La Prova de l'Heroi (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

-Segueixo sense poder creure que estiguis aquí –va dir la Leia mentre aplicava un pegat transdèrmic de bacta a una cremada una mica lletja que en Han tenia sobre la cella dreta. Estava assegut al sofà de l'elegant habitació d'hotel de la Leia, i la seva dona s'inclinava sobre ell mentre C3PO romania en segon pla, silenciós. Olmahk i Bsbakhan s'havien apostat a la porta-. On és el teu amic Roa?

En Han va parlar serrant les dents.

-Aquesta és una excel·lent pregunta, Leia. Va ser absorbit per una espècie de serp gegantina que va resultar ser una nau yuuzhan vong que va donar un mos a la Roda del Jubileu.

La Leia li va posar les mans a les espatlles.

-Oh, Han, ho sento.

-Potser només hagi estat capturat –va dir Han-, però això podria ser fins i tot pitjor –va prémer la mandíbula i va agitar el cap d'un costat a un altre.

-Veu aconseguir el que havíeu de fer? –Preguntà la Leia, cautelosa. Han la va mirar als ulls que el miraven a través del mirall de la sala.

-L’enemic ens va interrompre.

-Ho sento molt –La Leia apartà la mirada i va tornar a la seva tasca amb el pegat de bacta-. Què faràs ara?

En Han es va aixecar de sobte i es va allunyar unes passes, llevant-se el pèl de la cara amb les mans.

-No sé. Suposo que anar a buscar-lo.

La Leia el va contemplar, incrèdula.

-A buscar-lo? I com penses fer-ho?

En Han va negar amb el cap.

-Encara no ho sé –Mirà la Leia i va arrufar les celles -. Què vols que faci, que fingeixi que no va passar res?

-És clar que no. El que vull dir és...

En Han va agitar una mà.

-Tampoc espero que m'entenguis.

La Leia va creuar els braços i va arrufar les celles.

-Creus que no sé el que significa perdre a un amic?

En Han alçà la mà.

-No necessito que m'expliquis una altra vegada allò d'Alderaan o el de l’Élegos A'Kla...

La mirada de la Leia va llampegar.

-T'has tornat boig? Com t'atreveixes a dir això?

En Han la va mirar als ulls.

-Vés amb compte, Leia -li va advertir-. No estic d'humor.

La Leia es va agafar el coll, preocupada.

-I jo, és clar, no vull afegir el meu nom a la llista de gent que ha fet enfadar a Han Solo.

En Han es va girar i va llançar una mirada a C3PO.

-Té bastant mal geni tenint en compte lo petita que és, no et sembla, 3PO?

C3PO se li va quedar mirant.

-Perdoni que li pregunti, senyor, però...

-Vas a tornar a Coruscant amb nosaltres? –Preguntà la Leia, posant-se els punys als malucs.

En Han negà amb el cap.

-Com ja et vaig dir, a Roa i a mi ens van interrompre.

-I no tens intenció de dir-me de què va tot això.

En Han va arronsar les espatlles.

-Què va ser de l'home que preferia una baralla directa abans de caminar amb secretets?

En Han va arrufar les celles i va obrir la boca.

-Qui va amb secretets?

Ella va arrufar les celles, decebuda.

-Has canviat, Han.

-De què estàs parlant? -va protestar ell-. Jo sóc el mateix de sempre. Resistent al temps, resistent al clima, inoxidable.

-Això creus? –La Leia el va agafar per les espatlles i el va fer girar perquè es mirés al mirall-. Mira't bé.

En Han es va quedar callat un moment.

-Això no són els anys, són els pàrsecs.

La Leia va esbufegar desesperada.

-A vegades ets exasperant.

Ell va riure, burleta.

-Sí, suposo que haguessis preferit casar-te amb algun jugador professional de bolazona en comptes d'un contrabandista, no?

La Leia va prémer els llavis enfadada.

-Gens -Va assenyalar a la finestra-. És un perill que caminis vagarejant per aquí. Pel que sabem, els yuuzhan vong saben qui ets. Potser fins i tot hagin posat preu al teu cap.

-Jo no vagarejo per aquí, Leia.

-Aleshores explica’m el que estàs fent.

En Han anava a dir alguna cosa, però va callar i va començar de nou.

-Sabia que era un error venir aquí –va murmurar.

La Leia va fer un pas enrere, totalment abatuda. Aquesta vegada va interrompre al Han quan ell va començar a parlar.

-Saps el que crec, Han? Que hauries de donar voltes al voltant de Coruscant fins que tinguis clar tot això. De debò.

En Han va assentir amb els llavis premuts.

-Potser tinguis raó, Leia. Potser això sigui el millor.

Ella no va fer cap gest de detenir-lo quan Han va agafar la seva motxilla i va sortir de l'habitació. Però tot just es va tancar la porta, es va tirar al llit, semblant atordida.

-Bé, això sí que no estava en els meus plans –va dir en to neutre a C3PO.

-Les plans, senyora?

Ella el va mirar de reüll.

-És una expressió, 3PO. La veritat és que no tenia cap pla.

C3PO es va quedar decaigut. La Leia va somriure, malgrat tot.

-El pensament humà no és tan meravellós com el pinten, 3PO. De fet, de vegades és millor no saber el que pensen els altres.

-OOOOO-

En Han va tapar la copa de vidre quadrada per impedir que el cambrer de quatre braços tornés a omplir-la.

-L'alcohol no és la resposta -va dir.

El codru-ji li va contemplar des de l'altre costat del taulell.

-Quina és la pregunta?

-Com es canvia el passat?

-Això és fàcil. Canviant la manera com el recordes.

-Sí, suposo que podria fer que em rentessin la memòria.

El cambrer va assentir comprensiu.

-Un altre whisky i estaràs en el bon camí per a això.

En Han es va passar la mà per la barbeta sense afaitar i va negar amb el cap.

-Rumb a cap part.

El cambrer va arronsar les espatlles.

-Tu mateix, amic.

El bar del casino La Dama del Destí estava gairebé buit, però les taules de joc estaven plenes de gent que celebrava la bona sort d'haver escapat a la mort..., possiblement la millor aposta que pot arribar a guanyar un jugador. Han va pensar que potser també estaria de bon humor, de no ser per el que els havia passat a Roa i a Fasgo.

Però quin sentit tenia arrossegar amb ell a la Leia? Ella no tenia la culpa de la desaparició dels seus amics, com l’Ànakin tampoc era responsable de la mort d’en Chewie... probablement ho fossin tant com Reck Desh. Així que potser havia de renunciar a buscar Roa o la tal Brigada de la Pau i tornar a Coruscant, on potser aconseguís fer alguna cosa constructiva.

Va pagar el compte, va donar una generosa propina al codru-ji i ja es dirigia cap a la sortida quan li va interceptar el tinent aqualish del Gran Bunji.

-Ja veig que vas aconseguir sortir sencer de la Roda -va dir Han, sense ocultar la seva decepció.

-Jo també m'alegro de veure't, Solo. El Cap B va suposar que estaries aquí.

-Digues a Bunji que moltes gràcies per deixar-nos allà.

-T’envia les seves disculpes. A les presses del moment es va oblidar completament dels seus convidats.

Al Han li va tremolar el llavi superior.

-M’asseguraré que Roa i Fasgo s'assabentin d'això..., suposant que hagin sobreviscut al que els yuuzhan vong planegessin per a ells. –L’aqualish va somriure, inescrutable.

-Potser això t'ajudi, Solo. El cap s'ha assabentat que l'humà que buscàveu, el tal Reck Desh, té una operació planejada a Bilbringi. -L'expressió d'en Han va passar de l'enuig a l'interès cautelós.

-Quina classe d'operació?

-Desconeguda. Només se sap que està involucrada tota la Brigada de la Pau.

-Quan?

-Ja.

-A Bilbringi, dius.

-Això és l'única cosa que se sap.

En Han es va treure el pèl del front i va respirar fondo.

-D'acord, dóna-li les gràcies a Bunji.

L’aqualish es va acomiadar amb la mà i va marxar, i en Han tornar a la barra a pensar. Se suposava que el Daga Afortunada seguia a la Roda, però l'única manera de saber si havia sobreviscut a l'atac era tornant a l'estació. L'alternativa era anar en transport públic a Bilbringi i esbrinar tot el que pogués respecte a les activitats d’en Reck. Probablement, la Leia podria moure alguns fils perquè algú el portés fins allà, però no podia demanar-li-ho sense revelar on anava i no volia arriscar-se a això. No de moment.

Però C3PO... C3PO podia arreglar això de treure un bitllet per a una nau rumb a Bilbringi.

-OOOOO-

Quant va rebre la discreta petició d'en Han, C3PO es va reunir amb ell a l'entrada de l’espaiport d’Ord Mantell.

-No hi ha res millor que un androide eficient –va dir Han, somrient.

-He de confessar, amo Solo -va respondre ansiós C3PO-, que crec que això no està gens bé... Especialment l'haver d'imitar la veu de la Leia per aconseguir el passatge.

-Vinga, 3PO, que ja ho has fet abans. Ho vas fer per enganyar a l'exèrcit del Gran Almirall Thrawn.

-Això no em tranquil·litza, senyor. A més, allò va ser per protegir la princesa d'uns assassins. Això ha estat per a protegir-lo a vostè de... No estic molt segur de què, amo Solo.

-No et demano que menteixis 3PO –va dir en Han, arrossegant l'última paraula-. Només et demano que facis els ulls grossos. Si la Leia no et pregunta per mi, no tindràs necessitat de dir on he anat.

-Però segur que m'ho pregunta, senyor.

-D'acord, però potser no et pregunti directament si saps on em dirigeixo jo, o on sóc.

-Però, senyor, i si m'ho pregunta?

En Han va pensar.

-Si t'ho pregunta, digues-li-ho -Mirà l'androide un moment-. No podries evitar-ho, no?

C3PO es va posar nerviós.

-Això escapa a la meva lògica.

-Exactament -Digué Han-. No és lògic. Però ja saps que de vegades és millor que la gent no sàpiga certes coses.

-Perdó?

-Algunes vegades és més dolorós saber la veritat que no saber-la.

C3PO va prestar atenció.

-Vist així, tampoc és tan dolent -va començar a dir, però va fer un gest de tristesa-. Però tota aquesta qüestió de la veritat és gairebé tan confús com això de deixar d'existir...

En Han va arquejar una cella.

-Deixar d'existir? Què fa un androide pensant en la mort? Tu no moriràs.

-Potser no de la mateixa manera que els humans, senyor, però puc ser desactivat. I què serà dels meus records? De tots els records que he acumulat i de tot pel que he passat...

En Han el va mirar fixament.

-T'ha desajustat algú el motivador o alguna cosa així? Si això és l'únic que et preocupa, podem descarregar la teva memòria en un emmagatzemador de dades -entretancà els ulls-. De fet, m'encarregaré ara mateix d'això, 3PO... Sobretot si accedeixes a no dir res a la Leia d’això de Bilbringi.

C3PO decantà el cap.

-Immortalitat, 3PO –va dir Han, temptador.

-Però, senyor...

-Serà com tenir un clon refrigerat. La teva ment es traslladarà a un altre cos, però tu ni tan sols t'assabentaràs.

-Oh, senyor, estic segur que podria adaptar-me a un nou cos. Després de tot, sóc més ment que cos.

-Aquest és l'esperit, noi.

-Aquest és l'esperit –va repetir C3PO, animat, i després va tornar a retreure’s -. Però, amo Solo, senyor, aquesta nau en la qual viatjarà... Hi ha alguna cosa que ha de saber...

-Va a Bilbringi?

-Sí, senyor, però...

-Aleshores no necessito saber més. D'on surt?

-Els transbordadors sortiran de l'hangar 4061 a les tretze hores, senyor. Però deixeu-me explicar abans...

-No hi ha temps, 3PO –va dir en Han, mirant a un rellotge proper-. I gràcies, gràcies per tot. No te’n penediràs d'això.

C3PO alçà les dues mans per sobre del cap, summament nerviós.

-Però, senyor -cridà mentre en Han s’allunyava-. És la Reina de l'Imperi... La nau amb més mala sort de la història!

Següent