CAPÍTOL 16
La llançadora
girava a esquerra i dreta mentre en Han
teixia una complicada
ruta entre els centenars
de naus estacionades a l'ombra de la Roda. Gairebé totes
les naus i
vaixells de càrrega estaven buits, però també
hi havia altres amb les mateixes ganes
d'escapar que en Han,
i es movien a
tota velocitat en
la direcció que millor els hi semblava.
En Han va virar a babord,
en paral·lel a la
corba de l'estació, ascendint
o descendint en
funció de la runa que sorgien de l'interior, a causa dels efectes de la terrible arma dels yuuzhan vong.
A un quart del camí
al voltant de la Roda, va aparèixer una enorme nau de
guerra enemiga, negra com la nit i amb
parelles de braços de corall Yorik que la
feien encara més repugnant. Retraient-se cap a una obertura del
seu casc estava la colossal
criatura òbviament responsable de les tres enormes bretxes que lluïa
la cara exterior de l'estació.
-Això deu
ser la cosa que es va empassar
a Fasgo i a
Roa –va grunyir en Han a ryn-. Tu i jo podríem estar ara aquí
dins.
Va
trepitjar
a fons l'accelerador del transbordador i es
va dirigir directament cap a la criatura,
ignorant l'expressió de terror del seu copilot.
-Què fas? -Cridà el
ryn.
En Han va
assenyalar amb la
barbeta a la finestra.
-Els
meus
amics estan atrapats dins d'aquesta cosa.
El ryn es va quedar sense veu
per uns moments, però
va exclamar:
-Així no
podràs treure'ls!
-Tu mira
-va dir en Han entre
dents.
-Estàs Boig!
-Digues altra
cosa que no sàpiga.
-D'acord, no tenim armes!
En Han es va adonar de sobte
que no estava a bord del Falcó, i es va maleir a si
mateix. Si estigués sol, o ni que fos
amb el ryn, igual
s'arriscava a atacar
de totes maneres a aquesta terrorífica arma. Però
el compartiment de passatgers
estava ple d'innocents que ja havien escapat a
una guerra i que, definitivament, no mereixien
veure’s llançats al combat per un boig
al volant d'una llançadora sense armes ni escuts.
En Han es va adonar que estava
en la mateixa posició en què
es trobava l’Ànakin
a Sernpidal, obligat
a triar entre les vides d'un munt d'estranys
o la d'un únic
amic. Aquella veritat
se li va clavar al cor com una vibrofulla,
i es va jurar a
si mateix que, si aconseguia
arribar a casa d'una peça, arreglaria les
coses amb el seu pobre
fill.
Així
i tot,
en Han no va poder evitar assetjar la criatura amb
un vol rasant. Quan
el morro de la cosa va estar gairebé a l'abast de la mà, i el ryn mig
fora del seient per l'ensurt,
Han va girar bruscament
a babord, amb l’esperança
que la fastigosa aberració
sentís a la boca el
regust del com combustible iònic de la
nau.
El
fet que
la criatura sortís disparada de sobte de
la nau de guerra i estigués a punt d'atrapar
la llançadora d'un mos va donar a entendre
al Han que s'havia complert el seu desig.
-Molt Bé!
-Cridà el ryn-. Ja
has aconseguit cridar la seva atenció!
Una
mica
atònit al seu torn, en Han va elevar la
llançadora i després va descriure tot un seguit de bucles i girs
evasius mentre la
criatura continuava intentant
atrapar-la.
-Aquesta maleïda
cosa té la mala llet
d'una llimac espacial!
-Sí, i
nosaltres som el mynock
que l'ha tret de
polleguera! –Va dir el ryn.
En Han agafà amb força els controls. Prement
a fons els pedals del fre, va tirar del timó
de buit cap a la dreta,
i va executar una caiguda en picat que va
fer que la llançadora envoltés
el coll de la
rabiosa criatura fins a situar-se sota el casc de la nau enemiga.
-Qui va
a netejar la cabina de passatgers? -Preguntà el ryn un cop es va haver netejat
la boca.
-Ja pensarem
després en això.
-Pel
bé
dels passatgers, en Han va augmentar l'activitat del compensador d'inèrcia i
va disminuir la velocitat. El transbordador ja emergia
per l'altre extrem de la nau enemiga quan va
començar a xiular el panell
d'instruments.
En Han es va quedar bocabadat.
-Què? -Va
preguntar el ryn nerviós-. Què
passa? –Mirà els indicadors-.
Per què vas més
a poc a poc?
En Han va
manipular els comandaments.
- Ens
ha atrapat un
dovin basal! La
nau ens està succionant!
El ryn es va redreçar al seient i es va posar als
controls auxiliars. Mentre en Han lluitava
amb el volant, el
ryn va posar al màxim els motors, intentant que la
llançadora ascendís a plena
potència per arribar
a dalt de la nau de guerra
i allunyar-se per
l'altre costat.
-Ben pensat
–va dir Han mentre
la llançadora escapava cap al que semblava ser espai obert-. Sort que
ens hem allunyat
d'aquesta cosa...
Un
altre
bot del ryn va
fer que en Han callés. Quatre coralites que
havien enlairat del
ventre inferior de la nau de guerra i obrien foc
contra ells.
En
Han va
girar cap a la dreta, allunyant-se dels coralites i iniciant una sèrie de
maniobres evasives.
- Se t’havia
d’ocórrer ficar-te amb la seva
mascota! -Va exclamar el ryn mentre
els terribles míssils passaven fregant les
naus a banda i banda.
Davant
d'ells,
un autèntic eixam de coralites fugia de
tornada a la nau de guerra,
seguits de prop pels caces de la Nova República.
En Han va frenar i
va virar la nau, i
llavors es va trobar de front amb el casc
allargat d'un destructor
estel·lar que apareixia
des de darrere d'una de les llunes d’Ord Mantell.
Furioses línies blaves
d'energia van brollar de les torretes davanteres de la fortalesa, assetjant als coralites que es
batien en retirada, i van estar a punt de
donar al transbordador. Llavors,
la nau de guerra yuuzhan
vong va respondre amb trets de plasma
tan encegadors com
les formacions estel·lars.
En
Han va
accelerar i es va
apartar del camp de batalla,
oblidant tota precaució.
Però seguien tenint
enganxats a la cua dels quatre coralites als
quals s'havia enfrontat.
-No hi
ha dubte –murmurà en Han-.
El meu passat em
persegueix.
El ryn el va mirar.
- Serà
perquè no corres prou!
En Han va
prémer els llavis.
-Això
ho
veurem. Introdueix una ruta cap a la Roda.
-Anem a
tornar?
-Ja m'has
sentit.
-Serviria d'alguna
cosa que em negués?
-Deixa de
cridar –va grunyir en Han-.
Desvia tota la
potència als motors.
El ryn es va posar mans a l'obra sense deixar de balbucejar.
-No sé
per què m’ha de perseguir a mi
el teu passat.
-Deu
ser
per la teva gorra –va dir en Han-. A més,
qui et va demanar que t’enganxessis a mi?
-Tens raó.
La propera vegada escolliré a un altre.
En Han va
portar la llançadora fins a la vora exterior de la Roda, però en l’últim moment va
passar per sobre d'ella, deixant-se
caure darrere entre dos dels radis tubulars
de l'estació. Els quatre coralites els van seguir, però només tres d'ells van
aconseguir imitar les difícils
maniobres. El pilot
de la última nau no va poder virar en el
moment adequat i va xocar de front amb un dels
radis, polvoritzant-se.
Ja lluny
de la Roda, en
Han va fer ascendir
la nau i es
va endinsar en l'espai.
-Projectils!
-va advertir el ryn.
En
Han va
frenar bruscament i va virar la nau
cap a un costat. Després
va tornar a accelerar i girà 180 graus, conduint el transbordador de tornada a la Roda. El trio de coralites ni
es va molestar a intentar imitar la maniobra i,
quan van acabar de girar, el transbordador tornava a estar al costat a la vora exterior de l'estació espacial.
En Han va
tirar dels comandaments
i els va empènyer, portant la llançadora per
sobre de la vora. Però aquesta vegada, quan estava a punt d'arribar
al centre, va virar sobtadament a estribord, passant per sota d'un
dels radis, i va
tornar a girar a babord, alçant el morro perquè
passés per sobre del següent radi. Els
coralites van intentar seguir-lo, perdent en
el procés a un altre dels seus
companys, i llavors en Han va fer marxa enrere,
invertint el rumb i realitzant un bucle
perfecte en la maniobra.
Però sortint
de sota de la vora, en Han i el seu copilot van
tornar a trobar-se com al
principi, obrint-se pas entre un
munt de naus estacionades,
molt a prop les unes de les altres.
-Hi ha
rastre dels coralites? –Preguntà
en Han quan va poder. El ryn va estudiar els monitors.
-Només queden
dos. Però els tenim a la cua.
En Han va descriure un gir
tancat mentre el ryn intentava que els retromotors
no es col·lapsessin. Ja tornaven cap a
l'anell quan un iot de luxe TaggeCo de
color blau i vermell va sortir de
sobte d'un dels hangars, i no només anava
cap a ells sinó que estava obrint foc a discreció
amb la intenció
d'obrir-se camí.
En Han va donar un crit i
va girar la nau, evitant
pels pèls ser
encertat pels raigs làser, i de passada la
més que probable col·lisió.
Va alçar la mirada mentre el iot passava
entre ells, i per
un moment va poder veure els ocupants de
la cabina. Va donar un cop de
puny en el panell.
- Em
jugo el que sigui a què és la nau del Gran
Bunji!
-Amb amics
així... –va comentar
el ryn.
Però just
en aquest moment, un dels coralites que els perseguien
es va veure interceptat per un dels làsers del
iot, i va explotar.
-Bé, aquí
va això –va dir Han, negant amb el cap i ple de sorpresa.
-Encara ens
en queda un -li va recordar el ryn.
-Vols apostar
alguna cosa?
El
transbordador
va saltar cap a la
Roda, però
en Han no confiava
que les seves arriscades maniobres
poguessin deixar enrere al coralita yuuzhan vong
que quedava. En lloc
d'això, es va dirigir a la porció incompleta de
la vora exterior, on les grues de construcció, les
plataformes de flotació i una sèrie de naus
robot inerts creaven
una mena de pista d'obstacles.
Va
agafar
els comandaments amb
les dues mans i es va llançar en una caiguda vertical que li permetria esquivar una plataforma i després girar a babord, perquè la nau passés
per sota de la grua
més gran de totes. Però quan estava a mig camí,
una descàrrega de plasma del coralita va desestabilitzar la grua, obligant al
Han a virar ràpidament en direcció a l'eix. En el
camí, va estar a punt de perdre una ala, davant
d'una antena que es projectava
des de la part inferior d'un dels radis, però
el problema real era la nau enemiga, tan
hàbil emprant les
armes com Han
el volant.
En Han va
descriure amb la
llançadora un cercle concèntric
entorn de l'eix central, amb els indicadors
xiulant i llampurnejant,
en un angle cada vegada
més tancat, després
va sortir fora d'ell, accelerant cap a l'arc de
la vora exterior. Col·locant-se en el seient, el ryn es va
aproximar amb recel al finestral.
- No
em crec que vagis a fer això! –Va deixar anar.
En Han contemplà la vora de
l'estació sense pell, amb els eixos exposats i els elements estructurals a través dels quals pensava dirigir la nau.
-A
l'altre costat
tampoc hi ha pell -va dir amb el to
més tranquil·litzador que va poder emprar-. Ja
ho he comprovat.
-Que ho
has comprovat? Quan?
-Abans -va
dir Han, arrogant -. Confia en mi, sortirem
a l'espai per l'altre costat. Tu només mira.
Els instruments
de la nau es van tornar bojos, grinyolant i
pampalluguejant alarmes de perill immediat, però
en Han va fer tot
el possible per ignorar-los.
Va augmentar la velocitat, amb el coralita enganxat a la cua, i
quan va estar prop de la vora, va
fer com que ascendia, jugant amb els propulsores de posició davanters.
El pilot del coralita va mossegar l'ham i va
començar a ascendir. Adonant-se del
seu error, el yuuzhan vong va intentar augmentar
l'angle de la seva pujada i executar un
bucle cap enrere, però ja era massa a prop de la vora. El coralita xocà
contra una biga rere
l'altra, perdent trossos a cada impacte, abans
d'escorar-se i xocar
contra una corba del casc que encara aguantava
al seu lloc, entre un radi i la vora
de l'estació.
Cinc graus
a babord, fidel al
seu pla original, en Han va
portar la nau directament
a la vora, esquivant un bosc de columnes de
reforç, radis, bigues, bastides i puntals.
Però, tal com
ell havia imaginat,
l'altre extrem de la vora estava també a l'aire i
l'espai a un tir de pedra.
-Veus com
no ha estat tan
greu? -va començar a dir, quan alguna cosa va
xocar amb gran estrèpit contra el finestral de
transpariacer.
En Han i el ryn es van portar
instintivament els braços a la cara.
Han estava segur
que la nau havia patit danys majors,
però quan va mirar, només va veure un androide de protocol amb els braços
oberts, penjant en
una situació de vida o mort sobre el finestral.
-Un autoestopista
–va dir el ryn.
Se'ls van
ocórrer diverses opcions per
desfer-se de l’androide, però en Han no va dur a
terme cap d'elles.
-Quin mal
fa -va dir.
Va
mantenir
la llançadora en rumb fix fins que van estar
a certa distancia de la Roda, i després van iniciar
una llarga corba descendent.
A la zona no hi havia coralites, i la nau
de guerra yuuzhan vong ja començava a
allunyar-se, amb els
dovin basal devorant
la major part
dels atacs del destructor
estel·lar i d'un
grup de caces.
-Introdueix una
ruta a Ord Mantell -va dir en Han
a la fi. Va veure de cua d'ull que el ryn assentia amb aprovació.
En Han va somriure.
-Jo...
-va començar a dir, però es va aturar.
El ryn se li va quedar mirant amb
gest interrogant.
-... Tinc
els meus moments -va acabar
en Han amb calma,
gairebé per rutina i mancat de tota emoció.
Però, en
res havia estat com en els vells temps.
Roa i Fasgo
eren presoners o
havien mort, i la mà amb què Han
envoltava el comandament del transbordador tremolava de forma descontrolada.
El vicealmirall
Poinard i el general Sutel van contemplar des
del pont de l’Erinnic com
una llançadora amb forma de projectil passava entre
les restes que envoltaven la Roda del Jubileu i arribava a Ord
Mantell. Més enllà
de les llunes
del planeta, el que quedava de la flota dels yuuzhan
vong es batia ja
en retirada.
-Senyors, el
comandament tècnic informa que
els escuts han patit
danys greus –va dir
un tècnic des de la cabina de tripulació d’estribord -. I no aconsella, repeteixo, no
aconsella emprendre la persecució.
-Afirmatiu
-digué
Poinard-. Digueu-li al comandament tècnic que ens quedarem aquí. Fora
de perill en la caserna general.
-Potser sigui
el millor –va comentar en Sutel-. Veure els seus tornar
a casa amb la cua entre les cames serà un
dur cop per als yuuzhan
vong.
Amb els
ulls fixos en les
naus en retirada, Poinard no va respondre.
-Senyors, ens
estan arribant els últims
informes –va dir el mateix
membre de la tripulació-. A més del creuer, hem
perdut una fragata d'escorta i tres artillers. -Es va aturar un moment-.
Segons les estimacions,
les pèrdues de
l'enemic són considerablement
majors. La Roda del Jubileu està en mal estat, però segueix estar
dempeus. Ord Mantell informa de danys greus
en alguns centres de població, però afegeix
que els escuts han protegir les ciutats
costaneres del pitjor, i els incendis estan
sota control.
Sutel es
va girar cap al seu camarada.
-Això hauria
d’alegrar-lo, almirall.
Poinard deixà
anar un grunyit equívoc, i es va allunyar del
lloc d'observació.
-Informi a la caserna que
les dades eren correctes -va dir al seu ajudant -.
No sé com, però hem
aconseguit fer-los fora d'aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada