La Nova Rebel•lió (XLIX)

Anterior

Quaranta-nou

*

En Luke va retrocedir lentament davant l'espasa de llum d’en Kueller. De moment en Kueller no semblava disposat a usar-la per matar i es limitava a mantenir-la estesa davant seu, amenaçant-li mentre la seva negra capa planava impulsada pel vent. En Kueller estava molt prim -gairebé massa-, i aquesta extrema primesa era l'únic indici físic del començament de la desintegració causada pel costat fosc que en Luke podia veure en ell.

Estava fent-se fosc. La llum, que havia semblat tan brillant quan en Luke va sortir del túnel, començava a semblar tènue i impregnada d'ombres. La fulla d'energia de l'espasa de llum d’en Kueller era l'única font de claror realment intensa.

En Luke tot just disposava d'espai per retrocedir. Si anava massa lluny, xocaria amb la paret de la torre de la qual havia escapat. Però de sobte una imatge mental tan nítida que gairebé semblava un holograma va invadir el seu cervell.

Al voltant de la torre hi havia una mena d'estret carreró que portava a la porta principal de l'estructura. La porta s'havia desprès del seu marc, i en el buit hi havia...

En Kueller va fer girar la seva fulla en una potent espassada dirigida contra en Luke, i l'atac va fer miques la imatge mental. En Luke va saltar a un costat. No estava segur de si havia de tractar d'agafar els seus desintegradors. Amb això només aconseguiria proporcionar un blanc millor al Kueller, i després de tot els desintegradors no servien de res contra una espasa de llum.

-Rendeix-te, Skywalker -va dir en Kueller-. No ets prou fort per derrotar-me. Aquesta vegada et mataré, i després mataré a la teva germana.

Leia! la Leia tenia la seva pròpia espasa de llum. En Luke va estendre la mà i en Kueller va deixar caure la seva fulla d'energia sobre ella. En Luke va esquivar el cop mentre l'espasa de llum de la Leia solcava els aires cap a ell i es posava entre els seus dits.

En Luke va connectar l'arma sense perdre un sol instant, i el reconfortant brunzit de la fulla d'energia va omplir d'ecos la penombra que s'anava tornant cada vegada més negra al seu voltant.

-Ah -va dir en Kueller-. Així que has decidit lluitar amb mi, oi? Ves amb molt de compte, Mestre Skywalker. Si et deixes portar per les emocions equivocades pots acabar unint-te al meu bàndol.

-M'he enfrontat a enemics molt més forts que tu, Kueller -va dir en Luke, sentint que l'espasa de llum semblava haver-se tornat estranyament pesada a la mà -. I els he derrotat...

-Ja fa molts anys d'això, Skywalker. T'has estovat.

En Kueller li va llançar una ganivetada. En Luke el va detenir, i el xoc elèctric de les fulles d'energia va retrunyir en l'aire de la nit.

Un instant després en Kueller va girar i va detenir diversos feixos desintegradors amb la seva espasa de llum. La Leia va treure el cap pel forat de les portes de l'hangar.

-Oblida't d'ell, Kueller. És a mi a qui vols! -Va cridar.

La màscara de la mort d’en Kueller brillava com si estigués il·luminada per una claredat interior. La resplendor va fer que el seu somriure resultés encara més sinistre del que era habitual.

-En realitat el que vull és acabar amb tota la vostra família, presidenta. Una vegada que tots hagin mort ja no quedarà cap autèntic Jedi.

En Luke es va acostar uns centímetres més. La seva espasa de llum seguia emetent el seu peculiar brunzit. Volia que en Kueller lluités amb ell, i no amb la Leia. La seva germana encara no estava preparada per enfrontar-se a un adversari tan poderós.

-Però ara ja hi ha dotzenes de Jedi, Kueller.

 -Però no són mestres Jedi, Skywalker.

-Hi ha més dels que t'imagines -va dir en Luke, pensant en la Callista i sabent que podia arribar a ser una oponent formidable encara que no podia utilitzar la Força.

En Kueller es va tornar cap al Luke i la Leia va tornar a disparar. En Kueller va desviar els feixos desintegradors sense ni tan sols mirar-la. Els trets es van escampar inofensivament en totes direccions..., i un instant després el desintegrador de la Leia va ser arrencat d'entre els seus dits, va pujar cap al cel i va esclatar a un parell de metres per sobre del seu cap.

-Torna a utilitzar una altra d'aquestes armes, la meva estimada presidenta, i t'esclatarà a la mà.

-T'agraden les explosions, oi, Kueller? -Va replicar la Leia.

En Luke va reprimir un somriure. La seva germana estava intentant distreure en Kueller perquè en Luke pogués atacar. Però les coses no eren tan senzilles. En Kueller havia aconseguit que en Luke quedés sumit en una considerable confusió emocional. Ja no estava segur de si es limitava a defensar-se o de si volia acabar amb en Kueller per pur desig de venjança o per odi. Si es tractava d'això últim, el que ataqués en Kueller només serviria per fer-lo més fort.

I de totes maneres en Kueller semblava haver adquirit noves forces, la qual cosa tendia a confirmar les teories d’en Luke.

-Només les petites, presidenta -va dir en Kueller, sense separar la seva fulla d'energia de la d’en Luke-. Les grans sempre destrueixen la riquesa.

La Leia va sortir de l'hangar. Estava desarmada.

-Potser puguis matar-nos, Kueller, però no aconseguiràs acabar amb els altres -va dir-. Els explosius que vas amagar en els androides mai arribaran a esclatar. Hem desactivat tots els androides.

- De debò? -Va replicar en Kueller en un to clarament burleta. En Luke podia sentir la pressió física que en Kueller havia començat a introduir en la fulla d'energia. Estaven lliurant una batalla de voluntats, i el poder de cada contrincant mantenia les fulles unides entre una boirina lluminosa -. Has aconseguit informar a tots els planetes desenvolupats del perill que tanquen els androides, presidenta? Perquè de no ser així, una sola ordre encara pot donar-me el poder suficient per guanyar-vos a tots...

Un calfred va recórrer al Luke des del cap fins als peus. Totes aquelles vides, tots aquells milers de milions de vides... Per en Kueller no tenien més significat que un hàlit d'aire, un augment sobtat de l'adrenalina o un mos de menjar. Un profund riu d'ira abrasador va fluir a través d’en Luke. Ell havia creat a aquell monstre. Era en Luke, mitjançant la seva arrogància, qui havia proporcionat a Kueller totes les eines que necessitava per destruir tota la galàxia. Si no hagués ensenyat als seus estudiants tot el que sabia sobre el costat fosc, si no els hagués advertit repetidament i amb tot detall sobre els perills que tancava el camí ràpid i fàcil, en Kueller hagués seguit sent Dolph i mai hagués arribat a convertir-se en aquell ésser odiós i repugnant que portava amb tant orgull una màscara de la mort i comerciava amb les vides com un contrabandista podria fer-ho amb les mercaderies robades.

En Kueller es va tornar cap al Luke i va somriure. La seva espasa de llum va quedar sobtadament lliure del bloqueig i va fendir l'aire amb una xiulada molt a prop d’en Luke. En Luke va saltar a un costat, sentint com una esgarrifança de dolor baixava per la seva columna vertebral i lliscava al llarg dels seus braços.

En Kueller s'havia tornat sobtadament més fort.

- Kueller! -Va cridar la Leia.

Hi havia empunyat un altre desintegrador. En Kueller va tornar la seva atenció cap a ella i en Luke va avançar l'espasa de llum en una veloç estocada dirigida cap al costat del seu enemic, obrint una ferida plena de sang en ell abans que en Kueller pogués apartar-se.

I què fàcil havia resultat vessar aquella sang... L'espasa de llum s'havia mogut amb una precisió i una seguretat que en Luke mai havia experimentat anteriorment.

El desintegrador de la Leia estava començant a posar-se vermell. La Leia el va llançar a un costat abans que esclatés i va rodar per terra en direcció oposada.

En Kueller s'havia tornat novament cap al Luke per atacar, va aturar la seva resposta i va tornar a atacar, i les seves espases de llum es van enfrontar en una batalla tan ensordidora i plena de guspires com la que en Luke havia lliurat amb Vader. L'alè d’en Kueller xiuxiuejava sorgint de la màscara, però aquell tènue xiulet encara estava molt lluny de poder igualar la respiració estentòria d’en Vader al qual intentava imitar.

Però ja recordava el panteix cobdiciós de l'Emperador.

En Luke va trontollar sota el nou atac d’en Kueller, i amb prou feines si va aconseguir esquivar-lo. El turmell fracturat es doblava constantment a sota de la seva cama, però en Luke es va obligar a donar suport amb el pes del cos a sobre. Havien entrat en el carreró que en Luke havia contemplat durant aquell estrany moment de visió inexplicable. El terra era ple de còdols i petites roques, i l'única font de claror era la tènue llum que entrava per les obertures dels dos extrems. En Luke ja no podia veure a la Leia.

«Utilitza els teus sentiments agressius, noi! Deixa que l'odi flueixi per tot el teu pensament...»

En Kueller va tornar a atacar, i la seva espassada va fer miques una roca. Era molt més fort que abans, i la seva fortalesa semblava estar incrementant-se a cada moment que passava. Els braços d’en Luke estaven començant a acumular el terrible esforç que suposava mantenir a ratlla el poder de la fulla d’en Kueller.

I llavors en Kueller va riure amb una rialla clapotejant que en Luke ja havia sentit abans. Era el riure de l'Emperador, la riallada mecànica i morta d'un esclau de l’indret fosc que extreia el seu suport de l'odi, la ira i la por.

En Luke li estava donant noves forces. La seva resposta emocional, el seu odi, l’abominació de si mateix que li inspirava haver creat aquella cosa, aquell estudiant que s'havia convertit en una criatura horrible, donava noves forces al monstre.

En Kueller va llançar la seva fulla d'energia contra l'arma d’en Luke i l'impacte va crear un diluvi d'espurnes que va il·luminar tot el carreró al seu voltant. En Luke va aturar el cop. Després va detenir un altre cop, i un altre més. Estava atrapat en un cercle d'ira i odi. Si lluitava, en Kueller adquiria noves forces..., i si atacava, en Kueller es tornava encara més fort.

En Luke va llançar una ràpida mirada cap a la boca del carreró.

La Leia no era visible per enlloc.

Luke s'havia quedat a soles amb el terrible ser que havia creat, l'estudiant rebel que seria per a ell el que en Vader havia estat per al Ben...

Vader.

Ben.

Luke va somriure, i de sobte va saber què havia de fer per escapar d'aquella trampa mortal.

***

En Wedge va seguir amb la mirada al Falcó mentre la nau d’en Han desapareixia sobre Almània. El iot espacial, que havia estat identificat com el Karrde Salvatge, s'havia unit a la batalla i estava disparant tots els seus canons làser en ajuda de la Nova República. Wedge no estava molt segur a qui pertanyia aquell iot, i ateses les circumstàncies tant li feia. Estava perdent aquella batalla, i necessitava tota l'ajuda que pogués arribar a disposar.

La seva nau havia patit greus danys. Hi havia incendis en diverses cobertes, però el centre de comandament seguia estant raonablement intacte.

No disposaven de més ales-A o B per desplegar, i els caces TIE semblaven haver-se multiplicat. El navili del general Ceousa semblava haver perdut tots els seus sistemes d'armament i flotava a la deriva a l'espai.

El Tatooine havia esclatat. Els crits d'agonia havien estat espantosos.

Wedge ja havia hagut d'enfrontar-se a una potència de foc superior en altres ocasions, però mai havia hagut de lluitar contra aquella ferotge decisió i aquell desig de vèncer a tota costa. Gairebé semblava com si als soldats d’en Kueller no els importés viure o morir per tal que acabessin obtenint la victòria. Wedge no tenia ni idea de quina classe de criatura podia provocar semblant resposta. Ni tan sols Thrawn, Daala o l'Emperador havien estat capaços de suscitar una devoció tan cega i irracional. De fet, semblava com si les naus estiguessin sent pilotades per androides.

Wedge va tornar la mirada cap a l’androide inclinat sobre la consola. L'estrany missatge d’en Luke els havia advertit que havien de desactivar tots els androides.

- Vull que aquest androide sigui desmuntat ara mateix, Sela!

-Però senyor... No podem prescindir del personal que necessitaríem per cobrir les seves funcions!

-Podem prescindir de tots aquests homes, i de més si cal.

El secret estava amagat dins dels androides, i en Wedge el trobaria mentre lluitava.

Els caces TIE traçaven cercles al voltant del Karrde Salvatge com mosques que voletejaven sobre un tros de carn podrida. El Karrde estava disparant contra ells i feia esclatar un caça darrere l'altre, però l'atac no cessava. Els Destructors Estel·lars estaven avançant cap a la nau del general Ceousa.

Si en Wedge fos un androide, seguiria un pla de batalla fixat per endavant i no s'aturaria davant res fins a haver aconseguit el seu objectiu. No hi hauria ni creativitat ni cap desviació del pla, i tampoc hi hauria la més mínima preocupació per les possibles pèrdues.

I llavors en Wedge va comprendre que havia comès un greu error. Havia estat seguint cegament un pla de batalla quan tot li esclatava a la cara.

-Vull que dispari contra el Karrde Salvatge, Ginbotham.

-Disculpi, senyor, però... -Va començar a dir aquest, mirant com si no estigués molt segur d'haver entès correctament quin era la seva ordre.

-Dispari contra el Karrde Salvatge. Vull que falli, però també vull que deixi ben clar que els seus trets anaven dirigits contra aquest iot espacial. Després executi un viratge de cent vuitanta graus i faci exactament el mateix amb el Calamari, el navili del general Ceousa.

- Vol que dispari contra les nostres naus, senyor?

-Sí, soldat. Vull que dispari contra les nostres naus -va dir en Wedge.

Després es va agafar a la barana, desitjant tenir poders telepàtics per així transmetre el que acabava de comprendre als altres comandants. Però no podia fer-ho, pel que haurien de limitar-se a respondre a les seves accions.

El primer tret va sorgir de les bateries i va passar per sota del blanc, gairebé fregant el Karrde Salvatge i al caça TIE que es trobava sota la seva popa.

-Seguiu disparant -va dir Wedge.

Feixos d'energia rogenca van solcar la negror de l'espai. Els trets no van assolir ni al Karrde Salvatge ni als caces TIE, però van fallar per molt poc.

-Estem rebent un missatge del Karrde Salvatge, senyor.

-Anem a sentir-lo -va dir en Wedge, tensant els músculs perquè ja sabia el que anava a escoltar.

- Què esteu fent? Estic intentant ajudar-vos, maleïts estúpids!

La veu pertanyia a un home que semblava estar molt, molt enfadat.

 - He de respondre, senyor?

Wedge es va apartar dels controls de comunicacions.

-Dispari contra la nau del general Ceousa.

 - Què? S'ha tornat boig, senyor?

Wedge es va tornar cap a l'oficial que havia tingut la gosadia d'enfrontar-se amb ell.

-La meva salut mental no és assumpte de la seva incumbència. Sóc el seu comandant, i ha d'obeir les meves ordres.

-Però senyor... Les noves regles establertes per l'almirall Ackbar deixen molt clar que...

-Pot obligar-me a renunciar al comandament si aconsegueix demostrar que no em trobo en condicions de continuar exercint. Aquestes regles també deixen molt clar que el simple fet que un comandant doni ordres amb les que vostè no està d'acord no vol dir que aquest comandant no estigui en condicions d'exercir el comandament. Dispari, o faré que sigui rellevat del seu lloc.

El hig es va tornar cap a la pantalla i les noves andanades van solcar l'espai en direcció al creuer estel·lar, tornant a fallar per molt poc tal com havia passat abans. Un caça TIE va rebre un impacte de rebot, va perdre el control i va sortir acomiadat per l'espai en una vertiginosa trajectòria que el va allunyar del Tatooine.

- Wedge? Wedge? -Va preguntar la veu del general Ceousa pel comunicador-. Segueixes aquí, Wedge?

-Segueixo aquí, general.

-Estàs disparant contra el Calamari.

-Ho sento, general. Em limito a complir amb el meu deure.

 - Et trobes bé, Wedge?

-Torneu a disparar, soldat, i aquesta vegada dirigeixi les andanades contra les dues naus.

Wedge havia ajuntat les mans darrere de l'esquena i estava intentant amagar el goig que sentia. El seu truc estava donant resultat. Els caces TIE havien deixat de disparar contra el Karrde Salvatge i el Calamari. El que més li preocupava en aquells moments era el que poguessin fer els Destructors Estel·lars.

Els feixos d'energia es van escampar en totes direccions, arribant a dues caces TIE i rebotant en els escuts deflectors del Karrde Salvatge.

-Li vaig ordenar que no li donés a les naus -va dir en Wedge.

-Ho sento, senyor -va dir Ginbotham-. Els trets de precisió són per als ales-A, no per un navili de les nostres característiques.

-Fallar un blanc tan gran com una lluna no hauria de resultar massa difícil, Ginbotham.

-Sí, senyor.

-Torneu a disparar.

- Wedge! -La veu de Ceousa va tornar a sorgir del sistema de comunicacions-. Wedge!

-Sóc aquí, general. Ho sento, però la presidenta Organa Solo em va posar al capdavant d'aquesta missió.

-Ja ho sé, Wedge, però estàs disparant contra els nostres homes.

 - De debò, general? Realment creu que estic disparant contra els nostres homes?

Wedge es va passar una mà per la gola per indicar l'oficial de sistemes que volia que tallés totes les comunicacions. Era l'única pista que estava disposat a proporcionar Ceousa. O el general confiava en ell, o no ho feia. Tant era, perquè els propers instants ho decidirien tot.

Els Destructors Estel·lars s'estaven acostant.

 -Els tinc a tir, senyor -va dir Ginbotham.

-He centrat les mires de punteria en els Destructors Estel·lars, senyor -va anunciar el controlador de bateries -. Si em permetés...

-No, soldat. Vull que torni a disparar contra el Karrde Salvatge i el Calamari.

-Senyor...

-I aquest cop vull que quan falli se les arregli per destruir un caça TIE mitjançant un dels rebots. M'està començant a semblar que tornen a tenir ganes de lluitar.

-Sí, senyor.

Ginbotham es trobava prou confús per no poder seguir discutint amb Wedge. Les andanades van sorgir de les bateries.

Wedge va seguir les seves trajectòries amb les mans tenses darrere de l'esquena.

El primer tret va encertar a un TIE en el panell solar, va rebotar i va aconseguir a un altre caça. El Karrde Salvatge va descriure un brusc viratge i va anar cap al Calamari.

Els Destructors Estel·lars havien iniciat un vector d'aproximació cap a la nau d’en Wedge. Els caces TIE seguien perseguint al Karrde Salvatge i al Calamari.

-Mai no podrem vèncer a dos Destructors Estel·lars sense ajuda -va dir Sela.

-Ho sé molt bé -va dir en Wedge, esperant que no haguessin d'arribar a intentar-ho.

 Següent