8
- Estàs segura que
aquest lloc no és perillós? -Va preguntar en Jacen mentre intentava ficar-se al
compartiment de càrrega darrere del seient de passatge del T-23.
-És clar que no -va
replicar automàticament la seva germana mentre s'asseia davant d'ell -. I de
tota manera sempre t'ha agradat lliscar per llocs estrets, no?
- Només per capturar
bestioles -va grunyir en Jacen -. Aquest buit no està encoixinat.
El compartiment de
càrrega era massa petit per poder acollir la Tenel Ka, que era més alta i de
constitució més robusta que els bessons. En Jacen havia de conformar-se amb la
part de darrere o quedar-se a terra, i la seva germana ocuparia el compartiment
de càrrega durant el viatge de tornada. En Jacen es va remoure i va intentar
posar-se el més còmode possible mentre els motors del T-23 es posaven en marxa
amb una barreja de rugit i ronc.
En Lowie va cridar
una ordre per sobre del soroll dels feixos repulsors, que s'estaven activant.
- L'amo Lowbacca
sol·licita que tinguin la bondat d'assegurar-se que els arnesos de subjecció
estan ben tancats -va dir TM2 -. Sent el màxim interès per la seva seguretat.
Partirem dins d'un moment.
En Lowbacca va
deixar anar un altre sec lladruc, i l'androide va corregir la seva traducció.
- En realitat, l'amo
Lowbacca podria haver dit alguna cosa de l'estil de «agafeu-vos bé. Allà
anem!».
- Oh, per tots els
raigs desintegradors... Tampoc hi ha tires anticol·lisió -va observar en Jacen
mentre la Jaina i la Tenel Ka es posaven els arnesos davant seu.
El T-23 reconstruït
es va enlairar amb una lleu sacsejada. El vent va passar udolant al costat de
les finestretes que tremolaven i cruixien quan van adquirir altura i velocitat.
En Jacen va sentir l'emoció d'estar viatjant per l'aire, i va sentir com els
cremadors iònics tossien darrere d'ells. S'alegrava de no haver-se quedat en
terra, encara que hagués de viatjar incòmodament premut en el compartiment
posterior.
Va donar un cop
d'ull pel vidre ple de senyals i esgarrapades mentre en Lowbacca deixava que el
saltacels llisqués per sobre de les copes dels arbres, allunyant-se a tota
velocitat de l'Acadèmia Jedi per endinsar-se al territori inexplorat. Poc
després l'únic que en Jacen podia veure a través de la vella finestreta
ratllada eren arbres i més arbres, un frondós teló on el verd era tan intens
com el blau del cel que tenia a sobre.
La bella vegetació
que s'estenia sota d'ell era magnífica, però en Jacen estava començant a sentir
rampes a les cames. Quan el T-23 va baixar i va acabar posant-se en un petit
clar, en Jacen ja portava una estona podent sentir les vibracions del motor
fins i tot en les dents.
La Jaina i la Tenel
Ka es van treure els arnesos i van saltar àgilment de la carlinga del T-23. En
Jacen va sortir del compartiment de càrrega amb força dificultats, i va estirar
les cames encarcarades tot just va posar els peus sobre l'abundant mala herba.
Després es va fregar enèrgicament la part del cul del mico amb les dues mans
per normalitzar la circulació en aquesta zona.
- Crec que en
aquests moments no podria aixecar res a pesés més que un full!
En Lowie va anar
corrents fins a la vora del clar, i va moure una mà indicant-los que es
reunissin amb ell.
- L'amo Lowbacca diu
que l'arbre on està l'artefacte queda per allà -va explicar TM2 -. Té diverses
branques trencades, i això li ha permès localitzar-lo fàcilment des de l'aire.
La Jaina va tornar
la mirada cap a la direcció que estava assenyalant en Lowbacca.
-Bé, a què estem
esperant? -Va preguntar.
La Tenel Ka va anar
cap al jove wookiee, avançant amb un pas tan ferm i decidit com si estigués
disposada a obrir un camí per la jungla. En Jacen va llançar una llarga i
malenconiosa mirada a totes les estranyes plantes noves que veia al seu
voltant, però va seguir als altres cap a les profundes ombres verdes.
En Lowbacca va alçar
un braç i va assenyalar les llunyanes branques d'un enorme arbre Massassi. El
tronc semblava tan gran com un dels gratacels de Coruscant, el planeta cobert
de ciutats, i fins i tot les branques més baixes quedaven fora de l'abast d’en
Jacen. Però en Lowie volia que grimpessin darrere d'ell!
- Oh -va dir la
Jaina, posant cara d'abatiment -. Si he de pujar per aquí, em temo que mai
arribaré molt lluny.
En Lowbacca els va
assegurar a través d’en TM2 que l'escalada era molt fàcil per a un wookiee. Es
va oferir a fer la primera investigació en solitari i informar després del que
descobrís perquè poguessin decidir quin seria el següent pas.
- Podem explorar el
sòl- va suggerir en Jacen -. Podríem trobar altres trossos de..., del que sigui
això.
«O potser trobem
alguns animals, fongs o insectes interessants», va pensar esperançadament.
La Jaina i la Tenel
Ka de seguida es van mostrar d'acord amb ell. En Lowbacca lliscà una mà peluda
per sobre de la gruixuda franja negra que travessava el seu pelatge sobre la
seva cella esquerra. Després va començar a pujar pel tronc, va arribar a les
primeres branques i no va trigar a desaparèixer.
L'estómac d’en Jacen
estava començant a grunyir de fam, i va esperar que en Lowbacca es donés
pressa. Els tres joves estudiants Jedi van examinar la vegetació, movent-se en
una espiral que s'allunyava del T-23 per dur a terme una recerca metòdica. Es
van anar fent torns en la tasca de levitar fulles que se'ls havia assignat,
llançant fulles cap a la mala herba i aixecant restes seques del bosc del sòl
humit i ple de molsa.
En Lowbacca es va
obrir pas entre les frondoses branques inferiors abans que hagués transcorregut
molt de temps. Es va deixar caure a terra a prop seu i va deixar anar un potent
crit wookiee.
La Jaina va córrer
cap a ell, impacient i plena d'interès.
- Ho vas trobar, Lowie?
En Lowbacca va
assentir vigorosament.
- Què era? -Va
preguntar la Jaina -. Pots descriure-ho?
- L'amo Lowbacca
creu que era alguna mena de panell solar -va traduir TM2 mentre el wookiee
contestava a la pregunta de la Jaina, i després es va embarcar en una
descripció completa.
La Jaina va sentir
que se li posava la pell de gallina.
- Hmmmm -va dir -.
Si tinc raó, llavors hauria d'haver molt més del que ha vist en Lowie. Seguim
buscant.
La Tenel Ka va ficar
la mà en una petita bossa de subministraments que portava i va treure d'ella un
paquet de galetes de carboproteïnes.
- Preneu -va dir -.
Podem alimentar-nos mentre busquem.
En Jacen va mossegar
la seva galeta amb gran gana.
- Què busquem
exactament, Jaina? -Va preguntar, parlant amb la boca plena d’engrunes.
- Trossos de metall,
maquinària, un altre panell solar. - La Jaina es va fer ombra als ulls amb una
mà i va escrutar l'espessa jungla que els envoltava per tot arreu -. Seguirem
ampliant el cercle de la nostra recerca fins que trobem alguna cosa. El que
estem buscant no hauria d’estar molt lluny.
En Jacen va agafar
una cantimplora d'aigua del T-23, va prendre un glop i la va passar a la seva
germana. La Jaina va beure uns quants glops d'aigua i després li va passar la
cantimplora a Lowbacca. Després va anar trotant fins a la base del gran arbre.
La Jaina no va mirar enrere per veure si els altres la seguien i es va mossegar
el llavi, sentint una fugaç punxada de culpabilitat.
En moments com
aquells la Jaina sempre semblava assumir el lideratge, igual que feia la seva
mare. Però com podia evitar-ho? Els seus pares havien educat als seus tres
fills perquè avaluessin una situació, sospesessin les alternatives i
prenguessin decisions.
- Despleguem-nos -va
dir.
- Fantàstic! -Va
exclamar en Jacen, envoltant l'enorme tronc per dirigir-se cap un espès massís
de vegetació.
La Jaina va
somriure, sabent molt bé que l'excitació del seu germà no sorgia del desig de
trobar l'artefacte misteriós, sinó de tenir l'oportunitat d'explorar la jungla
i poder examinar més de prop les seves criatures.
Es disposava a
internar-se per la mala herba quan en Lowbacca la va detenir amb un grunyit
interrogatiu. TM2 es va encarregar de traduir-lo.
- L'amo Lowbacca
diu, i personalment em sento inclinat a estar d'acord amb ell, que el sòl de la
jungla no és un lloc prou segur per poder separar-se dels altres. Ni tan sols
per accelerar una recerca.
La Jaina es delia de
seguir buscant, però tot i així es va quedar immòbil i va pensar durant uns
moments.
La Tenel Ka la va
mirar, es va posar les mans als malucs i va assentir.
-És un fet
comprovat.
La Jaina es va
rosegar el llavi inferior, va tornar a pensar durant uns moments i va acabar
prenent una decisió.
-D'acord. Ens
desplegarem, però no prou perquè deixem de veure'ns els uns als altres Us
sembla bé?
Els murmuris
d'assentiment dels altres van ser interromputs per un estrident esclat de
gralls quan una bandada d'aus-rèptils va emprendre el vol des dels arbustos
propers al lloc en el qual en Jacen havia estat explorant. Un instant després
en Jacen va sortir entre els arbustos movent-se sobre les mans i els genolls,
semblant una mica sorprès però no disgustat.
- No he fet grans
descobriments, però he trobat això -els va informar.
Va estendre la mà
cap a la Jaina. En el seu palmell hi havia una criatura grassoneta coberta de
pelatge grisenc que tremolava sobre un petit niu de fibres d'aspecte llustrós.
Un altre animal. La Jaina va deixar anar un sospir de
resignació. Hauria d'haver-ho endevinat.
- Ah. Justa la fusta
-va dir la Tenel Ka.
En Lowbacca es va
inclinar cap endavant per passar un dit sobre l'esquena de la diminuta
criatura.
- Mira, Jaina -va
dir en Jacen.
Va fer girar el niu
a la mà i va assenyalar un cèrcol de metall mat que estava fermament unit a la
massa de fibres.
- Una... sivella? -Va
preguntar la Jaina, comprenent per fi.
El seu germà va
assentir.
- Com les de les
xarxes anticol·lisió.
- Bona feina -va dir
la Tenel Ka amb solemne aprovació.
- Bé, a què estem
esperant? -Va preguntar la Jaina -. Seguim buscant.
Però a mitja tarda
la Jaina va començar a desanimar-se. En Jacen, en canvi, quedava fascinat per
cada criatura reptant o insecte que trobaven.
- Li prego que
intenti anar amb una mica més de compte! -Podia sentir la Jaina que estava
dient TM2 -. Aquesta és el tercer abonyegament d'avui, i ja he perdut el compte
de les ratllades que he patit mentre estàveu explorant. Si prestés una mica més
d'atenció a...
Les admonicions de
TM2 van quedar ofegades de sobte quan en Lowbacca va deixar escapar un sec
lladruc de sorpresa des de darrere d'una pasterada de lianes i branques.
- Au! Ai, mare.
Mestressa Jaina, amo Jacen, mestressa Tenel Ka! - TM2 va parlar en un to de veu
prou alt per sobresaltar no només a la Jaina, sinó també a un gran nombre de
criatures alades i grimpadores -. Veniu de pressa. L'amo Lowbacca ha fet un
descobriment.
Cap dels tres va
necessitar més estímuls per anar corrent a veure què havia trobat en Lowbacca.
La Jaina podia sentir com el cor li bategava dins del pit, sabent i tement el
que trobarien.
Van treballar molt
de pressa, omplint-se les mans de talls i esgarrapades mentre apartaven la
frondosa capa de vegetació que havia crescut sobre el munt de restes
metàl·liques. La Jaina va deixar escapar un panteix ofegat quan per fi van
posar al descobert una cabina arrodonida i que havia perdut la brillantor en la
qual només cabia un pilot, i el quadrat negre d'un panell solar entrecreuat per
reblons de sosteniment. L'altre panell que faltava, i estava encallat entre les
branques de l'arbre on l'havia trobat en Lowie. Però tot i així la nau era
inconfusible.
Era un caça TIE
imperial que s'havia estavellat a la jungla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada