3
En Jacen va veure
que altres estudiants Jedi, que estaven pujant a corre-cuita per les escales de
cargol interiors o s'amuntegaven dins dels turboascensors, havien tingut la
mateixa idea.
Però la Tenel Ka es
va aixecar d'un salt i li va agafar del braç, aixecant-lo bruscament del banc
de pedra.
- Podrem arribar-hi
més de pressa a la meva manera -va dir -. Segueix-me, Jaina!
La Tenel Ka va anar corrents
fins al mur de pedra que s'alçava sota les claraboies, lliscant per entre dos
petits estudiants d'una raça de llangardaixos humanoides que semblaven atordits
per tota aquella commoció i estaven intercanviant trinats amb les seves
estridents veus d'alienígenes. La Tenel Ka ja havia tret el fibrocable
ultralleuger del seu cinturó i tenia a la mà el resistent garfi d'escalada.
- Pujarem per la
paret, sortirem per les claraboies i baixarem per la façana exterior - va dir.
Va fer girar el
garfi d'escalada. Els músculs dels seus braços van onejar, i la Tenel Ka va
deixar anar el garfi exactament en l'instant precís.
En Jacen i la Jaina
la van ajudar amb la Força, guiant el garfi fins que va quedar sòlidament
instal·lat a la lleixa de pedra coberta de molsa. Les esmolades puntes de
duracer es van incrustar en una esquerda entre dos blocs de pedra, i van quedar
clavades allà.
La Tenel Ka agafar
el fibrocable amb les dues mans, va estirar tirant cap enrere i va començar a
enfilar-se. Pegant les puntes de les seves botes d'escates a la paret i es va
anar hissant a poc a poc, aconseguint trobar buits invisibles en els llisos
blocs de pedra.
En Jacen va agafar
el fibrocable després d'ella, mantenint-lo tens mentre la Tenel Ka anava
ascendint com una sargantana al llarg d'un penya-segat banyat pel sol. Va
començar a pujar darrere d'ella, i no va trigar a notar que li feien mal els
braços. Va usar la Força quan no li quedava més remei, tant per fer pujar el
seu cos com per aturar la seva caiguda quan li relliscaven els peus. Hauria
preferit poder fer una exhibició de proeses físiques, especialment amb la Tenel
Ka mirant-lo.
En Jacen va acabar
aconseguint portar el seu prim i nerviüt cos fins al cim del Gran Temple, i va
lliscar pel forat del finestral per trobar-se sobre la gran plataforma de pedra
toscament tallada que els antics constructors havien deixat allà.
En Jacen es va
inclinar per agafar a la seva germana del braç i acabar de pujar-la. L'aire
humit de la jungla s’enganxava al final de la piràmide, i la calor enganxosa
contrastava amb la frescor i l'olor de tancat de l'interior del temple.
Abans que els
bessons poguessin recobrar l'alè, la Tenel Ka ja havia recollit el fibrocable i
estava baixant ràpidament per l'estret camí de pedra. Els còdols rodaven sota
els seus peus, però la Tenel Ka no semblava sentir ni el més mínim temor a una
possible caiguda.
- Donarem la volta
pel costat -va dir, sense ni tan sols panteixar -. Podem baixar més de pressa
per aquí.
La Tenel Ka va
córrer àgilment al voltant del perímetre fins que es va aturar i va baixar la
vista cap a la zona buidada que servia com a pista, i en la qual es posaven i
partien totes les naus. La jove es va quedar totalment immòbil, paralitzada com
un guerrer que s'enfronta a un oponent impressionant.
En Jacen i la Jaina
es van aturar darrere d'ella i van contemplar amb sorpresa i horror el que hi veien
allà baix, davant del temple.
Una malmesa nau de
subministraments, la Vara del Raig,
acabava de baixar a la clariana de la jungla. El seu missatger i transportista
de provisions habitual, el vell Peckhum, estava al costat de les goles obertes
del seu celler de càrrega amb la seva llarga cabellera emmarcant-li la cara plena
d'estupor. Tenia els ulls molt oberts i plens d'estupor. Semblava com si hagués
cridat fins a quedar-se sense veu i ja no fos capaç d'emetre cap so.
Estava contemplant
com una gegantesca monstruositat que no semblava obra de la naturalesa apuntava
per la jungla i s'alçava sobre ell, grunyint-li com si es preparés per atacar i
estigués esperant que en Peckhum fes el proper moviment.
- Què és aquesta
cosa? -Va preguntar la Jaina, tornant-se cap al seu germà com si ell hagués de
saber-ho.
En Jacen va aclucar
els ulls per veure millor el leviatan. Era tan enorme com una llançadora, i el
seu colossal cos quadrat estava cobert per un espès pelatge hirsut en què hi havia
enredats fils de molsa primordial. Es mantenia dret sobre les sis potes
cilíndriques, que semblaven els troncs d'arbres molt vells. El seu enorme cap
triangular reposava sobre de les seves espatlles com un Destructor Estel·lar,
però en comptes d'ulls incrustats en el seu crani tenia un garbuix de dotze
gruixuts tentacles que no paraven de retorçar-se i en cada un dels quals
relluïa un ull rodó que no parpellejava. Ullals corbs brollaven de la seva boca,
llargs, esmolats i d'un aspecte prou temible perquè semblessin capaços d'obrir
un forat en el blindatge d'una eruga de les sorres.
- Mai havia vist res
semblant a aquesta cosa en tota la meva vida -va dir en Jacen.
La Tenel Ka seguia
contemplant al monstre amb expressió ombrívola.
- Si actuem com un
equip podrem enfrontar-nos a ella -va dir -. Seguiu-me!
La noia de Dathomir va
baixar corrent pels amples esglaons tallats en la pedra que descendien al llarg
de la gegantina façana del temple.
El monstre va deixar
escapar un crit de desafiament tan estrepitós i horrible que va semblar fer
tremolar els vells blocs de pedra. Els tres joves Cavallers Jedi van anar el
més de pressa possible fins al nivell del sòl, movent-se amb molta cura per no
relliscar i caure dels empinats graons.
- Ajudeu-me! -Va
cridar en Peckhum, amb la veu afeblida per la por.
L'espantós monstre
es va girar en el començament de la jungla, com si alguna cosa l’hagués distret.
En Jacen va sentir que el cor li donava un tomb, i al principi va pensar que
aquella terrible bèstia potser els hagués vist aproximar-se. Però un instant
després es va adonar que la seva atenció estava concentrada en una altra
silueta que acabava de sortir dels nivells inferiors de la piràmide del temple
i que estava avançant tranquil·lament sobre l'herba i la mala herba tallada.
En Luke Skywalker
només portava la seva túnica Jedi. En Jacen havia esperat veure’l empunyar la
seva espasa de llum, però les mans d’en Luke estaven buides.
En Luke va clavar la
mirada en la criatura, i aquesta la hi va retornar amb una dotzena d'ulls que
ondaven al final dels tentacles que cobrien la seva cara.
El Mestre Jedi va seguir
avançant en línia recta cap al monstre, movent-se com si estigués sumit en
alguna espècie de tràngol. Va donar un pas, i després un altre més. La bèstia
es va tensar però no va retrocedir, i va llançar un nou crit prou potent per
fer tremolar els arbres. Els ocells i animals de la jungla van fugir d'aquell
so horripilant.
El vell Peckhum va aprofitar
la momentània distracció de la bèstia per llançar-se al terra, i després es va
ficar de quatre grapes per les portes obertes del celler de càrrega de la seva
malmesa llançadora. En Jacen es va alegrar de veure que el seu aprovisionador
per fi estava fora de perill darrere dels murs metàl·lics.
El monstre va rugir veient
que havia perdut a la seva presa, però en Luke li va parlar en un to de veu
estranyament tranquil·la i nítida que no quedava debilitat gens ni mica per la
distància.
- No, aquí! Mira’m
-va dir.
La Tenel Ka va
arribar a terra després d'haver saltat els últims quatre graons, i va aterrar
amb el cos encongit. En Jacen i la Jaina la van seguir, esbufegant i amb la cara
enrogida, i un instant després els tres joves es van quedar immòbils amb tots
els músculs tensos i van veure com en Luke Skywalker s'encarava amb la bèstia
de la jungla. Cap dels tres tenia armes.
I llavors el vell
Peckhum va sorgir de les portes obertes del Vara
del Raig sostenint un antiquat rifle desintegrador a les mans.
- Jo acabaré amb ell,
Mestre Skywalker! -Va exclamar mentre s'ajupia i apuntava la seva arma -. Vostè
quedeu-vos on està.
Però en Luke es va
tornar cap a ell i va moure la mà.
- No -va dir.
El rifle
desintegrador va sortir volant dels dits d’en Peckhum. El vell transportista va
contemplar amb la cara plena de sorpresa com en Luke seguia avançant cap al
monstre com si no hi hagués res de què preocupar-se.
- Aquesta criatura
no pretén fer-nos cap mal –va dir en Luke amb veu tranquil·la però ferma i
sense apartar els ulls de la bèstia ni un sol instant -. Se sent espantada i
confosa. No sap on és, o per què som aquí. -En Luke va respirar fondo -. No hi
ha cap necessitat de matar.
Una tensió
insuportable va retorçar l'estómac d’en Jacen quan en Luke va seguir
apropant-se al monstre. Els llargs circells oculars de la criatura es van
onejar davant d'ell, i les seves sis potes semblants a troncs es van moure en
una sèrie de passos tan pesats com els d'un caminant imperial.
La bèstia va baixar
el seu cap triangular, bellugant-la d'un costat a un altre de tal manera que
els seus ullals corbats semblaven obrir forats en l'aire. Després va deixar
escapar un suau bel ple de perplexitat.
En Jacen va deixar
anar un xiuxiueig de pura por, i va veure com tot el cos de la seva germana es
tensava al seu costat. Hi havia utilitzat els seus talents amb la Força per
enfrontar-se a molts animals estranys a la jungla, però mai amb una criatura
tan poderosa com aquell monstre, mai amb una bullent massa d'ira i confusió com
aquella.
Però en Luke va
seguir avançant cap a la cosa peluda fins a estar prou a prop seu per poder
tocar la seva enfurismada mola. El Mestre Jedi semblava increïblement petit,
però no estava espantat.
En Peckhum va caure
de genolls al costat del vell vaixell de càrrega. El rifle desintegrador estava
a l'abast de les seves mans, però no s'atrevia a tornar a agafar l'arma. Els
seus ulls van anar del monstre al en Luke i després es van posar en els tres
joves que estaven contemplant l'escena, i després es van tornar cap a la jungla,
com tement que pogués aparèixer una altra d'aquelles criatures.
En Luke va romandre
immòbil davant de la bèstia de malson i va respirar fondo. No es va moure. El
monstre va seguir on era i va esbufegar. Els circells acabats en aquells ulls
que no parpellejaven es van onejar d'un costat a un altre, inclinant-se per
clavar les seves pupil·les verticals en Luke.
En Luke va alçar la
mà amb el palmell cap a fora.
El monstre ensumà
l'aire i va esperar sense moure, amb els seus temibles ullals a menys d'un
metre d’en Luke Skywalker.
La jungla va quedar
en silenci. La brisa va deixar de bufar. En Jacen va contenir l'alè. La Jaina li
va agafar la mà. La Tenel Ka va aclucar els ulls color gris acer.
El silenci semblava
tan aclaparador que quan en Luke va trencar per fi aquell moment d'immobilitat,
el seu murmuri va semblar ressonar amb la força d'un crit.
- Vés -va dir a la
criatura -. Aquí no hi ha res que necessitis.
El monstre es va
aixecar sobre l'últim parell d'aquelles cames que semblaven pistons i els seus
tentacles oculars es van agitar frenèticament. Després va deixar escapar un
altre estrident trompeteig abans de girar en rodó i allunyar-se estrepitosament
per entre la frondosa vegetació. Les branques es van partir i els arbres van
ser doblegats cap als costats mentre la criatura obria un ample sender per
tornar a les misterioses profunditats de la jungla de les que havia sortit.
Les espatlles d’en
Luke es van encorbar sota el pes del cansament tan sobtadament com un fil que
es trenca. Semblava estar a punt de posar-se a tremolar mentre en Jacen, la
Jaina i la Tenel Ka van córrer cap a ell cridant el seu nom.
- Oncle en Luke,
oncle en Luke! - Van cridar els bessons.
En Luke es va girar
i va contemplar als tres amics amb un somriure als llavis.
El vell Peckhum es
va aixecar trontollant i va recollir el vell rifle desintegrador. Els seus ulls
lluïen amb la brillantor de les llàgrimes que no havia arribat a vessar.
- No puc creure que
hagi fet això, Mestre Skywalker! -Va exclamar -. Ja li donava per mort, però es
va enfrontar a aquest monstre sense cap arma.
-Tenia armes més que
suficients -va dir en Luke amb tranquil·la convicció -. Comptava amb la Força.
- Tant de bo jo
pogués fer això, oncle en Luke -va dir en Jacen -. Ha estat realment
impressionant.
- Seràs capaç de fer
tot el que vulguis, Jacen -va dir en Luke -. Tens el potencial..., sempre que
també tinguis la disciplina necessària.
En Luke va tornar la
mirada cap a la jungla, on encara podien sentir l'estrèpit dels arbres i els
arbustos que es trencaven mentre el monstre seguia obrint-se pas a través del
bosc.
- Hi ha moltes coses
misterioses a les jungles -va dir, i després va somriure als bessons i a la
Tenel Ka. Va moure el cap assenyalant la nau d’en Peckhum, la Vara del Raig, la bodega de càrrega
plena de caixes i recipients de subministraments i equip seguia estant oberta -.
Crec que el nostre amic el senyor Peckhum ha tingut un dia molt dur -va seguir
dient -. Té molta càrrega per a treure d'aquí, i probablement està impacient
per tornar a trobar-se en òrbita, on no hi ha perills.
En Luke va somriure
al vell transportista, que es va afanyar a assentir amb el cap.
- Per què no li
ajudeu? Podeu considerar-lo com un exercici d’ensinistrament Jedi. A més, hem
de preparar-nos perquè demà... - Va mirar en Jacen i la Jaina i els seus ulls van
guspirejar -. Bé, demà el vostre pare i Chewbacca venen a portar-nos un altre
aspirant.
- Pare vindrà aquí?
-Va cridar la Jaina.
- Ei, per què no ens
ho havies dit? -Va afegir en Jacen, sentint-se ple d'alegria de pensar que
tornaria a veure el seu pare després d'haver estat tot un mes lluny d'ell.
- Volia que fos una
sorpresa. Ve al Falcó Mil·lenari,
però ha hagut de fer una parada al planeta d’en Chewbacca abans. Ja han sortit
de Kashyyyk, i estan de camí.
Els joves Cavallers
Jedi, plens de nerviosa excitació, van ajudar entusiàsticament a descarregar
els subministraments de la nau d’en Peckhum. Era un treball dur que exigia més
concentració i un major control de les seves capacitats levitatòries Jedi del
que estaven acostumats a exercir, però van acabar en menys d'una hora. La Jaina
i en Jacen van explicar a la Tenel Ka totes les aventures que havia viscut en Han
Solo. La Jaina es va queixar de tot el que haurien de treballar si volien
deixar ben netes les seves habitacions abans que arribés el seu pare per poder-lo
impressionar.
I, finalment, el
vell i malparat vaixell de càrrega es va allunyar pels cels plens de boirines
posant rumb cap al planeta Yavin, el gegant gasós ataronjat.
En Jacen va somriure
i va contemplar amb expressió pensativa el clar trepitjat. La propera nau que es
posaria en aquesta pista seria el Falcó
Mil·lenari!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada