La Nova Rebel•lió (LIV)

Anterior

Cinquanta-quatre

*

L’R2 va emetre un nou xiulet, i aquesta vegada el so va ser bastant més imperiós que l'anterior.

-Noooooooooo -va dir C3PO, que seguia tapant-se els ulls.

Un prolongat estrèpit va fer que per fi baixés les mans. Els androides astromecànics estaven travessant el mirall, i els fragments de vidre plovien sobre en Brakiss. L’interferidor de circuits havia caigut al sòl, i en Brakiss cridava i es treia estelles de vidre dels cabells. Els androides van convergir sobre ell, i en Brakiss va girar sense vacil·lar ni un instant i va fugir a la carrera per una porta lateral. Els androides el van seguir mentre els xiscles d’en Brakiss ressonaven pel passadís.

L’R2 va deixar anar un xiulet ple de satisfacció, va anar cap a l’ordinador i es va connectar.

C3PO va fer marrada per no haver de passar prop de l'androide astromecànic que havia estat fulminat per la descàrrega de l’interferidor i es va aturar al costat de l’R2.

- Què estàs fent? -Va preguntar mentre contemplava els veloços girs de la connexió de l’R2. La petita unitat astromecànica va respondre amb una ràpida sèrie de refilets.

- Com pots desactivar tants detonadors des de tan lluny? -Preguntar C3PO-. Deliris de grandesa, això és el que et passa. Pateixes deliris de grandesa, R2. Hem de sortir d'aquí abans que en Brakiss torni, i hem de trobar l'amo Cole i a més...

L’R2 el va fer callar amb una seca reprimenda electrònica.

C3PO va seguir observant en silenci.

I llavors l’R2 va deixar anar un estrident xiscle.

- Què passa? Què passa?

L’R2 va respondre amb un altre xiscle i C3PO va començar a manotejar frenèticament.

- Què vols dir amb això de què estan sent activats? Tots els androides de les noves gammes de models esclataran! Mai sortirem d'aquí, i patirem mil morts a quina més horrible. Quan algú per fi vingui a buscar-nos, no trobaran ni la més insignificant de les nostres peces!

L’R2 va deixar anar un agut xiulet al qual va seguir una ràpida sèrie d'ordres.

- Quin panell? Com puc prémer un botó de control si ni tan sols sé en quin panell està?

Però malgrat les seves protestes C3PO va anar corrent fins al panell de l'ordinador i va començar a buscar el diminut botó que acabava de descriure-li l’R2.

L’R2 va emetre una estrident resposta formada per xiulets mentre C3PO localitzava el botó. L’R2 transmetria el codi de desactivació, però C3PO hauria d'activar la freqüència d'emergència. La freqüència interceptaria qualsevol altre missatge, o això esperaven, i evitaria que les explosions tingueren lloc.

La connexió circular de l’R2 va deixar de girar. El petit androide astromecànic va treure el braç de la presa i va deixar escapar un sec xiulet. «Ja!»

C3PO va deixar caure un dit daurat sobre el botó i el va pressionar una vegada, i una altra, i una altra més.

No va passar res.

L’R2 havia tornat la seva cúpula cap a una pantalla. C3PO va mirar cap amunt.

L’R2 va començar a gronxar-se d'un costat a un altre i després va llançar un estrident xiulet de victòria.

- Ho hem aconseguit? -Va preguntar C3PO.

L’R2 li va respondre amb un alegre refilet de felicitat.

- Oh, realment ho hem aconseguit! -C3PO va envoltar el seu petit amic amb un braç-. Estem salvats! Oh, R2, ets un geni!

L’R2 va emetre uns quants xiulets plens de modèstia.

-Bé, jo també sóc un geni -va admetre C3PO-. Després de tot, no hem d'oblidar que t'he ajudat. Et vaig escoltar i et vaig fer cas, i tu mai podries haver-ho fet tot sol. Després de tot, si l'amo Cole i jo no haguéssim vingut aquí... -C3PO es va interrompre de sobte-. Ai, mare. L’amo Cole! Ha desaparegut! Hem de trobar l'amo Cole abans que li passi alguna cosa horrible, R2.

L’R2 va deixar escapar un suau gemec.

-Ai, mare -va dir C3PO-. Suposo que vols dir que ja li ha passat alguna cosa horrible.

***

La Leia ja no podia percebre la presència d’en Luke. Era com si la personalitat del seu germà hagués desaparegut per complet tot i que encara podia veure’l, immòbil davant de la torre sota la creixent foscor del crepuscle. El thernbee va aparèixer darrere d'ell, i el seu enorme rostre es va tornar cap en Kueller per llançar-li una mirada entre perplexa i interrogativa. La Leia tampoc podia percebre la presència d’en Kueller.

Però estava percebent una altra presència molt a prop d'ella..., i es tractava d'algú que li importava més que la mateixa vida. La Leia es va girar i va veure en Han immòbil a la boca del carreró, amb el desintegrador a la mà i la cara oculta per les ombres. Chewbacca estava darrere d'en Han la Leia volia anar corrent cap a ell, però no podia fer-ho. Encara no.

Perquè al Luke li estava passant una cosa molt estranya.

Al principi havia pensat que el seu germà anava a morir de la mateixa manera en què havia mort l’Obi-Wan, però no es tractava d'això. En Kueller no havia deixat caure la seva fulla d'energia sobre ell, sinó que havia retrocedit i havia extret un petit artefacte d'entre els plecs de la capa. L'aparell estava duent a terme alguna mena de sondeig de la seva cara.

I un estrany pressentiment la va omplir de terror.

- Luke! -Va cridar.

Però en Luke semblava estar ignorant-la. Estava tractant de sostenir la seva espasa de llum.

I estava deixant escapar la seva gran oportunitat. En Kueller anava a fer alguna cosa horrible, i després fugiria.

El feix lluminós va deixar d'examinar el rostre d’en Kueller.

La Leia va alçar la mà i va usar la Força per atreure el desintegrador d'en Han. L'arma va sortir acomiadada de la mà d’en Han i va solcar veloçment l'aire cap a la Leia.

El thernbee l'havia vist, i va començar a bellugar la cua. El gegantí animal va canviar de direcció i va anar cap a ella.

El desintegrador va girar pels aires. La Leia estava perdent la seva presa mental sobre la culata. Necessitava aquella arma, i va tirar d'ella amb creixent desesperació. El desintegrador va xocar amb la seva mà en el mateix instant en què una manta invisible queia sobre la seva ment. La Leia va retrocedir. Trontollant, però es va recuperar i va alçar el desintegrador.

Kueller seguia sostenint l'aparell davant de la seva cara. La llum que brollava d'ell va permetre que la Leia veiés com els dits d’en Kueller es movien sobre el teclat.

No podia percebre al Kueller a través de la Força, però la Leia no necessitava la Força per saber què estava fent. En Kueller li ho havia explicat quan la Leia va arribar a Almània, i li havia dit que el que alguns androides haguessin estat desactivats no importava gens ni mica...... Perquè seguia havent-hi molts androides que no havien estat desactivats.

Aquelles onades de fred gelat...

L'explosió de la bomba...

Les rialles dels seus fills...

La Leia va alçar el desintegrador, va tancar un ull i va dirigir el canó de l'arma cap en Kueller. En Kueller no la veia, i ni tan sols podia percebre la seva presència.

Però en Luke sí podia veure-la.

- Leia! -Va cridar.

Kueller va girar i la Leia no va titubejar. El feix desintegrador va sorgir de l’arma i va volar cap al cap d’en Kueller.

Kueller va alçar una mà per aturar-lo, però el gest no va servir de res. El feix desintegrador va donar en el blanc i en Kueller va caure cap enrere.

- Leia! -Va tornar a cridar en Luke.

El thernbee anava cap a ella, un gegantesc fantasma pelut que es lliscava entre la foscor.

Kueller es va incorporar i la Leia va tornar a disparar contra ell. En Kueller va caure, i el control remot se li va escapar d'entre els dits. La Leia va creuar el sòl enrajolat, sentint com aquella estranya pesadesa s'intensificava a cada moment que passava.

- Leia!

Luke ja estava amb ella, i un instant després li va prendre el desintegrador d'entre els dits. La Leia podia sentir la seva preocupació. Quins havien estat els veritables motius que l'havien impulsat a disparar contra en Kueller? L'odi i la ira, potser? Probablement. Significava això que acabaria sucumbint al poder del costat fosc?

Leia no ho sabia.

Ja no podia sentir la Força.

Però potser el que no pogués sentir manqués d'importància després de tot.

Es va aturar al costat d’en Kueller. Semblava més petit, potser perquè tenia els braços immòbils sobre del cap. En Luke va allargar el braç cap a ella, però la Leia es va apartar abans que pogués arribar a tocar-la i es va inclinar sobre en Kueller. Després va lliscar els dits per sota de la màscara i la hi va arrencar de la cara.

En Kueller era un noi, i les seves faccions amb prou feines estaven començant a mostrar els signes de consumpció que havien estat tan visibles en Palpatine al final de la seva existència. Els seus ulls foscos estaven oberts i desproveïts de vida i la seva boca es trobava flàccidament entreoberta, però els seus trets encara conservaven la rodonesa de la joventut i posseïen una mena d'encant grassonet que hagués hagut d’irradiar alegria en comptes d'odi.

No tenia res de sorprenent que hagués utilitzat la màscara. Aquell rostre mai hauria pogut atemorir ningú.

-No era més que un nen -va murmurar la Leia.

Luke es va posar a la gatzoneta al costat d'ella i li va treure la màscara de la mà.

-No, Leia -va murmurar-. En Kueller ja havia perdut la seva infància abans d'anar a Yavin IV. Sabia molt bé què estava fent i en què s'havia convertit.

Després va deixar la màscara sobre el pit destrossat d’en Kueller, es va incorporar i va ajudar a aixecar-se a la Leia. El thernbee s'havia aturat al costat d'ells, amb la seva enorme llengua sortint de les gargamelles.

- Aquí està aquesta maleïda cosa! -Va cridar en Han darrere d'ells-. Si no s'hagués menjat els meus ysalamiris potser hauria pogut ajudar-vos.

-Ah, aquest és l'origen de totes aquestes sensacions tan estranyes... -Luke es va emportar una mà a la cara i va deixar escapar una tremolosa riallada -. Ens has ajudat, vell amic. Esperem que el thernbee comenci a digerir els ysalamiris aviat.

-Doncs em sembla que trigarà bastant a digerir-los -va dir Han-. També es va empassar les gàbies.

-El thernbee ha menjat coses encara més estranyes durant els darrers dies -va dir en Luke.

La Leia va descobrir que no li importava gens ni mica el que li pogués passar al thernbee. Va llançar una última mirada a l'home que havia amenitzat les vides de tota la seva família i després va girar. En Han l'estava observant en silenci.

-T'estimo, princesa -va dir en veu baixa i suau.

La Leia es va llançar als seus braços i el va estrènyer contra el seu pit.

-Ho sé -va murmurar-. Ho sé, Han...

 Següent