La Prova de l'Heroi (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

En Han va sortir a tota velocitat dels lavabos portàtils, tancant la porta darrere seu com per impedir que alguna cosa horrible escapés d'allà.

-M'hi jugo el que sigui a què aquí ha estat una gamorreà –va grunyir a Droma-. No poden anar als seus propis lavabos. Han d’embrutar els nostres.

-Acostumes a tenir aquest mal humor als matins? -Preguntà Droma. En Han el va mirar amb desdeny.

-No, així és com em llevo quan no he dormit gens.

El ryn li va treure importància a l'assumpte amb un espetec de la llengua.

-Jo no et vaig demanar compartir la cabina. No m'importava anar amb la càrrega.

En Han es va aturar en sec al passadís.

-A mi no m'importa compartir la cabina. El que no aguanto és tenir tota la nit la teva cua a la cara.

En Droma va arrufar les celles.

-Els ryn ens veiem obligats a canviar de postura sovint. Mai dormim dues vegades en el mateix lloc.

-Reservaré el saló de ball per a la propera vegada -va dir Han, sarcàstic -. Et donaria això suficient espai?

-Som un poble supersticiós -va explicar Droma mentre continuaven parlant-. Mai mengem tres vegades en el mateix plat, i tenim molts rituals respecte als fluids corporals...

En Han alçà les mans.

-No vull saber-ho -Mirà a Droma-. Però tu per què segueixes a bord? Em vas dir que baixaries a Vòrtex.

En Droma va arronsar les espatlles.

-Vaig decidir que tindria més sort si em portaven a Ralltiir des de Bilbringi.

-Ja -va dir Han lentament-. Però jo pensava que només tenies bitllet fins a Vòrtex.

En Droma adoptà una mirada dòcil.

-La veritat és que vaig guardar part del que vas guanyar a la partida de sàbacc per poder continuar a bord.

-Molt bonic -rebufà Han.

L'anterior agressivitat del ryn va tornar a aparèixer.

-Em negaries una modesta remuneració, quan no et vaig cobrar res per la lectura de les cartes?

En Han es va aturar de nou.

-Cobrar-me? Però si vas ser tu qui vas començar.

-No recordo que m'ho impedissis en cap moment.

-Ho vaig fer per educació.

-Impossible –va dir Droma-. No saps el que és això.

-Escolta, si tu sabessis la gent amb la que me’n volto...

-Clients rics i famosos del negoci de mecànica de naus?

-Jo..., bé, tant se val –va dir en Han.

Posant-se la motxilla a l'espatlla, va estrènyer el pas, suposant que les curtes cames del ryn li impedirien seguir-lo. Després de vint llargues gambades va deixar a Droma enrere, va girar una cantonada al passadís i després una altra. Llavors uns potents braços sortits del no-res el van agafar des del darrere, prement-lo amb força i donant-li la volta.

-Han! -Digué el seu interceptor, agafant-se a ell com si li anés la vida en això-. No tinc ni idea de com et va ficar Scaur en això, però t'asseguro que m'alegro de veure't.

-Scaur? -Va dir en Han quan finalment es va adonar de qui era-. Showolter? Què...?

-Ens van atacar a la cabina, Han. Agents que treballen per als yuuzhan vong. Van matar dos dels meus. Jo vaig donar a un d'ells, però l'altre va aconseguir escapar... Un rodià d'aspecte sospitós anomenat Capo. Probablement tingui reforços a bord, i segurament ens estaran buscant ara mateix. Has de trobar un lloc segur per a amagar-las.

En Han va veure que Showolter estava assenyalant a l’Elan i la Vergere.

-I què és tan important...?

-Són yuuzhan vong –va dir Showolter amb veu ronca-. Desertores.

En Han es va quedar bocabadat mentre les mirava amb atenció. Després tornà a centrar-se en Showolter.

-Com has...?

-Aquest és el teu company? -Va preguntar l'agent de la SINR. Han es va girar, va veure a Droma al seu costat i va arrufar les celles.

-Aquest és...

-Només fins a Bilbringi, Han -va dir Showolter amb sobtada debilitat.

-Han? -Preguntà Droma lleugerament sorprès.

En Showolter es va desplomar contra la paret del passadís i va caure a terra, i es va quedar assegut, mentre Han s'agenollava davant seu.

-El Personal de reforç es reunirà amb tu a Bilbringi. Ells s’ocuparan de la següent etapa del trasllat -grunyí l'oficial, adolorit.

En Han es va adonar que tenia sang a les mans i va contemplar l’espatlla d’en Showolter.

-Estàs ferit.

En Showolter negà amb el cap.

-No tenim temps. Envieu-me un metge, estaré bé.

En Han es va aixecar i va agafar a un duro, membre de la tripulació, que passava per allà.

-Cal traslladar en aquest home a la infermeria -va dir. -Immediatament, ho entens?

El duro va balancejar nerviós el seu cap rodó.

-Sí, senyor, immediatament.

En Han li va donar una empenta per posar-lo en marxa i es va ajupir per parlar amb Showolter.

-Tens una arma?

En Showolter el va mirar als ulls i va assentir.

-La necessites?

En Han va agafar la mà d’en Showolter per impedir que tragués l'arma de la funda de l'espatlla.

-No, la necessites tu..., per si et troben.

En Showolter va tancar els ulls en sentir el dolor recorrent el seu cos.

-Vés-te’n ja, Han.

En Han es va tornar cap a les desertores.

-Vosaltres dues us veniu amb mi. Si em doneu algun problema us tancaré a les dues en un armari fins al final del viatge, entesos?

La dona va esbufegar, però la petita extraterrestre va assentir.

-Estem a les teves mans.

En Han va alçar el dit índex.

-Recordeu bé això.

No havien recorregut ni deu metres quan va sentir a Droma preguntar.

-Han?

-És el meu nom en clau -li va dir Han sense donar-se la volta.

-Ets un agent secret?

En Han es va aturar i es va girar.

-Queda't al marge, Droma. Això no té res a veure amb les cartes.

En Droma va decantar el cap.

-On vas a amagar-les? A la teva cabina? Conec aquesta nau millor que tu. L'únic lloc segur són les cobertes inferiors, on podràs barrejar-les entre la gent.

En Han ho va pensar un moment i va assentir ombrívol.

-D'acord. Anem-hi.

Es van dirigir al turboascensor més proper. Estava ja davant d’ells quan de sobte el Reina va patir una sacsejada prou potent com perquè Elan perdés peu. Mentre Droma l'ajudava a aixecar-se, Han es va acostar ràpidament a una bombolla d'observació propera. En lloc de veure el caos morat i blanquinós de la velocitat llum, veia com l'espai local es fracturava en prolongades línies lluminoses. Han va veure que les línies es tornaven puntets, abans de desaparèixer i allargar-se de nou. Finalment, els puntets van girar i es van convertir en un camp d'estrelles. Un planetoide gran i abrupte va aparèixer a mitja distància, a la llum d'un sol vermellós i llunyà.

-Ens han desviat –va dir, no sense sorpresa.

En Droma va mirar l'hora en un monitor temporal de la paret del passadís.

-És massa aviat perquè sigui Bilbringi...

La seva veu va quedar ofegada per l'estrèpit de les sirenes. Els altaveus van retrunyir en l'estada.

-Senyors passatgers, es prega prestin atenció -va començar a dir algú en bàsic estàndard -. Els parla el capità. Assaltants desconeguts ens han obligat a tornar a l'espai real. Els seus còmplices es troben a bord i ja han pres el pont.

-Assaltants -Digué Han entre dents. -No són assaltants, van a per algú especialment.

-Segur? -Preguntà Droma cautelós.

En Han va recorda una altra ocasió en què es va veure separat de Chewie i del Falcó, mentre reservava uns bitllets per viatjar en el creuer de luxe Dama de Mindor, al costat de la Fiolla, una companyia molt més agradable que el ryn que ara tenia al costat. Aquella nau també havia patit un estrany atac pirata... dirigit pel traïdor home de confiança de la Fiolla, en Magg.

-Estic més que segur –va replicar Han.

-Són els meus! –Digué l’Elan, en un atac de pànic-. Han portat un dovin basal per arrossegar la nau –agafà a Han pel braç, clavant-li les curtes ungles-. Si us plau, no deixis que ens trobin... Si us plau!

-Els nostres escuts han estat inutilitzats –va prosseguir el capità. I els nostres perseguidors estan a punt d’arribar-. Hem fet trucades d'auxili. Estic segur que algú acudirà a ajudar. Però mentrestant, mantinguin la calma, si us plau. Repeteixo, és important que tots mantinguem la calma.

-OOOOO-

-No hi ha qui l'entengui –va dir la Leia, assenyalant al Luke i la Mara mentre anava d'un costat a un altre al seu apartament de Coruscant-. Em diu que sóc incapaç de comprendre el seu patiment i no se li acut res més que anar-se'n a qui sap on.

-Podràs treure'l de Corèllia, però mai podràs treure a Corèllia d'ell –comentà la Mara des del sofà.

Luke va somriure dèbilment.

-Leia, no és la primera vegada que en Han fa alguna cosa així. Recordes quan ell i jo ens vam anar a l'Estació d'Investigació Crseih?

-Això és diferent –va dir la Leia, negant amb el cap. –D’acord, potser estranyi els vells temps, però aquella excursió tenia més a veure amb el seu rebuig a un lloc en l'exèrcit -es va asseure enfront del seu germà i la seva cunyada -. El que està fent no té res a veure amb la nostàlgia o amb tenir sentiments. Ho fa per Chewie.

-Però això és normal -li va dir la Mara, comprensiva.

-El dolor i la confusió, sí -va dir la Leia-, però crec que ara busca venjança -sospirà profundament-. Va venir a veure’l un vell amic, un home anomenat Roa. I se'n van anar a Ord Mantell. Per què anaven a acostar-se tant a espai enemic, si no fos perquè Roa tenia algun tipus d'informació?

-Però de quin tipus? –Preguntà en Luke-. Els yuuzhan vong que podrien considerar-se culpables directes del que va passar a Sernpidal estan morts. El mateix Han es va encarregar d'això a Helska IV.

-Luke, si això li servís de consol, ara no caminaria ves a saber per on –va dir la Leia.

Luke es va adonar que tenia raó.

-Tot i així, en Han no sol prendre mesures precipitades.

La Leia es va mossegar el llavi inferior.

-Quan Han i jo ens vam conèixer, gairebé em va convèncer que era tan temerari com semblava –va prosseguir en Luke-. Però l’Obi-Wan va dir una cosa que mai oblidaré. Va dir que en Han hi havia molt més del que semblava a simple vista, i que hi havia molta substància sota la seva rude superfície -somrigué recordant-ho, i va mirar la Leia -. L’Obi-Wan va dir també que només algú molt especial podria tenir un wookiee per company..., i que no qualsevol wookiee es dedicaria a recórrer la galàxia en companyia d'algú com Han.

La Leia va somriure amb tristesa.

-No has de recordar-me que en Han és especial. Aquest és precisament el problema. Ell necessita aquest tipus de companyia. Chewie i Han, no sé, semblaven recolzar-se l'un a l'altre. Chewie controlava al Han -es va obligar a somriure, i es va girar cap a la Mara-. Sento desfogar-me amb vosaltres dos. Ni tan sols us he preguntat què tal esteu.

-Jo em sento amb molta més força -va dir la Mara sense afegir res més. La Leia va somriure dintre seu, pensant en tot el que li importava la Mara. Es va preguntar com podia haver arribat a desconfiar d'ella.

-Em pensava que anàveu a tornar a Yavin IV –va dir al cap d'un moment. Luke i Mara es van mirar amb complicitat.

-T’han informat que ha desertat un yuuzhan vong?

La Leia els va mirar amb els ulls com plats.

-Què? Quan?

-Poc abans que marxessis d’Ord Mantell. La porten a Coruscant per investigar-la més a fons.

-Això són grans notícies –A la Leia se li va il·luminar la cara per un moment, i llavors va mirar al Luke-. I aquesta desertora té alguna cosa a veure amb el fet que seguiu aquí?

-Ha demanat reunir-se amb alguns de nosaltres.

-Per "nosaltres" vols dir els Jedi? -La Leia es va redreçar en la cadira-. Digues que t'has negat.

-Afirma tenir informació sobre una malaltia que els yuuzhan vong van propagar per la nostra galàxia –va respondre la Mara.

La Leia es va portar una mà a la boca.

-Però, Mara...

Un petit crit familiar va emanar de la sala adjunta, i C3PO va aparèixer per la porta amb els seus maldestres moviments, reflectint la seva agitació interior. Darrere d'ell, R2D2 va entrar rodant, xiulant i deixant anar trins en to burleta.

-Si us plau, no em desactiveu! -va Gemegar C3PO-. No va ser culpa meva! Només intentava ajudar!

R2D2 xiuxiuejà alguna cosa de broma.

-A veure si t’apagues, so, so... carret de les begudes.

-3PO, calma't –digué la Leia-. Què passa?

Ell es va girar cap a ella.

-Ho acaben de dir a les notícies, mestressa Leia. La Reina de l'Imperi ha estat atacat a la regió més propera al Vora del sistema Bilbringi! Han enviat una trucada d'auxili, però la nau deu estar sent abordada en aquest moment!

Luke va mirar la Leia intrigat.

-Una nau que transporta refugiats d’Ord Mantell al Nucli -explicà ella-. 3PO, connecta't a les notícies a veure què més pots esbrinar. Potser siguin pirates en lloc de yuuzhan vong.

-I l'amo Solo! -Digué C3PO.

La Leia va mirar fixament.

-Què passa amb l'amo Solo?

C3PO va alçar les mans cap al sostre.

-Ell es troba en aquesta nau!

La Leia va negar amb el cap com si no hagués sentit bé.

-3PO, no comprenc...

-Oh, no hauria d'haver-li fet cas. Però quan va repetir les mateixes paraules que havia emprat abans, d'alguna manera vaig pensar que allò era el correcte.

-Quines paraules?

-Que de vegades és millor no saber el que pensen els altres. Que de vegades és menys dolorós no saber la veritat. Vostè mateixa ho va dir, mestressa Leia.

R2D2 va xiular amb sarcasme.

-Calla! –Digué C3PO, a la vora del desmai.

Però què té a veure tot això amb què en Han estigui al Reina de l'Imperi? –Preguntà la Leia.

-L’Amo Han em va demanar que li tragués el bitllet, i ho vaig fer fingint ser vostè, mestressa Leia..., imitant la seva veu, almenys. I respecte al fet de per què no vaig esmentar on es trobava l'amo Han, va ser perquè vostè mai em va preguntar directament si estava al corrent d'aquesta informació. L'amo Solo em va prometre que m’organitzaria un emmagatzematge de memòria, per si de cas em desactivava. D'aquesta manera podria sentir certa indiferència davant...

-3PO! -el va interrompre la Leia-. Estic segura que la culpa no és tota teva... No amb Han de per mig. I ara, sé sincer amb mi: per què s'ha anat a Bilbringi?

-No conec les seves raons, mestressa.

R2D2 va donar un gir complet amb el cap, deixant anar xiuladetes, en una barreja de retret i sorpresa.

La Leia va aclucar els ulls i va mirar al seu germà.

-Així que en Han no era dels que prenen mesures precipitades, eh?

-3PO –Digué en Luke-. Dius que la nau va llançar una crida d'auxili?

-Això diuen les notícies, amo Luke.

Luke va mirar la Leia.

-Probablement ja estigui en camí l'ajuda.

La Leia va negar amb el cap, enfadada.

-Qui va a preocupar-se per les vides d'uns milers de refugiats..., sobretot podent caure en mans dels yuuzhan vong?

-Podríem anar-hi -va dir en Luke.

La Mara li va mirar titubejant.

-No aconseguiríem arribar a temps ni emprant el Corredor Namadii.

La Leia es va aixecar d'un salt.

-T’oblides d'una cosa. Sortirem amb el tros de ferralla més ràpid de tota la galàxia!

 Següent