CAPÍTOL 21
La irisada nau
d’en Harrar surava sobre l'abrupta superfície
d’Obroa-Skai, a l'ombra de la nouvinguda nau de combat de corall
Yorik yuuzhan vong,
al comandament d’en Malik Carr. Si una era
impressionant a la vista, l'altra semblava haver estat forjada en les agitades entranyes d'algun
volcà impossible.
Al
centre
de comandament de la nau de menor grandària, Malik Carr, Nom Anor, Harrar, el comandant Tla
i el seu estrateg en cap estudiaven un remolí hologràfic
de sistemes estel·lars que havia cobrat vida
gràcies a les dades proporcionades al coordinador Bèl·lic allotjat a
la mutilada superfície
d’Obroa-Skai, i
enviats mitjançant víllip a la facetada nau. Els
assistents i acòlits
romanien immòbils com estàtues en els
racons poc il·luminats
de l'estada.
-Els Auguris
són favorables –va dir el comandant Tla al seu
col·lega-. La nostra campanya prossegueix a
bon ritme. A més, un grup de presoners recentment
capturats a l'estació orbital d’Ord Mantell ha
estat assignat a un projecte especial que pot
proporcionar nova informació sobre l'espècie que domina aquesta galàxia.
El
comandant
Malik Carr va
assentir amb aprovació.
-Al Mestre
bèl·lic Tsavong Lah
li satisfarà saber-ho -era un home d'elevada
estatura i les marques
al seu rostre i tors
nu denotaven una il·lustre
carrera militar. Portava
un colorit turbant que s'adaptava perfectament al seu crani allargat.
Tenia espatlles i
malucs voluminosos per l'os i el cartílag
recentment adquirit, i portava una impressionant túnica de comandament-. On ens dirigeixen
ara els Auguris?
L'estrateg Raff
va respondre:
-L'entorn està
ple d'objectius, comandant
Malik Carr -va
ordenar al víllip que augmentés i destaqués
certs sectors dins
d'una àrea espacial que la Nova República anomenava les Colònies-.
L'enemic, anticipant-se a un possible atac
nostre al Nucli, ha
ubicat les seves flotes prop de les entrades a l’hiperespai de tota aquesta
regió. Els planetes
que es troben just a l'altre costat de la nostra frontera: Borleias, Ralltiir, Kuat
i Commenor, constitueixen
excel·lents bases d'operacions per a un atac
final a Coruscant,
el planeta capital.
-Però els
Auguris suggereixen actuar amb precaució -va
comentar Harrar. L'estrateg va prendre la paraula.
-En aquest
moment del procés cal pensar bé
el pla de batalla.
-Si avancem
massa a poc a poc donarem a la Nova República
la possibilitat d'iniciar un contraatac contra els nostres flancs. Però si avancem
massa ràpid correrem
el risc de trobar més resistència de la que
estem preparats per
afrontar.
En Malik Carr va grunyir.
-Ja estan
de camí des de Sernpidal
les naus de
guerra addicionals. Amb elles
podrem enfrontar a
l'enemic i distreure'l en molts fronts. D'altra
banda, potser puguem trobar
un accés més subtil
a Coruscant -Mirà
a Nom Anor. Què
passa amb aquestes criatures hutt de
les que he sentit parlar, Executor? Són
una amenaça?
En Nom
Anor va fer un pas endavant.
-M'he reunit
en diverses ocasions amb Borga el Hutt, amb la meva disfressa d'intermediari,
és clar, i és
un plaer per a mi informar-los que els Hutts
estan més interessats
a arribar a un acord que a entrar en guerra, ni
tan sols per defensar
el seu territori. El seu sector de l'espai és força
ampli i inclou molts planetes, un dels quals
han posat ja a la
nostra disposició, que podríem
modificar fàcilment per conrear coral Yorik
i altres recursos. Per tant, no és descartable un breu desviament
per l'Espai Hutt. També he enviat a diversos
dels meus agents a
propagar desinformació en vistes
de la vostra arribada.
-Ben fet
–va dir el comandant de la nau de batalla-. Què
passa amb els
Jedi?
En Harrar
esbossà un somriure.
-Els
seus
dies també podrien
estar comptats. Hem fet progressos per
provocar una crisi en el seu si,
infiltrant entre ells a un dels nostres: la
Sacerdotessa Elan.
-Fins
i tot
hem entregat unes
quantes victòries menors a la Nova República
en el Sector Meridian i a Ord Mantell, per corroborar
l’irreemplaçable valor de la nostra agent -va afegir el
comandant Tla.
En Harrar
va interrompre, ansiós.
-Nosaltres creiem
que l’Elan es troba ara mateix de camí
d'una trobada amb els Jedi.
El
Sacerdot
es va aturar quan va veure un herald a l'entrada del centre
de comandament, amb un víllip als braços.
L'herald es va acostar a Nom Anor, acariciant
a víllip perquè
s'activés. Nom Anor
va indicar que li portessin un dels seus víllip, i
el va contemplar en plena transformació, adoptant l'aspecte d'un dels seus inferiors en rang.
-Executor -va
començar a dir la imitació del
subordinat-. Un grup
dels seus agents, els que es fan dir Brigada de
la Pau, s'han pres la molèstia
d'intentar retornar alguna cosa que semblàvem haver perdut.
En Nom
Anor va obrir els ulls, sorprès.
-No serà
l’Elan –va dir, esperant
no tenir raó.
-Ella mateixa,
Executor.
-Què? -Digué
Harrar, alarmat -. Què significa això?
-Com
és possible?
-Preguntà Nom Anor. La Brigada de la Pau mai
va ser informada de la fingida deserció de
l'Elan. I el que és més, tu mateix em
vas explicar que la
Brigada de la Pau estava de
missió a l'Espai Hutt.
-I
així
era, Executor...
Almenys fins que es
van assabentar de la deserció i
la captura de l'Elan.
El
rostre
d’en Nom Anor
es va contraure, mortificat.
-Qui els
va informar?
-No he
pogut esbrinar-ho.
-Això
és
ridícul –cridà en Harrar-. I com planegen
rescatar-la?
-Sembla
que
han estat informats
del sistema que s'emprarà per a desplaçar-la a Coruscant.
El víllip
d’en Nom Anor
reflectí la seva expressió de rancor.
-Impossible. Fins
i tot jo vaig tenir dificultats per desentranyar
els subterfugis de la Nova
República. La ruta que utilitzaran és un
secret gelosament guardat fins i tot dins del Departament d'Intel·ligència.
-Jo només
sé que la Brigada de la Pau
planeja atacar una
nau de passatgers que es dirigeix
a Bilbringi –va dir el subordinat-. Han
convençut almenys a un dels seus superiors immediats perquè els
ajudi, i tenen un dovin basal en el seu
poder.
-Hem de
fer el possible perquè no interfereixin -la fúria d’en Harrar va anar
creixent mentre parlava-. Costi el que costi.
En Nom
Anor va induir al seu víllip a què recuperés
la seva forma original i va manar sortir a l’herald.
Els comandants Tla
i Malik Carr
miraven fixament tan a ell com al Sacerdot.
-Res va
malament, Executor? -Preguntà
Malik Carr finalment,
arquejant la cella difuminada.
En Nom
Anor va fer una ràpida mirada a Harrar.
-Un possible
contratemps respecte a la nostra agent -els va dir. Va
recuperar el control de la seva
indignació, va fer un gest
negatiu i va
clavar la mirada en Malik Carr-. Res que no
puguem solucionar. Encara que
igual necessito la seva fragata més veloç,
comandant.
-OOOOO-
-Som Marit
i muller -va dir
Showolter a l'agent askajià apostat a la
primera porta d'embarcament d'estribord del Reina de
l'Imperi. La nau estava
en òrbita estacionària sobre el planeta Vòrtex-. Evacuats fa poc de Sernpidal.
-Allí va
ser on va caure la lluna, no? -Preguntà l'agent.
-Per desgràcia,
sí.
-Com dèieu
vosaltres a aquesta lluna? Recordo haver-ho escoltat
en les notícies...
-Tosi-Karu.
-Això -el
gairebé humà de
complexió fornida mirà la Vergere-. Això va amb
vosaltres?
-Ella -va
corregir Showolter-. És la nostra
criada.
L'oficial d'embarcament
va assentir sense gaire seguretat, i va tornar
a Showolter els
documents d'identitat i els bitllets.
-La cabina
està a la coberta vint, al dic dotze.
Benvinguts a bord i que tinguin bon
viatge.
En
Showolter agafà l’Elan de la mà i la va guiar al costat
de la Vergere al banc de tubs de trasllat entre cobertes més proper:
amples cilindres que funcionaven com turboascensors,
però sense vagons.
Els passatgers eren absorbits pels camps
retropropulsors i podien ascendir o descendir
a voluntat, ja fos pels tubs d'ascens
o pels de caiguda.
El
Reina estava
despertant de la nit relativa, i les clamoroses multituds de
refugiats s'alineaven davant
els taulells d'aliment
específics per a cada espècie, o buscaven
menjar. Els androides
anaven d'un costat a un altre, realitzant tasques
que se suposava estaven per
sota de la dignitat dels éssers vius.
Malgrat embarcar
sense problemes, i el fàcil que havia estat el viatge de Myrkr a
Vòrtex, Showolter es va mantenir alerta per si algú els vigilava
o seguia, ja
fossin agents de la SINR o algú desconegut.
Vergere atreia algunes
mirades de curiositat, però gairebé tothom
estava massa ocupat vetllant el seu lloc a
coberta com per interessar-se massa per ella. Així i
tot, Showolter sabia que no podria relaxar-se
mentre els agents de suport no contactessin amb ell.
La
cabina
era molt més
espaiosa del que s'esperava,
amb un salonet d'estar,
una butaca, una taula i unes cadires,
a més de quatre llits plegables. Va ficar les
dues desertores a l'habitació
i va fer un cop
d'ull al passadís abans de tancar la porta amb
forrellat.
-Llar, dolça
llar -va dir. -Fins demà almenys.
-I què
passarà llavors? –Preguntà l’Elan
mentre s'asseia en
un dels llits.
-T'ho diré
quan arribi el moment.
Ella va
negar amb el cap sense deixar de mirar-lo.
-Segueixes sense
confiar en mi.
-No és
res personal -va dir. -Només segueixo el
procediment.
-Això els ho diràs a totes les teves desertores -li va dir Vergere
des d'un altre dels llits, sobre el qual es
va parar com una au gegant.
En
Showolter va dipositar l'equipatge
en una cantonada i es va assegurar que la porta que donava a la suite del
costat estava tancada. Estava a punt de posar-se
còmode quan algú va trucar a la porta d'entrada.
Traient
la
pistola làser de la
funda, es va col·locar al costat del llindar.
-Qui és?
-Servei d'habitacions
–va dir una veu profunda
en un bàsic amb accent
corellià.
-No hem
demanat res.
-Cortesia del
capità Scaur -respongué l'home del passadís-. També
els convida a la seva taula
aquesta nit.
-Això pot
arreglar-se.
-Li
ho comunicaré
al capità.
En
Showolter va baixar l'arma i va obrir el forrellat de la porta. Va entrar un
home alt i bru, d'aparença perillosa,
seguit d'un rodià.
-Sóc Darda
-va anunciar l'home-. Aquest és Capo.
Verd, de
complexió gruixuda i amb un nas gairebé
humà, Capo tenia
certa elegància i
un aire airós. Veient
a l’Elan i la Vergere, va atreure l'atenció del seu company cap a elles.
-On heu
abordat? -Preguntà Showolter.
-Aquí, a
Vòrtex. Estàvem davant
de vosaltres a la cua d'embarcament.
En
Showolter va somriure.
-Sí, us
vaig veure. Esteu els dos sols?
-Hi
ha
altres tres a bord
–va dir Darda-. Barrejats
entre els refugiats.
Segurament els veurem
en el sopar.
En
Showolter va assentir.
-On
és
la vostre cabina?
Darda va
assenyalar amb la seva barbeta
quadrada a la porta que donava a la suite del
costat.
-Just al
vostre costat.
-Convenient -Digué
Showolter-. Sembla que algú al quarter general va fer els deures -Mirà
a Capo-. On
sols treballar tu,
Capo?
-A Bilbringi
-digué el rodià, estrenyent
les mans.
En
Showolter tornà a mirar a Darda.
-I tu?
-Últimament a
Gamorr, però em
tornaran a Coruscant
després d'aquesta operació.
En
Showolter va semblar sorprendre’s.
-De veritat?
Qui és el vostre nou
cap?
Darda va
obrir la boca per respondre quan
es va sentir a algú
trucant a la porta.
En
Showolter els va indicar que guardessin
silenci i va
alçar la pistola làser un cop més.
-Qui
és?
-Servei d’habitacions
va respondre una veu humana.
Els
tres
agents del SINR van intercanviar mirades de
desconcert. Showolter indicà
a Darda i a
Capo que es
fiquessin a la suite del costat,
i a Elan i
Vergere que es quedessin quietes. Quan la porta
es va tancar darrere d’en Capo, Showolter es
va acostar a l'entrada.
-No hem
demanat res.
-Cortesia del
capità Scaur -respongué l'home del passadís-. També
els convida a la seva taula
aquesta nit.
-Això pot
arreglar-se.
-Li
ho comunicaré
al capità.
Amb
un
moviment ràpid, Showolter
amagà l'arma sota
un coixí de la butaca, va agafar dues cadires, les va posar donant l'esquena
a la porta, i va obrir. Un humà musculós i una
atractiva bothana van entrar, presentant-se com
a Jode Tee i
Saiga Bre'lya.
Astutament, Showolter
els va indicar que prenguessin seient en les cadires i els va
preguntar on havien embarcat.
-Portem
a la nau
des d’Ord Mantell
-va dir la bothana després de mirar fixament l’Elan i Vergere.
-Esteu els
dos sols?
-Se
suposa que
hi ha dos que han embarcat a Anobis,
però encara no
s'han posat en contacte amb nosaltres.
-On
és
vostre cabina? -Preguntà
Showolter a Jode
Tee.
-A deu
portes d'aquí, al costat d'estribord.
-Convenient -Showolter
es va asseure a la butaca, enfront d'ells, col·locant la mà dissimuladament
sobre la pistola oculta.
On teniu la
vostra base?
-A Bilbringi
–va dir Fot Tee.
-I tu,
Saiga?
-A Ord
Mantell.
La
porta
que donava al passadís es va obrir i per
ella va aparèixer Darda amb la pistola làser
aixecada i agafada
amb les dues mans.
Showolter li va mirar un moment als ulls
i va deixar anar una riallada perquè no se
sentís el soroll que pogués fer
la porta obrint-se.
-Anava
seriosament
això de sopar a la taula del capità? -Preguntar
ell.
-Que
més
voldria jo –va dir
Saiga, somrient.
En
Showolter va treure la pistola amb
freda eficàcia i
va disparar. El projectil
va llampegar entre Fot Tee i la bothana, donant a
Darda de ple al
pit. Darda va sortir disparat cap enrere com
si li hagués colpejat
un gundark, però va aconseguir
disparar un tret que
va donar a Jode Tee a l'esquena, empenyent-lo fins al sofà.
En
Showolter i Saiga van caure a terra. Alhora, Vergere va saltar del
seu llit per protegir l’Elan,
portant-la fins a un racó de la cabina i
plantant-se entre la Sacerdotessa i
el perill.
Capo va
creuar la porta, arrossegant-se
cap per avall, amb l'arma estirada davant
seu i disparant sense parar.
Els projectils làser
rebotaven sibilants per la cabina. Showolter
va rodar per terra fins que va donar contra
el panell de la paret del passadís. Sense un altre lloc on anar, es va
arriscar a disparar cap a la porta,
però Capo ja
s'havia apartat d'allà. Showolter rodà per on
havia arribat i
va aconseguir posar-se de genolls,
però Capo el
tenia en la mira i va disparar. El projectil
li va donar a l'espatlla esquerra,
just sota la clavícula, i li va fer donar un
gir complet. L'olor de roba cremada i calcinada li va saturar
el nas. Però, mentre
queia a terra, els
sons de trets li
van indicar que Saiga s'havia unit a
la baralla.
Es
va sentir
un crit punyent, seguit
d'un lament agònic. Showolter parpellejà, va obrir els ulls i va veure un
Capo ferit, arrossegant-se
cap a la porta del passadís de la suite del costat; i a Saiga, que havia caigut d'esquena,
estrenyent-se amb la mà el forat que el
làser li havia obert al centre
del pit.
En
Showolter es va posar dret i es va acostar trontollant a la cabina contigua, amb
l'arma aixecada a
la mà tremolosa. Capo ja estava a mig camí del passadís, i
l'únic que va aconseguir el tret
d’en Showolter va ser que es donés encara més
pressa. Showolter va caure contra la
porta, la va tancar i va posar el forrellat. Amb
l'espatlla fumejant, va tornar a ficar-se en la seva cabina.
Els
seus
dits no van trobar pols a la gola de Jode
Tee. Mirà ràpidament
a Elan i a
Vergere, i es va
arrossegar fins a la Saiga,
que s'havia repenjat a la porta d'entrada.
-Li ha
donat, Major? -Va preguntar ella
feblement.
En
Showolter negà amb el cap.
-Qui eren?
-No ho
sé, però sabien la contrasenya.
La bothana
va obrir els ulls de bat a bat.
-El
nostre
Codi?
-El mateix
que em van donar a mi.
-Llavors com
vas saber que érem nosaltres?
-Un
d'ells
va dir que havia estat
treballant a Gamorr.
Crec que el que els hi va donar aquesta informació no sabia que fa molt temps que vam deixar aquell pis franc.
Saiga murmurà
un lament.
-Saiga -Digué
Showolter ràpidament-. Vas dir que teníem dos
més a bord.
Parpellejant lentament,
va assentir.
-Qui són?
Com us van dir
que ens poséssim en contacte? Saiga. Saiga!
Ella es
va quedar amb els ulls en blanc. Una
exhalació final va sortir dels seus pulmons i va morir.
En
Showolter mirà al seu voltant. Es
va girar i es va
asseure a terra.
-Estàs ferit
-li va dir l’Elan a cau d'orella, amb el que semblava autèntica preocupació.
El
Reina es
va estremir lleument.
-La velocitat
llum -murmurà Showolter,
més per a si mateix.
Va intentar centrar-se en l’Elan-. He de treure't
d'aquí. Capo tornarà
amb reforços -realitzà
un intent inútil de
posar-se dret i va
assenyalar l’equipatge-. A la
meva maleta... analgèsics i benes.
La
Vergere es va posar darrere d'ell
amb els seus ulls ametllats plens de llàgrimes.
-Deixa'm ajudar-te
-li va dir.
Fent cullereta amb les seves delicades manetes, se les va portar als ulls.
Es va fregar les
palmes de les
mans i les
va aplicar a la ferida d’en Showolter. Va estrènyer la mandíbula sentint un
dolor intens però passatger, i després
va agafar aire lentament i no sense esforç.
-Millor? -Preguntà
la Vergere.
-Sí
-li
va dir ell, completament atònit.
-És
una
curació temporal. Necessitaràs atenció mèdica.
Ell va
assentir comprensiu, es va posar
dret i va recarregar la seva arma làser. Obrint
la porta amb precaució,
va escodrinyar el passadís.
-Ens anem
–va dir ell. -Localitzar als meus reforços és la
nostra única possibilitat.
-Però tu
no saps a qui estàs buscant -li va recordar l’Elan.
En
Showolter va assentir, ombrívol.
-Espero
que
em reconeguin a
mi.
L’Elan li
va oferir la seva espatlla com a
suport, i els tres es van dirigir
cap a les zones comunes
de les cobertes inferiors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada