La Prova de l'Heroi (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

-Aquest bèstia podria haver-te matat, ama -va comentar Vergere en la llengua secreta de la secta de la impostura, mentre curava les ferides rebudes per l’Elan a mans de l'assassí.

La Sacerdotessa va apartar Vergere per poder contemplar la seva imatge en el mirall que li havia proporcionat Showolter.

-Mai vaig témer per la meva vida. Només vaig témer pel desenvolupament del bo'tous. Els cops d'aquest idiota podrien haver danyat als portadors o haver retardat el seu creixement.

Vergere es va recolzar en les seves cames articulades a l'inrevés, i va alçar les llargues orelles.

-Creus que han sobreviscut?

L’Elan es va passar la mà pel pit i va somriure maliciosa.

-Puc sentir-los madurant, Vergere. Em xiuxiuegen coses. Esperen les quatre expiracions que els alliberin. Puc sentir la seva ansietat.

-La seva o la teva?

L’Elan es va girar des del mirall per contemplar el seu familiar.

-La meva recompensa per alliberar la seva toxina letal serà grandiosa. Les notícies arribaran a oïdes del gran senyor Shimrra.

-Això és inqüestionable -li va garantir Vergere-. Però els beneficiats seran els membres del teu Domini.

Elan va seguir mirant-la.

-Tan poca fe tens en què Harrar aconsegueixi rescatar-me després de la meva reunió amb els Jedi?

El temor va fer que Vergere entretanqués els ulls ametllats i se li estremissin les plomes del clatell.

-Crec que Harrar farà tot el que estigui al seu abast per trobar-te, però, a partir d'ara, els nostres moviments seran menys fàcils de controlar. Després de l'atac de l'assassí, Showolter ens portarà d'un costat a un altre fins que estiguem tan ocults en les entranyes de la Nova República que ni Nom Anor serà capaç de trobar-nos.

El sempre atent major Showolter s'havia cuidat però molt molt, malgrat les seves ferides, de no identificar el planeta al qual havien estat traslladades, encara que tot apuntava que era encara més remot i primitiu que l’anterior. Arribant, Elan havia pogut veure per un instant boscos impenetrables de peculiars arbres. Per les escasses converses que havia pogut escoltar, va deduir que el planeta tenia almenys una ciutat petita, però també li va quedar molt clar que estaven lluny d'ella.

L'Elan acaricià l'esquena de la Vergere.

-Si la meva obligació requereix que mori, que així sigui, mascota meva. El meu Domini prosperarà. El meu pare serà ascendit al rang de gran sacerdot.

-I l’ambiciós Harrar es beneficiarà d'això.

-Això no és el nostre problema.

La Vergere va creuar els braços i va inclinar el seu allargat cap.

-Jo em quedaré amb tu, ama.

L'Elan va examinar amargament les ferides que els potents dits de l’assassí li havien deixat al coll.

-Coneixia l'enviat d’en Harrar –va dir al cap d'una estona. Va ser aprenent dels Shai.

La Vergere es va estrènyer les mans contra els ulls i va aplicar llàgrimes a les ferides de l'Elan.

-La mateixa secta del comandant Shedao, del Domini Shai.

-El mateix. Als del Domini Shai els hi encanta infligir dolor pel dolor. Tant a si mateixos com als que tinguin la poca fortuna de caure a les seves mans. Per als Shai no hi ha res superior al turment, "l'abraçada del dolor". El dolor és el començament i la fi –L’Elan va sospirar, alleugerida -. Les teves llàgrimes em calmen, mascota meva.

La Vergere va continuar amb la cura.

-L'objectiu d’en Harrar era convèncer els nostres raptors de la teva importància, i en això va prendre una sàvia decisió. És preferible que la Nova República consideri els yuuzhan vong intractables i no raonables.

L'Elan va assentir sense dir res.

Encara que la Vergere podria haver estat fruit de la manipulació genètica dels yuuzhan vong, la veritat és que l'exòtica criatura havia estat transportada dues generacions abans a la flota principal per un dels primers equips que van reconèixer la galàxia dels Jedi. L'expedició havia retornat a les mónnaus amb dotzenes d'espècimens, incloent-hi humans, verpins, talz i altres. Després de realitzar costosos experiments amb ells, alguns van morir i altres van ser sacrificats, però uns quants van ser entregats com a mascotes a nens de l'elit, com l’Elan, filla petita d'un conseller del gran senyor Shimrra. La singularitat de la Vergere era considerada sagrada per alguns. Durant els molts anys de viatge pel buit galàctic, durant els molts anys que l’Elan va passar entrenant a la secta de la impostura, Vergere va ser la seva constant companya, la seva confident, la seva amiga i fins i tot la seva tutora.

-T’alegra tornar a estar entre els teus? -Preguntà Elan amb cura.

-No ho són del tot, ama.

-Bé, entre les espècies de les que procedeixes.

La Vergere va somriure.

-Els Fosh mai ens sentim com a casa entre ells. Érem massa pocs. La raça humana va omplir els buits evolutius, provocant l'extinció d'espècies com la meva, que simplement ocupava un espai, un lloc dins del continu.

-Però estàs encantada amb el menjar.

-Ah, el menjar -va dir la Vergere entre rialles-. Aquesta és una altra història.

L'Elan es va quedar seriosa.

-Podries explicar la veritat a Showolter i escapar al teu món.

La Vergere va agafar la mà tatuada de l’Elan i la va acariciar.

-Jo sóc la teva família. Si no hagués estat per tu, m'haurien sacrificat o s'haurien desfet de mi. Estarem unides fins a la mort d'una de les dues.

L’Elan va respirar fondo.

-Malgrat el que diguis o al que decideixis revelar, coneixes aquesta espècie millor que qualsevol... Millor fins i tot que Nom Anor.

La Vergere negà amb el cap.

-La missió de l’Executor ha estat investigar, conèixer-los millor que ells mateixos. Els Fosh dediquem els nostres esforços a ocultar-nos.

-Bé, llavors, amb el poc que saps d'ells, creus que em van creure Showolter i les dones que ens van visitar?

-Podria respondre't amb seguretat, d'haver estat a la reunió. Sens dubte, la dedicació de l'assassí ha ajudat a dissipar els dubtes inicials de Showolter.

L'Elan va variar el gest.

-És d'allò més complaent.

-Perquè el tens encisat..., com a tots.

-Què diràs tu. Llavors creus que em concediran l’oportunitat de reunir-me amb els Jedi?

- massa aviat per saber-ho, ama. Potser es produeixi la trobada si el comandant Tla aconsegueix proporcionar a la Nova República una victòria que corrobori les dades que els hi vas donar.

L’Elan va pensar en silenci.

-Tu els vas conèixer quan vivies aquí?

-Com ja t'he explicat, els Fosh ens movíem de forma discreta, però és clar que vaig conèixer als Jedi. Eren molts. Em va sorprendre saber que només queden uns pocs -es va aturar un moment-. Gràcies per no revelar res del meu passat a Harrar, ama.

L’Elan es va limitar a somriure.

-Vas veure mai utilitzar la Força a algun Jedi?

-Els Jedi consideren que la Força és a tot arreu, dins de totes les criatures vives. Vist així, estic segura que vaig presenciar la Força en acció.

-Potser els yuuzhan vong puguin beneficiar-se de l'aprenentatge del seu ús.

La Vergere va trigar un moment a respondre.

-La Força és una espasa de doble tall, ama. Talla per un i venceràs. Però si no vas amb compte assestant del revés, o deixes que la teva ment es descontroli, t'arrisques a tirar per la borda tot el que s'ha aconseguit -Mirà a l’Elan-. Als yuuzhan vong els convé aprendre a utilitzar la Força, sí, però no és per a tots. Semblant poder hauria d'estar reservat per aquells amb fortalesa per alçar l'espasa i saviesa per saber quan l'ha de manejar.

-OOOOO-

Esquadrons d'Ala-X T-65A3, Ala-E i Interceptors TIE van caure des de l’hangar de llançament de l’Erinnic, un destructor estel·lar classe Imperial II estacionat entre Ord Mantell i les seves llunes.

-Els grups de caces estan de camí -va dir un oficiar des d'una de les cabines de personal situades sobre la passarel·la de comandament del pont-. Dispersant-se cap a les coordenades assignades.

-Que la Força us acompanyi –va dir el vicealmirall Ark Poinard pel micròfon a totes les unitats.

De cua d'ull va veure que un somriure taimat es dibuixava a l’arrugat rostre del general Yald Sutel, antic adversari i actual aliat en la guerra contra els yuuzhan vong.

-Algun problema, general? -Preguntà Poinard, arquejant una poblada cella canosa mentre es girava cap a Sutel.

Sutel va negar amb el seu enorme cap, però va seguir somrient.

-És només que segueixo sense acostumar-me a sentir-te dir això.

Poinard va deixar anar una rialleta.

-Ho creguis o no, jo m'ho deia per a mi mateix fins i tot quan aquesta nau només portava caces TIE.

-No m'ho crec ni per un moment -va dir en Sutel.

-Malgrat les aparences, sempre he tingut la Força en alta estima.

Els dos veterans van seguir avançant per l'estada semicircular del pont, enfront dels finestrals triangulars i amb les mans darrere de l'esquena. Per complaure tant a la Nova República com al Romanent Imperial, Poinard havia conservat el seu lloc com a capità del vaixell insígnia, i Sutel havia estat designat comandant de l'esquadró.

De les setze naus que integraven l'equip, algunes volaven com escorta de l’Erinnic, però la majoria d'elles, incloent un creuer de combat calamarià classe Mediador, dos portacreuers classe Foc Quàsar, tres fragates d'escorta i cinc artillers classe Ranger, havien pres posicions a la cara il·luminada del cinquè planeta del sistema estel·lar. Atès que les naus procedents de l'espai ocupat pels yuuzhan vong haurien de saltar als voltants del planeta, s'esperava que la seva ocultació augmentés el factor sorpresa.

Poinard es va aturar davant la cabina davantera.

-Hi ha senyals d'activitat? -Preguntà a un tècnic assegut davant d'un monitor.

-Negatiu, senyor -la dona va observar unes lectures i després va mirar als dos comandants-. L'avançada informa que tot està tranquil.

-Sembla que els estrategs de l'almirall Sovv ens fan treballar de franc –va comentar Poinard a Sutel en veu baixa.

-La informació ve directament del Servei d'Intel·ligència –va dir Sutel.

-Millor m'ho poses. Ord Mantell gairebé no té valor estratègic.

Sutel va deixar de mirar les estrelles i va observar a Poinard.

-El tenia Ithor? El tenia Obroa-Skai? Els yuuzhan vong lliuren una guerra psicològica amb nosaltres. Tu hauries de saber-ho millor que ningú. No va ser el teu germà comandant d'una divisió d'AT-AT?

-Els Transports de terra tenien el seu efecte.

-Sí, eren armes de terror –va dir Sutel-. És obvi que els yuuzhan vong volen aterrir-nos de la mateixa manera... Acabaran amb nosaltres desmoralitzant-nos.

-Però Ord Mantell... –va dir Poinard, titubejant -. Als únics als quals podran desmoralitzar és a jugadors i turistes.

-Almirall Poinard –va interrompre la dona del monitor-. L’avançada informa que hi ha naus enemigues emergint de l’hiperespai i prenent velocitat. Els perfils confirmen que es tracta de naus de guerra yuuzhan vong.

Poinard es va girar cap al personal de cabina a l'altra banda de la passarel·la, mentre els avaluadors de perill començaven a comunicar-se en codi informàtic.

-Entrem en estat d'alerta total. Que tot el personal no imprescindible es quedi en les seves estances. Activin motors subllum i posin rumb directe a la lluna número dos -es va girar cap a la tècnica de la primera cabina-. Quantes naus són?

-Senyor, els equivalents a dues corbetes, cinc fragates, tres creuers lleugers i una nau de guerra.

Algú va parlar des de darrere d’en Poinard i Sutel.

-Senyors, el comandant d'esquadró informa des del punt d'objectiu que els caces han completat la seva formació. Espera autorització per atacar.

-El pont tàctic informa que tots els sistemes estan activats.

Una holoprojecció de l'escenari del combat va aparèixer sobre una taula lluminosa de la cabina davantera. Poinard i Sutel la van contemplar en silenci.

- Sembla que per una vegada estem igualats –va comentar el general al cap d'un moment.

-Excepte per una cosa –va assenyalar Poinard-. Ells no saben que nosaltres som aquí.

Següent