La Prova de l'Heroi (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Imponent en grandària, coloració i formes, el comandant Tla caminava d'un costat a un altre als peus de la basta plataforma de comandament, en les entranyes de la nau d’en Harrar. Dels extrems de la seva ampla esquena penjava la llarga túnica de campanya que es va agitar xiuxiuejant quan es va girar per mirar el Sacerdot i Nom Anor.

-Destruir la nau larva ser un malbaratament –va cridar Tla-. Haurien d’haver buscat una altra forma de posar a Elan a les seves mans.

-Qualsevol altra estratagema hauria resultat fins i tot més costosa a llarg termini –va replicar Harrar-. I la veritat és que la tripulació de la nau larva va acceptar de bon grau la seva mort, satisfets de veure’s ennoblits amb la importància del sacrifici.

Tla va llançar una mirada iracunda al seu estrateg. Tla havia estat ascendit després de la mort d’en Shedao Shai a Ithor, i portava el seu rang amb irritació.

-Amb el degut respecte, eminència Harrar –va dir en Raff-, però això no és un joc que es guanyi amb l'astúcia. Estem lliurant una guerra santa.

-Ah, però tota guerra és en part com un joc. Necessitàvem que la fugida d'Elan semblés creïble.

Tla esbufegà.

-Vostè és un nouvingut en aquest terreny, Sacerdot. Subestima als infidels. No trigaran a descobrir el seu artifici.

-Vostè creu? Llavors li sorprendrà saber que l’Elan ja ha estat posada en custòdia preventiva.

L'estrateg Raff va mirar a Harrar amb gest incrèdul.

-Li aconsello que no tregui moltes conclusions d'això, eminència.

-Elan és la primera de nosaltres que aconsegueixen capturar amb vida.

-Per descomptat. Però sé on és i on la portaran a continuació.

Tla es va girar cap a Nom Anor, escèptic.

-És obra dels seus trucs i els seus agents, Executor?

En Nom Anor va esbossar un somriure, però va negar amb el cap.

-Per desgràcia no, comandant.

-Aleshores, com ho sap? -Preguntà Tla.

En Harrar es va acostar a un dels seus acòlits, que es va avançar portant un víllip marró clar lleugerament xato, com si fos un nadó. Harrar agafà amb cura el víllip a les mans i el va bressolar en el seu braç esquerre.

-Els raptors de l'Elan van ser prou estúpids com per portar amb Elan el bessó d'aquest petit. I ell ha complert amb el seu deure explicant-nos-ho -Harrar va acariciar la carena del víllip amb la seva mà dreta, que només tenia tres dits-. Anem, petit, repeteix el que m'has explicat abans.

El comandant Tla i l'estrateg es van acostar interessats.

El teixit irregular del centre de la cresta es va expandir, i el víllip va començar a tornar-se del revés. Quan va completar el procés, va intentar imitar el millor que va poder els atractius trets de l'Elan.

-Wayland –va dir la criatura-. Wayyy... land.

-OOOOO-

La nau civil Segue va recórrer el cel de les terres altes i muntanyoses del nord del continent principal de Wayland. Un bosc espès i tancat cobria el vessant sud de l'ara truncada muntanya Tantiss, però a l'est hi havia enormes zones desforestades per l'explosió sísmica que va destruir el magatzem de l'emperador Palpatine, més de quinze anys abans.

Un dels tres passatgers de la nau, Belindi Kalenda, la directora delegada d'operacions del Servei d'Intel·ligència de la Nova República, va recolzar la cara al vidre per apreciar el paisatge en tota la seva amplitud. Mentre la nau descendia, van veure una petita ciutat al peu de les muntanyes.

-Quina sorpresa –va comentar Kalenda a la seva companya de seient-. M'imaginava Nova Nystao com un llogaret.

Prima, de coloració fosca, ulls espaiats i veu ronca, la Kalenda només portava dotze anys amb el SINR, però el seu èxit en frustrar una perillosa conspiració en el sistema corellià li havia facilitat l'ascens.

La xenobiòloga Joi Eicroth es va acostar a la finestreta per fer una ullada.

-Així va començar, però ara són gairebé deu mil els que habiten la zona. Myneyrshi, psadans i humans, a més dels cinc-cents o més noghri que van fundar el lloc.

-I tothom es porta bé?

-De moment.

Kalenda va riure, una mica per a si mateixa.

-Els Noghri menyspreen tot allò relacionat amb Palpatine, però no els importa viure en un planeta al que ell va donar nom.

-No s'ha arribat a demostrar que Wayland fos el nom amb el qual Palpatine denominava el planeta -va dir el doctor Yintal des del seu seient, darrera de les dues dones-. Jo crec que els colons humans van decidir anomenar-lo així molt abans que l'Emperador emprés la muntanya Tantiss com a cova del tresor.

Yintal, analista del Servei d'Intel·ligència de la Flota, era un home petit i pensatiu, i el sobtat de la seva intervenció va fer que Kalenda i Eicroth intercanviessin somriures de diversió.

-I on anaven a acumular els noghri les seves deixalles, sinó en un lloc que una vegada va pertànyer a Palpatine? Eh, doctor? -Preguntà Eicroth mirant-lo de cua d’ull.

-Per descomptat, això és un factor més perquè estiguin satisfets amb aquest acord –va comentar ell amb fredor.

La nau va descriure un cercle i es va posar en una plataforma d'aterratge al centre de Nova Nystao. Els tres passatgers van recollir les seves pertinences i van esperar al costat de l'escotilla. Wayland els va donar la benvinguda amb una llum resplendent i una brisa dolça i fresca.

La florent ciutat era un garbuix de cabanes, cases de fusta i mansions de pedra que reflectia la seva barreja de cultures. Però el més sorprenent era l'abundància d'hotels i restaurants ètnics que envoltaven la plataforma d'aterratge. Kalenda estava a punt de preguntar alguna cosa a Eicroth, quan el major Showolter va arribar fins a ells pujat a la capota d'un vell lliscant SoroSuub Corvair. Dos noghri van sortir dels compartiments de passatgers mancats de panells plegables d'accés.

En Showolter portava unes ulleres de pilot fumades i un ponxo comprat en zona. Va saludar la Kalenda i va estrènyer la mà de l’Eicroth i Yintal. Després va presentar a Mobvekar i Khakraim, del clan hakh'khar, assignats al pis franc de la SINR. L'agradable llum del sol amb prou feines suavitzava la salvatge musculació i la repugnància vampírica que inspiraven aquests deformes éssers grisos.

La Kalenda mirà dubitativa el compartiment de passatgers del malmès lliscant.

-Hi ha lloc per a tots en aquesta cosa?

-He pensat que anéssim caminant –va dir Showolter, fent que sonés com una pregunta-. No està lluny.

La Kalenda li va indicar amb la mà que procedís.

-Vostè davant, major.

Els noghri van insistir a portar les maletes. Els estrets carrers de terra premsada formiguejaven amb myneyrshi llargaruts, psadans armats, humans i noghri, entremesclats amb petits grups de bimms, Falleen, bothans i altres espècies, que es demoraven aturats davant els hotels o prenent alguna cosa en les terrasses dels cafès.

Sorpresa, la Kalenda no va poder evitar preguntar.

-Un resultat casual de l'Acord Debble –va dir en Showolter mentre caminaven -. L'acord estipula que qualsevol obra d'art trobada a la muntanya Tantiss o voltants, que fos propietat d’en Palpatine, pot ser reclamada per la cultura que la va crear. Des que es va aplicar aquesta llei, marxants i compradors d'art de centenars de planetes han acudit a Wayland per recuperar objectes que van sobreviure a l'explosió i que s'han anat descobrint des de llavors, durant l'expansió de Nova Nystao. Òbviament, els forasters necessitaven allotjament i menjar, així que es van obrir hotels i restaurants, el que va forçar el creixement de la ciutat.

-I al descobriment de molts més objectes culturals –va afegir Yintal.

En Showolter va assentir.

-Els cercadors de tresors són ara tan comuns com les colobres.

Quan l'equip de la SINR es va acostar a la zona noghri de l’assentament, els primitius habitatges dels myneyrshi i les fortaleses rocoses dels psadans van ser substituïdes per unes barraques bàsiques però de construcció sòlida, fetes de fusta i pedra. El poble havia estat traslladat allà des d’Honogr, quan va començar el saqueig de la muntanya Tantiss.

Van ascendir per un pujol baix però molt inclinat que els va portar a un discret habitatge noghri al costat del vessant, a l'ombra d'uns arbres florits. Tant Mobvekhar com Khakraim es van quedar fora, mentre Showolter portava els altres a una estada sense finestres i escassament moblada.

-La porta de darrere dóna a un dels túnels que recorren Tantiss -explicà el major-. És el lloc més resistent que trobaràs d'aquí a Borleias -va assenyalar a una estada lateral-. La nostra aspirant a desertora hi és. Tenim a l'altra, la mascota, al pis de sota.

-Aquest terme és seu o d'ella? -Preguntà Eicroth.

En Showolter es va girar cap a ella.

-El que ella va dir en realitat va ser que eren "familiars".

Els quatre agents van entrar a la sala lateral, on la femella yuuzhan vong estava asseguda en postura meditativa sobre un coixí que havia agafat del llit. En lloc del seu exòtic vestit, portava uns pantalons esportius i una dessuadora amb caputxa, com havia vist la Kalenda a les imatges òptiques bidimensionals. Era fins i tot més impressionant i majestuosa en persona del que semblava a les fotos, malgrat els seus extravagants tatuatges.

Els seus ulls oblics, d'un blau flamejant, es van obrir de sobte i es van fixar en un rostre rere l'altre.

-Elan, aquests són alguns dels meus companys -va dir Showolter suaument.

Ella el va mirar, agressiva.

-On és Vergere?

-A baix. L'última vegada que la vaig veure estava menjant.

-Ens has separat deliberadament.

-Només de moment.

-Què és Vergere per a tu, Elan? –Va dir Eicroth, apropant-se al llit i prenent seient.

-És el meu familiar.

Kalenda i Eicroth van intercanviar una breu mirada.

-Comprenem el terme, però pot ser que en un context diferent. Vols dir que Vergere és més que una acompanyant? –Preguntà la Kalenda.

-També és això.

-Llavors, és una assistent i una amiga.

-No és una amiga. És el meu familiar -Elan es va arrepapar al seu coixí -. Han vingut a fer-me més proves?

La Kalenda es va asseure al costat de l’Eicroth.

-Només unes preguntes.

-Preguntes que els seus menyspreables escàners i analitzadors no poden respondre? -Elan va somriure maliciosa-. Com poden esperar que unes màquines es comuniquin amb un ésser viu?

La Kalenda va somriure.

-Diguem que això és només per conèixer-nos millor.

-Els Yuuzhan vong no tenim aquests protocols. Sabem qui són els altres. La nostra aparença delata la nostra identitat -es va passar els dits per les marques de les galtes-. El que veuen reflecteix el que hi ha dins. Estan bojos si pensen que sóc alguna cosa més que el que el meu cos i la meva cara diuen que sóc. Per què es neguen a oferir-me asil polític?

-Acceptarien els yuuzhan vong a un dels nostres sense preguntar? -Replicà Yintal.

Elan el va mirar amb fredor.

-On existeix dubte o sospita, nosaltres tenim la ruptura.

-Què és la ruptura? -Preguntà Yintal, clarament intrigat.

-Un camí expeditiu per arribar a la veritat.

Eicroth va esperar que l’Elan continués, però, en lloc d'això, la yuuzhan vong va guardar silenci.

-Dius ser el que sembles. Vols dir respecte les teves marques corporals?

-Marques? –Repetí l’Elan sense ocultar el seu menyspreu. -Sóc una, Sacerdotessa de Yun-Harla –es va tocar el seu ample front, i després la barbeta punxeguda -. Aquest és el front de Yun-Harla, aquesta és la seva barbeta. Això no són marques. Jo pertanyo a l'elit.

-I per què anava l'elit a menysprear a un dels seus? -Preguntà Yintal bruscament.

Elan aclucà els ulls, aparentment pensant en la pregunta.

-Hi ha desacords. No tots els yuuzhan vong volien creuar el buit per venir aquí. Són molts els que opinen que aquesta guerra no és desitjada pels déus. I jo, com a Sacerdotessa de les Arts, m'agradaria fer-vos veure la llum d'una altra manera.

-No estàs d'acord amb els assassinats en massa i els sacrificis que han caracteritzat la vostra campanya bèl·lica fins ara? –Va dir la Kalenda. L’Elan es va girar cap a ella.

-El Sacrifici és vital per a l'existència. Nosaltres, els yuuzhan vong, ens sacrifiquem a nosaltres mateixos tan sovint com sacrifiquem als infidels. Tant si la vostra galàxia és la terra triada com si no ho és, ha de ser purificada per a què sigui habitable. -Va fer una pausa. -Però el que volem per a vosaltres no és la mort. Només que accepteu la veritat.

-La Veritat que revelen els vostres déus -va dir l’Eicroth.

-Els Únics déus -li va corregir l’Elan.

Yintal va fer un soroll de menyspreu.

-Tu no ets Sacerdotessa. Ets una espia, una infiltrada. La nau de la qual vas escapar va ser destruïda amb massa facilitat.

Els ulls de l'Elan van centellejar.

-Vergere i jo ja ens havíem amagat en la càpsula de salvament quan va començar la batalla. No sabíem que la nau anés a ser destruïda. El nostre llançament va ser... fortuït.

-Encara que això sigui cert, per què anaven a llançar els teus líders militars una nau tan petita contra nosaltres, havent-hi una molt més gran no molt lluny?

L’Elan el va mirar, burleta.

-Que potser et jutjo a tu per la teva mida, petit home? La nau menor era la millor armada de les dues. Per què, si no, anava a fugir la més gran veient la destrucció de la seva larva?

Yintal mirà la Kalenda i a l’Eicroth.

-Està mentint.

Elan sospirà cansada.

-Sou una espècie molt incrèdula. He vingut a fer el bé.

-De quina manera, Elan? –Preguntà la Kalenda.

-Teniu que portar-me davant els Jedi. Puc proporcionar-los informació sobre la malaltia.

Yintal es va acostar a l’Elan i la va contemplar obertament.

-I què en sap una Sacerdotessa de malalties?

Ella va negar amb el cap.

-No és una malaltia. És una reacció de les espores coomb. Els Jedi han de saber-ho.

-I per què ens ho expliques a nosaltres? –Va dir la Kalenda-. Per què és tan important que et reuneixis amb els Jedi?

Elan la va mirar fixament.

-Expliqueu-los-hi el que us he dit i ells ho entendran.

Yintal es va allunyar d'ella i després es va girar.

-Necessitem proves que has vingut com a benefactora, i no com a espia.

Elan va obrir els braços.

-M’esteu veient. Quines més proves puc donar-vos?

Yintal va prémer els llavis i es va posar a la gatzoneta davant seu.

-Dades militars.

La cara de l’Elan es va omplir de perplexitat.

-És això el que desitgeu?

-Dóna’ns alguna cosa per als nostres superiors -li va insistir Kalenda-. Si el que ens dones es corrobora, potser accedim a la teva petició i concertem una trobada amb els Jedi.

L’Elan va pensar un moment.

-El meu Orde col·labora estretament amb els guerrers per assegurar-se que els auguris siguin propicis. Nosaltres prediem les tàctiques a emprar...

-Aleshores digues on serà el proper atac -va exigir Yintal-. El nom del planeta.

L’Elan ja tenia la boca oberta per respondre, quan un soroll sord va arribar procedent de la sala principal, seguit d'un crit ofegat, en bàsic i en honog.

Mentre la Kalenda i l’Eicroth s'aixecaven del llit, un home alt i de complexió forta xocà contra la llinda de la porta i va caure a terra, encara que de seguida es va posar dret. Vestia vestit espacial i va trontollar un moment al costat de la porta, assimilant on es trobava. La sang rajava de les seves costelles, amarant el vestit, així com dels talls que tenia per tota la cara. Amb els ulls fixos en l’Elan, es va emportar el dit índex a una esquerda que tenia al costat al nas i va llançar al cel un aterridor crit yuuzhan vong.

-Do-Ro'ik vong pratte!

Llavors van passar diverses coses.

La pell de l'home va començar a retirar-se de la seva cara com si tingués voluntat pròpia, revelant una màscara macabra i repugnant a força de grumolls i línies ondulades. Per sota del seu crit es van sentir espetecs i cruixits procedents del seu abillament. Llavors, dos torrents de fang gelatinós van fluir dels seus camals, formant una massa que es va allunyar com una taca de petroli amb vida pròpia.

L’Elan es va aixecar d'un salt i es va recolzar contra la paret, xiuxiuejant, grunyint a l'intrús i corbant els seus llargs dits a manera de grapes.

-Un assassí! -Cridà ella, ensenyant els dents. -M'han trobat!

Yintal es va girar i es va situar davant de l'assassí, només per rebre un revés a la cara que li va doblegar el coll com si fos una branqueta. El homenet va volar per l'habitació, xocant contra Showolter i enderrocant-lo.

L'assassí es disposava a abalançar-se contra l’Elan quan, de sobte, va ser atacat per l'esquena per Mobvekhar i Khakraim, els braços nusos i cranis irregulars mostraven talls i hematomes. Els dos noghri van empènyer al yuuzhan vong fins a la paret lateral de la cabana, i van estar a punt de xocar contra l’Elan, que es va ajupir en l'últim moment i es va ficar sota el llit.

El yuuzhan vong es va donar de cara contra la paret amb una força impressionant, i, per un moment, va donar la impressió que sucumbiria a l'atac brutal dels noghri. Però es va incorporar de sobte, traient-se de sobre als seus dos contrincants amb tanta força que van volar fins a les parets de l'habitació, on van xocar i van caure a terra.

El yuuzhan vong es va girar, esquitxant sang en totes direccions i examinant l'habitació amb els ulls. Es va abalançar entre la Kalenda i l’Eicroth, derrocant-les com si fossin nines de drap, i va bolcar el llit amb una mà, agafant a l’Elan amb l'altra. Els seus dits van atrapar el llarg coll de la Sacerdotessa i la va aixecar de terra, posant-la contra la paret.

En aquest moment, Mobvekhar va recuperar la consciència. Va saltar, ajudat per les seves poderoses cames, va agafar l'assassí per la cintura i va enfonsar les dents a l'esquena del seu enemic.

El yuuzhan vong va deixar anar un udol. Va tirar l’Elan a un costat i va utilitzar el puny que tenia lliure per assestar cops al noghri, que no el deixava anar. Mobvekhar va grunyir i gemegar mentre es quedava sense aire als pulmons, però no va deixar anar la seva presa.

Atordida, la Kalenda es va aixecar treballosament, va bellugar una mica el cap per aclarir-se’l i es va abalançar contra el braç de l'assassí, penjant-se uns instants d'ell, fins que el yuuzhan vong es va desfer d'ella com si no fos res. La Kalenda va colpejar alguna cosa sòlida amb el cap i va quedar inconscient. Unes formes lluminoses van cobrar forma en momentània foscor. Llavors va veure a Showolter amagat en una cantonada de l'habitació, amb el ponxo enredat al coll, sortint de sota Yintal i agafant una petita pistola làser d'una funda que portava sota el braç.

El major va disparar estirat a terra, amb molt de compte per no donar-li a Mobvekhar, que havia acabat a terra, i va encertar al yuuzhan vong entre els omòplats. L'aire es va omplir de l'olor d’ozó i carn cremada, però l'assassí a penes va reaccionar. Showolter va tornar a disparar, encertant al yuuzhan vong al clatell i calant-li foc al pèl.

En Showolter va realitzar un últim tret.

L'assassí es va quedar rígid i va caure a terra com un arbre talat, amb la mà esquerra capturant encara la gola de l'Elan. La Sacerdotessa separà els gruixuts dits i es va deixar caure contra la paret, lluitant per respirar i sagnant per nas i ulls.

La Kalenda es va aixecar maldestrament. I quan es va acostar a l’Elan per ajudar-la, la cabana es va veure sacsejada per una forta explosió. L’intercomunicador d'en Showolter va donar un xiulet, i aquest el va treure barroerament de la butxaca.

-Coralites Yuuzhan vong -li va informar algú des de l'altre costat de la línia-. Una mitja dotzena, executant vols rasants sobre Nova Nystao. El Soothfast ha estat alertat. Els caces estan de camí.

En Showolter va agafar la Kalenda pel braç.

-Porta-la a la zona segura -va dir amb veu ronca, tossint sang-. Ràpid!

-OOOOO-

En la gèlida vora del sistema estel·lar on orbitava Wayland, es trobava un solitari artiller yuuzhan vong a l'aguait. En el pont, Nom Anor estava parat davant un camp visual creat per distants senyals víllip, observant els coralites i als caces de la Nova República intercanviant trets al cel de Nova Nystao.

-No us esforceu massa -dir en veu alta als pilots que dirigien els coralites-. El just perquè es convencin.

 Següent