dimarts, 5 de maig del 2015

La Nova Rebel•lió (XLVIII)

Anterior



Quaranta-vuit

*
El missatge de la Leia deia que aniria a Almània a l’Alderaan, i després havia afegit una curta nota sobre Wedge i la flota. Però per molt que s'esforcés, en Han va descobrir que no hi havia manera de localitzar l’Alderaan entre l'eixam de navilis que estaven lliurant un aferrissat combat no molt per sota d'ell. No volia ni pensar en totes les restes que suraven al seu voltant.
Estava assegut a la cabina de control amb Chewbacca al costat i la Mara Jade ocupant el seient posterior. La Mara encara estava molt pàl·lida. No s'havia recuperat del tot, i els havia dit que els ysalamiris continuaven afectant els seus sentits de la Força tot i que es trobaven tan lluny d'ella com podien arribar a estar.
En Han va pensar que això era una bona notícia.
-Posa't en contacte amb algú de la flota de la Nova República, Chewie -va dir-. Necessito saber on és la Leia.
-Quan vam arribar la seva nau no hi era -va dir la Mara.
Chewbacca va activar el relé de comunicacions sense prestar cap atenció a la Mara. En Han es mantenia a prop del Karrde Salvatge. Talon seguia sense haver entrat a l'hiperespai. Alguna cosa semblava retenir-hi.
-Em pensava que Karrde volia salvar la pell.
La Mara va somriure.
-Em sembla que segueix estant interessat en el meu -va ser la seva més aviat enigmàtica resposta.
-Fantàstic -va dir en Han.
Chewie els va informar que ningú havia vist a la Leia des del començament de la batalla.
-Ja m'ho imaginava -va dir en Han. Es va allunyar del Karrde Salvatge i va anar cap a Almània -. Examina la superfície, Chewie. L’Alderaan té una signatura d'identificació inconfusible, i si la Leia està allà, la trobarem.
Les peludes manasses d’en Chewie es van moure veloçment sobre la consola. La Mara es va recolzar en el seu seient.
-Kueller et matarà abans que puguis posar els peus en aquest planeta.
-Ho dubto, amor -va dir Han -. En Kueller porta molt de temps intentant atreure’m a aquest lloc.
La Mara no tenia res a replicar a això. Chewbacca va seguir examinant la superfície i en Han va iniciar un vector d'aproximació que portaria al Falcó per sobre de la batalla.
Vista des de dalt, la situació semblava bastant seriosa. Els Destructors Estel·lars havien patit molts danys, però seguien lluitant. Hi havia massa caces TIE i cap ala-X, només ales-A i ales-B. Un dels navilis de combat de la Nova República ja havia estat destruït, i només li quedaven dos.
-No perdis el temps pensant, Solo -va dir la Mara-. O vas a salvar la teva dona, o salves a la flota.
En Han ja sabia a quina dura elecció s'enfrontava, però veure-la amb tanta claredat davant dels seus ulls va fer que se sentís terriblement impotent. Un instant després una cosa que es movia molt de pressa va entrar a la perifèria del seu camp visual.
-Caça TIE en dos-zero-nou -va dir en Han -. Agafa els controls, Chewie. Vaig als canons.
-T'acompanyo -va dir la Mara.
En Han va pujar a la torreta superior mentre la Mara s'instal·lava a la torreta inferior, es va posar els auriculars i va seure davant dels controls del canó làser. Eixams d'estrelles i caces giraven bojament al seu voltant.
- Estàs en el teu lloc, Mara?
-A punt.
-D'acord -va dir Han -. Obre bé els ulls.
El caça TIE va passar per sobre d'ells sense deixar de disparar ni un sol instant. En Han va fer girar la seva butaca, va apuntar el canó i va disparar. Les andanades làser llançades per la Mara des de baix van brillar amb una resplendor rogenca sobre la negror de l'espai.
El caça va esclatar amb un encegador centelleig blanc.
- L’he enxampat! -Va cridar la Mara.
Dos caces TIE més van aparèixer a estribord de la torreta artillera d’en Han. Un instant després tres caces més van passar com una exhalació sobre el seu cap mentre altres tres passaven per sota d'ell. Dos caces més van aparèixer a babord.
- Chewie! -Va cridar en Han mentre el canó escopia flames làser en totes direccions.
El wookiee era un pilot massa experimentat per deixar-se atrapat a aquella mena de trampa. El Falcó va seguir avançant al llarg del mateix vector, i després es va inclinar sobtadament fins a quedar de costat i va lliscar per entre els caces.
Els caces TIE, acostumats a disparar contra els blancs més diminuts que oferien els ales-A, van necessitar uns moments per recuperar-se de la sorpresa.
-Traça un cercle, Chewie -va dir en Han.
Chewbacca va executar una paràbola perfecta. En Han i la Mara van apuntar els seus canons i van disparar contra els dos caces TIE que s'aproximaven en direccions oposades. Els dos van esclatar mentre que cinc caces més acudien a ajudar.
- Hi ha moltíssims! -Va exclamar la Mara.
-No hi ha dubte que en Kueller s'ha gastat una autèntica fortuna -va dir en Han-. Ni tan sols l'Imperi va arribar a desplegar tants caces TIE en una sola batalla.
Chewbacca va llançar un estrident udol. Més caces TIE venien cap a ells.
- Què ha dit? -Va cridar la Mara.
-Ha dit que estem aconseguint apartar uns quants caces de la batalla. Aquest amiguet teu tan lleig que et visita en els teus malsons deu saber que som aquí.
La suor degotava pel rostre d’en Han i les espatlles començaven a fer-li mal a causa de l'esforç que suposava moure el canó. Estava fent tants girs i contorsions en el seu seient que no tenia ni idea de quin era la seva posició respecte a la cabina de control, encara que suposava que era igual.
-Vaig creure haver-te sentit dir que et volia viu.
- I així era!
En Han estava disparant contra cinc caces TIE. Va aconseguir donar-li a un, i el caça es va allunyar donant tombs per l'espai. Un altre caça va passar per sobre d'ells, disparant mentre sobrevolava al Falcó. La majoria dels trets van rebotar en els escuts deflectors.
Un tercer caça va disparar una andanada làser. Els feixos van donar en el blanc, i alguna cosa va esclatar dins del Falcó.
- Chewie? -Va cridar en Han.
Chewbacca va respondre amb un sec grunyit. Pel que sembla acabaven de perdre un escut deflector.
- Això ha estat una mica més seriós que un escut, Chewie!
Chewie va tornar a grunyir. Ja gairebé havia aconseguit reparar l'escut, però no tenia temps de seguir parlant. Va ser la Mara qui va acabar informant-li del que havia passat.
-Això que heu sentit era el meu canó -va dir.
- Estàs bé?
-Si dius estar bé a haver adquirit unes quantes cremades de tercer grau, suposo que estic bé -va dir la Mara-. Les meves mans sobreviuran.
-Llavors puja a la cabina de control i ajuda a Chewie -va dir en Han, no molt segur de si Mara s'estava inventant això de les cremades o si realment estava ferida-. Haurem de passar just per sobre d'un d'aquests Destructors Estel·lars. Esperem que no ens vegi.
-L'esperança pot ser molt perillosa, Solo.
En Han no li va respondre. Els seus braços estaven fent vibrar tot el seu cos mentre continuava disparant. Els caces TIE havien format un autèntic eixam al voltant del Falcó, però els seus trets seguien rebotant en els escuts deflectors. Chewie el devia haver reparat.
O potser no.
Un altre feix làser va donar en el blanc. El Falcó va girar bojament a l'espai. Chewbacca estava cridant i la Mara estava deixant anar malediccions, i en Han es va trobar sobtadament cap a baix respecte a la seva posició anterior. Només l'arnès de seguretat li havia salvat de sortir acomiadat del seient.
- Quins danys hem patit, Chewie?
Chewbacca va respondre amb un perllongat udol.
- Ja sé que no ha estat culpa teva! Em conformo amb què m’informis dels danys, d'acord?
-Hem perdut els tubs llançacoets -va dir la Mara, encarregant-se novament de respondre -. I serà millor que li donis les gràcies a Chewie per tenir tan bons reflexos. Va llançar els coets just quan ens van donar.
-Oh, fantàstic -va dir en Han-. Se suposa que he d’agrair-li que hagi llançat a l'espai la meitat del nostre armament, oi? -Però va seguir disparant, i va aconseguir donar-li a un caça TIE que va esclatar i les restes van sortir acomiadades en totes direccions-. Fes que aquest maleït escut torni a funcionar.
El Falcó es va redreçar i va seguir avançant cap al Destructor Estel·lar.
-Oblida't d'aquest últim pla, Chewie -va dir en Han -. Limita't a anar cap al planeta.
Chewbacca va respondre amb un sec grunyit.
-Escolta, a l'espai no hi ha línies rectes -va replicar en Han -. Si realment ho has de fer pots passar per sobre, per sota o al voltant d'ell. Tant me fa que el tinguis davant.
Chewie va tornar a grunyir.
-No poden haver-nos agafat amb un raig tractor, Chewie -va dir en Han, desitjant amb totes les seves forces que el que acabava de sentir no fos veritat-. Fes un altre cop d'ull als teus instruments.
-Sembla com si no volguessin permetre que posem els peus a Almània, Han -va dir la Mara.
En Han es va treure la suor de la cara amb el dors d'un braç. Ja podia veure l'hangar obert en el flanc del Destructor Estel·lar. El raig tractor aspiraria la seva nau cap a les profunditats de l'hangar, on haurien d'enfrontar-se amb un munt de soldats de les tropes d'assalt i ningú sabia quines altres coses més.
Si pogués reunir-se amb la Leia...
En una ocasió en Luke havia emprès una acció particularment arriscada contra un Destructor Estel·lar usant la seva ala-X. Hi havia llançat torpedes protònics contra el raig de tracció, i els torpedes havien esclatat en les entranyes del Destructor Estel·lar i l’havien fet miques.
Però el Falcó ja no posseïa aquesta classe de potència de foc.
El canó làser no podria causar danys prou seriosos, però potser podria confondre'ls durant un moment. Potser podria trencar la presa del raig tractor i impedir que perseguissin al Falcó. Això potser li donés l'oportunitat d'arribar fins a Almània i fins a la Leia, que el necessitava.
Chewbacca estava cridant des de baix.
-D'una en una, Chewie. Només hem de parar atenció a aquesta altra nau si ens dispara.
O almenys en Han esperava que ho fos. El navili que Chewie havia vist acostar-se per darrere potser suposés una amenaça encara més gran.
- Tens armes a bord d'aquest trasto? -Va cridar la Mara.
En Han va fer girar el seu seient i va disparar diverses ràfegues contra dos caces TIE que estaven passant per davant d'ell.
-El nostre armament ha quedat reduït a un canó làser i un munt de desintegradors. Vols obrir la comporta superior i començar a disparar un desintegrador des d'allà? Estic segur que Chewie pot oblidar-se dels controls el temps suficient per buscar un cable i subjectar-te a l’escotilla amb ell.
Chewbacca va deixar anar un grunyit.
-No cal que et posis sarcàstic amb mi, Solo -va dir la Mara-. Només estava intentant ser útil.
-Doncs llavors tracta de localitzar la nau de la Leia. No penso anar a Almània si la Leia no hi és.
En Han va dirigir el canó cap amunt -o almenys el va dirigir cap a la part de l'espai que s'havia convertit en el seu amunt-, amb el que el seu seient el va deixar estirat sobre l'esquena. Es va concentrar en un caça TIE i va disparar, disparar i disparar fins que el caça va quedar convertit en una pila de restes fumejants.
- Quant falta perquè arribem al Destructor Estel·lar? -Va cridar en Han.
- Ja gairebé hem arribat! -Va respondre la Mara, també a crits.
Chewie va començar a grunyir el compte enrere per a aquell tret que no serviria de res. El tret d’en Han mancaria del miraculós poder explosiu d'aquell amb el que en Luke havia destruït l'Estrella de la Mort. Com a molt, l'andanada d’en Han deixaria fets miques uns quants panells de transpariacer, faria que uns quants oficials sortissin acomiadats de les seves butaques i ennegriria un parell de mampares.
Però tot i així en Han volia fer les coses el millor possible, pel que va recórrer a l'ordinador de punteria. Va anar teclejant les coordenades amb la mà dreta mentre seguia disparant contra els caces TIE amb l'esquerra. Els caces estaven per tot arreu, flanquejant al Falcó i rodejant-lo en una contínua amenaça. Ja es trobaven molt a prop del Destructor Estel·lar, i els pilots dels caces probablement creien que el Falcó mai aconseguiria sortir sencer d'allà.
Chewbacca va anunciar el final del compte enrere amb un sec grunyit.
En Han mantenia els ulls clavats a l'ordinador de punteria.
- No aconseguiràs donar-li! -Va cridar la Mara.
En Han estava tan concentrat en el que havia de fer que no li va prestar cap atenció. Les línies de l'ordinador va convergir en un punt i en Han va fer que el canó emetés un raig de foc. Després va apartar l'ordinador de punteria amb una ràpida empenta. L'andanada làser va avançar al llarg del raig tractor i va entrar a l'hangar. Un instant després alguna cosa va esclatar amb la potència suficient perquè el Destructor Estel·lar tremolés de forma clarament visible.
-És tot el que podem fer -va dir en Han-. Anem a aprofitar la seva sorpresa i...
I llavors el Destructor Estel·lar va esclatar i va quedar convertit en un millar de fragments metàl·lics. Les espurnes i els centelleigs van sortir acomiadats en totes direccions, i un diluvi de restes va caure sobre el Falcó.
- Treu-nos d'aquí, Chewie!
Els caces TIE també estaven intentant escapar del camp de restes. En Han va sortir de la torreta artillera i va anar corrent a la cabina de control, llançant un crit de victòria que es va perllongar durant tot el curt trajecte.
-Em sap greu desil·lusionar-te, Solo, però hauràs de compartir la medalla amb un altre tirador -va dir la Mara mentre assenyalava el iot espacial que estava passant per sobre dels seus caps -. Serà millor que li donis les gràcies!
En Han va deixar caure la mà sobre la consola.
- Karrde! Em pensava que havies decidit plegar!
- I perdrem una bona baralla? Ni ho somiïs. -La veu d’en Karrde va sorgir dels altaveus entre un esclat d'estàtica-. Vés a planeta. Us cobriré.
-No és una oferta que Karrde estigui disposat a fer cada dia -va dir la Mara.
-I no haurà de fer dues vegades. -Han es va deixar caure a la butaca de pilotatge-. Encara no has localitzat a la Leia?
-No -va dir la Mara-. Haurem de confiar en els meus pressentiments.
-Em pensava que els ysalamiris interferien els teus sentits de la Força.
La Mara va arronsar les espatlles.
-Esperem que no siguin capaços d’interferir-los al cent per cent.

***

Iiiiiooooo-piiiiiiip!
El primer androide l’havia vist.
- R2! -Va cridar C3PO-. Ets tu, R2?
L'androide gladiador el va sacsejar violentament.
-T'he dit que callis.
-I ho faria si cregués que segueix tenint el control de la situació, senyor, però em sembla que s'ha ficat en un bon embolic.
L'androide gladiador va tornar el cap cap a la direcció de la qual havia vingut aquell estrany so. Els seus esbirros, els que havien anat a investigar, estaven sent aixafats contra la paret amb les seves armes encara atrapades dins els seus estómacs mentre centenars d'unitats astromecàniques passaven rodant al costat d'ells a tota velocitat.
- R2! -Va cridar C3PO.
-Demana reforços -li va dir l'androide gladiador a l'androide que estava més a prop d'ell -. I que s'afanyin a venir. Els altres... Dispareu!
Els canons làser van entrar en acció, i els feixos d'energia van reverberar per tot el passadís. Estridents crits mecànics van omplir l'aire. Espessos núvols de fum van sorgir del no-res quan els components van començar a cremar. Però els androides astromecànics van seguir avançant.
- R2! -Va cridar C3PO. La sobtada fumera li impedia veure la petita unitat astromecànica -. On ets, R2?
-Una paraula més i utilitzaré aquest interferidor de circuits -va dir l'androide gladiador.
C3PO ja s'havia atipat d'escoltar amenaces.
- No, no ho faràs! -Va dir, i es va alliberar de la seva presa i es va tirar cap enrere mentre l'androide gladiador disparava l’interferidor de circuits.
La descàrrega va caure sobre l'altre androide gladiador que subjectava a C3PO. L'androide va cridar i el seu cos metàl·lic va quedar embolicat en un esclat de verdosa llum de neó, brillant entre la sobtada foscor com un far. El braç dret de C3PO havia quedat lliure. C3PO ​​va aconseguir alliberar el seu braç esquerre mitjançant una brusca estirada i va desaparèixer entre la fumera.
Els trets van rebotar al seu voltant. Els androides gladiadors semblaven haver-se convertit en torres de foc que cremaven entre la fumera. C3PO va empènyer a diversos des del darrere, fent que perdessin l'equilibri i es desplomessin cap endavant.
- R2! -Va seguir cridant mentre anava cap al lloc en què havia vist per última vegada als androides astromecànics-. R2!
Iiiiiooooo-piiiiiiip!
El xiulet procedia de la seva esquerra, i venia d'un passadís idèntic al que acabava de recórrer. Podia ser un parany, o podia ser l’R2.
C3PO va entrar corrent al passadís amb els braços aixecats. Els androides gladiadors seguien disparant entre una fumera que semblava horriblement antinatural. Els seus feixos desintegradors estarien causant moltes baixes entre els androides astromecànics, però tot i així mai hagués hagut d'haver tant de fum.
Llevat que...
Llevat que alguna cosa estigués cremant.
-Ai, mare -va murmurar C3PO-. Ai, mare. M'agradaria que algú m'expliqués per què totes les situacions complicades sempre han d'acabar tornant-se encara més complicades...
Iiiiiooooo-piiiiiiip!
C3PO va arribar al final del passadís i va veure que l’R2 l’estava esperant. El petit androide va començar a emetre xiulets i a bressolar-se sobre les seves rodes quan el va veure. El seu braç acabat en una urpa va sorgir de les planxes i va tirar de C3PO, atraient-lo cap a ell mentre la porta es tancava amb un cop sec a l'esquena.
El fum es va dissipar a l'instant. En realitat mai havia estat fum, sinó centenars d'androides astromecànics que estaven emetent alguna mena de substància química que es convertia en boirina quan entrava en contacte amb l'aire.
-T'he estat buscant, R2-va dir C3PO-. L'amo Cole volia que no ens separéssim. No hauries d'anar-te'n sense avisar. Això no és...
L’R2 el va interrompre amb una estrident botzina, va girar en rodó i va començar a avançar pel passadís seguint a la multitud d'androides astromecànics.
-No pots anar-te’n -va dir C3PO-. Van a matar a l'amo Cole.
L’R2 es va aturar i va emetre un brunzit interrogatiu.
- Com que per què? Doncs perquè havia de tractar de protegir-te mentre tu et dedicaves a tafanejar per aquí. Ja saps que hi havia munts de rètols advertint que els androides no havien de sortir de les naus, oi? L'amo Cole creia que tenies un pla. Em va dir que havia de reunir-me amb tu perquè esperava que això serviria d'alguna cosa. Ara me n'adono compte que no podíem estar més equivocats.
L’R2 va emetre un trinat electrònic clarament despectiu i va reprendre el seu avanç.
C3PO va seguir.
- Desagraït? Desagraït? Com t'atreveixes a dir-me desagraït?
L’R2 va deixar anar un parell de xiulets, però no es va aturar. Els altres androides astromecànics rodaven veloçment per davant d'ell, lliscant sobre el terra com un banc de peixos mecànics en un mar de ciment.
-No crec que l'amo Cole pugui esperar, R2. M'atreviria a dir que està ficat en un embolic molt seriós. Si no vas a ajudar-lo, jo ho faré.
C3PO va girar sobre un taló i va començar a caminar per un passadís lateral.
L’R2 li va cridar amb una xiulada, però aquesta vegada no es tractava del so amistós d'abans sinó d'una ordre. C3PO no li va fer cap cas.
I llavors l’R2 va emetre una llarga sèrie de brunzits i clàxons, i C3PO es va aturar.
-Oh, naturalment -va dir, i les paraules anaven més dirigides a si mateix que a l’R2-. La veritat és que no vull haver de tornar a enfrontar-me amb el Terror Roig.
C3PO es va afanyar a tornar al passadís original. L’R2 i els seus amics astromecànics ja estaven bastant lluny. C3PO va mirar per sobre de la seva espatlla. De moment no hi havia ni rastre del Terror Roig, però no hi havia manera de saber si els androides assassins serien capaços d'obrir-se pas a través d'aquella porta.
- Espereu! -Va cridar-. Es-pe-reeeu-me!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada