CAPÍTOL 11
El
mar
era una superfície d’un agitat verd gebrat amb puntes blanques, enlluernador
sota la llum del
sol de l'albada, i es perdia en l'horitzó
que la Leia tenia a banda i banda i davant
seu. A la seva esquena s'alçaven
les espirals rocoses
i els imponents
parapets de la Fortalesa de l'Escull, la mansió estiuenca
de la família reial hapana i el seu refugi en
temps de crisi. La brisa era fresca, i la
Leia es va abraçar a si mateixa dins
de l'embolcall blau fosc de la seva llarga capa.
Va donar mitja volta i va passejar la mirada
per la costa i els
rompents de pedra negra on batien les
ones, mirant la
majestuosa fortalesa, un androide que recollia baies silvestres i,
més a prop, a l’Olmahk
acompanyat dels visitants que van arribar a l'alba en un iot-drac
per presenciar el duel entre Isolder i Beed Thane.
L’Arcont de
Vergill i els seus padrins es van reunir al quadrat d’exuberant gespa que havia de servir com a
escenari de la contesa. Com
ofès i públicament
deshonrat per la
bufetada de l’Isolder, Thane havia triat les
seves armes d'un ampli assortiment
que ho incloïa tot, des de vibrofulles
a làsers esportius.
No obstant això, el lloc va ser triat per Isolder,
que havia passat la
nit a la Fortalesa de l’Escull al costat de la Teneniel Djo,
Tenel Ka, Ta'a
Chume, Leia i un
mínim personal de
consellers i criats.
Encara que s'acostava l'hora pactada,
encara no havien aparegut l’Isolder i el seu segon, el retirat capità Astarta.
Clarament inquieta per aquesta falta d'etiqueta,
la Tenel Ka era
incapaç de seguir quieta un segon més.
La
Leia
podia sentir clarament l'agitació de la jove Jedi
a través del prat que les separava. Va ser en
aquesta mateixa fortalesa
on Jacen, Jaina, Lowbacca -el nebot d’en
Chewie- i ella es
van enfrontar a les algues
carnívores i als assassins
Bartokk per desemmascarar l'ambaixador Yfra, que
planejava enderrocar la monarquia.
També va ser aquí on la Tenel Ka va acceptar
finalment l'accidental mutilació
soferta a les mans d’en Jacen, preferint conservar
el monyó a col·locar-se
una pròtesi... fins i tot per a nedar.
Mentre
els
records del que Jacen
li va explicar sobre aquell incident eren substituïts per les preocupacions actuals,
la Leia va veure com la Tenel Ka contemplava
fixament els senders
vorejats de tanques que ascendien fins a la fortalesa i es dirigia ràpidament
cap a ells. Un instant després, Ta'a Chume
va aparèixer pel camí natural que desembocava al prat, amb el seu encanudit
cabell castany-vermellós caient-li per sota d'una gorra cònica en la qual
havia cosit un
triangle vaporós tela blanca que vetllava la
part inferior del seu rostre. Malgrat els agosarats esforços de la Tenel Ka en benefici de
la monarquia hapana, l'antiga matriarca es
negava a perdonar la decisió
de la seva néta d'abraçar la vida Jedi en lloc de convertir-se en
la futura reina mare.
La
Ta'a
Chume va seguir amb
la mirada la precipitada partida de la Tenel
Ka. Després es va
girar cap a la Leia i es va dirigir cap a ella, recollint el seu llarg vestit
amb una mà.
-Espero
que
hagis dormit bé, ambaixadora
–la va saludar mentre s'acostava.
-M'agradaria dir
que sí, però la veritat és que no he pegat ull.
-Pel dol,
oi? –Preguntà la Ta'a
Chume-. No et preocupis.
-Tan segura
estàs del teu fill? –Digué la Leia, mirant
fixament als seus ulls verds.
-Tu no?
-He vist
com els millors eren
derrotats, Ta'a Chume.
L'antiga reina
mare la va estudiar.
-Em pregunto
a qui et refereixes.
Al teu pare, potser,
derrotat pel teu germà;
o al meu fill, derrotat
pel contrabandista a qui vas ajudar a convertir-se en un heroi.
-Isolder no
hauria d'haver permès que el provoquessin -va argumentar la Leia, negant-se a
mossegar l'ham.
-Però, estimada,
què més podia fer després que Thane t’insultés?
-Em
podia haver deixat
respondre a mi.
A
les
comissures dels ulls
de la Ta'a Chume
van aparèixer arrugues.
-Estimada Leia,
aquí, a Hapes, s'espera
que les nobles
no es comportin com
guerrers. Així ha estat des que es va fundar el Consorci. Culpa als
pirates Lorell per
posar-nos en un pedestal.
-No sóc
una noble hapana, Ta'a Chume. I m'han dit coses pitjors que mentidera.
-D'això estic
segura.
La
Leia
es va posar en guàrdia, però va recuperar ràpidament
les maneres.
-Em preocupa
molt més la unitat entre els mons del
Consorci que defensar el meu
honor.
-No pot
haver unitat sense
honor, Leia –La Ta'a Chume va deixar anar un sospir fastiguejat-. I
parlant d'honor i
deshonor, volia preguntar-te
pel teu encantador marit. Per què no està aquí
amb tu?
La
Leia
va aguantar la mirada punyent de la Ta'a
Chume.
-En
Han
està contribuint a
la seva manera a l'esforç de
guerra.
-Quina
resposta
més curiosa –La Ta'a
Chume baixà el to
de veu per fingir
una intimitat que no existia entre dues-.
Confio que no hagi
cap problema a
casa.
-Hi
ha
problemes a tot arreu. Per això sóc aquí.
-Naturalment –la
Ta'a Chume va callar un moment, abans de
prosseguir-. Des de la teva arribada a Hapes, he
volgut confessar com
d’equivocada que estava sobre tu.
La
Leia
va esperar.
-Al
contrari
que la filla d'aquesta bruixa de Dathomiri –llançà
una mirada en direcció a la
Tenel Ka-, tu no
vas voler convertir-te en Jedi.
La
Leia
va haver de recordar-se a si mateixa que parlava amb
una dona que no només havia ordenat els assassinats
del seu fill gran i del primer amor de l’Isolder,
sinó que era filla d'algú que menyspreava als
Jedi amb tanta passió com el mateix Palpatine.
A l'àvia de l’Isolder
li hagués encantat veure extingir-se als
Jedi, encara que només fos per
impedir la resurrecció del que
ella considerava una oligarquia
governada per bruixots
i lectors d'aures.
-La
Tenel
Ka va escollir sàviament
-va dir la Leia per
fi-. I el seu fill
també. La Teneniel Djo és perfecta per
a l’Isolder.
Ta'a Chume
agità el seu cap.
-No, estimada.
El seu matrimoni no ha pogut sobreviure a
les dificultats. Es
diu que la Teneniel Djo tornarà a Dathomir.
-Ho
sento,
no ho sabia...
-Tu haguessis
estat perfecta per al meu fill. Ha provocat aquest
duel per demostrar-me
que un home és capaç de prendre iniciatives,
i per demostrar-te
que et segueix estimant. Per això, sigui quin sigui el resultat de l’enfrontament
d'avui, tingues la
completa seguretat que rebràs
tot el meu suport perquè el Consorci s'aliï amb
la Nova República contra els yuuzhan vong.
La
Leia
encara s'estava recuperant
d'aquella inesperada revelació quan van aparèixer Isolder, Teneniel Djo
i Astarta.
-Arriba en
el moment just -va assenyalar
Ta'a Chume veient-los-.
Li encanta fer això.
Darrere
del
Príncep i la reina mare van arribar els membres
del personal i altres testimonis, inclòs C3PO, que es va afanyar
a col·locar-se al costat de
la Leia.
-Mestressa Leia
-li va dir l’androide-, esperava que
decidís estalviar-se el turment d'haver de veure
el Príncep Isolder prendre part en el que
només pot ser considerat un exercici de jerarquia política tan antiquat com banal.
La
Leia
va arrufar les celles, mentre pensava en el duel d’en Corran Horn contra
el comandant Shedao Shai, dels yuuzhan
vong, a Ithor.
-Com a part
insultada no podia estar absent, 3PO.
-Però, mestressa... -insistí C3PO-,
té la menor idea del
que el Príncep Isolder i l'Arcont Thane
estan a punt de fer?
La
Leia
va contemplar el prat on els padrins d’en
Thane i Astarta estaven acordant les
regles, i on l’Arcont i el Príncep ja es posaven cascos,
guants, botes i
armadura. Tot estava
ple dels sensors
i elèctrodes inherents
al duel.
-Sí, la
tinc –va respondre la Leia.
-Llavors, no
hauria de mirar -va dir l'androide, inclinant el
cap a un costat i batent els seus braços rígids-. Aquesta classe de combat cos a cos té el seu
origen en un art marcial desenvolupat pels pirates Lorell quan la seva principal preocupació era la
captura i distribució de presoneres femelles.
Encara que potser no sigui tan letal ni tan mística com el teres Kasi, la tècnica
de "mans d'acer" dels Seguidors
de Palawa en el cúmul estel·lar de Pacanth
Reach, en la Vora Exterior, segueix sent...
La
Leia el
va fer callar.
-Isolder va
ser corsari durant dos anys -va dir tranquil·lament-.
Segur que sap uns
quants moviments.
-Però, mestressa... -protestà C3PO
amb desesperació.
Ella
va tornar
a imposar silenci
per poder sentir el que Isolder li deia a Thane,
cara a cara, al centre del prat.
-Si tu
guanyes, no només hauràs rentat el teu honor, sinó
que t'hauràs guanyat el dret a presumir d'haver derrotat el Príncep de Hapes.
Si jo guanyo,
no guanyo més que
el dret a exigir-te que demanis
perdó a la meva filla i a l'ambaixadora Organa
Solo per les teves paraules.
-Si vols
pujar les apostes, Príncep Isolder, només
has de dir-ho –En Thane va
somriure amb menyspreu.
Isolder va
ficar la mà dreta en el guant i va flexionar
els dits.
-Si jo
guanyo, vull la
teva promesa que Vergill donarà suport a la Nova República.
Els testimonis
van aguantar la respiració.
-Això no
es pot permetre! -Cridà algú.
-Ningú
té
dret! -va afegir una
altra veu.
En Thane va pensar mentre seguien
sentint-se protestes.
-Tens la
meva promesa –va respondre
per fi l’Arcont-. Sempre i quan Hapes retiri el seu suport si perds.
-Això portarà
la desgràcia sobre totes les nostres Cases! -Va
assenyalar un testimoni. Isolder
va assentir.
-Tens la
meva promesa.
El
cor
de la Leia es va desbocar.
-Aquest ha
estat l'objectiu d’en Thane des del principi -va dir Ta'a Chume al seu
costat-. Allà on va
Hapes, va la
meitat del Consorci de Mons
–Mirà a la Leia-. Veus el que està fent el meu fill
per tu?
Al
prat,
l'àrbitre principal va aixecar un mocador vermell
per sobre dels caps de tots els presents i
el va deixar caure a terra.
Tot just havia tocat
la fulla d'herba més
alta quan va començar el combat.
La
tradició de
Hapes dictava que
els duels d'honor donessin començament amb
poques fanfàrries i encara menys preàmbuls.
La Leia va comprendre ràpidament que era, sobretot,
per assegurar-se que tothom havia fet les seves
apostes. Pel que sabia d'escoltar converses darrere
de les portes,
i les confessions
de la Ta'a Chume en
sentit contrari, Thane portava avantatge i era
el favorit.
Malgrat
la seva
agitació, o potser
en resposta a ella, C3PO va insistir de seguir
protestant, fins i tot amb el
duel començat. En contrast,
Olmahk estava clarament extasiat, a la gatzoneta a la vora del prat, amb
els ulls clavats
en Isolder i
Thane, mentre tots dos contendents giraven en cercles i es temptejaven amb puntades
i cops de puny.
En Thane era alt i musculós,
com Isolder, però
les seves sòlides cames i les seves amples
espatlles feien que l’Isolder, en comparació, semblés molt més
petit. Els seus moviments
suggerien tanta força
com destresa, i
no tenia inconvenient
a mostrar que era bo. Es va llançar contra Isolder
amb combinacions dobles
i triples de
puntades amb la mateixa cama, fanfarronejant
i saltant sobre
els dos peus.
I les
seves mans també eren ràpides.
Isolder
va
frenar els cops
amb habilitat, però
no va entrar en l'intercanvi de cops, com si no
estigués segur de la tàctica
ofensiva a emprar. Tanmateix, per a la Leia era obvi que tots dos eren
millors amb els
peus que amb les
mans. L'estil d’en Thane es basava en la
tècnica tradicional, mentre que
el de l’Isolder era més directe.
Les regles
dels duels d'honor eren conegudes per tots els presents, a excepció de
l’Olmahk i d'ella, però la Leia comprenia
que l'armadura i el
casc servien per a un propòsit doble. A més
d'esmorteir els cops propinats amb guants
i botes, capaços
de trencar ossos i
transmetre descàrregues elèctriques, els sensors
que portaven incorporats indicaven, gràcies a un
receptor remot, quan un dels duelistes aconseguia
un cop mereixedor de ser puntuat.
-Quina exhibició
més espantosa! -Protestà
C3PO amb preocupació
-. I em temo
que només pot empitjorar, mestressa. La majoria
dels antagonistes estaria d'acord de contenir-se
per no infligir serioses lesions al seu
adversari, però el Príncep
i l'Arcont han
renunciat a les restriccions
habituals!
La
Leia
el va intentar ignorar. Al mateix temps,
va reprimir l'impuls de pensar: "no
ho facis,
Isolder", per por que ho sentís a
través de la Força i s'enfonsés moralment.
El que va fer Corran Horn a Ithor havia estat noble,
però, tot i així, no van poder salvar el planeta.
Isolder i
Thane van seguir girant
en cercles un al voltant de l'altre durant diversos minuts, sense aconseguir puntuar, tot i que els demolidors
cops que clavaven
ressonaven com ofegats
trets d'antigues armes
de foc. La carn que es podia veure sota el pesat equip estava envermellida
i inflada. Un cop
de puny de l’Isolder va fer trontollar a
Thane pel prat; una
puntada de peu frontal de l'Arcont va aixecar del terra al
Príncep. Tots dos van puntuar
en ràpida successió quan Isolder va obrir
la seva defensa i va rebre un
cop al cap per poder connectar un fort cop de puny a les
costelles d’en Thane.
Els crits
d'ànim dels espectadors
eren entusiastes, però gens semblants al tumult sanguinari que haurien aixecat
lluitadors professionals. Teneniel Djo, Tenel
Ka i alguns
dels consellers entonaven
càntics tranquil·litzadors de forma gairebé inaudible.
La
Leia
va controlar la seva preocupació dient-se a si
mateixa que el que veia no era diferent a tants
i tants duels
de pràctica amb sabres
làser que havia presenciat
al llarg dels anys.
Isolder i
Thane van tornar a llançar-se l'un contra l’altre.
Aquesta vegada, la iniciativa era de l’Isolder, amb
una combinació d'esquerra i dreta. Thane va rebre els cops
i es va preparar per
bloquejar una puntada circular de
la cama dreta del Príncep, només per
comprendre massa tard que era una finta. Isolder
retirà la cama com
un llampec i va tornar a colpejar-li a les
costelles. Thane va retrocedir amb una ganyota
de dolor, però se
les va arreglar per contraatacar
amb una desequilibrada puntada que, no obstant això, va agafar per sorpresa a Isolder.
L'àrbitre principal va mirar al receptor
remot i puntuà
als dos combatents. Amb el duel empatat a
dos i dos lluitadors
panteixants, anuncià un assalt a mort sobtada.
-Mort
sobtada?
-va gemegar C3PO alarmat-
Mort sobtada?
Estava clar
que Thane havia entès com li havia tendit
Isolder el seu parany. Es va moure una vegada més
amb precaució, però
amb menys respecte per la capacitat de l’Isolder
que per la seva habilitat per l'engany.
Isolder també
va guardar les distàncies,
intentant obligar a Thane que s'avorrís i ataqués. L’Arcont va
amenaçar un cop de puny, va girar i va disparar el peu dret
contra la cuixa del
Príncep. Aquest es va retorçar
per evitar tota la
força de l'impacte, però se li va
escapar un crit ofegat i tots van comprendre que
havia quedat pràcticament
incapacitat.
La
cama
ferida li va fallar i va caure sobre un genoll, llançant un cop al tors
d’en Thane per aprofitar la caiguda. Thane va anticipar
el cop i el va
detenir amb facilitat, apartant-se per quedar fora
de l'abast del seu contrincant
i va preparar una
puntada descendent destinada
a trencar l'avantbraç estès de l’Isolder
i obrir la seva guàrdia
per a un atac frontal. Però el Príncep va retirar
el braç a temps i
va rodar sobre l'espatlla
per apartar-se. Es
va posar a la gatzoneta i es va abalançar contra l'Arcont.
En Thane va
retrocedir, movent els seus braços en molinet per
aturar cops de puny i puntades de peu, va fer un pas lateral i va traçar
un arc amb el peu
dret que buscava colpejar
la cara de l’Isolder.
Aquest es
va aturar, va atrapar panxell
d’en Thane al vèrtex
de la creu formada pels seus avantbraços i
va tensar els músculs de la cuixa per
impulsar la cama de l’Arcont cap
amunt. El peu que Thane mantenia al terra
va relliscar sobre l'herba i va caure d'esquena
a terra.
Isolder va
anar a per ell, girant per llançar una puntada
de peu lateral. Però Thane es va alçar lleugerament
sobre un dels seus muscles i gairebé va aconseguir
que els peus del Príncep quedessin sota ell,
atrapats pel seu cos. Tots dos es van posar novament
dempeus i van intercanviar llampegants sèries de puntades
de peu i cops de puny al cos. Els retrunys
dels impactes va tallar
l'aire salí mentre
els dos adversaris intentaven deixar sense aire al seu contrincant.
El
peu
dret d’en Thane va colpejar l'avantbraç esquerre
de l’Isolder just per sobre de l'extrem del guant, i
la Leia estava segura
d'haver sentit l'espetec d'un os trencant-se. Tot
d'una, li va assaltar la idea que
"mort sobtada" podia tenir un significat literal.
Sorpresa que
cap dels dos hagués anotat punts, la
multitud va rugir amb més força, animant al seu favorit. La Leia va sentir la veu
del capità Astarta per sobre del brogit general,
ordenant a Isolder que recuperés la
concentració. Només la Leia
i Ta'a Chume
guardaven silenci, plenes de preocupació.
Amb un
salt àgil, Isolder va invertir la seva posició per mantenir el seu braç malmès
fora de la línia d'atac
i va preparar una
altra contraofensiva. L’enorme
puny d’en Thane va
impactar contra un costat del cap
de l’Isolder, però
l’Arcont va rebre a canvi una puntada de peu al genoll.
En Thane no semblava acostumat a
lluitar amb algú de la seva pròpia
mida, i Isolder
es va aprofitar de la situació. Una vegada i una altra desviava els peus d’en Thane amb
braços o espatlles, o ajupia el cap per
apartar-lo de la trajectòria dels cops. Però el
Príncep semblava estar cansant-se. Hi havia provat
ja gairebé totes les seves estratagemes,
però va tornar a atacar amb una combinació de
dreta i esquerra, mentre preparava una
puntada amb la cama dreta.
La
Leia
amb prou feines podia respirar. Era un atac d'allò més
elemental. Thane només
havia de decidir si el moviment de
l’Isolder era una finta o anava de debò,
si creia que el Príncep
era prou estúpid com
per jugar-s'ho tot -la reputació, la promesa d’en
Thane de combatre al costat
de Hapes contra als
yuuzhan vong ,
fins i tot el respecte de la família reial i de
la Leia- utilitzant el mateix truc amb
el qual havia perdut
el primer assalt.
En Thane va
apostar a què era
un truc i es
va preparar per al veritable atac.
Isolder li va deixar creure que havia triat correctament
frenant un instant, donant a entendre que era
una finta, per després va completar la puntada lateral.
Pel
so
de l'impacte, va quedar clar que Isolder havia efectuat
el cop amb la
potència suficient per acabar el combat. Així
i tot, es va contenir més del que s'hagués contingut
Thane d'estar al seu lloc. L'impacte de la bota
en el casc de l’Acont va aixecar ecos a les negres
pedres de la riba, i l'àrbitre principal va
aixecar una mà concedint el
punt definitiu abans
que Thane xoqués contra el terra.
Les apostes
van canviar de mans, mentre els dos antagonistes inclinaven els seus caps a manera de salutació. Però
les promeses afegides poc abans de la baralla
van fer que molts dels presents se sentissin
escandalitzats, i les discussions van
començar a generalitzar-se per
tot el prat.
Acostumat a
l'èxit, Isolder no va presumir de la seva victòria. Les abraçades de la seva esposa i de la seva filla no
van despertar en ell més que un somriure. L’Arcont Thane el va felicitar a
contracor, i la Leia va poder albirar que la
pau entre la Casa Thane i la Casa Isolder no
seria duradora.
No
obstant això,
això no importava ara. Thane havia
perdut, i això
significava com a
mínim un vot més en suport a la Nova República.
En Thane i els seus padrins van
començar a allunyar-se del prat,
però, abans d’arribar
al sender que portava fins al moll, l’Arcont va
canviar de direcció i es va dirigir cap a la Leia.
-Ambaixadora, quan
els representants del Consorci
votin sobre si
ajudem o no
a la Nova República, li presentaré les meves
disculpes formals -va dir.
-Pot estar segura que compliré la meva promesa d'alinear-me amb el Príncep
Isolder. -Va arrufar les celles,
al seu pesar-. De moment, només desitjo felicitar-la per fer que el Consorci faci
un pas més cap al que, sens dubte, resultarà ser una campanya catastròfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada