La Prova de l'Heroi (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

En Han va entrar amb aprensió a l'hangar 3733 de Portest, a Coruscant, i va donar un copet a la barra d'il·luminació de la paret. Es va encendre un anell de llum concèntric situat a l'interior del recinte de la cúpula de l'hangar, inundant de llum el Falcó Mil·lenari. La nau estava connectada a diversos dispositius de diagnòstic i seguiment, i semblava un pacient rebent cures intensives. L'anell luminescent emetia un suau brunzit, i l'aire feia olor lleugerament d’ozó. El sòl era una mostra de taques de lubricant, combustible i pintura.

L'hangar 3733 estava a nom d'un tal Vyyk Drago, però gairebé tots els membres del districte administratiu de Coruscant sabien que el Falcó hi era, malgrat els intents d'en Han de no cridar l'atenció. Portant la nau una setmana abans, la Jaina l'havia aparcat al centre just del cercle vermell d'aterratge de permeociment. En Han havia trigat tot aquest temps a armar-se de valor per anar-hi després del que havia passat a Kashyyyk. Els tres dies que va passar a bord d'un vaixell de càrrega ruïnós no li havien ajudat a decidir-se.

Es va acostar directament al Falcó, amb la seva marcada mandíbula apuntant cap a ell, i va recordar la primera vegada que va veure la nau al planeta hutt de Nar Shaddaa, feia gairebé trenta anys. Era propietat d’en Lando, i explicava la llegenda que l'havia guanyat en una partida de sàbacc a la Ciutat dels Núvols de Bespin. Encara que havia vist moltíssims vaixells de càrrega corellians YT-1300, per al Han va ser amor a primera vista, perquè el Falcó tenia alguna cosa singular. A més de la seva prometedora velocitat i maniobrabilitat, la nau estava pensada per a l'aventura i es mostrava orgullosa del seu visiblement agitat passat. En Han va saber que havia de ser seva, d'una manera o d'una altra.

Irònicament, l'oportunitat li va arribar a la Ciutat dels Núvols, durant les eliminatòries d'un torneig de sàbacc de quatre dies de durada, en què Lando i en Han van acabar enfrontats. Han tenia en el seu poder una mà de sàbacc completa contra els farols d’en Lando, i la sort del principiant. Lando, que caminava curt de crèdits, li va oferir un val per qualsevol nau de les que tenia, cosa que en Han va acceptar sense pensar-s’ho. Derrotat pel Han, Lando va intentar convèncer-lo perquè escollís un model nou d’YT-2400, però en Han va escollir el Falcó.

Seguia assaborint els records dels seus primers moments al seient del pilot, impressionat per la potència dels seus motors sublumínics i la resposta de la seva hipervelocitat digna d'una nau militar. Era una nau veloç, d'acord, però necessitava músculs i potència. Així va començar un procés d'ajust i actualització que va continuar durant vint anys. Per al Han, el Falcó era una tasca constant, una obra d'art que mai estava completa.

Durant tots aquests anys, l'havia protegit amb la seva vida, preocupant-se per ella com si fos el seu propi fill, trobant-la a faltar com si fos el seu amant. Com aquella vegada en què Egome Fass i J'uoch van escapar amb el Falcó a Dellalt. O quan es va quedar penjant de la torre de comandament del destructor estel·lar Venjador. O en aquella ocasió en la que Lando i Nien Nunb la van pilotar contra la segona Estrella de la Mort.

Quan la Mara va programar el seu Foc de Jade perquè xoqués contra una fortalesa a Nirauan, anys enrere, en Han va ser incapaç de comprendre aquella decisió.

Mentre envoltava la nau, Han anava identificant els senyals d'algunes de les modificacions, tant les fetes per ell com per altres. En l'antre d’en Shug Ninx, de la secció corelliana de Nar Shaddaa, Han i Chewie havien instal·lat una antena receptora militar, un canó làser quàdruple ventral i canons de míssils entre les mandíbules davanteres. A la popa del braç de coberta d'estribord, Shug havia macrofos al nucli una petita làmina de recobriment del destructor estel·lar Liquidador.

Gràcies a un grup de mecànics clandestins que operaven en el Sector Operatiu, el Falcó va ser una de les primeres naus a lluir escuts de defensa augmentats, compensadors d'acceleració a prova de sobrecàrregues, toveres extragrans i un conjunt de sensors últim model. En aquella època, la nau va tenir l'honor de saltar-se la Llista d'Infractors de Rendiment de l'Autoritat del Sector Corporatiu en més aspectes que qualsevol altra nau de la seva categoria.

Quan el Falcó va estar a Kashyyyk, durant la crisi yevethana, Jowdrrl havia arreglat quatre panells transductors òptics transparents per millorar la visibilitat a proa i a popa. El cosí d’en Chewie també havia dissenyat els controladors d'armament d’autoseguiment de la cabina per a les torretes.

Recentment, quan les hostilitats amb les faccions del Romanent Imperial van començar a remetre, no per culpa d'en Han, el Falcó es va anar convertint en una nau més amable, més amistosa. Una revisió de rutina a càrrec d'un benintencionat, encara que una mica maldestre, cap de drassana de Coruscant havia provocat quelcom semblant a una restauració. Els cables havien estat etiquetats i ordenats, els mecanismes revisats, i les peces elèctriques equilibrades i protegides. Es va afegir un potenciador Sienar Systems a la matriu de direcció, un generador Mark 7 a la xarxa de raigs tractors i un modulador Sèrie 401 a la hipervelocitat. Les lents dels sensors havien estat substituïdes, les palanques abrillantades, els agafadors folrats de nou... En Han va estar a punt d'embogir.

Li agradava que la nau lluís tots els esvorancs i les esgarrapades que l'havien conformat, tal com ell tindria cicatrius de no ser pels tractaments de bacta i la sintocarn. A vegades es preguntava quina pinta tindria si s'hagués deixat totes les cicatrius, com la que tenia a la barbeta, resultat d'un tall de navalla rebut en un altre moment de la seva vida.

Però els últims danys soferts pel Falcó havien tingut lloc a penes sis mesos abans, quan va morir Chewie. El qui ara li faltava, i que probablement el mantindria encallat per un temps indeterminat, era una cosa que no podria arreglar cap modificació.

Aclaparat per la pena sobtada que li embargava, Han es va quedar immòbil sota l'anell hexagonal d'estribord, perdut en el temps. El Falcó estava tan carregat de records, era una crònica tan clara de les seves aventures i desventures amb Chewie, que amb prou feines podia contemplar, i molt menys pujar-hi. Però al cap d'un moment va introduir un codi d’autorització en un comandament a distància, i la rampa de la nau va baixar, com reptant-lo a entrar.

Quan ho va fer es va sentir com si estigués aprenent a caminar de nou.

La rampa portava directament al passadís circular de la nau. Han es va detenir en la intersecció i va passar la mà per la paret immaculada i encoixinada del passadís. En els últims cinc anys, el Falcó s'havia convertit en una nau bastant bonica. El revestiment del sòl havia estat renovat, els llums interiors millorats, i sempre hi havia alguna cosa de menjar al rebost i alguna cosa que feia bona olor en l'aire. Una nau que en el seu moment havia servit per amagar munts d'espècia o de gent, albergava ara en els seus compartiments revestits per al contraban, just davant del passadís de la escalera, l'equipatge de la família quan sortien de viatge o les peces d'art indígena que la Leia adquiria per a la casa familiar a Coruscant.

En Han va passar davant el passadís que conduïa al balancí de la cabina de l’artiller i es va endinsar en la nau. Un any abans, quan se li va passar pel cap deixar el Falcó al desballestament, va començar a treure-li molts dels afegits que tenia. Després de tot, l’YT-1300 era un clàssic gairebé tan valuós com a peça de col·leccionista com un 327 tipus J nubi. I malgrat tots els sorolls estranys, les tremolors i els fums, seguia estant en bon estat. Per no esmentar el seu considerable interès històric.

Una de les primeres coses que havia tret van ser els llançamíssils laterals, que sempre havien interferit amb el maneig de les mandíbules de càrrega. Però això, és clar, va ser abans que els yuuzhan vong es presentessin davant la galàxia, sortits d'enlloc i com una nova i terrible amenaça. Qui sap quants més haurien mort en la Vora Exterior, a més de Chewie, si hagués tret els làsers quàdruples.

En Han baixà a l'estada davantera principal i es va desplomar al seient giratori de la consola de control. Una flamant moqueta nova recobria tant el polit sòl de la coberta com les reixetes de babord, un altre element per a la comoditat dels viatges familiars. Va ser des d'allà on contemplà al Luke practicant tècniques de sabre làser contra un flotador punxant. Es va girar per mirar el panell hologràfic de dejarik, en el qual Chewie s'havia passat innombrables hores, i al voltant del qual, tan sols uns anys abans, la Leia, l'almirall Pellaeon i el difunt Élegos A'Kla s'havien assegut a parlar de pau.

En Han es va passar la mà per la cara, com intentant esborrar els records que acudien amb claredat a la seva ment. Després es va aixecar, va creuar el llindar i va entrar al compartiment de circuits i manteniment. Allà va ser on la Leia i ell van compartir el seu primer petó, i on van ser bruscament interromputs per C3PO, anunciant que havia localitzat l'acoblament del flux de potència inversa o qui sap què.

D'això fa un milió d'anys, es va dir en Han a si mateix.

Va seguir caminant cap a popa i va sortir del compartiment al passadís de babord, davant de la sala en la qual Luke es va recuperar després de perdre la mà, gracies al sabre làser de seu pare.

El passadís anava per sota dels conductes de ventilació del nucli d'energia que arribaven a l'estada principal de popa, que havia patit més alteracions que qualsevol altra part de la nau. Reduïda a mida per acomodar el motor d’hipervelocitat, la sala havia estat dividida en diverses seccions. Un aspirant a tractant d'esclaus anomenat Zlarb havia tingut un amarg final en aquella part de la nau.

La ubicació de les naus d'escapament no havia canviat des dels dies del Sector Corporatiu, però les beines originals en forma de càpsula, introduïdes com reixetes, havien estat substituïdes per altres, esfèriques i equipades amb elegants escotilles irisades.

Va entrar al passadís d'estribord de popa i va avançar, passant per la sala que ell havia utilitzat com cabina en tantes ocasions, i dins de la qual va estar a punt de tenir una trobada fatal amb Gallandro, en aquella època el pistoler més ràpid de la galàxia.

I ara era mort, com molts dels dies gloriosos.

En Han va obrir els braços davant d'una escotilla i va entrar a la galeria. Rient per dins, es va recordar preparant budín en petxines de cora i llengua d’aric a les fines herbes per a la Leia, quan van escapar a Dathomir al període del seu boig seguici.

Uns passos més el van portar de tornada a la porta de càrrega, però, en comptes de sortir, va seguir fins a la cabina i va entrar a desgrat a ella. Es va ficar entre els dos seients del darrere, es va recolzar amb tots dos braços en el panell i va mirar pel finestral en forma de ventall a les prestatgeries de recanvis que Chewie i ell havien aixecat al costat de la paret de l'hangar, feia tan sols un any.

Va acabar asseient-se en el gegantí seient del copilot, on va romandre una llarga estona, amb els ulls tancats i la ment en blanc.

Un mes abans li havia semblat que Chewie seguia tan viu que gairebé podia sentir el so dels seus xiscles enfadats o les seves alegres riallades reverberant en l'hangar d'atracada. Assegut al seient del pilot, en Han podia mirar a la seva dreta i veure sempre allà a Chewie, mirant-lo amb una cella aixecada, els braços creuats o les potes recolzades a la nuca.

Chewie no era l'únic alienígena amb qui havia volat. També ho va fer amb el togorià Muuurgh en els anys d’Ylesia, però el wookiee havia estat el seu únic veritable company i no podia imaginar pilotant el Falcó amb ningú més. Per tant, podia posar la nau en naftalina, com havia fet amb la seva pistola làser BlasTech, o donar-la al Museu de la Guerra de l'Aliança de Coruscant, cosa que els seus responsables portaven demanant-li des de feia quinze anys.

Ell també hauria d'estar en un museu, es va dir a si mateix. Pertanyia al passat, com el Falcó, i ja no li resultava útil a ningú.

Va respirar fondo. La vida era com una partida de sàbacc; les cartes podien canviar de forma aleatòria, i el que es creia una mà guanyadora podia acabar fent que ho perdessis tot.

Va ficar instintivament la mà sota de la consola de control, buscant la petaca metàl·lica de suc de jet destil·lat al buit que Chewie i ell guardaven aquí sovint, però ja no hi era... Potser algun dels nens l'havia canviat de lloc, o se l'havia quedat algun mecànic deshonest.

La seva petita decepció es va convertir de sobte en amarga ràbia, i va colpejar la consola amb el puny fins que la mà li va quedar insensibilitzada. Llavors va abaixar el cap, la va recolzar sobre els braços i va deixar que fluïssin les seves llàgrimes.

Ah, Chewie -va dir en veu alta.

-OOOOO-

En Han anava de camí del centre de transport de Portest quan una veu darrere d'ell va cridar:

-Slick!

En Han mirà per sobre de l’espatlla sense minorar el pas, es va aturar de sobte i es va girar, esbossant un ampli somriure.

Un nom que feia molt temps que no sentia dir a l'humà fornit i de cabell canós que corria per arribar fins a ell.

L'home va agafar la mà que en Han li oferia i li va donar una forta abraçada, palmejant-li l'esquena. Quan es van separar, en Han seguia somrient.

-Quant de temps fa, Roa...? Trenta anys?

-No sé dir exactament quan, però sí on. A la terminal de sortides de l'espaiport de Roonadan, en el Sector Corporatiu. Una encantadora noia moreneta i tu esperàveu a Ammuud a bord del Dama de Mindor, crec.

-Fiolla de Lorrd –va dir en Han, com atrapant un nom que surava en l'aire. Va assenyalar a Roa amb la barbeta-. Tu duies un vestit blanc d’executiu amb una mena de faixa multicolor...

-I tu, el meu jove amic, tenies un aspecte especialment terrible -els ulls blaus d’en Roa brillaven -. Em vas dir que ja no estaves en el negoci, que tenies una agència de recuperació. Han Solo i Associats, no era així? El següent que vaig sentir va ser que havies guanyat la batalla de Yavin tu solet.

-Això no és cert –va dir en Han-. Vaig tenir ajuda.

Roa es va fregar la ben rasurada barbeta.

-Vegem, després vaig saber que vas fer que et congelessin en carbonita... per a la posteritat, vaig suposar llavors.

En Han va aclucar els ulls.

-La veritat és que pensava comercialitzar motlles de mi mateix.

Roa va riure, i després li va oferir una mirada de reprovació afectuosa.

-Et vaig dir que no t'apropessis als Hutt.

-Hauries d'haver advertit a Jabba que no s'acostés a mi.

En Han contemplà amb admiració el vestit askajià d’en Roa, els botins de cromofunda, i els anells que relluïen en els grassonets dits rosats. En Roa ja era un peix gros del contraban quan el difunt Mako Spince li va presentar a Nar Shaddaa. Honrat, simpàtic i generós sense límits, Roa havia iniciat a més d'un jove rebel en el negoci, inclòs al Han, al qual es va emportar en la seva primera incursió a Késsel. En Han fins i tot va treballar per a ell per un temps. I va acompanyar a Chewie, Lando, Salla Zend i uns quants més dels de la colla de Nar Shaddaa, al casament d’en Roa, després de la qual el vell es retirà del contraban, davant la insistència de la seva dona.

-Segueixes en el negoci d'importació i exportació?

-Ho vaig vendre tot... fa gairebé deu anys.

En Han el va contemplar amb atenció.

-Roa, no sembles haver envellit ni un sol dia des de Roonadan.

-Tu tampoc -va dir en Roa de forma gairebé convincent.

En Han va somriure, desganat, i es va assenyalar les dents.

-Implants.

Es va tocar el nas.

-Trencada i reparada tantes vegades que no crec que quedi teixit original. A més, tinc tota la cara feta un desastre. Aquest ull està més alt que l'altre.

-I tu creus que jo semblo jove per naturalesa? -Preguntà Roa amb un posat exagerat.

-Ho sabia, ets un clon, oi que sí?

Roa va riure.

-Gairebé millor que això: teràpia de rejoveniment, i una mica de myostim diari –mostrà el seu noble perfil-. Vaig ordenar als cosmèdics que em deixessin a l'edat justa per semblar distingit.

-I ho sembles, vella mostela.

-A més a més, gairebé tots els tractaments van ser idea de Lwyll.

 Han tenia la imatge de l'elegant dona d’en Roa, amb la seva veu melosa i la seva cabellera rossa.

-Com està?

En Roa va somriure dèbilment.

-Va morir fa uns mesos.

En Han va prémer els llavis.

-Ho sento molt, Roa.

Roa no va respondre de seguida.

-I jo vaig lamentar molt això d’en Chewbacca, Han. Fins i tot vaig intentar obtenir autorització per anar al funeral de Kashyyyk, però ja saps com són els wookiees per donar permís als humans.

En Han va assentir.

-Tenen Viu el record del que els hi va fer l'Imperi.

-I qui no.

En Han es va quedar callat un moment.

-I què et porta a Coruscant? Vaig pensar que t'agradaven més els espais oberts.

Roa el va mirar fixament.

-Si et dic la veritat, Han... tu. Tu ets la raó per la qual sóc aquí.

En Han va sentir un calfred. Donada la sèrie de trobades inesperades que havia tingut amb Roa al cap dels anys, en llocs llunyans com Nar Shaddaa i Roonadan, el vell s'havia convertit en una d'aquelles persones que feien sospitar al Han que la galàxia era molt més petita del que els havien fet creure, per molt lluny que fos en els seus viatges.

-No sé com, però esperava sentir-te dir això -va dir a la fi.

Roa va posar les mans a les espatlles d'en Han.

-Què et sembla si anem a un lloc en el qual puguem parlar?

En Han va assentir.

-Hi ha un restaurant al centre de transport.

Van recórrer l'interior del recinte, parlant de vells amics com Vonzel, Tregga, Sonniod o els bessons Briil, i de llocs que tots dos coneixien, però en Han estava visiblement preocupat. Malgrat els anys transcorreguts, no havia oblidat les regles d’en Roa: mai ignoris una trucada d'auxili, pren només d'aquells que tinguin més que tu, no juguis al sàbacc si no estàs preparat per perdre, no pilotis una nau estant ebri i mantingues-te sempre preparat per fugir de sobte, la qual cosa no implicava que confiés en Roa de forma incondicional.

Al Café Espacial, un androide de cortesia els va portar a una taula de la terrassa, on un grup de duros i de gotals veien un partit de bolaxoc a l’HoloRed. Versions edulcorades de clàssics de jizz de vint anys abans emanaven d'altaveus ocults. Han i Roa van demanar gerres de cervesa ebla, una exportació de Bonadan, pels vells temps. Quan portaven la primera a mitges, en Han va voler saber per què li estava buscant.

-Em sembla just -va dir en Roa, deixant la gerra a la taula i assecant-se els llavis-. Recordes a un contrabandista dels vells temps que es deia Reck Desh?

En Han va pensar un moment i va somriure.

-Un paio alt i nerviüt. Li encantaven les marques corporals, els pírcings i la joieria electrònica. Chewbacca i jo vàrem treballar amb ell en una ocasió per a tu, portant aigua mineral de Ralla a Rampa –En Han va somriure encara més-. Doc Vandangante estava reparant el Falcó, així que ens vas deixar la teva nau, el Caminant. Reck va afirmar que era més ràpida que el Falcó, i després de la incursió en els ràpids de Rampa, vàrem fer una carrera per cinquanta caixes de cervesa de Gizer.

-Que segur vau guanyar el wookiee i tu.

En Han va assentir.

-Reck era bo com a navegant, però mai em va impressionar com a pilot.

Roa va fer un glop i es va xuclar els llavis.

-Algunes vegades només es reconeix a un soldat quan es converteix en oficial.

-Això què significa?

-Reck ha canviat de bàndol.

-A quin bàndol?

-Al de l'enemic, Han -va dir Roa, inclinant-se cap endavant. -O almenys al d'un grup de mercenaris que treballa per als yuuzhan vong.

-Això no pot ser cert. Reck no era un traïdor. A més, Chewie i ell es portaven molt bé. Reck mai voldria relacionar-se amb els vong després del que li van fer a Chewie.

-Potser no sàpiga això d’en Chewie. O potser els crèdits siguin massa. -Roa va fer una pausa. El grup en el qual està Reck s’autodenomina la Brigada de la Pau. Pel que sembla estan difonent sentiments anti-Jedi i busquen planetes on els yuuzhan vong puguin repetir el que van fer a Sernpidal.

En Han va aclucar els ulls amb ràbia.

-Per què m'expliques això, Roa?

Roa va abaixar la mirada.

-Perquè Lwyll va morir en un dels planetes que la Brigada de la Pau va debilitar per a la matança.

En Han es va quedar sense paraules. Va mirar al seu vell amic.

-Si ens haguéssim marxat un dia abans -va prosseguir Roa sense mirar al Han-. Però jo tenia uns assumptes a resoldre -va riure amargament i va mirar al Han amb ulls plens de llàgrimes-. Negocis, sempre negocis. Lwyll va morir a la primera invasió dels yuuzhan vong. Jo vaig ser un dels pocs que va sortir d'allà amb vida.

En Han va estrènyer els ulls i va colpejar la taula amb el dors de la mà. Però quan va mirar a Roa, la seva ira es va aplacar adonant-se.

-Així que el fet que tu vinguessis aquí... Aquest assumpte és tant entre tu i Reck, com entre tu i jo.

Roa va mantenir la freda mirada d'en Han.

-No vull que ningú més pateixi pel que fan Reck i els seus pinxos. Els yuuzhan vong ja són prou poderosos com per causar tragèdies sense que els ajudi la Brigada de la Pau. Si pogués enfrontar-me només amb Reck, ho faria, Han, però sóc molt més feble del que semblo.

-Sí, i qui millor per ajudar-te que jo, oi? Un paio que acaba de perdre al seu company.

-Dient-lo així a les clares, sí.

En Han va deixar anar una rialleta.

-Mai ignoris una trucada d'auxili, no, Roa?

Es va posar dempeus i es va acostar als elevats finestrals que donaven a les zones d'enlairament de l'espaiport. No hi havia un moment en què alguna nau no s'enlairés cap a algun lloc. Quan va tornar a la taula, li va donar la volta a la cadira i es va asseure contra el respatller.

-On estan ara Reck i els seus? -Preguntà a Roa en veu baixa.

-No ho sé, Han. Però sé on esbrinar-ho. La primera parada seria...

En Han alçar les mans.

-No diguis res. És millor que jo no sàpiga on anem, així no podré dir-ho a ningú.

-Hem de sortir mentre el rastre segueixi fresc –va dir en Roa. Han es va mossegar el llavi inferior i va pensar un moment.

-Tens la nau aquí?

Roa es va quedar atònit.

-Per descomptat. Però estàs dient que jo et portaré a tu? Això sí que és un canvi.

-Sí o no, Roa?

Roa va fer un gest per calmar-lo.

-No m’interpretis malament, fill, per a mi seria tot un plaer. És només que vaig imaginar que voldries portar el Falcó.

En Han va negar amb el cap.

-Com va dir una vegada un androide molt intel·ligent que jo coneixia, el Falcó està més capacitat per fugir que per acudir a una trobada. A més, s'ha convertit en una nau fantasma.

Següent