20
En Qorl va pilotar
el seu caça a tota velocitat sobre el gruix dosser de la jungla. L'aire de
Yavin IV passava al seu costat, udolant al voltant del compartiment arrodonit del
pilot del caça TIE i els rectangles dels panells solars. En Qorl va recordar
els seus dies d’ensinistrament. Havia estat un pilot excel·lent, un dels
millors del seu esquadró, solcant els cels durant els simulacres de batalla i
imposant la inflexible voluntat de l'Emperador.
Els corrents d'aire
li colpejaven, i el pilot va gaudir de la sensació del vol. No l'havia oblidat,
ni tan sols després de tants anys. El poder vibrant que bategava a través dels
motors de la nau, juntament amb una sensació de llibertat i alliberament
després d'un exili tan llarg, van fer que se sentís exultant.
En Qorl va
contemplar com les nuoses corones verdes dels arbres Massassi fluïen sota d'ell
en la tempesta del pas de la seva nau. El seu braç mal curat embolicat en el
gruix guantellet feia que li resultés una mica difícil controlar la nau
imperial, però era un pilot de caça. Era un gran pilot. Havia aconseguit posar
la seva nau tot i les greus avaries en els motors i sota un nodrit foc enemic.
Hi havia sobreviscut en territori hostil durant dues dècades sense ser
detectat.
Mentre volava a
baixa altura sobre els arbres per evitar ser percebut per qualsevol possible
defensa de la base rebel, en Qorl va sentir que els seus records i les
habilitats que havien passat a formar part de la seva naturalesa tornaven a ell
en un torrent incontenible.
«L'Imperi és la meva
família. Els rebels volen destruir el Nou Ordre. Els rebels han de ser
eliminats..., ELIMINATS!»
El seu major
avantatge era la sorpresa. Aquell atac cauria plogut del cel. Els rebels no
estarien esperant ser atacats. En Qorl arribaria de sobte amb tot el seu
armament fent foc. Destruiria les estructures de la base rebel, i les deixaria
convertides en un munt de runa. Mataria a tots els que havien conspirat per fer
esclatar l'Estrella de la Mort, els que havien matat en Darth Vader i el Gran
Moff Tarkin. Ell, un sol soldat, es cobraria venjança per tot l'Imperi.
Allà estava! En Qorl
va aclucar els ulls intentant veure millor a través dels senyals i esgarrapades
que cobrien les lents del seu casc protector. Una roca colossal sorgia d'un
clar en la densa jungla, un temple de pedra que s'alçava cap al cel: era un
ziggurat, la piràmide quadrada utilitzada com a estructura principal de la
base.
En Qorl va passar
sobre les instal·lacions de la vella fortalesa rebel amb un ensordidor rugit
dels seus motors. Un ample riu de mandrós cabal s'obria pas a través de la
jungla prop dels temples. A l'altra banda del corrent d'un verd marronós hi
havia més ruïnes, però semblaven estar deshabitades. Un instant després en Qorl
va veure una gran estació generadora d’energia al costat de la torre del
ziggurat i va estar segur que no s'havia equivocat: aquella base seguia sent
utilitzada com una instal·lació militar.
Va iniciar la
primera passada d'atac del seu caça TIE i va veure que la jungla havia estat
buidada per crear una gran zona de descens davant del Gran Temple. Només va
veure una nau en l'àrea plana: tenia forma de disc, i dues protuberàncies en
forma de pua al davant.
En Qorl no va reconèixer
immediatament l'origen o el model de la nau solitària que tenia sota. Era
alguna varietat de vaixell de càrrega lleuger, no un caça-X rebel o algun dels
navilis de guerra familiars sobre els quals havia après tantes coses durant el
seu rigorós ensinistrament de combat.
A terra, diverses
siluetes corrien cap a la nau, allunyant-se ràpidament de la piràmide de pedra.
Anirien a ocupar els seus llocs de combat, potser? Els llavis d’en Qorl es van
arrufar en una ganyota salvatge. S'ocuparia d'ells.
Va manipular els
botons del seu panell de control, activant els sistemes d'armament del caça
TIE. Però abans que hagués pogut alinear les seves víctimes en la seva mira de
punteria, totes les diminutes figures de sota van aconseguir pujar al vaixell
de càrrega lleuger. La rampa d'abordatge va pujar, preparant-se per a
l'enlairament.
Va decidir oblidar
el vaixell de càrrega lleuger com a possible blanc, almenys de moment. En Qorl
va comprendre que era probable que els rebels tinguessin una gran força de
caces més poderosos en un hangar subterrani. En aquest cas la seva primera
tasca era impedir que aquests caces fossin llançats al cel, ni que fos danyant
les portes, prou per mantenir les naus atrapades dins del recinte.
Va decidir que la
millor estratègia seria mantenir aquell rumb aproximant en línia recta i
disparar els canons làser a plena potència contra l'estructura principal del
Gran Temple. Convertiria tot l'edifici en runes i potser faria que s'esfondrés
per dins, de manera que eliminaria els rebels i destruiria tot l'equip que
tinguessin a l'interior.
Després podria virar
i ocupar-se del vaixell de càrrega lleuger tot i suposant que aquest aconseguís
enlairar-se del sòl. El seu tercer objectiu seria l'estació generadora
d’energia.
Quan els rebels
estiguessin totalment paralitzats pel seu velocíssim i devastador atac, en Qorl
tornaria per última vegada. Recarregaria els seus canons làser i assestaria el
cop final, destruint tot el que se li hagués passat per alt la primera vegada.
Des del començament
fins al final, només farien falta uns quants minuts per posar de genolls als
rebels.
En Qorl va centrar
el Gran Temple en la seva mira, apuntant cap a l'àpex de la piràmide quadrada
amb les seves primes fileres de lluernes i velles escultures recobertes de
lianes. El caça TIE es va llançar sobre ella.
Aferrant la palanca
de tret amb la mà bona. En Qorl pressionà els botons de tret exactament en el
moment precís, permetent que una expressió de nerviosa expectativa il·luminés
la seva, normalment impassible, cara.
Res.
Va tornar a
pressionar el botó una vegada i una altra..., i no va passar res! Els sistemes
d'armament no van respondre.
En Qorl va connectar
els sistemes d'emergència mentre feia girar el caça TIE en l'aire, tornant a
llançar-se en un nou picat sobre el seu objectiu. Va fer un intent de disparar
rere l'altre, però els canons làser estaven completament morts. Els seus ulls
van recórrer el panell de diagnòstic, però totes les lectures semblaven
normals.
En Qorl va colpejar
el panell d'instruments amb la seva mà enguantada com si això pogués tenir
algun efecte reparador -amb el vell equip imperial de vegades ho feia -, però
aquest cop no va passar així.
Va començar a
treballar frenèticament en els controls, buscant sota dels panells per tornar a
activar els sistemes d'armament mentre seguia volant. Va baixar la mà i va
buscar a les palpentes al voltant del seu seient, tractant de trobar alguna
cosa que pogués utilitzar per posar en marxa els canons làser que es negaven a
funcionar.
En Qorl va captar el
centelleig de cua d'ull, reflectit en les lents fosques del seu casc. Va baixar
la vista i va percebre alguna cosa que es movia. Era sinuós i transparent, i
relluïa i amb prou feines podia ser vist.
La serp de vidre es
va aixecar just al seu costat, i el seu cap triangular va aparèixer sota la
forma d'un tènue arc de Sant Martí a la claredat de les llums de la cabina. En
Qorl, que havia vist un gran nombre d'aquells rèptils durant el seu exili a
Yavin IV, la va identificar immediatament i va reaccionar.
Va deixar anar un
crit ofegat i va tractar d'apartar la serp d'un cop amb la mà. La serp va
atacar i el va mossegar mentre en Qorl s'estenia el braç esguerrat en un intent
de bloquejar l'atac. El rèptil va enfonsar els ullals esmolats com puntes de
llança en el gruix cuir del guantellet d’en Qorl, però va ser incapaç de
travessar-lo del tot fins a arribar a la seva pell.
Mentre agitava la mà
d'un costat a un altre, en Qorl va poder sentir el pes de la serp de vidre
retorçant-se i movent les seves mandíbules, encara que a penes podia veure-la.
Va deixar que el
caça TIE seguís volant per si sol mentre allargava la mà bona per agafar el
llarg cos de la serp just per darrere del seu cap. Va separar els ullals del
cuir i va ficar la criatura, que no parava de retorçar-se, en el conducte de
llançament de la carlinga. Va deixar escapar un crit de repugnància mentre
llançava la serp al cel, on va caure cap a les copes dels arbres de la jungla
que cobria la lluna, desapareixent a l'instant en la potent claredat solar.
En Qorl va tractar
de recuperar el control de la seva nau desproveïda d'armament. Els bessons Jedi
devien haver fet alguna cosa durant les seves reparacions.
Va aconseguir
estabilitzar el seu erràtic vol, però abans que pogués decidir-se per un nou
rumb els enlluernadors raigs d'un canó làser enemic van solcar l'aire amb un
xiuxiueig estrident, feixos d’energia que van ionitzar l'atmosfera al voltant
del caça TIE d’en Qorl.
Va tirar de la
palanca de control amb el seu braç bo, i el seu caça va fer un balanceig i es
va desviar en un brusc gir cap a estribord. El vaixell de càrrega lleuger rebel
s'havia enlairat i estava perseguint en Qorl com si fos una au de presa
enfurismada..., i el seu armament funcionava a la perfecció.
En Qorl va posar els
motors iònics bessons a plena potència i va decidir que de moment la seva única
possibilitat era tractar d'escapar.
En Jacen i la Jaina
estaven asseguts al cor de la jungla, immòbils al costat de la primitiva casa
d’en Qorl i sumits en una profunda concentració. Els bessons van emprar la
Força per veure el que estava passant a l'Acadèmia Jedi. Els seus poders només
eren suficients per portar-los imatges borroses i ecos distants de pensaments,
però això era suficient.
- No sabia que mai
vaig arribar a reparar els sistemes d'armament..., però tampoc m'ho va
preguntar mai, és clar. Vaig aconseguir falsejar les lectures perquè semblessin
normals -va dir la Jaina per fi -. Pot volar, però la seva nau està totalment
indefensa.
- Sí, i crec que la
serp de vidre deu haver aconseguit distreure’l d'alguna manera -va dir en Jacen
-. Em pregunto què haurà estat d'ella.
Els bessons es van
somriure l'un a l'altre.
- Suposo que el
nostre proper pas és pensar en com tornar a casa -va dir en Jacen després,
alçant la mirada cap a la llum de l'alba que es filtrava a través dels arbres i
aclucant els ulls.
La Jaina es va
apartar un floc de la seva normalment llisa cabellera castanya de la cara i va
respirar fondo.
- Estic d'acord amb
tu -va dir, i després li va donar un copet i es va fregar les mans -. Bé, a què
estem esperant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada