La Prova de l'Heroi (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

En Han estava parat a la vora, amb les puntes de les seves botes de canya alta apuntant sobre el tall del pont natural. Les veus dels seus amics estaven prou lluny com per no distingir-les. La boira que portava tot el matí penjada dels arbres gegants queia ara com grosses gotes de pluja. Li marejava l'aroma alhora fètida i perfumada que era l'alè del perillós i impenetrable món inferior. Prop, una parella d'aus kroyie s'elevava al voltant d'un oblic raig de sol.

En Han deixà anar deliberadament un tros d'escorça de wroshyr que manotejava des de feia una estona i el va veure caure i desaparèixer. Aquesta secció del pont no tenia res semblant a una barana, i res s'interposava entre l'abisme i ell.

-Més et val anar amb compte amb aquest graó, home mosca –va dir la Leia darrere d'ell.

En Han es va sobresaltar, però no es va girar.

-El més graciós és que el sòl sempre està molt més a prop del que un es pensa.

Els passos de la Leia es van acostar.

-Encara que això fos cert, hauries de pensar a comprar-te un parell de botes propulsores.

Ell va dedicar a la seva dona un somriure maliciós de dalt a baix. La humitat de Kashyyyk havia arrissat la llarga cabellera de la Leia, i la brisa jugava amb la seva faldilla de vol i la seva brusa sense mànigues.

-No et preocupis, amor. Ja estic allà baix.

La Leia es va acostar al seu costat i va mirar amb por cap a terra.

-I jo que pensava que la vista des de la nostra casa era inquietant -Va agafar suaument al Han del braç i el va apartar de la vora -. M'estàs posant nerviosa.

-Bé, és un començament -ell es va obligar a somriure -. Estic bé.

La Leia va arrufar les celles.

-De Veritat ho estàs, Han? He sentit el que ha passat amb la Malla i Waroo.

Ell va negar amb el cap, reprenent la seva agitació.

-Haig d'acabar amb aquesta història dels deutes de vida d'una vegada per totes.

-Dóna’ls hi temps. Ho comprendran. Recordes quan jo no podia ni anar al tocador sense que Khabarakh o algun dels altres insistissin d’acompanyar-me?

-Sí, i encara tens els guardaespatlles noghri. No és que vulgui treure’ls-hi mèrit al que han fet per tu.

-Ja, sé a què et refereixes.

En Han negà amb el cap.

-No, no saps al que em refereixo. Probablement jo podria ordenar als noghri que s'allunyessin de tu, però els wookiees són diferents. Si creus que Lowbacca o Waroo deixaran passar això, t'equivoques.

La Leia es va creuar de braços i va somriure.

-D'acord. Doncs quant tornem a Coruscant faré que Cal Omas o algun altre faci una proposta de llei que limiti els termes del deute de vida dels wookiees.

-I arriscar a patir la ira del Canceller Triebakk? Oblida-ho. Jo resoldré això a la meva manera.

La mirada d'en Han va frenar una mica a la Leia, però va tornar a somriure.

-No volia semblar arrogant, Han. Entenc com et sents. El dia d'avui no podia ser fàcil per a tu.

Ell va mirar a un altre costat.

-Tant de bo jo mateix entengui els meus propis sentiments. Vaig pensar que la cerimònia m'ajudaria a què el passat es quedés en el passat, però només ha empitjorat les coses. Potser si hagués recuperat el cadàver d'en Chewie i s'hagués pogut celebrar alguna cosa semblant a un funeral... -va deixar que les paraules quedessin suspeses, i després va negar amb el cap.- De què estic parlant? Això és molt més que l'absència d'un ritual.

La Leia va deixar que continués.

-Sé que no puc canviar el que va passar a Sernpidal, però em culpo per haver-nos ficat en aquell embolic.

-Intentàveu salvar vides, Han.

-Doncs tampoc vam fer molt de bé a ningú.

-Li has explicat a l’Ànakin que comprens que no pogués salvar a Chewie? -Li va preguntar la Leia, cautelosa.

L'amargor va distorsionar la cara d'en Han.

-Aquest va ser el meu gran error... Posar al noi al seient del pilot.

-Han...

-No dic que fos culpa de l'Ànakin, però sé que jo no hauria pres les mateixes decisions que ell –va deixar anar una mena de riure amarg -. I ara estaríem tots morts: Chewie, Ànakin, jo... I ara ve aquesta bogeria de continuar el deute de vida -Han es va allunyar unes passes i es va girar per mirar la Leia -. De cap manera vaig a ser responsable de la mort d'un altre membre de la meva família d'honor, Leia.

-Tu no vas ser responsable.

-Sí ho vaig ser –va replicar ell-. Qui sap la classe de vida que hauria pogut tenir Chewie si jo no l’hagués arrossegat per tota la galàxia traficant amb espècia, arrel de Chak o qualsevol cosa que passar de contraban.

La Leia va arrufar les celles.

-I això què vol dir, Han? Que no havies de rescatar-lo de l'esclavitud? Pel que sabem, Chewie hauria acabat morint en un camp de treball imperial o en algun accident de construcció. No pots pensar d'aquesta manera. I no intentis dir-me que Chewie no va gaudir amb les vostres correries per la galàxia... Això no tenia res a veure amb el deute de vida. Ja has sentit el que ha dit Ralrra: viure aventures va ser el principal motiu pel qual Chewie va sortir de Kashyyyk. Tu i ell éreu l’un per l’altre.

En Han va prémer els llavis.

-Suposo que si. Però, tot i així... -negà a poc a poc amb el cap. La Leia va posar els dits sota la barbeta d'en Han i el va fer girar el cap. Mirant-lo als ulls, va somriure.

-Saps el que més recordo? La vegada que Chewie em va lligar al seu pit per portar-me per la part subterrània de Rwookrrorro. Com si jo fos un nadó.

En Han va somriure.

-Pots considerar-te afortunada. En una ocasió jo vaig haver de viatjar en un cabestrell quular des de Tarkazza.

La Leia es va tapar la mà amb la boca, però no va poder evitar riure.

-Amb el pare de Katara... el de la veta de pèl daurat a l'esquena?

-Amb aquest mateix –En Han va riure amb ella, encara que només durant un breu instant. Llavors es va girar i va contemplar les copes dels arbres-. Semblo superar-ho per un moment, però no trigo a recordar-me’n una altra vegada d'ell. Quant de temps caldrà, Leia, perquè deixi de fer-me mal?

Ella va sospirar.

-No sé com respondre a això sense semblar banal. La vida és un canvi constant, Han. Mira aquest lloc. Les llanternes Juma estan substituint a les llanternes de fosfopuces, els vehicles retropropulsats ​​estan substituint als banthes... Les coses tenen una estranya forma de canviar de direcció quan un menys s'ho espera. Els enemics es converteixen en amics, els adversaris en aliats. Els mateixos noghri, que van intentar matar-me, són ara els meus protectors. Gilad Pellaeon, que en el seu moment va arribar a aquest planeta amb la intenció d'esclavitzar wookiees, va lluitar amb nosaltres a Ithor contra els yuuzhan vong. Qui hauria imaginat una cosa així? –La Leia va allargar les mans per fer un massatge a les espatlles d’en Han-. I al final, el dolor s’esvaeix.

Els músculs d'en Han es van contraure al contacte de les mans d'ella.

-Aquest és el problema. Que el dolor s'esvaeix.

Ell es va asseure, deixant que els peus li pengessin per la vora del pont. La Leia es va posar a la gatzoneta al seu costat i li va envoltar amb els braços. Van romandre un moment immòbils.

-L’estic perdent, Leia -va dir ell, abatut -. Ja sé que és mort, però sempre el vaig poder sentir al meu costat, just fora del meu camp de visió. Com si pogués enxampar-lo al girar-me ràpidament. També podia sentir-lo, alt i clar, rient o fotent-me una esbroncada per alguna cosa. T'ho juro, he tingut converses amb ell que eren tan reals com aquesta. Però alguna cosa ha canviat. Haig de pensar i concentrar-me molt per veure’l, o escoltar-lo.

-La vida segueix, Han -va dir la Leia amb suavitat.

Ell va riure amb ironia.

-Que la vida segueix? No ho crec. No mentre no aconsegueixi que la seva mort serveixi per a alguna cosa.

-Excepte per a l’Ànakin -li va recordar la Leia.

-No em refereixo a això. Vull que els yuuzhan vong paguin pel que van fer a Sernpidal... I tot el que han fet després.

La Leia es va quedar de pedra.

-Puc entendre això venint de l'Ànakin, Han, perquè ell és jove i encara no sap res. Però, si us plau, no em facis escoltar això de tu.

Ell es va desfer de la seva abraçada.

-I què et fa pensar que sé millor que l’Ànakin el que és la vida?

Ella va deixar caure els braços i es va aixecar.

-Això és una cosa que ni havia considerat, Han.

-Doncs potser hauries de fer-ho -va respondre ell sense donar-se la volta.

-OOOOO-

Al mateix lloc on moments abans es veien les imatges del sacrifici, ara s'amuntegaven vint captius dins d'un camp inhibidor generat per dos petits dovin basal vermells com la sang. Al centre del grup, compost per diverses espècies, hi havia el sacerdot gotal h'kig, al qual Harrar havia promès una mort imminent. El contorn hemisfèric del camp resplendia com ones de la calor creixent.

Harrar, Nom Anor, Raff, Elan i la seva mascota es trobaven a la plataforma de comandament. Un jove guerrer yuuzhan vong que portava una túnica granat va entrar a la sala, va presentar els seus respectes al seu públic d'elit i es va acostar al camp.

-Un assassí –va dir l’Elan a Vergere amb un murmuri de sorpresa.

-Només és un aprenent -va corregir Harrar-. Diuen que no promet massa... Tot i que la tasca que executarà li farà escalar molts llocs.

La superfície immaterial del camp d'inhibició ondulà mentre el guerrer entrava per l'únic forat del perímetre. Els guàrdies allà situats van alçar els amfibastons, preveient una càrrega desesperada, però, per por o curiositat, cap dels presoners es va moure en contra de l'intrús. Un cop dins, el guerrer es va limitar a girar-se cap al Sacerdot.

-No perdis detall –va dir Harrar a l’Elan.

Un subtil gest de la mà dreta d’en Harrar va ser el senyal perquè l’assassí comencés la seva tasca. El jove va girar sobre si mateix i va buidar els pulmons en una exhalació sibilant i perllongada.

L'efecte en els presoners va ser gairebé immediat. Van passar de l'estupor a donar-se compte del que estava passant, i es van agafar la gola agònicament, com si l'aire respirable hagués estat extret del camp d'inhibició. Els rostres suaus van començar a adquirir un to blavós. Altres van perdre completament el color o es van ennegrir, com carbonitzats per un incendi. Membres i apèndixs se sacsejaven en espasmes, i flocs de cabells queien per tot arreu. Tot d'una, la sang va tacar la pell i va començar a brollar i brollar de capil·lars rebentats. Alguns dels presoners es van desplomar a terra i van vomitar sang. Els més resistents van seguir trontollant, xocant uns contra altres, fins que van caure a terra, boquejant.

L'assassí va ser l'únic que va quedar dempeus, però no per molt temps. Sabia que contenir l'alè no era suficient, així que va córrer per salvar-se; però els dovin basal que mantenien el camp li van tallar l'accés. Va recórrer tot el perímetre, desesperat, amb l'esperança de descobrir algun buit, cosa que hagués passat desapercebut i que li permetés escapar. Llavors va prendre consciència de la seva situació i, girant-se cap a Harrar, es va posar dret quan alt era, va tancar els punys amb força, es va colpejar les espatlles amb ells i va respirar profundament. La sang va començar a rajar del seu nas i dels seus ulls. Els seus trets es van contreure pel turment, convertint-se en una màscara macabra, però no va emetre cap so. El seu cos tremolava de cap a peus. I llavors va caure a terra.

Un instant després, el camp d'inhibició va començar a bullir amb centenars de formes de vida no molt més grans que una fosfopuça i generades espontàniament. Es van moure entre els cossos de forma aleatòria i es van amuntonar a les vores del camp d'inhibició, buscant una sortida, com ja va fer el guerrer.

En Harrar indicà a un dels seus acòlits que es mogués.

-Captura un espècimen i porta'l aquí! Ràpid!

L’acòlit es va inclinar i va córrer cap al camp. Va travessar la barrera invisible amb una mà enguantada, va agafar una de les esmunyedisses criatures entre índex i polze i va córrer cap a la plataforma de comandament. L'activitat frenètica al camp va remetre fins i tot abans que arribés als graons, com si l'eixam hagués consumit tota la seva energia i s'estigués morint.

L’acòlit va lliurar el minúscul ostatge a Harrar, que va agafar a l’excitada criatura entre els tres dits de la mà dreta i la va alçar perquè l’Elan la inspeccionés. La criatura era com un disc aixafat i lleugerament opalescent del qual sortien tres petits parells de potes articulades.

-Bo'tous -Va explicar Harrar-. Són alhora portadores i producte de la toxina. Són expulsades a l'atmosfera des de l'alè de l'assassí. Creixen ràpidament en presència d'oxigen abundant, però la seva vida és extremadament curta.

-La vostra arma contra els Jedi –va dir l’lElan, assentint.

-Un portador entrenat pot arribar a fer fins a quatre exhalacions de bo'tous. No hi ha defensa possible en un entorn segellat... Ni tan sols per l'amfitrió. Entens?

-Entenc que el portador corre el risc de morir amb les seves víctimes.

-L'efecte tòxic de la inhalació és molt breu -va afegir Nom Anor. La portadora hauria d'estar molt a prop del seu objectiu.

-La Portadora? –va dir l’Elan.

En Harrar la va mirar fixament.

-Volem que les forces de la Nova República et capturin. El comandant Tla, si bé no està molt d'acord amb el pla, ha accedit fins i tot a concedir una victòria a l'enemic. Un cop estiguis en el seu poder, sol·licitaràs asil polític.

Elan el va mirar, escèptica.

-I per què anaven a acceptar-me?

-Perquè els convencerem que vals el teu pes en or –va respondre Nom Anor.

En Harrar ho va confirmar assentint.

-Els hi proporcionaràs informació molt valuosa. Informació referent a per què hem vingut a la seva galàxia i allò que deixem al nostre pas. També els hi diràs que hi ha dissensions entre els alts comandaments, disputes que van forçar la teva fugida, i que tens informació de caràcter estratègic.

-El Comandant Tla està al corrent de tot això? -va dir Raff, dubtós.

-De gairebé tot –va replicar en Harrar.

-Aleshores he de protestar, eminència. Temo que aquesta empresa ens surti cara.

-Jo assumiré la responsabilitat –va dir Harrar-. Espero que això no es converteixi en un autèntic desacord, estrateg.

L'estrateg Raff no va cedir terreny.

-Eminència, no ens acaba d'informar l’Executor Nom Anor que una femella Jedi ha aconseguit sobreviure a un intent d’enverinament? Per què, llavors, ha de ser més efectiu el bo'tous contra qualsevol d'ells, per no dir contra tot un esquadró Jedi? –Mirà a l’Elan-. Això sense esmentar el sofisticat sistema d'enviament que s'ha planejat.

El dubte va ennuvolar l'expressió d'en Harrar.

-Ets mereixedor del teu lloc, estrateg. Algun suggeriment?

En Raff va pensar un moment.

-Que es proporcionin armes accessòries a l’infiltrat. El que l’Executor Nom Anor consideri necessari per garantir l'èxit, en cas que el bo'tous resulti ineficaç.

En Harrar mirà a Nom Anor, que va fer un gest de menyspreu amb la mà.

-Innecessari. Però fàcil de resoldre. Hi ha una espècie d’amfibastó que es pot modificar i implantar-se en el cos amb aquest propòsit.

En Harrar va assentir, satisfet.

-Prossegueix, Executor.

En Nom Anor es va col·locar davant l’Elan.

-Per desgràcia, no conec de cap accessori que garanteixi el teu èxit davant el Servei d'Intel·ligència de la Nova República. Això dependrà de tu. Primer afirmaràs tenir informació referent a les espores coomb que jo vaig crear. Però insistiràs a donar aquesta informació només als Jedi. Però, compte, els Jedi tenen certes capacitats d'endevinació. No trigaran a descobrir un engany, encara que procedeixi d'algú entrenat des de la infantesa per a la mentira i l'artifici. Per això necessitem una toxina d'acció ràpida, portada per algú de pensament ràpid.

En Harrar va oferir la criatura a l’Elan.

-Ràpid, Elan, pren-la al palmell de la mà i tanca el puny.

L’Elan se li va quedar mirant.

-Si ho fes, m'estaria comprometent.

En Harrar li va aguantar la mirada.

-No t’obligaré a acceptar aquesta missió, Elan. La decisió és teva.

L’Elan mirà la Vergere.

-Quin consell em donaries?

Els ulls oblics de la Vergere es van tenyir de tristesa.

-Jo li aconsellaria que no ho acceptés, senyoreta, però vostè porta tant de temps desitjant que la posin a prova, que li encomanin una missió a l'altura de les seves habilitats. Entristeix que no hi hagi un altre camí més segur per a l'ascens.

En Harrar mirà a l'exòtica mascota de la Sacerdotessa.

-Porta’l amb tu si ho desitges, Elan. Potser fins i tot serveixi d'ajuda.

L’Elan va mirar la Vergere un cop més.

-M’acompanyaries?

-Quan no ho he fet?

Elan es va posar la minúscula criatura al palmell de la mà i la va envoltar amb els seus llargs dits. Quan va relaxar la mà, la cosa havia estat absorbida.

-Emigrarà als teus pulmons i allà madurarà –va dir Nom Anor, somrient -. Quan la toxina arribi a la seva màxima potència, ho sabràs. Llavors deixaràs anar quatre exhalacions contra tots els Jedi que puguis reunir en una estada.

Elan mirà a Harrar.

-I després què, eminència?

-Et refereixes a què passarà amb tu? -Harrar li va agafar la delicada mà, examinant la palma que havia absorbit a la criatura-. Nom Anor i jo farem tot el possible per tenir-te localitzada, però no puc prometre el rescat, només l'exaltació. Si tens èxit, o bé moriràs al costat dels Jedi, o t'enfrontaràs a l'execució.

Elan va somriure lleugerament.

-Aquesta decisió també és meva.

En Harrar li va donar un copet a la mà.

-Busca la teva recompensa en el més enllà, Elan. Jo envejo la teva imminent partida.

-OOOOO-

El Falcó Mil·lenari descansava sobre una plataforma d'aterratge Thiss, envoltat de branques de kshyy i de vigilants de seguretat wookiees, al costat de la nau en la qual Luke, Jacen, Ànakin i Lowbacca havien arribat a Kashyyyk. La plataforma estava conformada per les restes ennegrides pel foc d'un tronc de wroshyr podat prop de la base, i estava situada en els límits de Rwookrrorro. Era prou gran com per a albergar naus de transport de passatgers, però el Falcó i l'aerodinàmica nau ocupaven tot l'espai. Des que Chewbacca va portar al Falcó a Kashyyyk, durant la crisi yevethana, la ciutat no havia aconseguit atreure tants turistes, seguidors i curiosos. Havien vingut des de Karryntora, Northaykk, les Illes Wartaki i la llunyana península de Thikkiiana, sobretot amb l'esperança de veure al Luke, al Han o la Leia, però la majoria volia fer una ullada al vaixell de càrrega corellià YT-1300 que havien fet famós Chewbacca i Han.

En Han es va obrir pas, com un taurill surant en un camp de falgueres pol·linitzades, entre una multitud de wookiees vociferants que intentava trencar-li l'esquena a força de manotades o fracturar-li les costelles amb esclafadores abraçades. Quan va arribar a l'àrea acordonada que envoltava el Falcó, se sentia com si hagués passat massa rondes en un simulador de força G. Leia, Luke, els nens i els androides l'esperaven al peu d'una rampa d'accés.

-Pare, jo pensava que no ens anàvem fins demà –va dir la Jaina al Han mentre ell s'apropava.

-Canvi de plans –va murmurar ell-. Heu traçat ja un vol previ?

-Sí, però...

-Aleshores, tothom a bord i recollint rampes.

-A què ve tanta pressa, Han? –Va dir en Luke, creuant-se deliberadament en el seu camí. Portava la caputxa de la túnica recollida, i del cinturó que cenyia la seva vestimenta negra penjava el sabre làser-. Busquem alguna cosa o fugim d'alguna cosa?

En Han es va aturar en sec. Va veure de cua d'ull que la cara de la Leia reflectia una ganyota de sofriment, i que es donava la volta.

-Què dius? –Preguntà al Luke.

L'expressió d’en Luke era impenetrable.

-Hi ha res a Coruscant que et preocupi?

En Han es va fregar la mandíbula.

-Demà, avui, quina diferència hi ha? Però si vols saber-ho et diré que sí, hi ha una cosa que em preocupa a Coruscant. Un petit problema anomenat yuuzhan vong i el destí de la galàxia.

-Han...

-No! –El va interrompre Han. Es va empassar el que anava a dir i va començar de nou, en un to més moderat -. Luke, ja he tingut prou condolences. Anem a deixar-ho.

-Si això és el que desitges, Han.

En Han va pujar per la rampa, es va aturar i es va girar.

-Saps? No sé què és pitjor, si els inútils intents de tot el món per fer-me sentir millor o la importància que et dones a tu mateix. Potser creguis conèixer-me perfectament, col·lega, però no és així. Ni de bon tros. Sí, ja sé que has perdut família i amics, i que ara tens la Mara malalta i tot això; però Chewie va donar la vida pel meu fill, i això ho canvia tot. No pots entendre’m, Luke.

-No pretenc entendre’t -va dir en Luke amb calma-. Però, com tu has dit, sé el que és patir.

En Han va alçar les mans.

-No em parlis de la Força. Ara no. Ja et vaig dir fa molt que no crec en una potència que ho controli tot, i potser al final jo tenia raó en això.

-Després de tot el que hem passat junts?

-Tot el que hem passat -va dir en Han, assenyalant al Luke amb el dit índex - tenia molt més a veure amb el foc d'una pistola làser que amb esgrimir el sabre làser, i ho saps.

-La Força va destruir l'Imperi.

-I de què em serveix això? –En Han va mirar al seu voltant; a la Leia, als seus tres fills, a Lowbacca i C3PO i R2D2, que aparentaven estar molt incomodes -. No tinc les habilitats d'un Jedi ni les funcions d'esborrat d'un androide. Només sóc un paio normal amb sentiments normals i potser bastants més defectes del normal. Jo no veig a Chewie, Luke. No com tu afirmes haver vist a Obi-Wan, a Yoda i al teu pare. Jo no tinc la Força amb mi.

-Doncs clar que sí, Han. És el que intento dir-te. Buida la teva ira i la teva amargor i veuràs a Chewie.

En Han va obrir la boca i la va tancar. Va girar i va pujar corrent per la rampa, només per aturar-se i donar-se una altra vegada la volta.

-No estic preparat per pujar aquesta rampa -va dir entre dents, mentre passava per davant d’en Luke.

-Han! -Cridà la Leia.

Ell es va girar, però en lloc de mirar a la seva dona va mirar la Jaina.

-Porta el Falcó de tornada a Coruscant.

La Jaina va obrir els ulls. Va empassar saliva i va dir:

-I què faràs tu?

-Ja trobaré la forma de tornar -cridà mentre se n’anava.

Al centre de comandament de la nau d’en Harrar, un bioenginyer quatre vegades més gran que un ewok passejava pels voltants del camp d'inhibició, emprant el seu llarg morro com un aspirador per alliberar la zona dels cossos dels portadors creats a partir de la tòxica exhalació de l'assassí. Els presoners morts, juntament amb el cos de l'assassí, encara no s'havien retirat.

En Harrar i Nom Anor estaven al costat del perímetre del camp, veient com treballava la criatura. Elan i Vergere havien abandonat la sala.

-Veig molts inconvenients perquè aquest pla tingui èxit -comentà Harrar.

-Més dels que creus –va assentir Nom Anor.- Ja no tinc el prestigi d'abans, des del fracàs del prefecte Da'Gara a Helska.

-Jo tinc fe en tu, Executor.

En Nom Anor inclinà el cap a manera d'agraïment.

-Creus que l’Elan triarà morir amb els Jedi, o s'arriscarà a què la Nova República li perdoni la vida?

-Jo sospito que morirà amb els Jedi.

-I això no et preocupa? Després de tot, és molt poderosa. El seu pare té l'estima del gran senyor Shimrra, no és així?

-Ell és un gran sacerdot -va dir Harrar, i va sospirar llargament -. L’Elan és l'única que pot dur a terme aquesta tasca amb èxit. Lamentaré la seva mort, però sovint cal sacrificar l'esquer per caçar la presa.

Següent