Quaranta-sis
*
El
Falcó Mil·lenari va sorgir de l’hiperespai a molt poca distància del Karrde
Salvatge. En Han va executar un ràpid viratge per no xocar amb la nau d’en
Talon Karrde, sentint-se infinitament alleujat de saber que ja no portava
passatgers ferits a bord. Així i tot Chewbacca va deixar escapar un sorollós
raig de juraments wookiees altament creatius, i va utilitzar termes d'una
naturalesa molt descriptiva en què en Han no va voler ni pensar.
Després
es va inclinar sobre la consola de comunicacions i la va activar amb un dit.
-
Què dimonis creus que estàs fent?
Estava
massa enfurismat per perdre el temps amb una salutació preliminar. Karrde havia
comès un descuit imperdonable. I en Han estava fart de descuits.
-Bonica
manera de rebre a un tipus al qual li acabes de demanar que et doni un cop de
mà -va respondre la veu ronca i greu d’en Karrde.
-Quan
es proporcionen unes coordenades de cita, el procediment normal consisteix a
interposar una mica de distància entre les dues naus -va replicar en Han-.
Podríem haver mort tots.
-La
situació ha empitjorat molt per aquí -va dir Karrde-. La vostra flota està
rebent un seriós càstig, i no penso quedar-me molta estona.
En
Chewie va connectar els sensors de llarg abast i la pantalla de combat. Si
mirava a través del panell de transpariacer de la cabina de control en Han
només podia veure el Karrde Salvatge, però la pantalla de combat de seguida li
va mostrar les flotes. Les naus semblaven estar molt a prop les unes de les
altres, i els dos bàndols resultaven gairebé indistingibles. Pel que semblava
tant en Kueller com la Leia disposaven d'efectius prou nombrosos.
I
pel que semblava tot estava anant força malament.
La
sensació d'urgència que en Han havia estat experimentant des que va sortir del
Passadís es va tornar tres vegades més intensa.
-
Disposes de tot el que necessites? -Va preguntar.
-Espero
que tinguis crèdits suficients per pagar els meus serveis -va dir Karrde.
-
Saps una cosa, Karrde? Crec que, encara que només fos per una vegada, hauries
d’oferir-te a treballar gratis.
En
Karrde va somriure.
-Mai
arribaria a veure’m recompensat tan esplèndidament com ho vas ser tu, Han
-Ho
creguis o no, Karrde, mai vaig fer res pensant en una recompensa.
-Ho
crec, Solo. I de tant en tant jo també treballo gratis. Mara està fora amb els
teus ysalamiris, així que ja pots començar a donar-me les gràcies.
En
Han no havia esperat que Karrde capitulés tan de pressa, i de seguida es va
sentir ple de suspicàcia.
-Sí...
Eh... Moltes gràcies -va dir, i va fer un senyal a Chewie-. Deixa-la entrar.
Chewbacca
ja s'havia aixecat de la seva butaca de pilotatge. En Han es va tornar novament
cap a Karrde.
-
Permetràs que Mara ens acompanyi?
-No
la necessito, i sembla sentir cert interès pel que li pugui passar a Skywalker.
M'ha dit que potser pugui ser-vos útil.
-
Coneix en Kueller?
-Ho
dubto. -El vornskr ensinistrat d’en Karrde va acostar la seva cara a la
pantalla. Els diminuts alienígenes eren horribles fins i tot vistos des de
lluny-. Crec que es tracta d'una cosa bastant més personal. Mara ha estat
tenint una mena de visions. Pensa que ha aconseguit ocultar-m'ho, però de
seguida em vaig adonar que li passava alguna cosa estranya.
-Així
que en Kueller també vol acabar amb ella, eh?
En
Karrde va assentir.
-Estic
començant a pensar que la frase «Que la Força t'acompanyi» és una maledicció.
-Espero
que no sigui així -va dir Han-. La Força ja porta anys acompanyant-me. La meva
família menja, dorm i respira Força.
-Suposo
que ja saps quin efecte produeixen els ysalamiris sobre els qui poden utilitzar
la Força, no?
En
Han va somriure.
-Per
això em fan falta. Gràcies, Talon.
-Oh,
de res -va dir Karrde-. I no li diguis a ningú que t'he fet aquest favor sense
cobrar res a canvi, Han. Parlo seriosament, d'acord?
La
comporta exterior es va tancar amb un espetec metàl·lic i en Han va poder
sentir la veu de la Mara al passadís. Va sortir de la cabina de control, va
creuar la sala de descans i va anar a la comporta superior.
L’esvelta
silueta de ballarina de Mara Jade va avançar ràpidament cap a ell pel passadís,
i els seus verds ulls van guspirejar quan va ficar el dipòsit de substàncies
nutrients que contenia als ysalamiris a les mans d’en Han.
-Mantingues
allunyades de mi a aquestes coses -va dir.
La
Mara mai li havia caigut massa bé. Sempre havia estat una dona seca i tallant,
però no de la manera curiosament agradable en què era capaç d'arribar a ser-ho
la Leia. En Han mai podria oblidar que la Mara Jade havia estat l'arma secreta
i la confident de l'Emperador Palpatine, i que havia exercit les terribles
funcions de Mà de l'Emperador. En Luke afirmava que l'odi havia estat implantat
en ella de manera artificial i que en realitat la Mara mai havia cregut en
l'Imperi, però el món d’en Han no contenia tantes zones grises com el d’en
Luke. Mara jade havia treballat per a l'Imperi, i en conseqüència en Han mai
seria capaç de confiar plenament en ella.
-Si
no volies estar a prop d'aquestes bestioles potser hauries d'haver-te anat amb
Karrde -va dir.
La
Mara va bellugar el cap i després es va emportar una prima mà al front. Els
ysalamiris afectaven els seus sentits de la Força. En Han havia sentit parlar
d'allò, però mai havia arribat a veure-ho amb els seus propis ulls. Tot el que
sabia al respecte es reduïa a les descripcions que li havia fet en Luke.
-He
estat tenint visions d’en Luke embolicat en flames en un carrer de pedra
maresa...
La
veu greu i sensual de la Mara va fer que en Han sentís que una esgarrifança li
recorria la columna vertebral.
-
Pots veure el futur? -Va preguntar.
-No
ho crec -va respondre la Mara.
-Fica
als ysalamiris al celler de càrrega, Chewie -va dir en Han-. Espero que tindràs
prou amb aquesta distància, Mara. Aquesta nau no és molt gran.
-Hauria
de tenir prou -va dir la Mara.
Chewbacca
va agafar el dipòsit i va desaparèixer pel passadís que portava a la part
posterior del Falcó.
La
Mara va empassar saliva. Tenia molt mal color. En Luke deia que els ysalamiris
allunyaven la Força d'ells i que creaven una bombolla dins de la qual no
existia la Força. També deia que estar prop d'un ysalamiri era com tornar-te
cec i sord de sobte. En Han considerava que els ysalamiris eren una forma
d'imposar la igualtat d'oportunitats. Mentre estigués dins d'aquella bombolla,
un Cavaller Jedi no tindria més poders que una persona normal.
La
Mara es va recolzar a la paret.
-
Saps quantes persones han mort durant les últimes setmanes, Solo?
-Les
suficients -va respondre en Han, pensant en el Passadís.
-Més
que suficients -va dir la Mara-. Massa... En Kueller està utilitzant aquestes
morts per acumular més poder. Està absorbint el costat fosc igual que un
androide connectat a una presa d'alimentació podria absorbir energia. Si les
coses continuen com fins ara... Bé, en aquest cas en Kueller pot acabar
tornant-se invencible.
-Suposo
que no creuràs el que estàs dient, oi? -Va murmurar en Han.
La
Mara va alçar el cap. En Han va haver d'admetre que els seus lluminosos ulls
verds i la seva cabellera rogenca la convertien en una bellesa realment
impressionant. No hi havia dubte que la Mara Jade era una dona a la qual calia
respectar, i que podia arribar a ser una enemiga terrible.
-No
hi havia percebut un poder semblant des dels primers temps d’en Palpatine. Si
tot continua com fins ara, Han, en Kueller arribarà a ser més fort del que mai
ho va ser l'Emperador..., i trigarà encara menys temps que ell a acumular
aquesta mena de poder.
-Així
que en realitat no ets aquí per en Luke.
La
Mara va empassar saliva.
-Potser
ja sigui massa tard per al Luke. Sóc aquí per la resta de nosaltres.
-
I llavors per què se n'ha anat Karrde?
-Pensava
quedar-se... fins que va veure la classe de batalla que s'està lliurant a les
rodalies d'Almània -va dir la Mara.
-
Què està passant?
-Tres
Destructors Estel·lars de la classe Victòria contra la flota de la Nova
República. Quan vam sortir de l'hiperespai vam veure esclatar a un dels creuers
estel·lars de Mon Calamari. La Nova República està perdent aquesta batalla,
Han. Tots moriran allà fora, i això donarà encara més poder a Kueller.
La
seva veu sonava una mica més ferma. Chewie devia haver-se emportat els
ysalamiris prou lluny perquè la Mara només pogués sentir la seva presència
d'una manera perifèrica.
-Kueller
no pot ser omnipotent -va dir en Han-. Si ho fos ja ens hauríem assabentat.
-Luke
sabia que en Kueller suposava una gran amenaça -va dir la Mara-. Ñes meves
fonts m'han informat que en Kueller era un dels seus estudiants.
-En
Luke el va deixar escapar.
-En
Luke mai deixa «escapar» ningú. Els seus estudiants poden anar-se’n quant
vulguin.
-Bé,
doncs les meves fonts afirmen que en Kueller odia tot el que tingui a veure amb
els Jedi des que se'n va anar de l'Acadèmia Jedi. Aquestes visions d’en Luke
que he estat tenint semblen recolzar la seva afirmació.
En
Han no volia pensar en el seu amic morint en la solitud d'un planeta estrany.
La veu de l'Ànakin va tornar a ressonar en la seva ment. «No puc parlar ni amb
la mare ni amb l'oncle Luke...»
-Això
ho aclareix tot -va dir-. On és en Kueller? Es troba a bord d'un d'aquests
Destructors Estel·lars?
La
Mara va moure el cap.
-No
ho crec, o almenys no m'ho sembla a jutjar pel que sentim a bord del Karrde
Salvatge. Els fragments de transmissions que va captar Karrde semblen indicar
que en Kueller està en algun lloc de la superfície d'Almània.
Molt
propi de l'Emperador, per descomptat... Sempre present, però sempre ocult entre
bastidors.
-
Et faria res verificar-ho, Mara?
-
Què faràs?
-Vaig
a posar fi a tot això.
-
Tu sol? en Kueller va derrotar al Luke, Han.
En
Han va somriure.
-Això
no em preocupa.
-L'excés
de confiança pot matar un home.
-Exactament,
i compto amb què aquest sigui un d'aquests casos -va dir en Han.
La
Mara el va contemplar en silenci durant uns moments.
-Realment
creus en tots aquests contes de velles, oi? -Va dir per fi-. Estàs realment
convençut que la millor manera de derrotar un enemic molt poderós és
convertir-te en el seu igual.
-Els
ysalamiris no em convertiran en el seu igual, Mara -va dir en Han-. Només em
proporcionaran un avantatge.
La
Mara va moure el cap.
-Si
va rebre l'ensinistrament Jedi, en Kueller ha de ser físicament molt poderós.
Aguantar aquest tipus de proves exigeix tenir molta
resistència.
-Ho
sé -va dir en Han-. Però acabo de veure com de malament que et senties quan
estaves sota la influència d'aquestes criatures. En Luke va descriure
l'experiència dient que era com estar cec i sord. Un home que ha perdut el
poder se sent obsessionat per la seva pèrdua, i això em proporcionarà un
avantatge momentani.
-Assegura't
aprofitar-lo al màxim -va murmurar la Mara-, perquè només disposaràs d'un
moment...
***
Les
naus que esclataven a l'espai van fer que en Kueller se'n recordés del passat.
Estava guanyant aquella batalla, però tot i que ja havia destruït un creuer
estel·lar i la major part dels esquadrons d'ales-A se sentia com si hagués
fracassat.
La
guerra permetia que la gent sentís por. Els donava temps per maleir al seu
líder. Els supervivents solien donar la culpa del que ha passat no a la seva
incompetència, sinó als desitjos de la persona que els havia enviat al combat.
Kueller
havia albergat l'esperança que podria evitar tot allò. Els seus Destructors
Estel·lars haurien d'haver estat usats merament per exhibir el seu poder, i no
per combatre..., però tot i així les tripulacions es portaven millor del que
havia esperat i li estaven prestant un servei.
Si
no fos per aquella estranya inquietud indefinible, aquella vaga impressió que
hi havia algun detall que se li escapava...
Un
altre ala-A va esclatar en diverses pantalles escampades per la sala. Un puntet
va desaparèixer en la imatge tàctica. El crit d'un home va quedar tallat
bruscament en els altaveus del sostre. En Kueller es va preguntar si la Nova
República sabia que havien aconseguit sintonitzar les seves comunicacions.
I
després també es va preguntar si això els importaria en el cas que ho sabessin.
Yanne
estava cridant ordres a l'equip tàctic desplegat davant seu. Les veus
ressonaven per tot el centre de comandament. Algunes eren les veus
digitalitzades dels pilots dels caces TIE i altres, menys audibles, pertanyien
als pilots dels ales-A.
I
hi havia dos nous contactes a la pantalla tàctica, gairebé fora de l'espai
Almanià.
-
Què són aquests punts?
-Acabats
d'arribar, senyor -va respondre Gant -. La primera nau va aparèixer, va estar a
punt d'unir-se al combat i després va virar de sobte i va començar a
allunyar-se. L'altra nau va aparèixer quan la primera estava tornant al seu
punt de llançament hiperespacial, i va faltar molt poc perquè xoquessin.
-Vull
que siguin identificades.
-Sí,
senyor.
En
Kueller va alçar la mirada cap a la cúpula que s'estenia sobre el seu cap.
Excepte per la gran fogonada que havia aparegut al cel uns moments després que el
creuer estel·lar calamarià esclatés, no havia vist cap evidència de la batalla.
Si els habitants d’Almània encara estiguessin vius, no haurien vist cap batalla
al cel.
Si
encara estiguessin vius...
En
Kueller va somriure. Posseïa la seva riquesa, i a ella calia afegir les
riqueses de Pydyr i Auyemesh. No trigaria a utilitzar el poder que havia
acumulat per fer-se amb el control de tota la galàxia.
Els
seus caces TIE estaven avançant cap al següent creuer estel·lar en una formació
de Y invertida. Com era possible que la Nova República encara no hagués comprès
que en Kueller coneixia els diagrames i plans de les seves naus? El millor de
tot, naturalment, era que aquest coneixement incloïa la forma més fàcil de
destruir-los. En Kueller havia seguit amb molta atenció totes les lliçons del
Mestre Skywalker i se les havia après de memòria.
Skywalker...
Això
era el que estava sentint. Skywalker s'havia posat en moviment. En Kueller es
va apartar del grup de tècnics mentre Vek anava cap a ell.
-Hem
identificat les naus, senyor.
-Ara
no, Vek -va dir en Kueller, allunyant-se encara més.
-Però
senyor... Yanne va dir que havíeu de saber que aquestes naus són el Falcó
Mil·lenari i el Karrde Salvatge.
Les
seves paraules van fer que en Kueller concentrés la seva atenció en el jove
immòbil davant d'ell. Vek tenia la cara una mica grassoneta i els ulls d'un
castany vermellós, i la seva pell encara estava coberta d’acne. Era un dels
escassos supervivents meticulosament seleccionats de la venjança contra Almània
duta a terme per en Kueller, un dels mil que havien aconseguit escapar a la
matança..., i en Kueller es va adonar que ja no es recordava de per què li
havia permès seguir amb vida.
-
La nau d’en Han Solo?
-Sí,
senyor.
En
Kueller va somriure. El noi va fer un pas enrere.
-Excel·lent,
excel·lent... Esvelta Anna Blava ha fet la seva feina, encara que hagi estat
amb una mica de retard. Dobla el seu compte de crèdit tal com vaig prometre.
El
noi va mirar com si no entengués de què estava parlant.
-Sí,
senyor.
En
Han Solo ja estava al seu abast. En realitat en Kueller ja no el necessitava
perquè Organa Solo per fi havia posat els peus al seu planeta, però això no
significava que fos a rebutjar aquell regal de la destinació. En Han Solo era
un vigorós defensor de la família i els amics, i quan hi hagués acabat amb el
cunyat de Solo i amb la seva dona, en Kueller s'ocuparia dels fills d’en Solo.
Alliberar-se d'ells resultaria molt més fàcil quan Han Solo hagués desaparegut.
-
Yanne! -Va cridar.
Yanne
va aixecar la mirada del seu lloc al costat de la imatge tàctica.
-
Sí, senyor?
-Tenim
un parell de convidats en el perímetre exterior del nostre sector de l'espai.
Envia un destructor a aquesta zona perquè acabi amb ells.
-Hem
aconseguit atrapar la flota de la Nova República en un moviment de pinça
perfecte, senyor. Si apartem alguna nau de la
formació correm el risc que se'ns escapin.
En Kueller va arronsar les espatlles.
-Fes el que et sembli més adequat, però no permetis que
aquestes dues naus se’n vagin. Vull que siguin destruïdes.
Yanne va arrufar les celles.
-Sí,
senyor.
-I
una cosa més, Yanne...
-
Sí, senyor?
-Quedes a càrrec de tot això fins a la meva tornada. -Kueller
va somriure-. I no oblidis que no suporto els
fracassos.
Yanne es va emportar una mà a la gola.
-No és probable que ho oblidi, senyor.
-Excel·lent.
Kueller va sortir del centre de comandament. Estar dins d'ell havia acabat
fatigant-lo. Aquella estranya sensació de fracàs el va seguir sortint. Yanne
havia descobert l'origen de les sensacions que en Kueller havia experimentat
després de donar les ordres. Els androides havien estat destruïts al Passadís
dels Contrabandistes..., però únicament els androides robats. Els androides de
procedència regular seguien intactes, la qual cosa volia dir que algú havia
trobat els detonadors i els havia desactivat.
Brakiss?
En Kueller va moure el cap. No podia ser cosa d'en Brakiss, ja que en
aquest cas hagués percebut la seva traïció. No, no... La traïció havia de
procedir d'una font i la seva existència no l’havia sospitat, i ni tan sols
sabia que existís. Algú devia haver descobert els detonadors ocults en els
androides de Coruscant.
Hi hauria d'haver pensat en això.
Però era igual. El govern de Coruscant només es preocupava de si mateix, i
mai se'ls acudiria advertir els governants locals de tots els sectors. I tampoc
calia oblidar que en Brakiss havia equipat amb detonadors a tots els nous
models d'androides, i que ja feia gairebé dos anys fent-ho. Amb això n'hi
hauria prou per omplir de terror tots els raons de la galàxia.
I en Kueller no trigaria a sembrar el pànic, però abans començaria
assegurant-se de què disposava de tot el poder que necessitaria.
Ja anava sent hora que s'ocupés de l’Skywalker i la seva germana.
En Kueller havia percebut la pertorbació que va fer tremolar la Força quan
l’Organa Solo es va posar al planeta. El seu monitor privat li havia mostrat
com la nau descendia prop de les torres, i havia captat el valerós intent de
fer fugir als seus guàrdies dut a terme per l’Skywalker. En Kueller havia donat
l'ordre que no s'enviessin reforços.
Volia ocupar-se personalment d'ells.
La torre no quedava molt lluny d'allà.
Amb l’Skywalker debilitat i l’Organa Solo falta de l'ensinistrament
necessari, en Kueller disposaria d'un avantatge considerable.
Va empunyar la seva espasa de llum amb la mà dreta. L'avantatge no garantia
la victòria, per descomptat, i això volia dir que necessitaria el recolzament
de la seva arma.
L’Skywalker i l’Organa Solo no sortirien amb vida d'Almània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada