La Prova de l'Heroi (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

En Showolter va fer una ganyota mentre contemplava l’encobridor ooglith capturat a Wayland, que s’enganxava i s'ajustava a l’Elan estenent garfis microscòpics i tentacles que s'inserien en els seus porus, glàndules sudorípares, arrugues i plecs de la pell. L’Elan estava nua i li donava l'esquena, però ell podia endevinar per les contraccions i flexions involuntàries dels seus tensos músculs que el procés de posar-se la peça vivent era una tortura; "una tortura exquisida", en paraules de l’Elan.

Conscient de la seva curiositat, ella li va demanar que estigués present en el procés, d'una forma que denotava tant indiferència com flirteig. Però a ell li resultava difícil suportar els seus laments agonitzants, i es va girar per mirar per la finestra del pis franc, cap a uns arbres l’alt contingut metàl·lic convertia aquesta zona de Myrkr en un autèntic repte per a transmissors i altres dispositius de comunicació.

-Ja està -va anunciar l’Elan estoicament. Showolter va tornar a girar-se i la va trobar vestida no només amb la seva segona pell yuuzhan vong, sinó també amb la túnica que ell li havia donat al principi. Semblava més humana que mai.

L’Elan es va fregar les galtes, el front i la barbeta, com per estirar-se les arrugues.

-Ho veu, Showolter? Ni resta de marques, ni un senyal que indiqui qui o què sóc en realitat.

En Showolter es va adonar que havia estat aguantant la respiració, i va deixar anar l'aire.

-Aquesta peça és talla única, no?

-Per què? Vol posar-se-la?

-No -va respondre ell ràpidament-. Només em preguntava si hi havia versions masculina i femenina.

-Per què hauria d'haver?

Ell es va gratar el cap.

-Bé, suposo que no tots els yuuzhan vong tindran les teves formes.

L’Elan mirà la Vergere, asseguda al seu costat a terra, i ambdues van intercanviar somriures enigmàtics. Les vestidures de la Vergere tot just eren una prenda àmplia que ocultava el seu tors ple de plomes i les cames articulades al revés. No calia tocar molt el seu exòtic rostre, ja que, amb tants evacuats de la Vora Exterior, els agents de duanes i immigració s’havien acostumat a veure cada dia una espècie nova.

-Què tenen de dolent les meves formes, Showolter? –Preguntà l’Elan a la fi.

-Absolutament res -va riure ell, incòmode.

-Però segur que tens alguna cosa a objectar pel que fa a les marques de la meva cara i el meu tors.

-Adorns -Digué ell, intentant que sonés graciós.

Ella es va tocar el cap i el va observar amb aplom.

-Potser tinguis la figura d'un yuuzhan vong... malgrat ser tan reticent a posar-te l’encobridor ooglith.

-Ho dubto. Encara que podria arribar a tatuar-me.

Ella va somriure.

-Si penses que el mètode yuuzhan vong és menys dolorós, estàs totalment equivocat.

Ell va arronsar les espatlles.

-A vegades cal sacrificar-se.

-Quanta raó tens, Showolter -ella va deixar que el comentari surés en l'aire un moment-. Però temo que pugui ofendre’t el meu alè. Està una mica contaminat...

-Pel menjar –la va interrompre Vergere-. No estem acostumades a menjar tant aliment processat.

En Showolter la va mirar.

-Ho sento, però no puc fer res -admirà les capacitats de camuflatge de l’encobridor ooglith i va negar amb el cap, somrient-. Un nerf amb pell de taopari -murmurà.

L’Elan arquejà les fines celles.

-És un joc de paraules -va explicar ell-. Un taopari amb la pell d'un nerf, és una bèstia disfressada de bestiar per introduir-se al ramat. La mirada de l'Elan es va il·luminar comprenent la revelació.

-Així que sóc bestiar amb pell de depredador.

-Pensava en l'assassí que van enviar els teus.

-Ho sé.

En Showolter es va aclarir la gola i li va acostar la roba: un vestit senzill, una jaqueta i unes sabates.

-Bé, aquí tens la teva roba.

L’Elan observà les peces una per una.

-Qui se suposa que sóc, Showolter?

-La meva dona. Som refugiats, desplaçats d'un planeta anomenat Sernpidal, i viatgem amb la nostra serventa.

-Aquesta sóc jo –va dir Vergere-. Com si ho veiés.

L’Elan mirà la Vergere i després a Showolter.

-Manco d'entrenament en els deures d'esposa.

-Ningú espera que visquis el paper. Tu limita't a interpretar-lo. Ja repasarem els detalls abans de marxar.

-Serem només nosaltres tres? –Preguntà l’Elan.

-A la nau trobarem reforços.

-Anem a un planeta més habitat?

Ell va assentir.

-Em mostraràs els seus paisatges?

-Això potser és més difícil. Però sí, al final, sí.

-Quina meravella.

En Showolter la va deixar perquè es vestís, i va anar a l'habitació del costat per supervisar els dos equips de tres membres que anaven a fer de figurants. Els dos agents femenins, amb remolins pintats a la cara i abillades amb models idèntics al que havia lliurat a l’Elan, eren bastant semblants a la Sacerdotessa yuuzhan vong com per fer-se passar per ella. Però Showolter no confiava igual en el mrlssi i el bimm escollits per suplantar la Vergere.

-Potser hauria estat millor donar feina a un parell de dralls –va comentar mentre observava als dos alienígenes disfressats.

-Què passa amb mi, Showolter? -Preguntar, divertida, una de les dones-. Dono el pego com a senyoreta desertora? –adoptà un posat teatral i parpellejà coqueta-. "Em mostraràs els seus paisatges?" Digué, imitant la veu de l'Elan.

Tothom va riure, excepte Showolter. En comptes d'això, va començar a distribuir armes i instruccions d'última hora, escrites en duralàmines auto-destructibles.

-Deixeu-vos veure a Hyllyard City -va dir als membres del primer equip -, però no crideu massa l'atenció. Si hi ha agents yuuzhan vong, no es deixaran enganyar fàcilment. -Els hi va donar uns bitllets de viatgers. -Sortireu de Myrkr per anar a Gyndine, i d'aquí a Thyferra.

Un altre feix de bitllets va ser per a l'home del segon equip.

-De Myrkr a Bimmisaari i a Késsel.

Es va ficar una pistola làser en la funda de l'aixella.

-Que tothom es mantingui en contacte amb la caserna general pels canals habituals. Quant els nostres informadors arribin a Coruscant, se us avisarà perquè abandoneu la farsa i torneu.

-Vostè què opina, Major? -Va preguntar el líder del primer equip. Showolter baixà les comissures dels llavis i va negar amb el cap.

-Potser els yuuzhan vong evitin aquest sector després de la derrota a Ord Mantell. A més -va afegir, botonant-se la jaqueta per ocultar la funda de l’arma-, què podrien voler d'una banda de refugiats que viatgen en un transport decrèpit?

-OOOOO-

Quan el transbordador, ple de gom a gom, es va aturar al costat de l’antany magnífic transport de luxe, Han es va adonar de sobte del que C3PO havia intentat dir-li a Ord Mantell.

De totes les naus del món, es va dir a si mateix quan el nom esborrat i esgarrapat de la llegenda va passar davant la finestreta, m'havia de tocar la Reina de l'Imperi.

Els seus primers amos i operaris havien estat les Línies de Transport Haj, una companyia amb una lleialtat a l'Imperi i a l'Aliança que variava segons el millor postor, i el Reina havia estat la nau triada per als passatgers que viatjaven des de Corèllia fins a Gyndine, amb nombroses parades intermèdies, i ocasionalment arribava fins a la Vora, i fins a Nar Hekka, a l’Espai Hutt.

Lleugerament més gran que un destructor estel·lar imperial, la nau era capaç de transportar desenes de milers de persones, però havia restringit el seu aforament a només cinc mil per a oferir, en el seu moment, una comoditat sense precedents, un servei excepcional i més distraccions de les que es poguessin imaginar. Piscines específiques per a cada espècie, termes, restaurants, centres comercials, zones climatitzades, sales d'exercici, salons de depilació per als més peluts, curtiders per als de pell delicada, tafureries de jizz, salons de ball en gravetat zero, casinos, miradors i zones d'oci... Tot això en més cobertes de les que es podien explorar en un únic viatge. El més exclusiu dels seus molts clubs nocturns era el Vents Estel·lars, on quinze rughjes tocaven el millor swing-bob, i els opulents passatgers ballaven durant hores al ritme del margengai-glide.

En la seva millor època, el Reina havia rivalitzat amb el més antic Missatger Quamar i el transport de luxe calamarià Princesa Kuari, servint de model per a noves naus com el Tinta Palette i la Joia de Churba. Però hi havia caigut en desgràcia en esdevenir freqüent objectiu dels pirates, i imant per a meteorits, i per romandre un cop cinc dies perdut a l'hiperespai.

En Han mai havia estat a bord, però coneixia la nau gràcies al Lando, que havia conegut al Reina a la Bria Tharen, primer amor d'en Han. La Bria era aleshores un membre d'alt rang de la resistència corelliana, i Lando el mateix de sempre.

En Han seguia profundament sumit en els seus records mentre era traslladat al Reina, però mentre no li va veure l'interior no es va adonar de com de baix que havia caigut aquella nau.

Si bé alguns dels passatgers, ell inclòs, tenien bitllet, la nau estava plena d'evacuats, ferits de guerra i refugiats prèviament allotjats a Ord Mantell i a la Roda, que ara es trobaven de camí als distints planetes del nucli i la Colònia, en bona part gràcies als esforços de la Leia.

Els antany enormes salons de ball del Reina s'havien convertit en campaments temporals, una babel d'idiomes i una aclaparadora amalgama d'olors on gent de centenars d'espècies diferents s'amuntegava en botigues i refugis improvisats, protegint amb cura a nens, mascotes o aliments o objectes personals que posseïen. Entre ells es passejaven els guàrdies i els soldats, resolent supòsits robatoris o disputes per l’espai, arreglant baralles causades per motius purament discriminatoris. Entre ells també circulaven androides i venedors de tot tipus (molts d'ells protegits per guardaespatlles), oferint a preus exorbitants menjars ràpids, suplements dèrmics, fàrmacs dubtosos i tiquets per als lavabos portàtils dels passadissos.

En Han es va obrir pas entre la multitud, seguint els senyals de la coberta en direcció a la pudent i bruta cabina que li corresponia. Va pensar en la seva situació després de seure a la vora del petit llit inclinat. La mida de la cabina li era igual. Bilbringi només estava a dos salts de distància, i el Reina arribaria al cap de tres dies de navegació. Han tenia allà contactes i coneguts, així que buscaria el rastre d’en Reck i altres membres de la Brigada de la Pau, i potser fins i tot obtingués alguna informació sobre el que va ser de les víctimes de l'atac dels yuuzhan vong a la Roda del Jubileu.

Es va quedar adormit una estona i es va despertar amb una fam canina, cosa que no era sorprenent, ja que no havia menjat res a part dels aperitius del bar del casino La Dama del Destí.

Se suposava que els passatgers amb bitllet tenien privilegis exclusius per accedir a una cafeteria a la coberta superior i a l'únic restaurant que no havia estat convertit en espai habilitat per als refugiats. Però la multitud havia sobrepassat els controls, si és que n'hi va haver alguna vegada, i la cafeteria havia estat presa per passatgers famolencs. Quan en Han va arribar, quedava molt poc menjar i ni un sol cobert. La gent utilitzava les mans, les urpes, les pinces o qualsevol apèndix que li hagués donat la naturalesa.

En Han intentava endevinar si l'òxid que tenia a les mans era tòxic, quan va recordar l'eina de supervivència que li havia regalat l’Ànakin, la qual Chewbacca havia fabricat i que, sorprenentment, seguia presa al seu cinturó després de tot pel que havia passat a la Roda. I, evidentment, l'eina incloïa una forquilla.

En Han contemplà amb admiració l'intel·ligent estri i es va ficar entre la gent que envoltava la taula del bufet. Apropant-se a les safates calentes, va veure que només quedava un filet de nerf, recremat i amb mala pinta, i no anava a deixar-lo allà. Però quan es va apropar i trinxar, el filet va ser perforat a la vegada per una urpa semblant a un esperó unida a una espècie de mà vellutada de cinc dits.

En Han es va girar i es va trobar cara a cara amb el ryn amb el qual havia escapat de la Roda. L'alienígena de cua prènsil portava els mateixos pantalonets de colors cridaners, l'armilla i la gorra.

-Ha! -Deixar anar el ryn, encantat amb la sorpresa-. Et vaig dir que ens veuríem per aquí.

En Han va fer una ganyota.

-D'aquí uns cinc anys hagués estat més del meu gust.

-Ja, però no es pot lluitar contra el destí, amic meu.

-Puc intentar-ho -va replicar en Han-. Què fas aquí?

-Doncs el mateix que tu, seguir el viatge -Mirà fixament el fi tall de carn. -Qui es queda aquest trofeu?

-Suposo que caldrà compartir-lo -va dir en Han en to resignat-. Això tenint en compte que et correspon tot el que t'has ficat sota de l'ungla quan l’has trinxat.

El ryn va deixar anar una riallada.

-I diuen que ja no queda gent honrada.

En Han va col·locar el filet en un plat mal rentat, i els dos van trobar lloc, un davant l'altre, en una taula propera, entre un grup de sullustans i bimms.

-Droma -Digué el ryn, oferint la mà asseient-se.

-Roaky Laamu -li va dir en Han, estrenyent-li la mà, reticent.

-He de dir, Roaky, que tens molta millor pinta que l'última vegada que et vaig veure.

En Han es va gratar el rectangle de sintecarn que la Leia li havia aplicat al front.

-Les meravelles del bacta. Tant de bo pogués...

-... Dir el mateix de tu -completà Droma.

En Han va donar un copet a la taula i es va tirar cap endavant, furiós.

-Tu i jo hem d'arribar a un acord. No sé com ho fas, però a partir d'ara et vas a guardar els meus pensaments per a tu, entesos?

-Quin repte -mussità en Droma.

-Aquest és el teu problema -Han el va mirar fixament un moment-. Però com ho fas?

-Vinga, no has sentit dir que els ryn podem llegir les ments i dir la fortuna? –Preguntà en Droma en to jocós.

-Sí, ja, i jo sóc un Jedi.

En Droma va riure.

-Això sí que seria una sorpresa.

En Han arrufà les celles i va emprar el ganivet de la seva eina de supervivència per tallar el filet en dos. A la recremada part de baix lluïa l'emblema del proveïdor: "Consumibles Nebula".

En Han es va emportar un trosset a la boca amb evident fàstic. Droma el va mirar a la cara mentre ell mastegava... o intentava fer-ho.

-No és el que t'esperaves?

-M’esperava alguna cosa comestible –va dir en Han, passant-se la carn d'un costat a un altre de la boca.

-Tan horrible és?

En Droma va agafar l'eina de supervivència per tallar una mica de la seva meitat.

En Han li va acostar un plat buit.

-Pots escopir aquí les dents.

En Droma mastegà una estona abans d'escopir discretament el tros a la mà i tirar-lo sota la taula.

En Han respirà fondo.

-Escolta, què et sembla si provem el restaurant? Jo convido.

En Droma va somriure.

-Estava esperant que ho diguessis.

Van marxar de la cafeteria i van caminar una curta distància per la coberta de passeig, fins a un menjador abarrotat que havia aconseguit mantenir part de la grandesa que la resta del Reina havia perdut feia tant temps. No obstant això, quan estaven a punt de seure, el maître klaatooinià es va dirigir a ell.

-Ho lamento, senyor -va dir al Han-. Però no podem atendre al... ryn.

En Han li va dedicar una mirada incrèdula a l’humanoide de pestanyes espesses i mandíbules allargades.

-On et creus que estàs treballant, al Tinta Rainbow? Això és una nau de refugiats!

El maître va esbufegar.

-Tot i així, tenim les nostres normes.

En Han es va sentir indignat i va tirar el braç enrere, però Droma va detenir.

-Una baralla no canviarà res -li va advertir Droma, gairebé penjant-se dels bíceps d'en Han.

-Excepte el meu humor –grunyí en Han.

-Però no el nostre apetit.

En Han va abaixar els braços i va agafar una carta a un cambrer que passava. La va mirar, va assenyalar l'especialitat del xef i la va tirar a les llargues mans del maître.

-Dues d'això... per emportar.

El klaatooinià el va mirar amb desdeny i es va allunyar. Al cap d'una estona va tornar amb el que havien demanat.

En Han i Droma van agafar els envasos i els van portar a uns seients situats davant del mirador. Van menjar en silenci, mentre el Reina maniobrava per sortir de l’espai d’Ord Mantell, adquirint velocitat per al salt a la velocitat de la llum. La llum de les estrelles es reflectia al malparat anell exterior de la Roda del Jubileu. Han estava decidit a no pensar en Roa i en Fasgo... almenys mentre no arribés a Bilbringi.

Saciat, es va recolzar al respatller i es va posar les mans darrere del cap.

-D'on procedeixen els ryn? -Preguntà, mentre Droma es xarrupava els dits per netejar-se’ls-. Quins són els seus orígens?

En Droma es va allisar les puntes del seu mostatxo blanc.

-D’un planeta del Nucli, però ni tan sols els ryn sabem quin.

-Us van obligar a deixar-lo?

-Hi ha dues teories al respecte. La primera diu que descendim d'una tribu de deu mil músics als quals els van donar a un planeta proper sense artistes. Segons l'altra, descendim de guerrers enviats a lluitar contra una amenaça de la Vora Interior. El nostre idioma conté molts termes militars, com la nostra paraula per als que no són ryn, que té llaços lingüístics amb la paraula "civil".

-I com vau acabar tants en el Sector Corporatiu?

-Les circumstàncies ens van arraconar allà. Després d'abandonar el Nucli, els ryn van aprendre tècniques agrícoles, a treballar el metall i altres oficis, però a tot arreu ens miraven amb sospita. Fem servir salconduits falsos per establir-nos en planetes remots de l'espai del Sector Corporatiu. Va ajudar bastant el fet que les nostres tècniques de curació, apreses de moltes races diferents, li salvessin la vida a una important autoritat executiva.

"Tot i així, el nostre estil de vida nòmada, el nostre amor per la privacitat i la manca de registres escrits, que beneficia enormement la nostra pròpia conservació, va fer pensar a alguns que practicàvem la màgia negra o que érem uns lladres. Es va dir que ens agradava la carn viva, i en alguns sectors es van aprovar lleis que permetien que se'ns cacés, esclavitzés o assassinés, ens van culpar de crims aliens. Es va prohibir el nostre idioma natal, i molts de nosaltres vam ser venuts a traficants, o destinats a procrear nens esclaus.

En Han recordà al ryn de la Roda que s'havia acostat al Daga Afortunada, i la parella que se li havia acostat personalment a l’apostador per demanar-li que els portés de tornada al Nucli.

-I com vas acabar a la Roda del Jubileu? -Preguntà.

-Estava en una caravana de naus ryn que va abandonar el Sector Corporatiu rumb a la Constel·lació de Lesser Plooriod quan els yuuzhan vong van arribar al sistema Ottega i van destruir Ithor.

-Ets pilot professional?

-I bastant bo –va dir Droma-. A més sóc explorador i he viatjat per tot l'espai.

-I què va passar després d’Ithor?

-Les Nostres naus es van dispersar, així com les nostres famílies. Porto buscant a la meva gent des de llavors, a la meva germana i a diversos cosins.

-És difícil –va dir en Han.

En Droma va assentir.

-I tu, Roaky? Condueixes naus amb l'habilitat d'un pilot de caces de combat... o d'un autèntic contrabandista. Què fas tu per aquí?

En Han va trigar un moment a ordenar els seus pensaments.

-Sóc més mecànic que pilot. Estic de vacances de la meva vida normal per intentar arreglar algunes coses.

-Llavors tu també intentes tornar amb la teva família? -Digué Droma. Han el va mirar.

-Potser si.

Del restaurant els van arribar els acords de Somnis vaporosos, una cançó que s'hagués adaptat perfectament a la veu de la Bria Tharen, i que solia cantar sovint.

-Aquesta cançó et recorda alguna cosa –va dir en Droma, observant al Han fixament.

En Han va somriure sense obrir la boca.

-Als bons i vells temps.

-Com de vells?

- Suficient per a ser bons -li va dir en Han.

 Següent