18
El rugit dels motors
iònics bessons va fer miques el profund silenci del matí de la jungla quan el
caça TIE va tornar a la vida. Els ocells van llançar gralls de terror i van
fugir cap a les branques més altes. La pols i les fulles seques es van
dispersar al voltant de la nau imperial formant grans núvols.
En Qorl, immòbil
dins de la cabina, va anar pujant el nivell d’energia a poc a poc i amb molta
delicadesa, com si la sentís créixer a poc a poc en els tous dels seus dits.
Els conductes de ventilació mig encallats van escopir acres vapors marrons a la
part de darrere de l'aparell monoplaça. La nau imperial va grunyir, preparada
per tornar a entrar en acció després de la seva llarga incapacitat.
El pilot del TIE va
sortir de la cabina, amb el seu malmès casc negre a la mà i els conductes
respiradors penjant i desconnectats del seu subministrament d'oxigen
d'emergència esgotat. Els lents protectors havien anat patint esgarrapades i
cops durant els anys del seu exili, però així i tot portava el casc tan
orgullosament com si fos un trofeu.
En Qorl estava
preparat per tornar a entrar en servei.
- He comprovat tots
els sistemes de propulsió -va dir -. Amb l'addició del motor d’hiperimpulsió en
condicions de funcionar que heu instal·lat, ara puc creuar la galàxia i trobar
les restes del meu Imperi. D'una altra manera, aquest caça de curt abast mai
hauria pogut portar-m’hi.
- Bona feina, Jaina
-va grunyir en Jacen.
La seva germana li
va atiar un cop de colze a les costelles, i en Jacen no va dir res més.
- Què faràs amb
nosaltres, Qorl? -Li va preguntar la Jaina al pilot -. Per què vols anar-te'n
d'aquí? Si tornessis a l'Acadèmia Jedi amb nosaltres, tot aniria bé. La guerra
ha acabat.
- Rendir-se és
traïció! -Va cridar en Qorl, envaït per una intensa emoció que en Jacen mai
havia vist en ell abans. La mà del pilot va tremolar mentre apuntava cap a ells
aquell desintegrador que mai deixava d’estar present -. La utilitat que teníeu
per a mi ha acabat - va dir després, amb la veu convertida en una ronca
amenaça.
Una sobtada punxada
de por va fer que en Jacen sentís un dolorós buit a l'estómac. La Jaina havia
esperat convertir el caça TIE en el seu vehicle privat per poder divertir-se
viatjant d'un costat a un altre, tal com feia en Lowie amb el seu T-23
remodelat. Però el petit caça només podia transportar una persona: el pilot. En
Qorl mai podria portar-los amb ell com a presoners, ni fins i tot suposant que
volgués fer-ho. Eliminaria el pilot els seus últims obstacles, els únics testimonis
del seu exili, amb neta eficiència imperial? Es limitaria a disparar contra
ells i partiria després a la recerca de la seva llar?
En Jacen va intentar
desesperadament enviar-li pensaments tranquil·litzadors per calmar en Qorl, com
feia freqüentment amb les seves serps de vidre. Però no va servir de res: la
seva ment es va trobar amb el rígid mur de rentat cerebral que havia convertit
els pensaments d’en Qorl en un conjunt de pautes immutables.
El pilot del TIE va
desviar la mirada, i va semblar calmar-se una mica. En Jacen no sabia si això
era un resultat dels seus poders Jedi o si el soldat imperial senzillament
s'havia deixat distreure per alguna cosa.
- Bé, què faràs amb
nosaltres? -Va preguntar.
En Qorl va tornar la
vista cap als bessons. El seu rostre estava tens i pàl·lid. Semblava molt vell
i cansat.
- M'heu ajudat molt.
Heu estat l'única... companyia que he tingut durant molts anys. Us deixaré
aquí, sols a la jungla.
- Vas a
abandonar-nos? -Va preguntar la Jaina amb incredulitat.
Aquesta vegada va
ser en Jacen qui li va donar un cop de colze a les costelles. La idea de
veure’s abandonat en aquella selva li agradava tan poc com a ella, però ja se
li havien ocorregut diverses possibilitats molt menys atractives.
- Si sabeu
organitzar-vos podreu sobreviure -va dir en Qorl -. Ho sé perquè jo ho vaig
fer. Potser algú acabi trobant-vos. L'esperança és la vostra millor arma.
Potser vosaltres no necessitareu vint anys per tornar a casa.
Va guardar silenci
durant un moment i va sostenir el casc negre en les seves mans amb expressió
pensativa. El caça TIE reparat seguia roncant darrere seu, com si estigués
impacient per tornar a volar.
- Teniu sort d'estar
aquí, fora de perill -va dir en Qorl per fi -. Tornaré amb l'Imperi. Però el
meu últim acte en aquesta maleïda lluna plena de jungles serà destruir la base
rebel.
- No! - Van cridar
en Jacen i la Jaina a l'uníson.
- Ara només és una
escola -va afegir en Jacen -. No és una base militar.
- No ho facis, si us
plau! -Va exclamar la Jaina -. No ataquis l'Acadèmia Jedi.
Però en Qorl no va
donar cap senyal d'haver-los sentit. Es va col·locar amb cura el malmès i vell
casc sobre la seva canosa i revolta cabellera, va baixar el protector
anticol·lisions i el va tancar.
- Espera! -Va cridar
la Jaina llançant-li una mirada implorant -. No tenim armes en els temples!
La Jaina va llançar
els seus pensaments intentant establir un contacte mental amb el pilot, però en
Qorl la va apuntar amb el seu desintegrador i va retrocedir.
En Qorl va pujar a
la cabina del seu caça TIE, s'instal·là al vell seient ple d’estrips davant
dels controls i va activar els tancaments. Els bessons van córrer cap al caça i
van colpejar el casc amb els seus punys.
El rugit dels motors
es va incrementar i els feixos repulsors van acomiadar una ràfega d’energia que
va empènyer les fulles, còdols i restes de la jungla, fent que sortissin
disparats en totes direccions.
El caça TIE va
brunzir, es va alçar del lloc on havia estat descansant durant tant de temps i
va començar a ascendir.
La Jaina va fer un
últim intent d’agafar-se a les planxes del casc, però els seus dits van
relliscar sobre la llisor del metall. En Jacen va tirar d'ella, fent-la
retrocedir mentre el motor del TIE augmentava el subministrament d’energia. Els
gasos d'escapament circular pels sistemes refrigerants del caça amb un xiulet
estrident.
Els bessons van
retrocedir trontollant fins a quedar sota la protecció d'un dels gegantins
arbres Massassi, sols i indefensos en l'espessor de la jungla.
El caça TIE d’en
Qorl, que havia estat amagat i incapaç de funcionar durant més de vint anys a
la superfície de Yavin IV, per fi es va alçar pels aires. Els seus motors
iònics bessons van emetre aquell gemec tan característic que havia omplert de
por els cors de tants combatents rebels.
El caça d’en Qorl va
ascendir a través del dosser arbori, dirigit amb unes maniobres sorprenentment
hàbils, i es va allunyar ràpidament cap a l'Acadèmia Jedi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada