prèvies amb l'exèrcit
de la Nova República. Reconeixes
aquesta nau?
El
superior
cervell d’en Raff
es va posar a treballar. Finalment, va assentir.
-Aquesta nau
va estar a Helska -va anunciar als presents
del centre de comandament,
així com als que estaven a bord de la fragata-. La recordaven els satèl·lits
víllip que va deixar el prefecte Da'gara.
-A Helska
–va dir Malik Carr,
sorprès-. Jedi? -Preguntà a Nom Anor. -És possible que hagin endevinat les teves intencions?
En Nom
Anor negà fermament amb el cap.
-És poc
probable. I si realment
són pilots Jedi, estaran
massa ocupats confonent
al dovin basal
i vencent-lo en
aquest insignificant enfrontament
com per adonar-se
del que estan fent.
-Subordinat –va
dir. -No facis res per protegir el dovin
basal. Si aquesta nau aconsegueix destruir-lo,
ordenaràs als coralites
que es comportin com
si de sobte s’hagués estès el caos.
L'estrateg Raff
va prendre la paraula.
-Em permeto
assenyalar que la destrucció del dovin basal farà que
les naus petites
que van abordar el creuer puguin tornar a enlairar...
-El dovin
basal ha estat
destruït -va dir el subordinat.
La imatge del víllip mostrà davant els presents
a la nau d’en Harrar a la nau enemiga apartant-se
on hi havia la nau del dovin basal.
-Tres llançadores
han sortit del creuer –va dir el subordinat a Nom Anor. -Dos han desaparegut per
darrere de la nau de passatgers, en direcció al planeta. L'altra es
dirigeix a la nostra posició
actual.
-Crec que
la Brigada de la Pau ha aconseguit a l’Elan
–va dir el comandant Malik Carr sense
inflexió en la veu, trencant el silenci que
va caure sobre el centre de comandament-.
I sospito que
intenten portar-la de tornada a
casa.
-La corbeta
segueix fermament ancorada al creuer -replicà
Nom Anor. -Potser només vulguin que sigui
el seu santuari.
El
comandant
Tla no va poder ocultar
la seva satisfacció.
-Sigui discret
–va dir Harrar per
fi-, però mantingui a ratlla a aquesta nau.
-I si la Sacerdotessa
Elan es troba
realment en aquesta llançadora?
-Preguntà Malik Carr.
En Harrar
va mirar el víllip d’en Nom Anor,
que va respondre pel Sacerdot.
-Elan sabrà
què fer.
En
Droma seguia
cridant quan finalment en Han va aconseguir pujar
a la coberta, grimpant per la cua del ryn, no
sense esforç, i es va estirar a terra, panteixant
i mantenint-se a distància
segura de la vora del túnel
de descens desactivat.
En Droma es va desplomar a terra i va començar a gatejar d'un costat a un altre, gemegant de dolor.
En Han va recuperar l'alè
i es va acostar a ell.
-Hi
ha res que pugui fer per ajudar-te.
-Sí -Digué
Droma, mirant-lo amb
els ulls plens de
llàgrimes-. Aprèn a caure amb més suavitat. Aprèn a caure
millor.
En Han es va asseure com va poder, amb les mans reposant sobre els
genolls flexionats.
-Això
és
fàcil de dir per
a algú amb cua -va deixar que passés un moment i
va somriure-. M'has salvat el coll, Droma.
No ho oblidaré.
En
Droma va deixar anar una rialleta.
-No podia
deixar-te caure. Com
tu vas dir, ets massa famós per morir.
-Més et
valdrà creure-ho –donant-li
un copet a l'esquena, Han el va ajudar a aixecar-se-. Anem, potser
encara estiguem a
temps d'agafar-los.
En Droma va
esbufegar amb exasperació.
-Mai et
rendeixes, no?
En Han li va somriure mig girat.
-Gràcies a
tu tinc una segona oportunitat.
-La propera
vegada m'ho pensaré dues vegades -murmurà Droma.
Amb el
ryn coixejant darrera d'ell, Han va recórrer el passadís
a grans gambades, cap a la porta de l'hangar. Però fins i tot abans d'arribar
estava clar que el mecanisme d'obertura havia estat
inutilitzat per un
precís tret làser.
Tot
i
això, en Han va donar
uns copets a la
nansa i es va girar cap a Droma, arrufant
les celles.
-A Reck
no se li escapa res.
Van
tornar
per on havien vingut
i van girar diverses
vegades a la dreta, fins arribar a una porta... que també havia estat
inutilitzada per trets làser. Igual va succeir
amb totes les
portes que accedien a l'hangar des d'aquesta part del Reina.
Però quan van donar la volta completa i van
arribar a la primera porta,
el passadís feia pudor de l’astringent
olor del plastiacer fos, i algú estava
tallant un semicercle perfecte en la superfície de la porta.
-Un tallacascos
–va dir en Han nerviós.
En Droma i ell es van fer
a un costat mentre el tallador continuava amb
la seva tasca. Moments després,
un disc enorme d'aliatge va caure a terra amb un estrèpit eixordador,
i va rodar uns
metres pel passadís, girant com una moneda
abans d'acabar assentant-se
a terra. Entre nuvolets
de fum blanc agitats
per la pressió diferencial van sorgir dotze soldats d'elit
de la Nova República amb cascos
negres i uniformes
de combat A /
KT, portant rifles
làser E-15A
i llançagranades.
En Han i Droma es van ocultar
en un buit de la paret mentre els soldats avançaven
en tromba pel passadís, aparentment ignorants del
fet que la majoria dels membres de la
Brigada de la Pau ja havien
abandonat la nau. Han li va assenyalat a
Droma l'obertura circular
de la porta. A l'espaiós
hangar pressuritzat hi havia l’aerodinàmica nau d'assalt en què havien arribat
els soldats, a més de dues
Ala-X.
Un
dels
pilots dels caces
sortia de la cabina quan Han se li acostar corrent i
li va preguntar si havia vist alguna nau sortint
de l'hangar.
El
pilot
es va treure el casc i es va apartar la
llarga cabellera de la cara.
-Crec
que
han sortit tres llançadores,
però jo no n’he
vist cap -el pilot
va mirar al Han i
a Droma amb desconfiança-. Qui sou vosaltres?
En Han estava pensant quin nom
donar-li per a
poder posar-se al comandament
d'una nau, quan un altre transport va travessar el camp de força transparent
de l'hangar i es
va sotmetre a l’adherència de la gravetat artificial del creuer.
Al Han
li va costar un moment acceptar que realment es
tractava del Falcó.
En Droma va
riure, burleta.
-Mira el
que s'ha empassat el Reina.
En Han es va girar cap a ell amb
les celles arquejades
i la boca en
forma d'O.
-Escolta, que
estàs parlant de
la meva nau.
En Droma mirà al Han, després al
Falcó i després al Han
altra vegada.
-La
teva
nau?
Sense molestar-se
a explicar-se, Han es va precipitar cap a l'hangar mentre el Falcó
s'assentava sobre els seus enormes discos d'aterratge.
Estava esperant al
final de la rampa d'estribord
quan Luke, la Mara
i la Leia van
aparèixer. Darrere d'ells van
arribar R2D2 i C3PO, que, veient
al Han, va alçar els braços i gairebé
ensopega acostant-s'hi.
-Gràcies al Faedor,
segueix vostè viu!
-Va exclamar l’androide-. No sé què hauria fet
si els meus actes haguessin contribuït a
la seva desaparició! -Es va girar
cap el seu company. Veuràs,
R2, per molt en
contra que estiguin les possibilitats, sempre queda
una possibilitat de vèncer.
A la Leia
se li va il·luminar la cara. Va intentar córrer
als braços d'en Han,
però ell la va
evitar amb rudesa.
-Has vist
alguna nau sortint
d'aquí en arribar? -Li va preguntar ell. Ella
va negar amb el
cap.
-Nosaltres...
-Leia, aquest
és Droma –va dir ell ràpidament, arrossegant
al ryn entre ells-.
Droma, la meva dona, Leia.
La
Leia
va parpellejar.
-Droma? Qui...?
-La corbeta
–va dir Han al
Luke-. S'ha anat?
-No, Han...
-Reck deu
estar de camí de la nau yuuzhan vong –va dir
Han, mirant fixament
a Droma.
-Reck? –Preguntà
la Leia.
-La Brigada
de la Pau -va dir en Han, com si fos una sola paraula-.
Han rescatat les desertores.
En Luke el va contemplar amb
profund interès.
-Desertores?
En Han es va girar cap a ell i
cap a la Mara, que
tenia un aspecte delicat, i va prémer els punys recordant el que l’Elan havia dit sobre
la malaltia propagada pels yuuzhan vong.
-No hi
ha temps per explicacions –va dir,
corrent rampa amunt.
En Droma mirà la Leia.
-Encantat de
conèixer-la -va dir, i va córrer
també per la rampa, arrastrant la cua rígida
darrere seu.
En Luke va mirar la Leia, atònit.
-Han, espera
-va dir, però
la Leia li va posar una mà al braç per impedir-li
que seguís.
-No, Luke,
deixa’l -mirà a
la rampa mentre en Han i el seu company
desapareixien a l'interior de la nau -. Necessita fer
això.
-OOOOO-
En Han es va impulsar fins a la cabina davantera i va caure directament
al seient del pilot. Ja estava prement interruptors
i palanques quan
va entrar Droma.
-Coneixes els
YT-1300? –Preguntà
en Han, mirant cap enrere i amb les
dues mans anant d'un costat a un altre.
-La
nostra
caravana des del Sector Corporatiu incloïa diversos
1300. Però no ens
agradava presumir d'això.
En Han va fer una ganyota i
va assenyalar el seient del copilot.
-Posa't el
cinturó. D'aquest sí que val
la pena presumir.
En Droma va
sortejar els seients
del darrere i es va acomodar
a la gegantina cadira
a la dreta d'en Han.
-S’ha de
ser una persona de dimensions
considerables per omplir aquest seient -va dir.
En Han va deixar de fer el que estava fent i va mirar
a Droma. I
per un instant, va tenir una visió d’en Chewbacca. Assegut tan llarg com era, el wookiee tenia
un somriure a la cara i les grans potes col·locades darrere
del cap despentinat. El seu pèl color canyella
brillava com acabat
de rentar, i les seves dents resplendien.
Es va girar cap al
Han i va
expressar la seva alegria amb
un agut udol. Després
es va fer unes riallades que van
ressonar per tota la nau.
En Han va sentir una profunda
calidesa al pit i
els ulls se li
van omplir de llàgrimes. Va haver
d'empassar saliva per poder parlar.
-Això
no
ho dubtis –va murmurar, girant cap al finestral.
En Droma contemplà la cabina mentre
el Falcó
s'activava i els
retropropulsors l'acostaven cap a la transparència magnètica del moll, i, més enllà, al camp d'estrelles.
-Vaig
pensar
que m'havies dit que la gent que t’envoltava era
rica.
En Han va deixar anar una rialleta i va assenyalar amb un
polze per sobre l'espatlla.
-El
paio de negre
que has vist aquí
és Luke Skywalker.
En Droma es va quedar impressionat.
-Skywalker, el
Jedi?
-El mateix
que vesteix i calça.
I la meva dona és
la Leia Organa.
En Droma es va gratar el cap.
-Així que
el teu nom real és Han Organa?
-Solo –va
grunyir en Han, molest-. Han Solo -quan va veure que Droma se
li quedava mirant com si res, va afegir:-
M'estàs dient que
no has sentit parlar de mi?
-Potser sí
-va admetre Droma-, però els ryn coneixem
a tanta gent.
En Han va
deixar escapar un llarg sospir i es va
concentrar en la tasca que tenia
per davant. L'espai
local estava ocupat per un frenesí de naus
de guerra i foc creuat, però
la batalla real tenia
lloc bastant lluny del creuer, allà on l'ovoide yuuzhan vong
es defensava del
brutal atac dels raigs làser i els torpedes de protons.
En
el temps que la
Leia va emprar per a aterrar el Falcó, la corbeta de
la Brigada de la Pau havia
aconseguit separar-se del Reina i ara es trobava intercanviant trets amb quatre Ala-X, mentre es dirigia
cap al costat més allunyat del més gran dels planetoides propers. Prop
d'aquest planetoide, el porta-creuers de la
Nova República surava com un sabre làser.
Els caces i els
coralites s'embrancaven igualats en tumultuosa
batalla.
-Activa el
verificador d'amics i enemics perquè identifiqui
les llançadores classe
Martial de la flota dels Sistemes de Sienar
-va ordenar Han a
Droma mentre augmentava
la potència dels motors del Falcó.
En Droma va
trobar el verificador i va iniciar la recerca.
-He trobat
un -va dir gairebé
immediatament-. En direcció a la nau yuuzhan vong.
En Han va prémer els llavis. En el fragor
de la batalla, els pilots de la Nova República
no havien reconegut a la llançadora com a enemic.
-Aquest és
Reck –va dir.
-Mai hi
arribarem.
En Han el va mirar de reüll.
-No et
deixis enganyar per
l'edat, col·lega.
Malgrat l'elevada
pressió del compensador d'inèrcia, el sobtat augment
de velocitat del Falcó va deixar enganxat
a Droma al suport
del seient. La seva estrafolària gorra va sortir
volant i els
ulls se li van obrir com plats per la
sorpresa.
Va
deixar
escapar un crit estrident.
-Mare meva,
quina nau! Quina
meravella!
En Han es va limitar a somriure.
-Quan recuperis
l'alè, digues el que hi hagi sobre la llançadora.
-Segueix apropant-se
a la nau enemiga –li digué,
emocionat.
-Vinga, ràpid
–va apressar Han a
la seva nau.
Tot
d'una,
el sistema de comunicacions es va activar.
-Falcó Mil·lenari, aquí el Thurse. Ambaixadora, creia
que li havia dit que es mantingués al
marge.
-L’Ambaixadora Organa
Solo es troba actualment a bord del Reina –contestà
en Han agafant l'auricular
de la consola.
-Ets tu,
Han? Sóc Mak
Jorlen.
-Mak!
-Què fas
aquí, Han?
-Vaig rere
d'una llançadora que conté una
cosa que vol la Nova República.
Mak, potser necessiti
ajuda per tornar quan
la tingui.
-Afirmatiu, Falcó Mil·lenari. I, Han, benvingut de nou
a la causa. Ara sí que tenim possibilitats de guanyar.
En Han va
sentir que Droma el
mirava fixament.
-Això
és
cada vegada més
curiós -va dir Droma.
En Han va
activar el controlador de tir d’autoseguiment del làser quàdruple de popa del Falcó, va situar a
la llançadora en fugida dins
de la quadrícula del monitor i va acostar
la mà dreta al gallet
del comandament.
Estava a
punt de disparar quan, sense previ avís,
el Falcó va semblar enfonsar-se en una anomalia gravitatòria. Han gairebé no va tenir temps d'accionar els propulsors
per fer marxa enrere
i impedir que la seva nau xoqués contra la seva
presa de la pitjor manera possible.
De fet,
la llançadora s'havia aturat bruscament i flotava
a la deriva en l'espai.
-És com
si hagués xocat contra un camp repulsor
–va dir en Han mentre
feia uns ajustos
ràpids en els controls.
En Droma va
assentir.
-Sembla parada.
Quan
la
distància entre el Falcó i el
transbordador es va reduir fins a
només uns quilòmetres, Han es va treure el
cinturó i es va posar dret.
-Pren
el comandament
–li digué -. Situa el Falcó al seu costat .Utilitza
el raig tractor si cal. Jo prepararé els
ganxos d'abordatge de babord.
-Estàs pensant
d’abordar-lo? -Deixà anar Droma, mirant-lo atònit
-Els yuuzhan vong han de saber el que conté. I
si aquesta nau ens
ataca?
En Han mirà pel finestral.
A certa distància, il·luminada per brillants explosions esfèriques, la
fragata yuuzhan vong lliurava una fragorosa batalla
-Aleshores hauré
d'actuar amb rapidesa
–va dir en Han, i
va sortir precipitadament de la
cabina.
-OOOOO-
En
el pont de
la fragata yuuzhan vong, Nom Anor estudiava la imatge augmentada
del víllip que mostrava a la llançadora rebutjada i evidentment danyada
pel dovin basal. La mateixa nau enemiga
que havia destruït el dovin basal auxiliar
s'havia unit a la
llançadora a la deriva, i els qui haguessin pujat
a bord, fossin o
no Jedi, havien
d'estar intentant recuperar
la Sacerdotessa prèviament rescatada per la Brigada de la Pau.
En Nom
Anor va trobar dificultats
per centrar-se en un únic aspecte de la batalla,
mentre veia com
delmaven als coralites
i assetjaven la nau
personal del comandant Malik Carr. Però tal
i com havia
deixat molt clar
Harrar, no hi havia res més important que
la recaptura de l'Elan.
-Deixi que
la nau de la Nova República
segueixi al costat de la llançadora una mica més abans de començar
la persecució -li va dir al seu subaltern-. Ha
de semblar creïble, però sense arribar a assolir-los. Per llavors pràcticament hauran
exterminat als nostres coralites, i el nostre salt
final d'aquesta farsa podrà semblar creïble.
Mirà
pel
finestral, cap al caòtic camp de batalla.
-Glòria a
tots vosaltres, guerrers –va dir en veu baixa als
pilots dels coralites.
-OOOOO-
Vestit amb
un vestit de pressió i armat amb un rifle làser, Han
va surar pel tub plegable
de vapor que enllaçava magnèticament el braç de
babord del Falcó
amb el costat d'estribord
de la llançadora. Utilitzant els garfis, Han es va
impulsar a si mateix.
Es
va aturar
a l'escotilla de
la llançadora per comunicar-se
amb Droma per l'auricular del casc una última vegada
abans d'entrar.
-Alguna resposta?
-Cap -li
va dir Droma un cop més-. Igual ha patit un
impacte sense que
ens hàgim adonat.
Corda't bé el
vestit.
-Ja, gràcies
-va dir en Han.
Va
treure
el fiador de rifle, va acostar una mà enguantada
al tirador extern de l'escotilla i va entrar a la cambra d'aire del transbordador.
Quan la porta es
va segellar de nou, i el compartiment es va
reciclar, va alçar el rifle
a la altura
dels malucs i va prémer
l'interruptor d'obertura intern.
Ningú va
acudir a rebre’l a la porta.
-Estic dins
–va dir a Droma-.
Pressió, gravetat i atmosfera operatives.
Aniré primer al compartiment
de passatgers.
Va
obrir
l'escotilla i es
va ficar dins. Una substància negra i
granulosa, que va
cruixir sota els seus peus, cobria
el terra i gairebé totes les
superfícies horitzontals. Han
es va ajupir per agafar-ne una mica entre els dits
enguantats i el
va acostar al visor del casc.
-Això està
ple d'una cosa negra -va dir per l’intercomunicador-. Com petites closques
de nou o alguna cosa així.
-Hi ha
senyals d’en Reck?
En Han va
recórrer el passadís i va fer un bot arribant
a la part davantera. Tres dels camarades d’en
Reck estaven desplomats
sobre els seients,
amb les cares terriblement desfigurades i les
camises xopes en
sang que els hi brollava dels ulls, les orelles
i el nas.
-Què passa?
-Preguntà Droma, nerviós,
davant la breu exclamació
d'en Han.
-Tres morts... No sé per quina
causa. Semblen ruptures sanguínies massives.
-Estàs segur
que la nau no es va despressuritzar?
-Així
i tot, mai
he vist res com
això –Han va mirar la porta davantera oberta.
-Vaig a la cabina.
A
l'interior
va trobar la mateixa substància negra, així com a Reck, Capo i el que en Han pensava que era
un yuuzhan vong, tots morts i igualment dessagnats. La
caixa que portava l'agent enemic jeia oberta
a terra. Molt a prop es trobava la repugnant criatura que havia aterrit
l'emmascarador ooglith de l'Elan.
-En Reck és
mort -va dir Han per l’intercomunicador-.
Estan tots morts.
-I les
desertores?
-Ni rastre.
Llevat que estiguin al celler.
En Han va
mirar una vegada més
a Reck.
-Anem a baix
-es va dir a si mateix.
Va
travessar
el compartiment de passatgers, cap el celler posterior,
i va obrir la porta.
-Les he
trobat -va dir a Droma, fins i tot abans que l'escotilla
s’obrís del tot.
En
un gran
quadrat de reixeta estaven Elan i Vergere, inconscients, però
sanes i estàlvies.
Al celler no semblava haver-hi la substància negra.
Han va passar el
braç per sota el cap de l'Elan i la va
incorporar suaument. Els seus
intensos ulls blaus
van parpellejar abans d'obrir-se de bat a bat,
aterrits. Es va
agitar en braços d'en Han, i els seus moviments sobtats van fer que la Vergere
també s'estremís.
-Sóc jo..., Han! -Li va dir
a través de l'altaveu
intern del vestit de pressió.
L’Elan va
començar a tranquil·litzar-se.
-Ens
van
drogar –va dir ella, mig atordida, i va
mirar al seu voltant amb confusió-. On són? Què ha passat? Per què portes
un vestit espacial?
Ell la
va ajudar a aixecar-se i la va
guiar al compartiment de
passatgers. Els seus peus tot just havien fregat
lleument la cosa negra
quan ella va cridar i es va quedar petrificada.
-Bo'tous! -Digué
ella, en el que en Han va suposar era l'idioma yuuzhan
vong-. Un arma
biològica! Un agent
sanguini aeri!
-Aquesta cosa
negra és... bo-el que sigui...?
L’Elan va negar amb el cap.
-El
que
estàs veient són les
restes del bo'tous. Un residu
inofensiu -va assenyalar als seients davanters-.
El que els va matar va ser el que van inhalar.
La Vergere
va sortir del celler i va ofegar un crit.
-Estan tots
morts menys vosaltres dues -va dir en Han.
L’Elan li
va mirar completament atònita.
-Però qui ha fet això?
-Això m'agradaria
saber. És possible
que la Brigada de
la Pau portés amb ells aquesta... cosa?
-Sí, és
possible. Tenien un dovin basal i un
desemmascarador. Potser també tinguessin bo'tous –Mirà al Han-. Potser
planejaven utilitzar-lo contra els passatgers del creuer.
-I per
què no et va
afectar a tu?
-Quan
ens vam enlairar
del Reina de l'Imperi ens van tancar hermèticament
en el compartiment -es va quedar mirant al buit-.
De tota manera, els
yuuzhan vong som
immunes.
En Han va
assentir, evasiu, i va activar l'intercomunicador.
-Droma, reuneix-te
amb mi al lateral de l'entrada. Les vaig
a portar a bord.
-Més et
val donar-te pressa –va respondre Droma ràpidament-.
La nau de guerra
ve dreta a per
nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada