2
La Jaina es va ficar
a corre-cuita a la seva habitació per canviar-se de roba mentre en Jacen anava
corrents a deixar la serp de vidre dins del seu recipient. Es va tirar a la
cara aigua freda de la nova cisterna instal·lada a la paret del seu dormitori.
Després va sortir al
passadís amb la cara encara mullada i sentint el pessigolleig del fred a la
pell.
- Afanya't o
arribarem tard -va dir mentre en Jacen s'afanyava a reunir-se amb ella.
Els bessons van anar
corrent fins al turboascensor, que els va portar als nivells superiors del
temple en forma de piràmide. Van entrar a l'enorme espai ple de ressons de la
gran càmera d'audiències. L'aire vibrava amb els sorolls produïts pels altres
candidats a convertir-se en Cavallers Jedi, que ja s'estaven reunint en la
gegantina estança on en Luke Skywalker parlava cada dia.
Feixos de llum
matinal rebotaven amb una infinitat de llampades en les llises superfícies de
pedra. La llum estava impregnada per un to ataronjat reflectit del planeta
Yavin, el gegant de gas color taronja que surava al cel i al voltant del que
orbitava la petita lluna coberta de jungles.
Dotzenes
d'estudiants Jedi de diferents edats i espècies van anar trobant el seu lloc en
les fileres de seients de pedra escampades a través del llarg sòl que formava
pendent. La Jaina va pensar que era com si algú hagués llançat una pedra
gegantina sobre l'estrada, acomiadant ones paral·leles de bancs que s'anaven
perdent en ondulacions fins al final de la gran càmera.
Una barreja de
llenguatges i sons va arribar a les oïdes de la Jaina juntament amb el ric olor
d’intempèrie que procedia de les jungles inexplorades de l'exterior. La Jaina
ensumà l'aire, però no va poder identificar els diferents perfums de les flors,
encara que probablement en Jacen se'ls coneixia tots de memòria. El que la
Jaina podia olorar amb més claredat en aquells moments era la barreja d'olors
corporals mesclades dels diferents estudiants Jedi alienígenes, des dels
pelatges endurits fins a les escates reescalfades pel sol passant per les
aromes agredolces de les feromones.
En Jacen la va
seguir fins a uns seients buits, i els bessons van deixar enrere a un parell de
corpulentes criatures cobertes de pèls rosats que estaven intercanviant
grunyits. Mentre s'asseia sobre la freda i una mica relliscosa pedra del
seient, la Jaina va alçar la mirada cap als quadrats del sostre del temple i va
contemplar les moltes formes i colors diferents disposats en mosaics que
formaven dibuixos estranys i incomprensibles.
- Cada vegada que
venim aquí -va dir -, penso en aquests vells vídeos de la cerimònia en què la
mare va lliurar les seves medalles a l'oncle en Luke i al pare. Estava tan maca...
-Va afegir mentre es portava una mà a la seva làcia cabellera, que es limitava
a estirar amb una pinta.
- Sí, i el pare
semblava tot un pirata -va dir en Jacen.
- Bé, en aquells
temps era un contrabandista -va replicar la Jaina.
Va pensar en els
soldats rebels que havien sobreviscut a l'atac llançat contra la primera
Estrella de la Mort, els que s'havien enfrontat a l'Imperi en la gran batalla
espacial per destruir la terrible superarma. Havien transcorregut més de vint
anys des de llavors, i en Luke Skywalker havia convertit la base abandonada en
un centre d’ensinistrament per als que esperaven poder convertir-se en Jedi, i
estava reconstruint l'Orde dels Cavallers Jedi.
El mateix en Luke
havia començat a ensinistrar altres Jedi quan els bessons encara no tenien dos
anys. Darrerament en Luke solia estar lluny ocupat amb les seves pròpies
missions i només passava una part del seu temps a l'Acadèmia Jedi, però aquesta
seguia oberta sota la direcció d'altres Cavallers Jedi als quals havia
ensinistrat.
Alguns dels que se
sotmetien a l'ensinistrament no tenien pràcticament cap potencial Jedi, i es
conformaven amb ser mers historiadors de les tradicions Jedi. Altres posseïen
un gran talent, però encara no havien iniciat el seu autèntic ensinistrament.
Així i tot, en Luke es guiava per la filosofia que tots els Jedi en potència
podien aprendre els uns dels altres. Els forts podien aprendre dels febles i
els vells podien aprendre dels joves..., i viceversa.
En Jacen i la Jaina
havien anat a Yavin IV, enviats per la seva mare perquè fossin ensinistrats durant
part de l'any. L’Ànakin, el seu germà petit, s'havia quedat a casa en el món
capital de Coruscant, però no trigaria a reunir-se amb ells.
Durant la seva
infància, en Luke Skywalker ja havia anat ajudant de tant en tant als fills d’en
Han Solo i la princesa Leia a anar coneixent el seu poderós talent. A Yavin IV
l'únic que podien fer era estudiar, practicar, ensinistrar i aprendre, i fins
al moment això havia resultat ser molt més interessant que el programa
d'estudis que els solemnes androides educatius havien desenvolupat per a ells
en Coruscant.
- On és la Tenel Ka?
En Jacen va recórrer
la multitud amb la mirada, però no va veure ni rastre de la seva amiga del
planeta Dathomir.
- Hauria d'estar
aquí -va dir la Jaina -. Aquest matí vaig veure com sortia per fer els seus
exercicis a la jungla.
La Tenel Ka era una
estudiant Jedi enèrgica i conscienciosa que treballava molt dur per convertir
els seus somnis en realitat. Estava molt poc interessada en els llibres, les
històries i les meditacions, però era una atleta excel·lent que preferia
l'acció a pensar. en Luke Skywalker li havia dit que aquesta era una habilitat
molt valuosa per a una Jedi..., sempre que la Tenel Ka sabés en quins moments
era adequat utilitzar-la.
La seva amiga era
impacient i tossuda, i semblava no tenir el més mínim sentit de l'humor. Els
bessons havien convertit en un desafiament personal el fet d’esbrinar si
aconseguien fer-la riure.
- Serà millor que
s'afanyi -va dir en Jacen mentre el silenci començava a fer-se a la sala -. L'oncle
en Luke no trigarà a començar.
La Jaina va captar
un moviment de cua d'ull i va alçar la mirada cap a una de les claraboies
incrustades a la part alta d'una paret de la gran càmera. L'esvelta i flexible
silueta d'una noia acabava d'aparèixer a l'estret ampit de pedra.
- Ah, aquí està!
- Deu haver escalat
el temple per la part de darrere -va dir en Jacen -. Sempre estava parlant de
fer-ho, però mai vaig pensar que ho intentaria.
- En aquesta zona hi
ha munts de lianes -va respondre la Jaina, sempre molt lògica, com si escalar
aquell monument tremendament antic fos cosa que els estudiants Jedi feien cada
dia.
Mentre la
contemplaven, la Tenel Ka va utilitzar una prima tira de cuir per recollir la
seva llarga cabellera color vermell or darrere de les seves espatlles i impedir
que li fes nosa. Després la musculosa jove va flexionar els braços. Subjectà un
ganxo d'escalada platejat a l'extrem de la lleixa de pedra, i va anar
desenrotllant un prim fibrocable del seu cinturó d'eines.
La Tenel Ka es va
anar baixant a si mateixa com una aranya en una tela, caminant en un precari
descens al llarg de la llisa superfície de la paret interior.
Els altres estudiants
Jedi la van observar. Alguns van aplaudir, i altres es van limitar a reconèixer
l'habilitat de la noia. Podria haver utilitzat els seus poders Jedi per
accelerar el seu descens, però la Tenel Ka confiava en el seu cos sempre que
això era possible i només utilitzava la Força com a últim recurs. La Tenel Ka
creia que dependre excessivament dels seus poders especials era una mostra de
debilitat.
Es va posar sense
cap dificultat sobre el sòl de pedra i les soles de les botes d'escates lluents
van tocar terra amb un lleu "clic". La Tenel Ka va tornar a flexionar
els braços per relaxar els músculs i després va agafar el prim fibrocable. Va desprendre
el ganxo d'escalada amb una sacsejada de la Força fent que caigués de la lleixa
de pedra, i el va enxampar netament al vol amb la mà al final de la seva
caiguda.
Després va enrotllar
el fibrocable en el seu cinturó i girà sobre si mateixa amb la cara molt seriosa,
es va treure la tira de cuir dels cabells i va moure el cap per fer que les
trenes pèl-roges es despleguessin i caiguessin sobre les seves espatlles.
La Tenel Ka portava
la vestimenta habitual entre les dones de Dathomir, unes senzilles peces
atlètiques confeccionades amb les pells escarlata i verd maragda dels rèptils
nadius. La túnica flexible i lleugerament blindada i els pantalons curts li
deixaven els braços i les cames al descobert. Tot i portar tanta pell a l'aire
i fer nombroses incursions per la jungla, la Tenel Ka mai semblava tenir
problemes amb les ratllades o les picades dels insectes.
En Jacen la va
saludar amb un gest de la mà i va somriure. La Tenel Ka va inclinar el cap per
indicar-li que l'havia vist, va anar fins on estaven asseguts els bessons i va asseure
sobre la freda pedra del banc al costat d’en Jacen.
- Salutacions -va
dir secament la Tenel Ka.
- Bon dia -va dir la
Jaina.
Va somriure a la
jove amazona, que al seu torn la va mirar amb els seus grans i gèlids ulls
grisos però sense tornar el somriure, no per grolleria sinó perquè no era propi
de la seva manera de ser. La Tenel Ka poques vegades somreia.
En Jacen li va donar
un suau cop de colze.
-Tinc un de nou per
a tu, Tenel Ka -va dir en veu baixa -. Crec que t'agradarà. Com li dius a la
persona que li porta el seu sopar a un rancor?
La Tenel Ka va fer cara
de perplexitat.
- No ho entenc.
- És un acudit! -Va
exclamar en Jacen -. Apa, a veure si ho endevines.
- Ah, un acudit -va
dir la Tenel Ka, assentint -. Esperes que em rigui?
- Quant acabi d’explicar-t'ho
no podràs parar de riure -va dir en Jacen -. Vinga, com li dius a la persona
que li porta el seu sopar a un rancor?
- No ho sé -va dir la
Tenel Ka.
La Jaina hauria
apostat cent crèdits a què la jove ni tan sols faria un intent d’endevinar la
resposta.
- L’aperitiu! -Va
dir en Jacen, i va deixar anar una rialleta.
La Jaina va gemegar,
però el rostre de la Tenel Ka va seguir tan seriós com abans.
- Necessitaré que
m'expliquis per què és divertit..., però veig que la lliçó està a punt de
començar. Ja m'ho explicaràs en un altre moment.
En Jacen va alçar
els ulls cap al sostre i no va dir res.
En Luke Skywalker
acabava de pujar a la plataforma dels oradors quan un Raynar molt acalorat va emergir
del turboascensor. El noi, que esbufegava i tenia la cara enrogida, va avançar
gairebé corrent per la llarga avinguda que s'estenia entre els seients,
intentant trobar un lloc el més endavant possible. La Jaina es va adonar que
portava un vestit totalment diferent que era tan impressionant com l'anterior,
i els colors harmonitzaven igual de malament entre ells. En Raynar es va
asseure i va alçar la mirada cap al Mestre Jedi, amb l'obvi desig
d'impressionar al seu professor.
En Luke Skywalker va
romandre immòbil sobre l'estrada i va contemplar la bigarrada multitud dels
seus estudiants. Els seus ulls aguts i brillants els van semblar travessar.
Tots es van quedar callats de cop i volta, com si una manta càlida i suau
hagués baixat sobre ells.
En Luke seguia
tenint l'aspecte juvenil que la Jaina recordava de les cintes històriques, però
el pas del temps havia fet que el seu esvelt cos contingués un poder tranquil,
una tempestat empresonada en un recipient de dolçor tan dura com el diamant. En
Luke havia aconseguit superar moltes proves i sortir-ne embolicat en una
brillant aurèola de fortalesa. Hi havia sobreviscut per formar la clau de volta
dels nous Cavallers Jedi, que protegirien a la Nova República dels últims
vestigis del mal existents a la galàxia.
- Que la Força us
acompanyi -va dir en Luke amb una veu suau que així i tot va arribar fins a
l'últim racó de la gran càmera d'audiències. Les paraules d'aquella frase tan
repetida van fer que la Jaina sentís un pessigolleig que es va estendre per
tota la seva pell. En Jacen va somriure fugaçment al seu costat. La Tenel Ka es
va aixecar rígidament, com en una postura d'homenatge -. Com us he dit moltes
vegades -va seguir dient en Luke -, no crec que l'ensinistrament d'un autèntic
Jedi sorgeixi d'escoltar conferències. Vull ensenyar com s'aprèn a actuar i com
fer coses, no merament a pensar-hi. «El fet d’intentar-ho no existeix», com em
va ensenyar Yoda, un dels meus mestres Jedi.
En Raynar va alçar
la mà a la primera fila, movent els dits en l'aire entre una agitació de colors
cridaners per atraure l'atenció d’en Luke. Un gemec clarament audible onejà per
l'atmosfera de la gran sala. En Jacen va deixar escapar un sorollós sospir i la
Jaina va esperar en silenci, preguntant-se quina pregunta se li hauria acudit a
Raynar aquella vegada.
- Mestre Skywalker,
no entenc què vol dir amb això que «El fet d’intentar-ho no existeix» -va dir en
Raynar -. Vostè ha d’haver-ho intentat i fracassat en alguna ocasió. Ningú pot
tenir èxit sempre en tot el que vol fer.
En Luke va
contemplar al noi amb la cara plena de paciència i comprensió. La Jaina mai
entenia com s'ho feia el seu oncle per poder mantenir les bones formes durant
les freqüents interrupcions d’en Raynar, i va suposar que devia de ser una de
les coses per les quals es distingia un autèntic Mestre Jedi.
- No he dit que mai
fracassés -va replicar en Luke -. Cap Jedi arriba mai a ser perfecte. Però de
vegades el que aconseguim fer no és exactament el que teníem intenció de fer.
Concentrar-se en el que heu aconseguit fer, en lloc d’en el que merament
esperàveu poder fer. O en el que no heu aconseguit fer... Sí, admeteu el que
heu perdut, però mireu d'una manera diferent per veure el que heu guanyat.
En Luke va ajuntar
les mans i va anar amb pas àgil i fluid des d'un extrem de la plataforma dels
oradors a l'altre. Els seus lluminosos ulls no es van apartar ni un sol instant
de la cara aixecada d’en Raynar, però així i tot en Luke semblava ser capaç de
mirar a tots els seus estudiants i de parlar a tots alhora.
- Permeteu-me que us
doni un exemple -va dir -. Fa alguns anys vaig tenir un candidat molt brillant
anomenat Brakiss. Era un estudiant de gran talent, i amb uns voraços desitjos
d'aprendre. Tenia un gran potencial per a l'ús de la Força. Semblava bo i
desitjós d'ajudar als altres, i se'l veia fascinat per tot el que jo havia d’ensenyar.
També era un gran actor.
En Luke va respirar
fondo, enfrontant-se a un desagradable record del passat.
- Quan es va saber
que havia fundat una acadèmia per ensenyar als futurs Cavallers Jedi, no va
tenir res de sorprenent que les restes de l'Imperi decidissin infiltrar als
seus estudiants en la meva acadèmia. Vaig aconseguir descobrir els seus primers
intents. Eren maldestres i no tenien talent.
» Però en Brakiss
era diferent. Vaig saber que era un espia imperial des del moment en què va
baixar de la llançadora i va contemplar les jungles de Yavin IV. Vaig poder
percebre dins d'ell, una ombra molt fosca tot just oculta per la seva màscara
d'afabilitat i entusiasme... Però també hi vaig veure un autèntic talent per a
la Força. Una part del seu ésser havia estat corrompuda feia molt de temps. Era
com una profunda tara envoltada per una bella façana exterior.
» En comptes de
rebutjar-lo de seguida, vaig decidir permetre que es quedés aquí per poder-li
mostrar altres camins. Per curar-lo... Perquè si hi podia haver bondat fins i
tot dins del cor d’en Darth Vader, el meu pare, també podia haver bondat en
algú tan nou i que havia viscut tan poc com en Brakiss.
En Luke va alçar la
mirada cap al sostre, i després va tornar a posar-la sobre la seva audiència.
-En Brakiss va romandre
aquí durant molts mesos i vaig dedicar un interès especial a ensenyar-li,
guiant-lo i empenyent-lo suaument cap al costat lluminós de la Força de totes
les maneres possibles. Semblava estar canviant, suavitzant-se... Però en Brakiss
era més fred i encara més enganyós del que fins i tot jo havia sospitat. Durant
una part del seu ensinistrament, li vaig enviar a una missió il·lusòria que li
semblaria real, una prova que l'obligaria a enfrontar-se amb ell mateix. En Brakiss
havia de mirar-se dins del seu ésser, i havia de veure el nucli de la seva
persona com ningú més podia fer-ho.
» Hi havia esperat
que la prova el curaria, però en Brakiss va perdre aquesta batalla. Potser
senzillament no estava preparat per enfrontar-se amb el que va veure dins de si
mateix. No sé com va passar, però això el va destruir. Va fugir d'aquesta lluna
selvàtica, i crec que va tornar directament a l'Imperi..., emportant-se el que
li havia ensenyat sobre el Camí del Jedi.
Molts estudiants van
deixar escapar un panteix ofegat que va ressonar en tota la gran sala
d'audiències. La Jaina es va aixecar i va llançar una mirada plena d'alarma al
seu germà bessó. Mai havia sentit aquella història abans.
En Raynar havia
tornat a aixecar la mà, però en Luke el va contemplar amb els ulls entretancats
i tan plens de poder que l'arrogant estudiant va arronsar-se sobre si mateix i
va baixar la mà.
- Sé què estàs
pensant -va seguir dient en Luke -. Estàs pensant que vaig intentar fer tornar en
Brakiss al costat de la llum i que vaig fracassar. Però, tal com et vaig dir fa
només uns moments, em vaig veure obligat a comprendre de quina manera havia
triomfat.
» Li vaig mostrar la
meva compassió. Li vaig permetre aprendre els secrets del costat de la llum
sense que fossin corromputs pel que ja li havien ensenyat, i també vaig fer que
es veiés a si mateix i que comprengués fins a quin punt havia estat deformat.
Quant vaig haver aconseguit tot això, la tasca va deixar de ser meva. L'elecció
final estava en mans d’en Brakiss, i segueix estant.
En Luke va alçar els
ulls i va contemplar la multitud d'estudiants Jedi. Quan la mirada d’en Luke va
passar sobre ells, la Jaina va sentir una mena de sacsejada elèctrica, com si
una mà invisible l’acabés de fregar.
- Si voleu
convertir-vos en Jedi, haureu d’enfrontar-vos a moltes eleccions -va dir en
Luke -. Algunes poden ser senzilles però dures, i altres poden ser terribles
ordalies. En la meva Acadèmia Jedi puc proporcionar eines perquè les utilitzeu
quan us estigueu enfrontant en aquestes eleccions, però no puc decidir per
vosaltres. Heu de triomfar a la vostra manera.
Abans que en Luke
pogués seguir parlant es va sentir el crit estrident de les alarmes que
anunciaven una emergència.
R2D2, el petit
androide que sempre estava a prop d’en Luke, va entrar a tota velocitat a la
gran sala d'audiències emetent una sorollosa sèrie d’inintel·ligibles xiulets i
trins electrònics. Però en Luke va semblar comprendre'ls, i va baixar d'un salt
de l'estrada.
- Hi ha problemes a
la pista de descens! -Va cridar, i va anar corrent cap al turboascensor. Va
seguir parlant als seus estudiants mentre corria, amb els plecs de la seva
túnica aletejant al seu voltant -. Penseu en el que us he dit i aneu a
practicar les vostres habilitats.
Els estudiants es
van remoure, confusos i sense saber què fer.
En Jacen, la Jaina i
la Tenel Ka es van mirar, amb el mateix pensament en la ment de cada un.
- Anem a esbrinar
què està passant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada